L’estudiant Gene Sharp va revisar milers d’instàncies de lluita no violenta i va catalogar 198 mètodes diferents que s’utilitzaven en aquestes trobades. En un moment donat va anomenar aquests mètodes "armes" per emfatitzar que s'utilitzen en situacions de conflicte. Els va enumerar i va donar exemples històrics de cadascun en el seu llibre de 1973 The Politics of Nonviolent Action.
Els va agrupar en tres grans categories:
protesta,
no cooperació
i intervenció,
i després va dividir-les en classificacions més petites.
Els mètodes d'intervenció sovint poden ser més directament enfrontats, mentre que els mètodes de no cooperació poden ser, en algunes situacions, menys.
Aquests dos grups de mètodes poden ser coercitius, és a dir, impossibilitar que un oponent pugui governar o dur a terme les seves polítiques. L'altra categoria, que Sharp anomena "protesta i persuasió", té mètodes que solen ser menys enfrontats, però en algunes situacions (per exemple, alguns estats policials), l'oponent pot considerar-los altament amenaçadors i reaccionar en conseqüència.
Utilitzem la classificació de 198 mètodes de Gene Sharp en aquesta base de dades. Reconeix que certament es poden situar alguns mètodes en una categoria diferent, segons la circumstància, i la seva classificació no s'ha de considerar rígida.
Alguns dels noms dels mètodes poden no ser explicatius, per la qual cosa he tingut la llibertat d’interpretar alguns d’ells, sovint fent servir les paraules de Sharp en aquest procés.
(Premeu el botó "Més" per a més interpretació.) El material està elaborat amb el seu llibre de 1973, The Politics of Nonviolent Action: First part, Power and Struggle
(Boston: Porter Sargeant Publishers). Els errors que faig d’interpretació són responsabilitat meva.
Mètodes addicionals: En la investigació d’aquesta base de dades hem identificat mètodes més enllà del 198 de Sharp. És possible que siguin controvertits.
L'usuari que els trobi en llegir els casos probablement voldrà tornar a aquesta pàgina i prémer el botó "Més" per aquests mètodes per descobrir la nostra raó d'afegir aquests mètodes al 198
George Lakey
20 d'agost del 2011
EXEMPLES
El punt 86 és treure diners del banc.
En aquest link podreu veure'n les accions i resultats que s'han fet utilitzant aquesta accions
(Aquí en podeu veure els els 198 punts traduïts al català - desobedienciacivil.cat)
Entre les 8 accions catalogades en destaquem les següents
1983-86 per derrocar el dictador de Filipines
1992. La comunitat Thai va aconseguir amb èxit defensar la democràcia del cop d'estat
1969-1987: Estudiants britànics van pressionar el Banc Barclays a acabar amb les inversions que tenia a la Sudàfrica que promovia l'Apartheid
2000-2004: La xarxa de protecció dels boscos tropicals pressiona el Citigroup
En aquest altre enllaç trobareu 96 accions fetes mitjançant la música (codi 36)
(codi 54) Donar l'esquena
(allò que van fer els veïns de Torroella de Montgrí amb la visita provocadora de Cs)
(codi 60) Suspensió d'esdeveniments esportius (allò que hauria d'haver fet el Barça l'1 d'octubre del 2017 i que al final va fer però a porta tancada.
(codi 39) Desfilades
(codi 26) Pintar com a protesta
(codi 24) Llums simbòlics
(codi 23) Destrucció de la propietat privada
(codi 19) Portar / lluir símbols
(codi 18) Portar banderes o colors simbòlics
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada