dissabte, 8 de març del 2025

Com podria començar un col·lapse? (Efecte dominó i punts de trencament)

 


1. Per què el col·lapse actual seria diferent dels del passat?

Molts col·lapsòlegs argumenten que, a diferència d’altres civilitzacions que han desaparegut en el passat, el nostre sistema és globalitzat i altament interconnectat, cosa que fa que un col·lapse pugui ser molt més greu.

Aquests són alguns factors que fan que el col·lapse modern sigui diferent:

  • Globalització extrema: Si una regió falla, pot afectar tot el planeta (per exemple, la crisi de subministrament de xips afecta la indústria global).

  • Dependència del petroli i l’energia: La nostra economia es basa en combustibles fòssils i encara no tenim una alternativa clara.

  • Superpoblació: Mai abans hi havia hagut tants humans al planeta; gestionar un col·lapse amb 8.000 milions de persones és un repte enorme.

  • Crisi climàtica irreversible: Els col·lapses anteriors sovint eren locals o regionals, però ara estem alterant els ecosistemes globals.

Això significa que, si el sistema actual col·lapsa, pot ser molt més ràpid i descontrolat que els col·lapses del passat.


2. Com podria començar un col·lapse? (Efecte dominó i punts de trencament)

Els col·lapsòlegs parlen sovint de punts de trencament ("tipping points") i d’efectes en cascada.
Un petit esdeveniment pot desencadenar una sèrie de col·lapses en cadena.

🔹 Escassetat energètica → Augment dels preus del petroli → Crisis econòmiques → Tensions socials → Conflictes polítics.

🔹 Crisi alimentària → Sequeres i pèrdua de collites → Augment de preus → Revoltes → Caiguda de governs.

🔹 Canvi climàtic accelerat → Fenòmens extrems → Desplaçaments massius → Pressió sobre les ciutats → Violència i guerra.

Un exemple històric d’efecte dominó és la Primavera Àrab (2011), on una crisi alimentària
(provocada per sequeres i especulació) va desencadenar protestes, caiguda de governs i conflictes a llarg termini.

Avui dia, qualsevol crisi pot ser el detonant d’un col·lapse més gran.


3. Escenaris futurs: podem evitar el pitjor?

Els experts en col·lapsologia plantegen tres escenaris principals per al futur:

1️⃣ Col·lapse suau (transició difícil, però manejable)

  • El sistema industrial es deteriora, però les comunitats s’adapten.
  • Es redueix el consum energètic i es fan canvis tecnològics i socials.
  • Hi ha problemes greus, però no una catàstrofe total.

📌 Exemple possible: Algunes ciutats es tornen més autosuficients, amb sistemes d’energia descentralitzats.

2️⃣ Col·lapse parcial (zones amb caos, altres que sobreviuen)

  • Alguns països o regions es desplomen, mentre que d’altres aconsegueixen aguantar.
  • Hi ha guerres, fam i migracions massives, però alguns grups s’adapten.
  • És un món fragmentat, on només els més resilients sobreviuen.

📌 Exemple possible: Àrees urbanes en crisi, mentre comunitats rurals autosuficients resisteixen millor.

3️⃣ Col·lapse total (fi del sistema actual, nou ordre mundial)

  • L’economia global cau completament i els governs es desintegren.
  • Hi ha conflictes massius per recursos i un retorn a models preindustrials.
  • La població mundial es redueix dràsticament per falta d’aliments i seguretat.

📌 Exemple possible: Una catàstrofe global que porta la humanitat a un nou període de foscor.

La pregunta és: on ens trobem ara i cap a quin escenari ens dirigim?


4. Moviments i idees per sobreviure al col·lapse

Hi ha diferents corrents que ja treballen en la preparació per a un futur incert:

🔹 Moviment de Transició: Ciutats i pobles que es preparen per viure sense petroli i amb economies locals.

🔹 Decreixement: Filosofia que defensa reduir la producció i el consum per evitar el col·lapse.

🔹 Survivalisme: Persones que es preparen per escenaris extrems amb refugis, menjar emmagatzemat i habilitats de supervivència.

🔹 Ecoviles i permacultura: Comunitats autosuficients basades en l’agricultura regenerativa.

🔹 Autonomia tecnològica: Grups que desenvolupen tecnologies descentralitzades (energia solar, xarxes P2P, fabricació local).

Tots aquests moviments parteixen de la idea que el sistema actual no és sostenible i cal trobar alternatives.





5. El paper de la tecnologia: ens salvarà o ens destruirà?

Una de les grans preguntes en col·lapsologia és si la tecnologia serà la nostra salvació o si només està accelerant el problema.

🟢 Arguments a favor de la tecnologia:

  • Les energies renovables poden substituir els combustibles fòssils.
  • L’agricultura intel·ligent pot evitar la fam.
  • La intel·ligència artificial i la biotecnologia poden ajudar a gestionar millor els recursos.

🔴 Arguments en contra:

  • Les tecnologies depenen de recursos finits (metalls rars, energia).
  • L’automatització podria generar més desigualtat i atur massiu.
  • No hi ha solucions tecnològiques per a tots els problemes
    (per exemple, la degradació del sòl i la pèrdua de biodiversitat són difícils de revertir).

Això porta a la gran pregunta: Podem confiar en la tecnologia per evitar el col·lapse, o hem de canviar el nostre model de vida?


6. Reflexió final: què fem amb tot això?

La col·lapsologia no és només un avís de desastre, sinó una invitació a repensar el nostre món.

📌 Tres maneres d’enfocar-ho:
1️⃣ Ignorar-ho i seguir com sempre.
2️⃣ Espantar-se i caure en el pessimisme.
3️⃣ Acceptar-ho i actuar per construir resiliència.

L’última opció és la que defensen molts col·lapsòlegs: no es tracta de rendir-se, sinó d’adaptar-nos intel·ligentment.

Què és la col·lapsologia?

Imatges generades amb Leonardo.AI i text per chatGPT

La col·lapsologia és un enfocament interdisciplinari que estudia la possibilitat d’un col·lapse de la civilització industrial i les seves causes, generalment associades al canvi climàtic, l’esgotament dels recursos naturals, les crisis econòmiques i socials, i altres factors sistèmics.

El concepte va ser popularitzat pels investigadors francesos Pablo Servigne i Raphaël Stevens en el seu llibre "Comment tout peut s’effondrer" (2015), on exposen la idea que el sistema global és altament vulnerable a una sèrie de crisis concatenades que podrien portar a un col·lapse parcial o total en un futur pròxim.

La col·lapsologia no és tant una ciència exacta com un marc d’anàlisi que combina disciplines com l’ecologia, l’economia, la sociologia i la història per entendre com les societats del passat han col·lapsat i com la nostra podria estar en risc.

Un aspecte clau d’aquest enfocament és que no només es tracta de predir el col·lapse, sinó també de preparar-se per a ell i imaginar formes de resiliència i adaptació. Hi ha diferents corrents dins d’aquest moviment, algunes més pessimistes i d’altres que posen l’accent en la capacitat humana per transformar-se i reinventar la vida en comunitats més sostenibles.



1. Què entenem per col·lapse?

Els col·lapsòlegs defineixen el col·lapse com la disminució ràpida i irreversible de les estructures socials, polítiques i econòmiques d’una societat. No es tracta necessàriament d’una "fi del món", sinó d’un procés de desintegració de les institucions i els serveis bàsics que sostenen el nostre dia a dia.

Històricament, podem observar col·lapses en societats com l’Imperi Romà, la civilització maia o l’illa de Pasqua, on diverses causes (ambientals, econòmiques, socials) van portar a la seva decadència.


2. Causes principals del col·lapse modern

Els investigadors de la col·lapsologia identifiquen múltiples factors que podrien portar la civilització industrial a un col·lapse:

  • Canvi climàtic: Augment de les temperatures, sequeres, fenòmens extrems i desplaçaments massius de població.
  • Esgotament dels recursos: Dependència de combustibles fòssils, degradació del sòl, desaparició de biodiversitat i esgotament de minerals clau.
  • Crisi energètica: La fi del petroli barat i la dificultat de substituir-lo per energies renovables de manera eficient.
  • Desigualtat econòmica: Concentració de la riquesa i fragilitat del sistema financer global.
  • Fragilitat de les cadenes de subministrament: L’economia globalitzada depèn d’una logística altament interdependent, vulnerable a crisis.
  • Conflictes geopolítics i socials: Augment de tensions internacionals, migracions massives i possibles guerres.

Aquests factors no operen de manera independent, sinó que s’alimenten entre ells, generant un efecte de cascada que pot accelerar el col·lapse.




3. Escenaris possibles

Els col·lapsòlegs no plantegen un únic futur inevitable, sinó diversos escenaris segons la velocitat i la intensitat del col·lapse:

  1. Col·lapse suau: Un declivi progressiu dels serveis i les institucions, amb regions que es reorganitzen de manera resilient.
  2. Col·lapse brutal: Un col·lapse ràpid i caòtic amb guerres, fam i col·lapse d’estats.
  3. Adaptació i transició: Algunes regions podrien reinventar-se amb sistemes descentralitzats, agrícoles i cooperatius.

Un punt central és que la velocitat del col·lapse és clau. Si és gradual, pot permetre adaptacions i transicions menys traumàtiques.


4. Resiliència i alternatives: què podem fer?

Davant aquesta perspectiva, la col·lapsologia no és només una anàlisi del desastre, sinó també una cerca de solucions. Entre les alternatives que es proposen:

  • Descentralització i autonomia: Producció local d’aliments i energia, menys dependència de les cadenes globals.
  • Agroecologia i permacultura: Mètodes agrícoles regeneratius per garantir la sobirania alimentària.
  • Resiliència comunitària: Construcció de xarxes locals de suport mutu, cooperatives i models de governança descentralitzats.
  • Descens energètic: Reduir el consum d’energia i materials per adaptar-nos a un món amb menys recursos.
  • Canvi de valors: Deixar enrere el consumisme i el creixement il·limitat, i apostar per formes de vida més sostenibles i satisfactòries.

5. Controvèrsies i crítiques a la col·lapsologia

No tothom veu la col·lapsologia amb bons ulls. Algunes crítiques habituals són:

  • Fatalisme excessiu: Alguns argumenten que el col·lapse no és inevitable i que la innovació tecnològica pot trobar solucions.
  • Manca de rigor científic: No és una disciplina acadèmica establerta, i hi ha qui diu que fa servir models especulatius.
  • Esbiaix occidental: Es parla sovint des d’Europa o Amèrica del Nord, sense considerar altres perspectives o models de societat.
  • Desmobilització política: Acceptar el col·lapse podria desmotivar l’acció política i social per transformar el sistema.

Malgrat aquestes crítiques, la col·lapsologia ha estat útil per fer emergir debats urgents sobre la fragilitat del món actual.


Conclusió: ens hem de preparar pel col·lapse?

No hi ha una resposta clara. Alguns pensadors col·lapsòlegs creuen que el col·lapse ja està en marxa i que només podem adaptar-nos-hi, mentre que d’altres consideren que encara es poden evitar els pitjors escenaris.

El que està clar és que viure com si el nostre sistema fos eternament estable és una il·lusió. Independentment de si el col·lapse arriba o no, tenir comunitats més resilients, reduir la dependència de recursos finits i construir societats més justes sempre serà una bona idea.





1. La idea de col·lapse al llarg de la història

El col·lapse de civilitzacions no és una cosa nova. Ja ha passat en el passat i s’han identificat certs patrons comuns:

  • Imperi Romà (476 d.C.) → Crisi econòmica, corrupció política, sobreexplotació de recursos i invasions bàrbares.
  • Civilització Maia (segle IX-X d.C.) → Canvis climàtics, desforestació, guerres internes i col·lapse de les ciutats.
  • Imperi Khmer (Angkor, segle XV d.C.) → Canvis en les pluges del monsó, crisi agrícola i guerres.
  • L’illa de Pasqua (segle XVII-XVIII d.C.) → Esgotament de recursos naturals, destrucció de boscos i conflictes socials.

Aquestes civilitzacions van créixer, van prosperar, van sobreexplotar els recursos i, finalment, van col·lapsar. La gran pregunta és: la nostra civilització industrial està seguint el mateix camí?


2. Fins a quin punt estem a prop del col·lapse?

No hi ha una data exacta, però molts indicadors apunten a un futur complicat:

🔹 Crisi climàtica: L’IPCC alerta que si superem els 1,5°C d’escalfament global, hi haurà efectes irreversibles.

🔹 Esgotament de recursos: Estem esgotant petroli, fòsfor (clau per l’agricultura) i metalls essencials per a la tecnologia (com el liti i el cobalt).

🔹 Fragilitat econòmica: L’alt nivell de deute mundial, la inflació i les desigualtats extremadament altes creen un sistema inestable.

🔹 Superpoblació i pressió sobre els ecosistemes: Hi ha un límit en la quantitat d’humans que el planeta pot sostenir sense destruir-lo.

🔹 Inestabilitat social i geopolítica: Les tensions entre països, la crisi migratòria i la polarització política estan en augment.

No és que el col·lapse hagi de ser imminent, però el nostre sistema està construït sobre una sèrie de dependències fràgils. Si una d’aquestes peces cau (per exemple, una gran crisi energètica), es poden desencadenar efectes en cadena.


3. Psicologia del col·lapse: com ens enfrontem a aquesta idea?

Saber que el nostre sistema podria col·lapsar genera diverses reaccions psicològiques:

  • Negació ("Sempre hem trobat solucions, aquesta vegada també ho farem").
  • Ansietat ("No hi ha res a fer, estem condemnats").
  • Acció ("Hem de preparar-nos i construir alternatives").

Els col·lapsòlegs insisteixen que no hem de caure en el fatalisme, sinó preparar-nos i adaptar-nos. És el que anomenen “col·lapsar bé”: gestionar el declivi de manera que minimitzem el patiment i maximitzem la resiliència.


4. Alternatives per sobreviure i prosperar

Davant la incertesa, hi ha moviments i comunitats que ja es preparen:

🌱 Permacultura i agroecologia: Model d’agricultura regenerativa que permet viure sense dependre del sistema industrial.

🏡 Ecoviles i comunitats autosuficients: Poblacions que funcionen amb recursos propis, energia renovable i economia local.

Decreixement: Moviment que defensa reduir el consum i viure amb menys per evitar el col·lapse.

🔗 Resiliència comunitària: Construcció de xarxes locals de suport per afrontar crisis juntes.

🛠 Autonomia tecnològica: Aprendre habilitats pràctiques (horticultura, reparació d’objectes, gestió d’energia) per ser menys dependents del sistema.


5. Què puc fer jo?

Si la idea d’un possible col·lapse et preocupa, hi ha coses concretes que pots fer per estar millor preparat:

Reduir dependències: Cultivar algun aliment, aprendre a fer conserves, tenir fonts d’energia alternativa.
Desenvolupar habilitats útils: Costura, bricolatge, primers auxilis, gestió de l’aigua.
Construir comunitat: Connectar amb veïns, grups locals i iniciatives de transició.
Reduir consumisme: Comprar menys, reutilitzar i compartir.
Mantenir-se informat: Seguir investigadors en col·lapsologia, canvi climàtic i sostenibilitat.


La col·lapsologia no és només un avís de desastre, sinó també una oportunitat per repensar com vivim i crear societats més justes i sostenibles.

dilluns, 3 de març del 2025

Demano al ChapGPT que faci un joc de sobretaula semblant al Monopoly




Se m'ha acudit que podria fer una versió del Monopoly però basat en el Col·lapse.
Es podria dir "Collapsopoly" ;)

He fet servir dos prompts:

1-voldria fer una variant d'un joc de sobretaula
2-Seria partir del Monopoly i convertir-lo en un que s'anomenés "Col·lapse"





I he insistit en que fos més elaborat i m'ha generat això:

També he demanat a leonardo.ai que generés unes imatges amb un prompt que prèviament m'ha generat el mateix chatGPT

"Un taulell de joc de taula apocalíptic i caòtic, amb caselles en ruïnes, algunes enfonsades o incendiades. Els jugadors són supervivents amb roba esquinçada, mascaretes de gas i motxilles plenes de recursos com menjar enllaunat, aigua i bateries. Hi ha cartes d’esdeveniment amb textos com 'Hiperinflació!' i 'Bandits del desert!'. Una ciutat col·lapsada es veu de fons, amb edificis mig destruïts i un cel rogenc ple de fum. L’estètica és fosca però amb un toc de sàtira i humor negre, com si el desastre fos part d'un joc irònic."




Col·lapse: El Joc del Final del Sistema

📜 OBJECTIU

Sobreviure en un món en decadència. El primer jugador que aconsegueixi establir un refugi segur amb prou recursos guanya. Si tots menys un cauen en la ruïna, aquell jugador guanya automàticament.


🎲 COMPONENTS DEL JOC

  • Taulell → Basat en el Monopoly, però amb algunes caselles "col·lapsables" que desapareixen amb el temps.
  • Moneda → En lloc de diners, es juguen amb Recursos:
    • 🥫 Aliments
    • 💧 Aigua
    • 🔋 Energia
    • 🛠️ Materials
    • 🎟 Diners inútils (que poden fluctuar de valor o convertir-se en paper mullat)
  • Cartes d’Esdeveniment → Notícies catastròfiques que canvien la partida cada ronda.
  • Cartes d’Acció → Permeten sabotejar, robar, fer xantatge o establir pactes.
  • Fitxes de Jugador → Personatges temàtics (per exemple: "El Magnat Caigut", "El Supervivent Urbà", "L'Anarquista").






🚀 MECÀNIQUES DEL JOC

1️⃣ Destrucció del taulell

Cada 3-5 rondes, una part del taulell s’enfonsa en el caos i esdevé inhabitable. Els jugadors que hi tinguessin propietats les perden i ja no poden caure-hi.

2️⃣ Mercat Negre i Recursos

  • Els preus dels recursos fluctuen en funció de cartes d’esdeveniment.
  • Els jugadors poden intercanviar recursos entre ells, però es poden estafar (per exemple, donar aigua enverinada).
  • Hi ha una casella de "Mercat Negre" on es poden comprar coses amb preus canviants.

3️⃣ Aliances i Traïcions

  • Es poden fer pactes per compartir recursos o protegir-se, però NO són vinculants.
  • Es poden jugar cartes per robar o sabotejar altres jugadors (exemple: "Lladres nocturns: roba 3 d’aliment a un rival").

4️⃣ Rol Ocult

Cada jugador té un objectiu secret que li pot donar una victòria alternativa. Alguns exemples:

  • L’Acaparador → Guanya si acumula 20 aliments abans que col·lapsi el sistema.
  • L’Anarquista → Guanya si aconsegueix destruir més de la meitat de les propietats del taulell.
  • El Magnat Fallit → Ha de recuperar diners i establir un nou monopoli.

5️⃣ Esdeveniments Extrems

Cada ronda es roba una carta de Notícia Apocalíptica, que afegeix caos. Exemples:

  • 💰 Hiperinflació! → Els diners perden tot el valor i només compten els aliments i l’aigua.
  • 🌍 Terratrèmol! → Els jugadors en una zona del taulell perden una propietat.
  • 🏴 Bandits del desert! → Un jugador aleatori perd la meitat dels seus recursos.





🏆 FINAL DE LA PARTIDA

El joc acaba quan:

  • Un jugador ha acumulat prou recursos per establir un refugi segur.
  • Només queda un jugador amb recursos suficients per sobreviure.
  • Es desencadena un final especial (per exemple, una revolució massiva que fa guanyar l’Anarquista).







diumenge, 2 de març del 2025

Literatura i col·lapse: diversos

 





La continuació: La paràbola dels talents (1998) – Octavia Butler

→ És la seqüela directa de La parábola del sembrador i segueix la història de Lauren Olamina mentre intenta expandir la seva comunitat i fer créixer Earthseed, però s'enfronta a noves amenaces, incloent-hi un govern fanàtic i autoritari.


El conte de la serventa (The Handmaid’s Tale, 1985) – Margaret Atwood

→ Una distopia on les dones han perdut tots els drets i són classificades segons la seva capacitat reproductiva. Atwood explora temes de poder, gènere i opressió.


Oryx i Crake (Oryx and Crake, 2003) – Margaret Atwood

→ Una història que barreja ciència-ficció i crítica social en un món devastat per la biotecnologia descontrolada. És el primer llibre de la trilogia MaddAddam.






Els desposseïts (The Dispossessed, 1974) – Ursula K. Le Guin

→ Una novel·la de ciència-ficció filosòfica que presenta dues societats oposades: una capitalista i una anarquista, i explora què significa realment la llibertat.


La carretera (The Road, 2006) – Cormac McCarthy

→ Un relat cru i devastador sobre un pare i el seu fill intentant sobreviure en un món postapocalíptic on gairebé tot ha desaparegut.

El ministeri del futur (The Ministry for the Future, 2020) – Kim Stanley Robinson

→ Una novel·la molt realista sobre el canvi climàtic i les mesures extremes que la humanitat hauria de prendre per evitar l'extinció.


La noia mecànica (The Windup Girl, 2009) – Paolo Bacigalupi

→ Una distopia ambientada en un futur on els recursos naturals escassegen i les megacorporacions controlen l’agricultura i la genètica.

Literatura i col·lapse: La paràbola del sembrador (1993)





La paràbola del sembrador
(Parable of the Sower) és una novel·la de ciència-ficció distòpica escrita per Octavia E. Butler i publicada el 1993. La història està ambientada als Estats Units l’any 2024
i mostra un món col·lapsat per la crisi climàtica, la desigualtat extrema, la violència i la falta de recursos bàsics com l’aigua i l’electricitat.

La protagonista és Lauren Olamina, una adolescent negra que viu en una comunitat tancada a Califòrnia amb la seva família. Lauren té una condició especial anomenada hiperempatia, que la fa sentir el dolor (i el plaer) dels altres com si fos seu. A mesura que la seva comunitat es desintegra per l’augment de la violència i el caos, ella es veu obligada a fugir i comença un viatge perillós cap al nord.

Durant el seu viatge, Lauren desenvolupa una nova filosofia espiritual anomenada Earthseed, basada en la idea que "Déu és canvi" i que els humans han d’adaptar-se i evolucionar per sobreviure. A mesura que coneix altres supervivents, comença a formar una comunitat al voltant d’aquesta creença.

El llibre és una crítica a la desigualtat social, el racisme, el canvi climàtic i la deshumanització, i alhora ofereix una visió esperançadora sobre la resiliència humana i la necessitat de construir nous models de convivència.








Imatges generades amb leonardo.AI
Prompt: "A dystopian California in the year 2024, inspired by the novel Parable of the Sower by Octavia Butler. The scene depicts a young African American woman with short curly hair, wearing a rugged backpack and worn-out clothes, walking along a cracked and overgrown highway. She is accompanied by a small group of survivors, each carrying supplies and makeshift weapons. The environment is dry and desolate, with abandoned buildings covered in graffiti, distant fires, and makeshift refugee camps. The sky is an ominous orange due to wildfires and climate change. The atmosphere feels tense yet hopeful, capturing the resilience of those seeking a better future."

dissabte, 1 de març del 2025

Què és l'acceleracionisme? Ens ho explica aquest vídeo

 



Resum dels 23 minuts

El vídeo explora la possibilitat de la fi del capitalisme, analitzant diferents perspectives.
Es debat si el sistema col·lapsarà per les seves pròpies contradiccions internes (explotació, desigualtat, automatització), si es transformarà en una cosa irreconeixible, o si fins i tot la seva acceleració el portarà a un punt de ruptura.
S'esmenten diferents pensadors com Marx, Nietzsche, Fisher, Land, i d'altres que aporten diferents enfocaments al tema. La discussió se centra en la possibilitat de l'acceleracionisme, tant en la versió utòpica com en la distòpica, i la necessitat d'imaginar alternatives al capitalisme abans del seu eventual col·lapse. El vídeo conclou emfatitzant la importància de reflexionar sobre quin tipus de món volem construir després del capitalisme, si és que aquest arriba al final.




Highlights

El capitalisme com a màquina autodestructiva
El vídeo argumenta que el capitalisme, a través de la seva pròpia lògica de creixement infinit, podria estar cavant la seva pròpia tomba.
L'automatització i la tecnologia, inicialment vistes com a motors d'expansió, en podrien provocar l'obsolescència.

Realisme capitalista vs. acceleracionisme
Es contraposen dues visions: el realisme capitalista, que considera el capitalisme com un sistema inamovible, i l'acceleracionisme, que proposa accelerar la lògica capitalista fins al punt de ruptura. Aquest últim es divideix en dues vessants: una utòpica i una altra distòpica.



El rol de la tecnologia
La tecnologia es presenta com una arma de doble tall. Pot ser la força que acceleri el col·lapse del capitalisme en fer obsolet el treball humà, o pot ser l'eina que permeti la creació d'un nou sistema postcapitalista.

Més enllà del capitalisme: Utopia o distòpia?
S'exploren dos possibles futurs postcapitalistes: un futur utòpic on la tecnologia allibera la humanitat del treball i la desigualtat, i un futur distòpic dominat per la intel·ligència artificial i les corporacions, on els humans són irrellevants.

La necessitat d'imaginar alternatives
El vídeo emfatitza la importància d'imaginar i de construir alternatives al capitalisme.
S'argumenta que la simple acceleració del sistema sense una visió de futur podria resultar en un col·lapse catastròfic.



L'explicació de ChatGPT

L'acceleracionisme és una teoria filosòfica i política que defensa que els processos de canvi tecnològic, econòmic i social haurien de ser accelerats en lloc de frenats. La idea bàsica és que només portant els sistemes actuals als seus límits es poden generar transformacions radicals.

Tipus principals d'acceleracionisme

🔴 Acceleracionisme d'esquerres (Left Accelerationism)

  • Proposa aprofitar la tecnologia i la innovació per superar el capitalisme i construir una societat postcapitalista.
  • Defensat per autors com Nick Srnicek i Alex Williams, que en el seu manifest Inventing the Future (2015) proposen automatització i renda bàsica universal per alliberar la humanitat del treball explotador.

🔵 Acceleracionisme de dretes (Right Accelerationism)

  • Aposta per accelerar el capitalisme i la tecnologia sense restriccions, assumint que això generarà una evolució inevitable de la societat.
  • Relacionat amb pensadors com Nick Land, que vincula l’acceleració amb un futur dominat per la intel·ligència artificial i la fusió entre humans i màquines.

Neoreaccionarisme (NRx)

  • Una versió extrema de l’acceleracionisme de dretes que vol desmantellar la democràcia i tornar a sistemes més autoritaris.
  • Inspirat en teories de Curtis Yarvin (Mencius Moldbug) i altres autors que critiquen el liberalisme i defensen el govern de tecnòcrates o empreses.

Influència i Debat

L'acceleracionisme ha estat molt debatut perquè pot ser vist tant com una estratègia radical per millorar el món com una justificació per deixar que el caos s'apoderi de tot. Alguns el consideren una resposta a la crisi del capitalisme i el canvi tecnològic, mentre que d'altres ho veuen com una ideologia perillosa.

Recordem qui és en Chris Martenson i el seu Crash Course





Qui és Chris Martenson?

Chris Martenson és un analista econòmic, bioquímic i futurista conegut pels seus estudis sobre economia, energia i medi ambient. Va obtenir un doctorat en neurotoxicolgia i un MBA en finances, i amb el temps va deixar el món corporatiu per dedicar-se a analitzar els grans desafiaments econòmics i energètics del futur.

Què és The Crash Course?

The Crash Course és un conjunt de vídeos i un llibre on Martenson explica com les economies modernes són insostenibles a causa de tres grans factors interconnectats:

  1. Economia 

    • La societat està basada en un sistema de deute creixent que depèn d’un creixement econòmic infinit.
    • La impressió de diners (money printing) i la creació de crèdit artificial per part dels bancs centrals estan generant bombolles financeres.
  2. Energia 

    • L’economia global es basa en el petroli barat, però l’extracció està arribant als seus límits (peakoil o pic del petroli).
    • La transició a fonts d’energia alternatives no serà suficient per mantenir el mateix nivell de creixement i consum.
  3. Medi ambient 

    • L’esgotament dels recursos naturals (aigua, terres cultivables, boscos) i el canvi climàtic posen en risc l’estabilitat de la civilització moderna.

Conclusió de The Crash Course

Martenson argumenta que la societat moderna està en una trajectòria insostenible i que ens dirigim cap a un punt de col·lapse o transformació. La seva proposta és preparar-se per a una societat més resilient i autosuficient, promovent:
0
✔ Menys dependència del sistema financer tradicional
✔ Inversions en recursos físics (com terra i or)
✔ Comunitats més autosuficients
✔ Una mentalitat d’adaptació als canvis

Per què és important?

Molts consideren The Crash Course una guia essencial per entendre els riscos sistèmics del món modern. Tot i això, també ha estat criticat per tenir un to massa catastròfic o apocalíptic.

Si t’interessen aquests temes, pots trobar la sèrie de vídeos gratuïta al seu web Peak Prosperity i el seu llibre The Crash Course: The Unsustainable Future of Our Economy, Energy, and Environment

Qui és Richard Heinberg ? Peak everything



Wikipedia

Richard Heinberg és un escriptor, educador i expert en energia conegut principalment pels seus treballs sobre el pic del petroli, la transició energètica i la sostenibilitat. És un dels investigadors principals del, un grup de reflexió que analitza els reptes de l'esgotament dels combustibles fòssils i el canvi climàtic.

Principals idees i contribucions

  1. El pic del petroli

    • Heinberg ha estat una de les veus més destacades en la divulgació del concepte del peak oil (el punt màxim d'extracció de petroli abans que comenci a disminuir de manera irreversible).
    • Argumenta que la nostra societat depèn massa dels combustibles fòssils i que hauríem de preparar-nos per a una transició energètica urgent.
  2. Crítica al creixement il·limitat

    • Sosté que l'economia global està basada en el supòsit erroni que el creixement pot ser infinit en un planeta amb recursos finits.
    • Promou models econòmics alternatius basats en la resiliència, la descentralització i el decreixement.
  3. Obres destacades

    • The Party’s Over (2003) → Un dels seus llibres més coneguts sobre el pic del petroli.
    • Power: Limits and Prospects for Human Survival (2021) → Explora com el poder (tant físic com polític) ha modelat la història humana i com la transició energètica determinarà el nostre futur.
    • Our Renewable Future (2016, amb David Fridley) → Analitza les possibilitats i limitacions d’una societat 100% basada en energies renovables.
  4. Visió del futur

    • Defensa una transició cap a societats més petites, sostenibles i autosuficients, amb menys dependència de recursos externs.
    • Insisteix en la necessitat d’un canvi de mentalitat per adaptar-nos a un món amb menys energia disponible.



Kurt Vonnegut i la seva interpretació de les arts



Dedica't a les arts. No és cap broma.
Les arts no són una manera de guanyar-se la vida.
Són una manera molt humana de fer la vida més suportable.
Practicar un art, per molt bé o malament que ho facis,
és una manera de fer créixer la teva ànima.

Per l'amor de Déu, canta a la dutxa.
Balla amb la ràdio. Explica històries.
Escriu un poema per a un amic, encara que sigui dolent.
Fes-ho tan bé com puguis.

Rebràs una recompensa enorme.
Hauràs creat alguna cosa.

Kurt Vonnegut

Sí! Kurt Vonnegut (1922-2007) va ser un escriptor i assagista nord-americà, conegut sobretot per les seves novel·les de ciència-ficció satírica i humor negre. La seva obra solia combinar elements d'ironia, crítica social i reflexió filosòfica sobre la condició humana.

Alguns punts destacats sobre Vonnegut:

  • Obra més famosa: Slaughterhouse-Five (Escorxador-5, 1969), una novel·la basada en la seva pròpia experiència com a presoner de guerra durant la Segona Guerra Mundial, quan va sobreviure al bombardeig de Dresden.
  • Estil únic: Barrejant ciència-ficció, absurd i crítica política, Vonnegut escrivia amb un estil desenfadat però profund.
  • Temes recurrents: La guerra, la tecnologia, el lliure albir, l’absurd de la vida moderna i la naturalesa humana.
  • Frases icòniques: Sovint feia servir la frase "So it goes" ("Així va la cosa") quan parlava de la mort o de la fatalitat.

Era un autor provocador i humanista, i les seves obres encara avui són molt llegides i estudiades.

 

dimecres, 19 de febrer del 2025

Les 50 millors pelis del 2023 segons Sensacine


 
50. Beau tiene miedo. 49. Asedio. Prime 95 min 48. Sisu. Movistar + 47. Mi nombre es Alfred Hitchcock. M+ 46. Nimona. Netflix 45. La espera. Filmin. 5,8. 100 min 44. Maestro. 43. Godzilla minus one. 42. Dungeons and Dragons. 41. Creatura. Filmin 6,5. 112 min 40. Llaman a la puerta. 39. The first slam dunk. 38. Napoleón. 37. Robot dreams. Filmin 36. Skinamarink. Filmin. 4,4 100 min 35. Un amor. 34. MI:Sentencia mortal. 33. Saint Omer. Filmin 6,5 122 min 32. No tengas miedo. Prime 5,6 88 min 31. Air. Prime 6,7 122 min 30. Las estrellas al mediodia. 29. El asesino. 28. La sociedad de la nieve. 27. Los Fabelman. 26. Asteroid City. M+ 25. Anatomía de una caida. Filmin 7,1 150 min 24. El conde. 6,2 Netflix 23. La belleza y el dolor. Filmin 7,0 113 min 22. Almas en pena de Inisherin. 21. El sol del futuro. Filmin + 6,4 91 min 20. Piscina infinita. 19. Spiderman : Cruzando el multiverso. 18. El club de las luchadoras. 17. The quiet girl. 16. Suzume. Netflix 7,1 15. Babylon. Prime 14. Tár. 13. Godland. 12. Los delincuentes. 11. Barbie. 10. Oppenheimer. 09. Vidas pasadas. 08. Falcon Lake. Filmin. 6,6 100 min 07. Decision to leave. 06. El chico y la garza. 05. Trenque Lauquen. 04. John Wick 4. 03. Los asesinos de la luna. 02. Cerrar los ojos. Filmin + 6,7 169 min 01. Fallen leaves.
N'he vist 13 Disponible a alguna de les plataformes que tinc (10) Hauré de pagar per a veure-les (4)

diumenge, 16 de febrer del 2025

Vídeos vistos i trobo interessants (2025-02-09)

 És el primer cop que veig un vídeo de la famosa Gata de Shroedinger,


Ens estem tornant estúpids?




Vaig veure la peli i necessitava saber-ne més coses




Les sèries volen modificar-nos el nostre pensament? Doncs, sí.



Si us agrada el cinema, segur que heu vist alguna peli produïda per A24.
Chinaski, amb pocs subscriptors però molta passió ens en fa cinc cèntims.



És nostàlgia? segurament, però els 80s i 90s van ser uns anys intensos pels qui els vam viure.



Preguntes que ens hem de fer sovint: la mort cultural és per culpa de l'addicció a l'entreteniment?








És un súpertema de Pink Martini i surt a la segona part de The White Lotus






Una societat pot col·lapsar abruptament?



Cinema i música: les 30 millors bandes sonores


Vídeos que he vist aquesta setmana i trobo interessants (2025-02-16)

No sé si ho faré cada setmana però començaré avui, diumenge 16 de febrer del 2025 ianiré fins a principis de febrer.
I precisament el darrer que he vist és aquest de Café Kyoto (414K) sobre un concepte que no coneixia: la Hiperstició i amb 22k visualitzacions en 16 hores


 
Andrés Caramés és un eu a tenir en compte per entendre com funciona el món. Amb només una vintena de programes setmanals d'una hora aproximada de durada i una 18k subscriptors, està creixent molt ràpid. Molt crític amb els polítics i les elits governants. Però no us preocupeu que no es tracta de cap personatge que es prepari per fer un salt a la política com ja van fer Ada Colau, Pablo Iglesias, etc.
Parla sense embuts i clar i català (bé, de fet parla en castellà perquè és mig gallec i anglès)


Sensacine és un referent dins del món del cinema. Van directes i diuen les coses sense complexos. En aquest vídeo repassen les 50 millors pelis del 2024.



De les 200 peces, potser en descartaria 3 o 4 però totes són dignes de ser en aquesta llista.




Carlos Santana o DotCSV és un referent en la difusió de l'IA en l'entorn hispanoparlant. Parla clar i és molt didàctic.



Colectivo Burbuja són molt crítics amb les esquerres i sobretot, les dretes. En aquest cas, parlen de la guerra de minerals i el paper de les antigues colònies a l'Àfrica. Sempre hi aprenc alguna cosa.



Una de les cançons més importants del pop: Billie Jean. La seva història i creació.



Joel Joan, l'enfant terrible del teatre català parla sense embuts de com veu TV3, els Gaudí, etc.



Un viatge als darrers 25 anys del cinema




USAID, l'entitat nordamericana que ajudava a fer caure els règims no afins a EE.UU.




dissabte, 15 de febrer del 2025

Les 50 millors pelis del 2024 segons SensaCine





03:30 50. EL ÚLTIMO LATE NIGHT de Cameron Cairnes y Colin Cairnes (Late Night with the Devil, 2023) 04:10 49. LOS DESTELLOS de Pilar Palomero (2024) 04:54 48. BLITZ de Steve McQueen (2024) 5,7 AppleTV 05:35 47. MONKEY MAN de Dev Patel (2024) 6,1 06:23 46. STOPMOTION de Robert Morgan (2023) 07:13 45. HORIZON: AN AMERICAN SAGA - CAPÍTULO 1 de Kevin Costner (Horizon: An American Saga - Chapter 1, 2024) 08:04 44. ROBOT SALVAJE de Chris Sanders (The Wild Robot, 2024) 7,6 08:53 43. BIKERIDERS. LA LEY DEL ASFALTO de Jeff Nichols (The Bikeriders, 2023) 6,3 116 min 09:50 42. EL CLAN DE HIERRO de Sean Durkin (The Iron Claw, 2023) 10:45 41. CLOUD de Kiyoshi Kurosawa (Kuraudo, 2024) 11:50 40. ALIEN: ROMULUS de Fede Alvarez (2024) 12:47 39. VOLVERÉIS de Jonás Trueba (2024) 13:34 38. FURIOSA: DE LA SAGA MAD MAX de George Miller (Furiosa: A Mad Max Saga, 2024) 14:33 37. EL BRILLO DE LA TELEVISIÓN de Jane Schoenbrun (I Saw the TV Glow, 2024) 15:29 36. LOS INDESEABLES de Ladj Ly (Bâtiment 5, 2023) Filmin 101 minuts 16:24 35. KILL de Nikhil Nagesh Bhat (2023) 17:19 34. TRANSFORMERS ONE de Josh Cooley (2024) 18:17 33. EL CONDE DE MONTECRISTO de Alexandre de La Patèlliere y Matthieu Delaporte (Le comte de Monte-Cristo, 2024) 19:14 32. HASTA EL FIN DEL MUNDO de Viggo Mortensen (The Dead Don’t Hurt, 2023) 20:10 31. MADE IN ENGLAND: THE FILMS OF POWELL AND PRESSBURGER de David Hinton (2024) 7,6 Filmin 131 min 21:21 30. SATURDAY NIGHT de Jason Reitman (2024) 22:20 29. PERFECT DAYS de Wim Wenders (2023) 23:26 28. DE NATURALEZA VIOLENTA de Chris Nash (In a Violent Nature, 2024) 24:37 27. THE SWEET EAST de Sean Price Williams (2023) 6,2 Filmin 104 min 25:34 26. LA ESTRELLA AZUL de Javier Macipe (2024) 26:42 25. JOKER: FOLIE À DEUX de Todd Phillips (2024) 27:59 24. SANGRE EN LOS LABIOS de Rose Glass (Love Lies Bleeding, 2024) 29:05 23. NOSFERATU de Robert Eggers (2024) 30:12 22. DUNE: PARTE DOS de Denis Villeneuve (Dune: Part Two, 2024) 31:28 21. CIVIL WAR de Alex Garland (2024) 32:35 20. EL CIELO ROJO de Christian Petzold (Roter Himmel, 2023) 34:01 19. LA PRIMERA PROFECÍA de Arkasha Stevenson (The First Omen, 2024) 35:13 18. EL MAL NO EXISTE de Ryusuke Hamaguchi (Aku wa sonzai shinai, 2023) 36:16 17. JURADO Nº2 de Clint Eastwood (Juror #2, 2024) 37:32 16. CÓNCLAVE de Edward Berger (Conclave, 2024) 38:29 15. EMILIA PÉREZ de Jacques Audiard (2024) 39:29 14. LA ZONA DE INTERÉS de Jonathan Glazer (The Zone of Interest, 2023) 40:47 13. LONGLEGS de Osgood Perkins (2024) 42:06 12. DREAM SCENARIO de Kristoffer Borgli (2023) 43:13 11. CUANDO ACECHA LA MALDAD de Demián Rugna (2023) 44:21 10. LA BESTIA de Bertrand Bonello (La bête, 2023) 45:34 9. HERE de Robert Zemeckis (2024) 46:53 8. LOS QUE SE QUEDAN de Alexander Payne (The Holdovers, 2023) 48:07 7. BIRD de Andrea Arnold (2024) 49:50 6. SEGUNDO PREMIO de Isaki Lacuesta y Pol Rodríguez (2024) 51:29 5. RIVALES de Luca Guadagnino (Challengers, 2024) 6,3 Prime 131 min 52:59 4. POBRES CRIATURAS de Yorgos Lanthimos (Poor Things, 2023) 54:37 3. LA SUSTANCIA de Coralie Fargeat (The Substance, 2024) 56:17 2. LA QUIMERA de Alice Rohrwacher (La chimera, 2023) 6,9 Filmin 130 min 57:48 1. ANORA de Sean Baker (2024) Filmin

N'he vist 18 (3 al cinema i 15 a les plataformes, principalment Filmin) Disponible a alguna de les plataformes que tinc (7) Hauré de pagar per a veure-les (8) De les 15 que he vist, la meva llista seria:
1-Los que se quedan 2-Civil War 3-Cónclave 4-El mal no existe 5-Pobres criaturas
6-La Sustancia 7-El cielo rojo 8-La estrella azul 9-El último late show 10-Cuando acecha la maldad 11-Zona de interés Prescindibles (per a mi) Alien Romulus Volveréis Joker 2 Hasta el fin del mundo Horizon