dissabte, 12 de gener del 2019

Les dades són clares: el consens per a la solució ja existeix entre els catalans (Joe Brew - Vilaweb)












"Potser la fractura social no es deu al desig d’autodeterminació,
sinó a una constitució que té el suport de menys d’un de cada cinc catalans.
CONCLUSIÓ: L’AMPLI CONSENSPedro Sánchez ha dit que la crisi catalana ‘durarà anys’, perquè una solució requeriria una ‘àmplia majoria social que ara mateix no hi és, a Catalunya’.
Però les dades són clares. Els catalans ja comparteixen un ampli consens: més de tres quartes parts estan a favor de l’exercici del dret de l’autodeterminació
i més de tres quartes parts s’oposen a la constitució espanyola que els impedeix d’exercir aquest dret.
És estrany que en molts sectors polítics, el 78% de consens a favor d’un referèndum d’autodeterminació es consideri ‘insuficient’,
però que el 23% de consens a favor de la constitució es consideri suficient per a la governança continuada de Catalunya.

També és estrany que els partits polítics i els polítics dominants espanyols continuïn tractant l’àmplia voluntat dels catalans d’autodeterminació com una qüestió del dret penal, en comptes d’una qüestió política. Mentre una àmplia majoria dels catalans sigui favorable a l’autodeterminació, continuaran escollint polítics que la persegueixen (dins o fora de la llei espanyola). I mentre la majoria dels catalans s’oposi a la constitució espanyola, continuaran elegint polítics que creïn lleis que se’n situïn fora.
Una solució política a la crisi catalana requereix el reconeixement de les tres veritats següents:
1. Ja hi ha un ampli consens a favor de l’autodeterminació entre els catalans.
2. La causa principal de la crisi actual no és un desacord entre els catalans,
sinó la prohibició d’Espanya d’aquest consens ampli.
3. Governar un territori on menys d’una quarta part dels habitants aprovi les ‘regles del joc’ (la constitució espanyola) és simplement insostenible, i probablement portarà a noves polítiques ‘il·legals’ votades i aprovades pels dirigents catalans.
El senyor Sánchez l’encerta quan diu que la crisi durarà anys, si Espanya és políticament incapaç d’acceptar un referèndum independent a Catalunya. Però una crisi perllongada no és ni necessària ni inevitable. El consens per a la solució ja existeix entre els catalans. Fingir que aquest consens no existeix, o descriure la crisi política com un ‘conflicte entre catalans’, reflecteix la ignorància de la realitat. O el desig de retorçar-la."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada