A la tardor de l'any 2004, Èric Bertran, un nen de 14 anys, crea un web inspirat en Harry Potter i l'orde del Fènix per defensar la llengua catalana. A la pàgina es fa dir Fènix 11·23. Fènix per l'au que renaix de les seves cendres; 11 per l'11 de Setembre, Diada de Catalunya; i 23 per Sant Jordi. El 14 de setembre de 2004, Èric envia un correu a la empresa de supermercats Dia demanant que etiquetin els productes en català i indicant que si no el contesten abans de l'1 d'octubre, els seus companys i ell els ho tornaran a demanar no tant amablement. L'empresa s'ho pren com a una amenaça de terrorisme i ho denuncia. Una nit, trenta guàrdies civils de la brigada antiterrorista de Madrid irrompen a casa seva i l'acusen de terrorista informàtic. El seu crim: enviar un correu electrònic a una cadena de supermercats demanant l'etiquetatge en català.
FONT: Nació Digital
[..]
El film arrenca advertint l'espectador que el que veurà a continuació és “una història real”. Tant és així -tret de les habituals llicències artístiques, com ara inserir una història d'amor adolescent i crear els ficticis supermercats Diana com a denunciants-, que l'espectador té la sensació de rememorar els fets tal i com van passar.
L'estupefacció, l'angoixa, el patiment, l'ombra del reformatori -a Èric li podrien haver caigut fins a vuit anys de condemna- se succeeixen en una pel·lícula que no amaga el paper dels partits polítics catalans, en especial ERC, que es va implicar en el cas, i que recorre els escenaris per on va transcórrer la realitat on no hi falten casernes de la Guàrdia Civil -amb el seus cartells del 'Todo por la patria'- i l'audiència Nacional, on Èric va haver d'anar a declarar. I tot acompanyat d'una història -també real- de bullying en la que s'arriben a confondre els ganàpies de l'institut amb la fiscal de l'Estat.
L'estupefacció, l'angoixa, el patiment, l'ombra del reformatori -a Èric li podrien haver caigut fins a vuit anys de condemna- se succeeixen en una pel·lícula que no amaga el paper dels partits polítics catalans, en especial ERC, que es va implicar en el cas, i que recorre els escenaris per on va transcórrer la realitat on no hi falten casernes de la Guàrdia Civil -amb el seus cartells del 'Todo por la patria'- i l'audiència Nacional, on Èric va haver d'anar a declarar. I tot acompanyat d'una història -també real- de bullying en la que s'arriben a confondre els ganàpies de l'institut amb la fiscal de l'Estat.
'Fènix 11*23' és doncs un al·legat contra l'abús de poder, però també una crida en defensa de la llengua i la identitat catalanes contra els aparells de l'Estat i desacomplexàdament, un crit independentista arribat en el marc d'un procés polític que pot canviar el futur d'aquest país. La transició nacional també necessita que algú l'expliqui, i aquesta pel·lícula, juntament amb altres que han de venir, fa el seu paper.
ElDiarios.es
La historia de este chaval de Lloret de Mar de 14 años que puso en jaque (ejem…) al aparato de la Justicia española con un puñado de correos electrónicos se ha convertido en una película entretenida, dramática, tierna, romántica, emotiva, con toques de humor, con ritmo y muy bien interpretada. Y con una dosis evidente de reivindicación, de revancha, de desagravio… Lo llamemos como lo llamemos, estaremos hablando de algo justificado por unos hechos que están ahí. Unos hechos grotescos, canallescos, sonrojantes…
“El mundo debería conocer la historia de Eric”, dijo en su día el pensador el Noam Chomsky.
A FilmAffinity li posa una puntuació de 5,8
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada