Article de LaVanguardia d'Andrés Actis que l'autor ha penjat al seu twitter
Aquest jubilat, ex-executiu d'una empresa del sector sucrer, és l'ideòleg i executor d'una brutal transformació urbana: on abans hi havia asfalt, terra degradada i escombraries, avui hi ha un bosc urbà, una enorme franja verda de tres quilòmetres, plena de biodiversitat.
Amb les mans, aquest brasiler ha aconseguit una mesura d'adaptació clau al canvi climàtic:
la renaturalització com a motor de transformació urbana i millora de la qualitat de vida dels ciutadans.
Tot va començar el novembre del 2003, quan Hélio tornava a casa de la feina. Va dedicar la caminada a contemplar un paisatge (Tiquatira) totalment degradat i abandonat, convertit en un abocador.
"Plantaré arbres i crearé un enorme parc verd”, li va dir a la seva dona.
Setmanes més tard, l'home va aconseguir llavors de jequitibà, l'arbre més gran i noble de la Mata Atlàntica. Ho va plantar en un camí de terra i ho va anotar en una llibreta. “Va ser el primer de molts”, diu 22 anys després. El quadern té avui un registre de 41.100 arbres.
Amb les mans, aquest brasiler ha aconseguit una mesura d'adaptació clau al canvi climàtic: la renaturalització com a motor de transformació urbana i millora de la qualitat de vida dels ciutadans.
A Tiquatira han tornat espècies d'aus i altres éssers vius que no es veien des del segle passat.
La marea d'arbres contraresta a l'estiu l'efecte d'illa de calor. A més, la regió ha esdevingut un epicentre d'oci, esbarjo i esport.
"Aquest pulmó verd ha canviat molt la vida d'aquesta regió i dels voltants. Ho ha canviat tot. I no és una exageració. La gent té més autoestima, millor salut, més lleure, més vida. Els parcs i els boscos curen les ciutats", celebra sobre la seva gesta.
Hem demostrat que aquesta transformació és possible i és a l'abast de les nostres mans.
És una lliçó a nivell global”, afegeix: Hélio anima tots els veïns de totes les ciutats del món a seguir els seus passos.
El seu objectiu ara és superar la marca de 50.000 plantacions. També vol instal·lar biblioteques públiques perquè la gent, enmig de les passejades, se sent a llegir.
De moment, està satisfet per haver recuperat un “tros de Bosc Atlàntic” al cor d'una de les ciutats més grans del món. 200 anys enrere, Són Paulo era tota verda. "L'home en nom del progrés va destruir la natura. Hem recuperat una petita porció.
Altres exemples de persones o institucions que han plantat arbres (segons DeepSeek i ChatGPT)
1. Jadav Payeng ("L'Home Bosc") – Índia
Va plantar més de 1.360 hectàrees de bosc (aproximadament 550 hectàrees sol) a l'illa de Majuli, a l’Assam, convertint una zona erma en un lloc ple de vida salvatge.
Ha treballat sol durant més de 30 anys. Se’l coneix com "l’home del bosc de l’Índia".
Premi Nobel de la Pau (2004) i Fundadora del Moviment Cinturó Verd (Green Belt Movement), va impulsar la plantació de més de 51 milions d'arbres a Kènia i l'Àfrica Oriental per combatre la desforestació i empoderar les dones.
3. Els agricultors de "Loess Plateau" – Xina
En un projecte de rehabilitació, milions de persones van ajudar a plantar més de 2,5 milions d'hectàrees d'arbres per recuperar terres erosionades.
4. Felix Finkbeiner – Alemanya
Amb només 9 anys, va fundar Plant-for-the-Planet, una organització que ha plantat 15.000 milions d'arbres arreu del món amb l'ajut de nens i adults.
Promou la reforestació amb mètodes científics i ha plantat milers d'arbres seguint el model de boscos Miyawaki (creixement ràpid i dens).
6. Yacouba Sawadogo (Burkina Faso)
Camperol que va revertir la desertificació amb tècniques tradicionals i innovadores.
Ha plantat milers d’arbres al Sahel, fent créixer un bosc sencer a una zona abans estèril. Premi Right Livelihood (el "Nobel alternatiu").
7. Sebastião Salgado (Brasil)
Fotògraf famós que, amb la seva dona Lélia, va fundar Instituto Terra.
Han reforestat més de 600 hectàrees i plantat més d’un milió d’arbres a la Mata Atlântica.
8. Governs i campanyes globals
Etiòpia va batre un rècord el 2019 plantant 350 milions d'arbres en un sol dia amb participació ciutadana.
La Gran Muralla Verda (Great Green Wall) a l'Àfrica pretén plantar 100 milions d'hectàrees per aturar l'expansió del desert.
Tiene un blog, desde hace relativamente poco, llamado Beamspot que era su alias en las los artículos que Antonio Turiel publicaba en el suyo (blog de Antonio) “The Oil Crash” por lo que en realidad lleva publicando y advirtiéndonos de que algo falla en la Matrix desde hace mucho.
A raíz del apagón escribió un artículo llamado “Crónica de un apagón anunciado” y es con diferencia, y me he leído muchos, el más técnico, además con datos y gráficos que no encontrareis en ningún otro…si alguien puede aportar, de verdad luz a lo que pasó, y más importante aún, a lo que podemos esperar en el futuro, ese es Guillen Planisi."
1. Explicacions inicials
Durant les primeres hores, es van donar diverses teories sobre l’apagada massiva: ciberatac, fenòmen atmosfèric o problema amb la interconnexió amb França. Amb el pas del temps, es va descartar tot això, però encara no hi ha una explicació oficial, cosa que genera preocupació sobre si es podrà repetir.
2. Què ha passat?
La xarxa elèctrica ja mostrava inestabilitat des de les 12:00.
A les 12:33, una variació de freqüència de 0,15 Hz va provocar la desconnexió en cascada de subxarxes i generació fotovoltaica.
Les centrals nuclears (inflexibles) també van caure, perdent 2 GW addicionals.
El problema no és nou: Europa en patí un similar el 8 de gener de 2021.
Causa de fons: La integració massiva d’energia renovable (80% en el moment de l’incident) sense sistemes d’estabilització necessaris. Les energies renovables i la nuclear no són flexibles, a diferència de les fonts tradicionals (tèrmiques, hidroelèctriques), que poden adaptar-se a la demanda.
3. Per què ha passat?
No és culpa de les renovables, sinó del model d’implantació impulsat per empreses que prioritzen beneficis sobre l’estabilitat del sistema.
S’hauria pogut evitar si s’hagués incrementat la generació amb hidroelèctrica o gas natural en detectar-se els primers signes d’inestabilitat. Però:
Les centrals de gas estaven apagades perquè el preu de l’electricitat era zero o negatiu (no eren rendibles).
El regulador no ho va impedir, tot i el risc.
4. Es repetirà?
No a curt termini: Ara el 40% de l’energia ve del gas, i s’està limitant la penetració renovable.
Però el preu de la llum pujarà per l’ús intensiu de gas i els danys a la xarxa.
5. Lliçons
Cal invertir en estabilització (costosa) i mantenir centrals de respatller (encara que contaminin).
A llarg termini, potser caldrà reduir el consum per fer-lo sostenible.
Conclusió: L’incident reflecteix un sistema elèctric fràgil per decisions empresarials curtplaçistes i falta de regulació efectiva.
"El problema fundamental no es tanto la caída como la inestabilidad de la red, que este es un problema que llevamos explicando ya desde hace tiempo. La razón es que se ha integrado mucha energía renovable sin los receptivos sistemas de estabilización que se tendrían que haber colocado y que además por normativa ahora es obligatorio colocar".
En el momento en el que se produjo el apagón, explica Turiel, "se estaba produciendo mucha energía fotovoltaica que, por sus características técnicas, reacciona mal a los cambios de demanda.
El problema que hay con el sistema eléctrico es que tú tienes que ir siempre anticipándote a los cambios de demanda y la fotovoltaica no es muy flexible en ese sentido, pero eso se compensa si pones una serie de aparatos que obviamente son caros y que sirven para estas veces, para que esto pueda funcionar así. Como no se ha hecho, en un momento dado, la mayor parte de la electricidad de España se estaba suministrando con fotovoltaica, que es un poco inflexible y no se supo adaptar y entonces, ¿qué pasó?
Que empezaron a caer unos sistemas y se produjo una caída en cascada que, por cierto, tampoco tendría que producirse, porque cuando un sistema se sobrecarga, puede desconectar una subred para protegerse, para no quemarse, pero en vez de eso, lo que fue haciendo fue pasar el fardo de unas a otras y fueron cayendo todas en cascada porque no podían asumir eso".
QUARK, CIENCIA FICCIÓN Y MATRIX
En aquest bloc també comenten altres opcions i acaben citant un vídeo de Turiel on ja ho advertia fa un any.
Hasta que no se comunique oficialmente la causa, no podremos saber que sucedió realmente. Por lo tanto, tomen esta explicación como plausible, pero nada más ...
No tengo ni idea como buscarán una respuesta que se pueda entender, para explicar a la ciudadanía lo que ha ocurrido y si puede volver a ocurrir.
Recordar que en 2024, ya tuvimos cuatro amagos de posible apagón en España.
https://www.cope.es/programas/mediodia-cope/audios/espana-borde-gran-apagon-20241213_3062692.html
Un recordatorio ...
Antonio Turiel (entre otros) ya lo explicó hace tiempo.
Por último, recordar que las fluctuaciones-oscilaciones puntuales en la red eléctrica, no se pueden evitar o prevenir, pero la resistencia del sistema a esas oscilaciones, si. Por lo tanto, el sistema con exceso de renovables tiene el inconveniente de no estar preparado (al menos en la actualidad) para aguantar esos rápidos cambios, como he comentado antes. Y la sobrecapacidad en aumento, no ayuda precisamente a mejorar ...
Solo una opinión.
Llegim a Twitter una piulada de Simon Gallagher, enginyer que parla d'energia i xarxa
Segons ell, el perill vindria a partir de les 10-12 hores.
@JavierBlas #powercut #spain #engineering
Javier Peña és un comunicador ambientalista conegut pels seus vídeos de Hope!
Darrerament ha fet una sèrie a TVE on es mostren exemples personals i d'àrees que han revertit
Hi apareixen coneguts ambientalistes d'arreu del món.
En el primer episodi mostren l'exemple d'una reserva marina mexicana, el projecte de reverdiment d'una àrea de la Xina equivalent a la península ibèrica i d'un prototipus de ciment que consumeix menys energia en la seva creació.
 |
| Abans |
 |
| Després de l'acció i el pas dels anys |
 |
| 40€ a Amazon. Silky Gomboy 240 |
