diumenge, 31 de maig del 2020

Quines són les causes de mort al món?


En aquests moments on tothom parla de mort, hem fet una recerca superficial per a saber-ne les causes principals.

Segons aquest article de la OMS del 2016



DADES D'AVUI

Si volen saber les d'avui
, hi ha un index de diverses categories, entre ells: població i mortalitat a Worldometers

També és important  conèixer l'experança de vida per zona






La mortalitat infantil ha baixat

 

Trobareu més informació en aquest article de la BBC

Europa i la manera de reacionar de cada país (Bloomberg)

FONT: Bloomberg (20 de maig)
Elaine He

Amb els governs d'Europa que tornen a obrir les seves economies per a negocis, és un bon moment per mirar enrere els diferents camins que han pres per controlar els brots de Covid-19 per intentar veure com eren d'eficàcia.
El gràfic següent mostra la relativa gravetat de les restriccions europees basades en les tasques realitzades per l' Escola de Govern Blavatnik de la Universitat d'Oxford , que fa un seguiment de diverses mesures i marca el rigor que han estat a cada pas del camí.

Temps de reacció


Per a molts països europeus, els nivells de rigidesa van augmentar substancialment després que l'Organització Mundial de la Salut declari pandèmia, fins i tot quan la càrrega dels seus casos era baixa.

Cliqueu per ampliar
Font: Rastreig de resposta del govern d'Oxford Covid-19, Escola de Govern de Blavatnik
Tot i que no és un indicador de si les decisions preses eren les correctes ni de la rigorositat que es van seguir, l’anàlisi dóna un sentit clar de l’estratègia de cada govern per contenir el virus. Alguns, sobretot Itàlia i Espanya, han aplicat bloqueigs perllongats i estrictes després de les infeccions. Altres,  sobretot Suècia  , preferien un plantejament molt més relaxat. Portugal i Grècia van optar per tancar-se mentre que els casos eren relativament baixos. França i el Regne Unit van trigar més temps a decidir imposar les mesures més restrictives.
Però, com mostra el nostre següent gràfic, hi ha poca correlació entre la gravetat de les restriccions d'un país i si aconseguí frenar l'excés de víctimes mortals, una mesura que mira el nombre global de morts en comparació amb les tendències normals.

Resultats mortals

Les morts per sobre dels intervals normals mostren els països europeus que van lluitar per contenir els brots Covid-19



A Europa, hi ha aproximadament tres grups de països en cas de víctimes mortals. 



1-Un grup, inclòs el Regne Unit, els Països Baixos i Espanya, va experimentar un excés de mortalitat extremadament elevat.

2-
Un altre, que abasta Suècia i Suïssa, va patir moltes més morts de l'habitual, però significativament menys que el primer grup.

3-Finalment, hi va haver països on les morts es van mantenir dins d'un rang normal com Grècia i Alemanya.
Tot i això, les dades mostren que la relativa estricta mesura de les mesures de contenció d'un país va tenir poc influència sobre la seva pertinença a cap dels tres grups anteriors. Si bé Alemanya tenia restriccions lleus que Itàlia, ha tingut molt més èxit en contenir el virus.

La impressió general és que, mentre que les restriccions al moviment eren vistes com una eina necessària per aturar la propagació del virus, quan i com es van manipular era més important que la seva gravetat.

Diversos països van ser suficients per a la preparació precoç i amb una gran quantitat de recursos sanitaris per evitar els bloqueigs draconians.
Alemanya , amb millors proves de proves i contactes i unitats de cures més intensives que els seus veïns, podria permetre's mantenir l'economia una mica més oberta.

Grècia, actuant de forma ràpida i segura, sembla que fins ara ha evitat el pitjor.
Com s'esperaria, els països amb més bloqueigs intensos semblen patir més econòmicament. El que encara no està clar és la quantitat de guanys que tenen els països amb avantatges relativament laxos, atès el caràcter integrat i impulsat pel comerç de l'economia europea.

L'economia sueca dirigida per l'exportació
reduirà el 7% aquest any, va dir aquest dimarts el govern.

Alemanya, la economia de la qual es reduïa abans de la pandèmia,
ja està en recessió. Aquests països podrien recuperar-se més aviat que d’altres l’any que ve, però és un moment dolorós per a tots.


Les dades econòmiques del període de bloqueig només apareixen i, en un futur, es podran revisar substancialment, donades les evidents dificultats de recollida de dades durant una pandèmia. Independentment, el que suggereixen els últims mesos és que el cost econòmic no és l’únic inconvenient d’un bloqueig draconià. L’experiència Covid-19 ens ha ensenyat que és molt millor respondre de forma ràpida i intel·ligent, amb la tecnologia i les proves i el seguiment massius adequats, en lloc de només confiar en la més crua de les parades. Si hi ha segones ones del virus, no hauríem de repetir els errors de la primera.


dijous, 28 de maig del 2020

Un estudi demostra que un breu trencament de la capa d'ozó va provocar una extinció massiva fa 360 milions d'anys



Font original: universitat de SouthHampton

Els investigadors de la Universitat de Southampton han demostrat que un esdeveniment d’extinció de fa 360 milions d’anys, que va matar bona part de la vida vegetal i aquàtica d’aigua dolça de la Terra, va ser causat per una breu ruptura de la capa d’ozó que protegeix la Terra de les radiacions ultraviolades (UV) perjudicials.

Es tracta d’un mecanisme d’extinció recentment descobert i amb profundes implicacions per al nostre món d’escalfament actual.

Hi ha hagut 5 grans extincions en massa en el passat geològic. Només una va ser causada per un asteroide que va colpejar la Terra, fa 66 milions d'anys quan els dinosaures van extingir-se. Tres d'altres, inclosa la gran mort de Permià final, fa 252 milions d'anys, van ser causades per enormes erupcions volcàniques a escala continental que van desestabilitzar les atmosferes i els oceans de la Terra.



Ara, els científics han trobat proves que demostren que es tractava d’alts nivells de radiació UV que va ensorrar els ecosistemes forestals i va assassinar moltes espècies de peixos i tetràpodes (els nostres quatre avantpassats membres) al final del període geològic de Devonià, fa 359 milions d’anys.

Aquesta explosió nociva de radiació ultraviolada es va produir com a part dels cicles climàtics de la Terra, més que no pas a causa d'una enorme erupció volcànica.

L’esfondrament d’ozó es va produir a mesura que el clima s’escalfà ràpidament després d’una intensa era de gel i els investigadors suggereixen que avui la Terra podria arribar a temperatures comparables, provocant possiblement un esdeveniment similar. Les seves troballes es publiquen a la revista Science Advances.
L'equip va recol·lectar mostres de roca durant les expedicions a les regions polars muntanyoses de l'Est de Groenlàndia, que van formar una vegada un enorme llit antic a l'interior àrid del vell continent de pedra de sorra, format per Europa i Amèrica del Nord. Aquest llac es trobava a l’hemisferi sud de la Terra i hauria estat similar a la naturalesa del llac actual Txad a la vora del desert del Sàhara.
Es van recollir altres roques de les muntanyes andines per sobre del llac Titicaca a Bolívia. Aquestes mostres sud-americanes eren del continent sud de Gondwana, que estava més a prop del pol sud de Devonià. Van mantenir pistes sobre el que passava a la vora de la fusió de la placa de gel de Devonian, permetent una comparació entre l’esdeveniment d’extinció proper al pol i proper a l’equador.

Font imatge: http://www.newjerseypaleo.com/fossilsbyera/devonian-fossils



Al laboratori, les roques es van dissoldre en àcid hidrofluòric, alliberant espores microscòpiques de plantes (com el pol·len, però de falgueres com plantes que no tenien llavors ni flors) que s’havien conservat durant centenars de milions d’anys. En un examen microscòpic, els científics van trobar que moltes de les espores havien format espines bizarres a la seva superfície, una resposta a la radiació UV que malmet el seu ADN. A més, moltes espores tenien parets pigmentades fosques, pensades com una mena de "bronzejat" protector, a causa dels nivells UV augmentats i perjudicials.

Els científics van concloure que, durant un ràpid escalfament global, la capa d’ozó es va ensorrar durant un curt període, exposant la vida a la Terra a nivells nocius de radiació UV i desencadenant un esdeveniment d’extinció massiva a terra i a aigües baixes al límit Devoni-Carbonífer


Després de la fusió de les capes de gel, el clima va ser molt càlid, amb l’augment de calor sobre els continents impulsant l’ozó més natural que destrueix els productes químics a l’atmosfera superior. Això va permetre augmentar els nivells de radiació UV-B durant diversos milers d’anys.



El catedràtic principal investigador John Marshall, de l'Escola de Ciències de l'Oceà i de la Terra de la Universitat de Southampton, que és National Geographic Explorer, comenta: "El nostre escut d'ozó s'ha esvaït durant un temps curt en aquest període antic, coincidint amb un escalfament ràpid i ràpid de la Terra.
La nostra capa d’ozó es troba, naturalment, en un estat de flux - constantment creada i perduda - i hem demostrat que això va passar també en el passat, sense un catalitzador com l’erupció volcànica a escala continental. "

Durant l'extinció, les plantes van sobreviure selectivament, però es van veure enormement alterades a mesura que l'ecosistema forestal es va ensorrar. El grup dominant de peixos blindats es va extingir. Els que van sobreviure -els taurons i els peixos ossos- segueixen sent avui dia els peixos dominants en els nostres ecosistemes.
Aquestes extincions van arribar en un moment clau per a l'evolució dels nostres propis avantpassats, els tetràpodes. Aquests primers tetràpodes són peixos que van evolucionar fins a tenir extremitats que no pas aletes, però encara majoritàriament vivien a l'aigua. Les seves extremitats posseïen molts dits i dits dels peus. L’extinció va restablir la direcció de la seva evolució amb els supervivents post-extinció terrestres i el nombre de dits i dits dels peus reduïts a cinc.




El professor Marshall diu que les troballes del seu equip tenen implicacions sorprenents per a la vida a la Terra avui:

"Les estimacions actuals suggereixen que arribarem a temperatures globals similars a les de fa 360 milions d'anys, amb la possibilitat que es pugui produir un col·lapse similar de la capa d'ozó, exposant la superfície. i poca vida marítima a radiacions mortals.
Això ens traslladaria de l'estat actual del canvi climàtic a una emergència climàtica. "


dimecres, 20 de maig del 2020

World Community Grid: com funciona aquesta plataforma que et permet contribuir a la ciència?

A mesura que el teu ordinador va processant els paquets, vas rebent premis o insígnies a mesura que el teu temps augmenta.
Realment no serveixen per a res, però et dóna una idea de la teva contribució a un projecte o a un altre.

En passem un exemple concret:

(1) indica nom dels projectes on participa aquest usuari
(2) insígnies o distintius segons el temps que participa l'usuari en aquell projecte


Com més temps d'execució total hi hagi (quarta columna) més distintius guanyaràs.
Per exemple en el cas del Projecte OpenPandemics - COVID-19, hi ha 5 dies fets.
Quan s'arribi als 14, aquest usuari obtindrà la primera insígnica: la de Bronze



Insígnies del projecte:
Hi ha 11 nivells de distintius concedits en funció del temps de computació que un membre ha contribuït a cada projecte:

Bronze: 14 dies
Plata - 45 dies
Or - 90 dies
Rubí - 180 dies
Esmeralda - 1 any
Safir - 2 anys
Diamant: reconeix els nivells més alts de contribució de 5, 10, 20, 50 i fins a 100 anys de temps informàtic

El futur que ens espera (imatge visual)

Un cop més, una imatge val més que mil paraules:

"Assegura't que t'has rentat bé les mans i tot anirà bé"



Extret d'un tuit de Svein T veitdal

diumenge, 17 de maig del 2020

Enric Macip: Coronavirus (ElPeriódico)



FONT: ElPeriódico, dissabte 16 de maig del 2020

La hipòtesi més optimista d'evolució de la Covid-19, que passa per tenir una vacuna a finals del 2020 o principis del 2021, és la més probable

El filòsof Slavoj Žižek ha publicat un llibre exprés en el qual reflexiona cap a on anirà el món una vegada superem la Covid-19Fa l’efecte que Žižek veu el virus com un agent revolucionari a què només sobreviurem si reestructurem a fons la societat capitalista. No és l’únic pensador que creu que el SARS-CoV-2 deixarà una empremta profunda en la manera de fer les coses i que ens encaminem cap a un futur radicalment diferent del que hauríem tingut si aquesta pandèmia no ens hagués trastornat els plans. Em sembla poc probable, si tenim en compte com som els humans: segurament acabarem tornant als vells hàbits. Però aquests exercicis de futurologia són poc útils, perquè és impossible fer prediccions precises a llarga distància quan encara ens queden mesos de crisi i hi ha tants factors desconeguts. El que sí que podem fer és centrar-nos en els aspectes científics i repassar alguns dels camins possibles que pot seguir el virus a partir d’ara, basant-nos en pandèmies anteriors.


Comencem pel menys optimista. Pels motius que sigui, no aconseguim fabricar bastant ràpid una vacuna efectiva. Com que no podem continuar confinats per sempre, entrem en una nova normalitat, més relaxada, que ens porta a onades successives de contagis. En els pròxims anys, adquirim finalment una immunitat de grup prou alta per frenar la pandèmia: posem que un 50-60% de tota la població s’ha infectat i té anticossos que els protegeixen, una xifra que tardaríem aconseguir si pensem que ara estem entorn del 5%. A partir d’aquí, els brots es fan petits i controlables i, amb el temps, la Covid-19 deixa de ser un perill (i potser llavors fins i tot tenim l’esperada vacuna). El problema és que, si calculem que la mortalitat del virus és pròxima a l’1% d’infectats, com indiquen els estudis recents de seroprevalença, la xifra global de víctimes superaria els 40 milions, similar a la de la grip de 1918, que es considera la tercera pitjor pandèmia de la història. I millor no pensar què passaria si pel camí el SARS-CoV-2 mutés o intercanviés informació genètica amb un altre virus i es tornés més letal, una cosa poc probable, per sort, però no del tot impossible.


Però s’estan analitzant més de cent candidats a vacuna en aquests moments, siguem positius. És molt possible que sí que en trobem un de prou bo per protegir almenys una part de la població, tot i que sigui parcialment. Podria ser que aquesta immunitat incompleta, sumada a la que adquiririen de manera natural els que superessin la infecció, acabés convertint el SARS-CoV-2 en un virus que ja no pogués causar quadros greus. Llavors hi podria haver reinfeccions que es presentessin de forma lleu, semblants a les que provoquen altres coronavirus. De fet, hi ha una teoria que diu que alguna cosa així va passar en el període 1889-90. Hi va haver una pandèmia que va matar més d’un milió de persones i que sempre s’ha cregut que era de grip. Però el culpable podria haver sigut un nou coronavirus anomenat OC43, contra el qual no hi havia resistències. En aquell moment, l’OC-43 hauria sigut una espècie de SARS-CoV-2, fins que es va generar prou immunitat de grup. Des d’aleshores, ha circulat a un ritme més lent, fins que ara pràcticament tothom té anticossos que el bloquegen (però no completament). Per això és un dels quatre tipus de coronavirus que causen el refredat comú.


Acabem amb el millor escenari, i potser el més probable. Tenim sort i cap a finals d’any o principis del següent podem començar a produir una vacuna. Cal generar i distribuir milers de milions de dosis per cobrir gran part de la població, però com que posem tots els esforços, aconseguim que arribi a la majoria al llarg del 2021. Com sempre, els més rics acaparen les primeres dosis, i poden deslliurar-se del virus abans de l’estiu, però han de fer vacances de proximitat, perquè la cua de països que encara tenen pandèmia és llarga. La Covid-19 es va apagant progressivament, tot i que en alguns llocs costa més deslliurar-se’n per les dificultats econòmiques, socials i logístiques de vacunar tothom. De tant en tant continuem veient alguns casos greus, potser de manera estacional. Com passa amb la grip, causa mig milió de víctimes a l’any, però ja ni ens n’adonem.

És difícil predir quin d’aquests camins seguirà la Covid-19. Potser cap, potser una barreja de més d’un. Tots són científicament possibles. Intentem evitar triomfalismes prematurs, però no caiguem tampoc en el pànic. L’única recepta ara és seny i prudència, perquè encara ens queda molt per fer.

*Metge i investigador de la Universitat de Leicester i de la UOC.

El 1620 i nosaltres (Borja Vilallonga - ElTemps) o què ens depara el futur?


Borja Vilallonga en aquest article a ElTemps del 4 de maig ens indica com una cosa que va passar fa 400 anys podria tornar a passar.

[Saltem a la part final]

[..]

La gran intel·lectualitat protestant i els seus prínceps alemanys veien la necessitat de fer un pas més amb la unió protestant i aconseguir l’hegemonia en perjudici de la reacció contrareformista dels Habsburg. En el seu somni, Frederic s’havia de convertir en el nou emperador del Sacre Imperi, liderar la reevangelització protestant dels dominis austríacs i alliberar, almenys, els estats italians del jou papal. En aquest somni imperial il·lustrat, França—que tenia una important població protestant—podia acabar inclinant-se per una reforma moderada a partir del seu sentiment gal·licà. Solament les Espanyes i una part de l’est europeu quedaven més o menys exclosos d’aquest somni imperial protestant.
L’ambició imperial i l’impuls intel·lectual protestant expansionista van ser les causes finals per les quals Frederic V del Palatinat va acabar acceptant la corona de Bohèmia que els rebels bohemis li van oferir. Amb aquell gest, desafiava obertament l’emperador Habsburg i materialitzava el somni imperial protestant. Amb tot, aviat es va quedar sol. La unió protestant no va córrer a socórrer-lo. El seu sogre anglès es va desentendre de la seva aventura. Una poderosa lliga catòlica, amb els Habsburg al capdavant, el va derrotar aquell novembre de 1620, ara fa gairebé 400 anys. El que va seguir va suposar no solament la fi del somni imperial protestant, ans la fi de l’optimisme que havien representat Elisabet i Frederic, la seva cort a Heidelberg, i els excitants manifestos rosacreu.
Heidelberg i el Palatinat van ser militarment arrasats.

El castell que havia de ser l’epicentre de l’Europa protestant il·lustrada va ser incendiat, com una part de la valuosa biblioteca de la ciutat—la part que es va salvar és avui al Vaticà, botí de guerra.
Trenta anys de guerra amb la implicació de la majoria d’estats europeus de l’època van devastar Europa d’una manera que mai s’havia vist. Els Habsburg van sobreviure en el seu domini imperial, debilitats. França es va erigir com a gran potència continental.
El protestantisme, en fi, va quedar acotat i estancat.


[REFLEXIÓ]
Aquesta història que explico conté una lliçó per als homes del 2020. Ens fa de mirall. Provenim d’un optimisme semblant al que hi va haver en el primer quart del segle XVII: reforma, il·lustració, progrés, somnis imperials. Hem somiat en les promeses de la ciència, en els somnis de la globalització, en l’optimisme del progrés infinit, en la democratització de la riquesa i l’educació.

Una tragèdia sanitària que, com diu Nassim Nicholas Taleb, hem causat nosaltres mateixos per culpa de la nostra arrogància i desídia, ens ha arrabassat el somni i ens hem vist immersos en una drôle de guerre—que tanmateix c’est une guerre ! En els moments de més intensitat de l’optimisme més acabem desitjant el conflicte, o més negligim l’amenaça del conflicte; i prenem decisions que precipiten els esdeveniments. Va passar el 1620. Va passar el 1914—quan tota Europa estava encantada de tenir, finalment, una guerra. I ha passat aquest 2020. Ens crèiem invulnerables gràcies a la nostra riquesa, al nostre estat del benestar, i a la nostra democràcia. La dictadura xinesa era llunyana—com ho eren totes les amenaces apocalíptiques que Hollywood ens regalava any rere any per despertar-nos la morbositat de la fi de la humanitat en forma de zombies, pandèmies o cataclismes climàtics.

El món que va sorgir de la Guerra dels Trenta Anys i la Pau de Westfàlia no va ser un món millor. Certament, el món somiat per Elisabet i Frederic del Palatinat era molt millor. Però mai va tenir cap oportunitat real de ser.

El món que vam somiar i que vam viure en l’adveniment del nou mil·leni va ser una bombolla. El món que vindrà no serà un món millor—i, sobretot, el que és més important: no tornarem a ser el que havíem estat.


Encara avui, el castell de Heidelberg és una ruïna que mai ha acabat de ser restaurada o rehabilitada: mai va tornar a la normalitat d’un passat millor i no va sobreviure el futur.

És important que, sabedors que anem a una nova Guerra dels Trenta Anys amb el nostre somni optimista fracturat i estripat, siguem capaços de construir una nova normalitat de tot plegat, sense haver de lamentar haver perdut, un cop més, un passat real que era millor que el fals somni futur.

dissabte, 16 de maig del 2020

"Sis nits d'agost". Jordi Lara narra la mort de Xirinacs


FONT: elNacional (5 de març 2019)


Jordi Lara ha intentat explorar els racons més amagats de l'ànima de Lluís Maria Xirinacs, el filòsof que es va deixar morir en un bosc el 2007. I ho fa a través de Sis nits d'agost (Edicions de 1984), una novel·la en què s'interroga sobre els sis dies que van des del dilluns d'agost en què un amic va deixar Xirinacs a la muntanya fins el dissabte en què van trobar el seu cos. Una història que probablement el lector ja coneix, i que és explicada a través de la trama d'un escriptor que investiga la mort del capellà exclaustrat. Una novel·la peculiar en què no hi ha ficció, sinó una reconstrucció a partir de materials reals, sobretot de persones vives. Perquè Lara considera que no era necessari incorporar-hi elements de ficció, perquè la història ja era prou contundent. Tot el llibre està basat en documentació, en passejos pel lloc dels fets i, sobretot, en testimonis reals de la vida i la mort de Xirinacs.

[..]

Va pujar a la muntanya el dia que va acomplir 75 anys. I mitjançant exercicis respiratoris es va induir el coma, un coma amb el que podia trigar dos o tres dies en morir. No es va infligir cap tipus d'autoviolència. El mal temps que va imperar en aquells dies va ajudar-lo a morir, perquè va impedir que sortissin a la muntanya boletaires i excursionistes i que el trobessin mentre agonitzava.

[..]

Xirinacs quan va morir duia a sobre una nota en la que demanava que el deixessin morir i reintegrar-se a la natura, però també va deixar escrita l'acte de sobirania, un document en què es proclamava alliberat d'Espanya, França i Itàlia. Lara recorda que la mort es va interpretar molt en clau nacional; per a l'espanyolisme era la culminació de l'obra d'un boig, o la demostració del fracàs de l'independentisme.

[..]

Recorda que Xirinacs sempre va ser independentista, i que va morir abans del procés, però que opinava que "el poble està trinxat, però hi és". I que tenia l'esperança que "algun dia es despertarà".

ALTRES ENTREVISTES
Vilaweb. Xirinacs té tal magnetisme, que es converteix en un forat negre que ho xucla tot

El núvol: Xirinacs va convertir-se en un personatge extemporani

Baixa't un programa (BOINC) i participa en la lluita contra la COVID-19 des de casa






FONT ORIGINAL (anglès)

Problema


COVID-19 és una malaltia causada per SARS-CoV2, un virus de la família dels coronavirus. Aquests virus causen malalties que afecten principalment el sistema respiratori humà i potencialment altres òrgans importants. COVID-19 pot causar malalties greus o fins i tot mort.

Des del llançament d’aquest projecte, no hi ha cap tractament, curació o vacuna per a COVID-19.




Solució proposada


Els científics de Scripps Research estan realitzant simulacions de modelacions moleculars per buscar possibles candidats al desenvolupament de tractaments per a COVID-19, però per tenir èxit necessiten una gran potència informàtica per realitzar milions d'experiments de laboratori simulats.

Així doncs, Scripps Research s’associa amb World Community Grid, una iniciativa d’impacte social d’IBM que permet a qualsevol persona amb un ordinador i una connexió a Internet donar la potència informàtica del seu dispositiu per ajudar els científics a estudiar els problemes més grans del món en salut i sostenibilitat. Amb aquest poder informàtic donat, els científics pretenen identificar compostos químics prometedors per a proves de laboratori posteriors.

L’equip d’investigació vol no només ajudar a trobar tractaments per a COVID-19, sinó també crear un kit d’eines de codi obert de resposta ràpida que ajudarà a tots els científics a buscar ràpidament tractaments per a futures pandèmies. I d'acord amb la política de dades obertes de la Comunitat Mundial, totes les dades i eines que es desenvolupin mitjançant aquest projecte seran compartides lliurement a la comunitat científica.



L’objectiu principal del projecte és buscar possibles tractaments per a COVID-19, de manera que estudiar proteïnes de SARS-CoV2 (el virus causant de COVID-19) és la màxima prioritat.

A més, els científics volen combatre no només l'emergència actual, sinó també preparar-se per a les que segurament seguiran. Les futures pandèmies poden derivar d’una acumulació progressiva de mutacions, que poden conduir a una nova variant de virus. Això és el que va passar quan el virus SARS-CoV1 va mutar per convertir-se en SARS-CoV2. Així doncs, l’equip d’investigació inclou proteïnes del SARS-CoV1 i altres virus que s’han d’estudiar com a part d’OpenPandemics –COVID-19, que els ajudarà a valorar com de difícil seria trobar o dissenyar molècules capaços de superar les inevitables mutacions.

Des del meu ordinador puc ajudar en la investigació contra el COVID-19?



La resposta és: sí

Des de fa anys existeix un concepte que es diu càlcul distribuït o computació distribuïda.
Un dels primers i més coneguts va ser el projecte SETI o recerca de vida intel·ligent a l'univers.
Després es va aplicar a moltes disciplines científiques.

Llista sencera (viquipèdia)

Abans cada projecte tenia un programa propi i feia la guerra pel seu costat.
Això implicava destinar molts recursos a temes comuns com podria ser pujar / baixar paquets per processar, gestionar usuaris, etc.
Per solventar aquest problema la Universitat de Berkeley va crear BOINC Fent una metàfora, podríem dir que abans cada projectes tenia un tipus de revòlver diferent amb la seva bala i amb BOINC, tots tenen el mateix revòlver però diferent bala.
Ara els investigadors només s'han de preocupar de dissenyar "la bala"

Més tard, IBM també va crear una plataforma World Community Grid
El més conegut és el projecte BOINC que permet que el teu ordinador contribueixi a investigar en algun projecte científic.


Actualment més de 781.000 usuaris del món participen en aquesta plataforma cedint a la ciència el temps de procés dels seus ordinadors.


COVID-19

Aquesta setmana el reconegut centre Scripps va llençar un projecte contra la COVID-19

Catalunya té un web on s'explica tot això, boinc.cat
i aquesta altra, seti.cat on parla del projecte SETI

ALTRES PROJECTESActualment el Word Community Grid contribueix en la investigació de 6 projectes més


ALTRES PROJECTES QUE LLUITEN CONTRA AL COVID-19
També es pot fer mitjançant el projecte Rosetta@Home, veure notícia d'hipertextual
Més informació al web principal, boinc.bakerlab.org


DES DEL MÒBIL
També pots participar amb el teu mòbil

diumenge, 10 de maig del 2020

Per què hi ha regions que passen de fase i altres no? Oriol Mitjà ho explica

Ho explica gràficament en aquest tuit del 7 de maig




Ens hem de fixar en el darrer punt negre i si es troba en una àrea vermella, groga o verda.
Només passaran les verdes: Ebre, Tarragona, Alt Pirineu-Aran

Joe Brew: comparativa morts COVID-19 per milió (CAT, MAD i LLOM)

Un cop més, en Joe Brew, analista de dades, ens passa un gràfic revel·lador:
Data 6 de maig del 2020

Compara l'evolució dels morts per milió a Catalunya (blau), Llombardia (gris) i Madrid (vermell)
Argumenta que tallar a temps va impedir que les dades de mortalitat de Catalunya repetíssin les de les altres regions.



Jostein Gaarder - El Món de Sofia: aquesta pandèmia només és un entrenament (LaVanguardia)



FONT: LaVanguardia (Xavi Ayén)
8 de maig

Al otro lado del teléfono, descuelga el hombre que a principios de los años 90 contagió la pasión por la filosofía a millones de personas en todo el mundo. El noruego Jostein Gaarder (Oslo, 1952) era profesor de instituto cuando ‘El mundo de Sofía’ se convirtió en un superventas internacional. Ahora, con una decena de libros posteriores, publica ‘Simplemente perfecto’ (Siruela), que en catalán se titula ‘La mida justa’ (Àmsterdam), y en el que un docente noruego muy parecido a él, algo más joven, recibe un diagnóstico fatal de su doctora: le queda poco tiempo de vida. Muy poco. Su esposa está de viaje profesional en Australia y él decide irse a la cabaña de campo que tienen junto a un lago para poner en orden sus ideas y reflexionar sobre la vida.

[..]


-Hay un personaje del que se habla en el libro, una mujer que padecía la gripe española y se hundió en el lago para no infectar a sus seres queridos. -Es una leyenda, algo que escucha Albert, una historia del lago. Fue también una pandemia, hace unos cien años. Puede ser comparado, aunque murieron 50 millones de personas y ahora vamos por 265.000. Al menos los escandinavos, nos creíamos que con nuestro sistema público de salud estábamos muy protegidos, ni una sola persona que yo conociera temía esta crisis, pero al final va a resultar que las cosas no son tan diferentes a las de cien años atrás. A la gripe española ¿cómo la llaman en España?


-Bueno, se dice ‘la gripe española’ pero sabemos que no era española en realidad...
-¡No, claro! De España solo tuvo el nombre... El coronavirus tampoco lleva corona ¿verdad? La operación hace un siglo de bautizar esa epidemia con el ‘apellido’ de una nacionalidad es una maniobra que hoy intenta hacer Donald Trump, que se refiere al ‘virus chino’. Etimológicamente no tiene sentido, pues una pan-demia es ‘pan’, es decir, un prefijo que indica la totalidad, todo el mundo, algo global por naturaleza. Esos bautizos nacionales están cargados de prejuicios y racismo.Aquella epidemia de 1918, dos décadas después, condujo al mundo a una catástrofe global como fue la segunda guerra mundial. Mucha gente resigue las huellas de la historia, ejercita la imaginación y se pregunta qué podría suceder tras la Covid-19.

-¿Usted no?
-La pregunta buena no es tanto ¿qué podría pasar después? sino ¿por qué podría pasar? ¿Podríamos reconstruirnos como sociedad tras la pandemia? Es una pregunta moral y filosófica, toca a nuestros valores. Hemos visto, en nuestra sociedad, muchos ejemplos de hombres ricos que dicen que no quieren volver a hacer lo que estaban haciendo antes, no de la misma manera. Debemos cuestionar nuestro sistema económico, el capitalismo: ¿a dónde nos conduce? ¿funciona bien? ¿es un sistema preparado para afrontar la pandemia? ¿y otros desastres? ¿de qué modo trata la naturaleza de la que formamos parte? ¿es responsable del calentamiento global? ¿qué efectos nos esperan? El calentamiento global va a ser más letal que el coronavirus y, sobre todo, más irreparable. Deberíamos ver esta pandemia como un entrenamiento, una lección para aprender a ser más considerados con nuestro planeta.

-¿Es optimista?
-Lo único seguro es que la pandemia se acabará un día. Y no tenemos alternativa a tomarnos el mundo en serio, el virus nos impide ser perezosos, postergar nuestros problemas. Siempre rechazo el pesimismo, tengo esperanza y quiero entrar en la batalla, formar parte de ella, para evitar una catástrofe global, paliar los daños en los lugares más afectados, como el sur de Europa.

-¿Qué significado tiene Ricitos de Oro?

-Es una historia aquí conocida por todos los niños. En el relato original, de 1837, los tres osos no son simpáticos, ¿sabe?, sino tres animales ‘solteros’, vamos a decir, y robustos. Y la que irrumpe en su casa no es una dulce niña sino una vieja desaliñada, fea y mala, que sale huyendo por la ventana. Pero, bueno, ese cuento es una excusa para hablar de astronomía, porque vivimos en la zona ‘Ricitos de Oro’ del universo, es decir, en la zona habitable, un auténtico milagro. Vivimos en un planeta que es exactamente como la casita del cuento. Damos vueltas alrededor de una estrella, estamos en un astro con agua líquida y no paramos de infligirle daño al planeta, lo que no parece muy sensato.


-¿Por qué los niños y los muy creyentes pueden vivir más felices, como dice el narrador?
-Las personas religiosas se sienten cómodas imaginándose que existe otra vida, otro sistema, como el paraíso, donde las cosas van bien. Eso les facilita atravesar los tormentos y las cosas agrias de este mundo. No se lamentan de que la vida sea corta, como hacen los no creyentes. La mayoría de niños, por su parte, viven instalados en la fe, la confianza, les cuidan los padres, no se rebelan contra los límites de nuestra existencia, los aceptan. Los niños son como gente muy religiosa que no se da cuenta de que lo es. Todos sabemos que un día no estaremos, pero la clave es no preocuparse por ello.

-Albert piensa que realmente debemos de estar solos en el universo.
-¿Quién lo sabe? Es tan grande y con tantas estrellas y planetas que sería verdaderamente raro que no hubiera vida en ningún otro lugar, pero la vida no somos nosotros solamente, son también las micropartículas en el agua, nosotros somos fruto de un cúmulo de casualidades bastante únicas, pero hay tantas galaxias con las que jamás vamos a contactar que yo creo que sí, que debe de haber vida ahí afuera.

[..]
-’El mundo de Sofía’ cambió su vida...
-Mis amigos y mi mujer pueden decirle que no he cambiado tanto. Hombre, cambiaron las cuestiones prácticas: pude dedicarme a escribir más libros, las cosas fueron más fáciles, viajé por todo el mundo... Pero he escrito muchos otros libros, no soy de esos autores de un solo título, aunque nunca volví a tener tanto éxito de ventas. Aquel me permitió que nacieran los otros, seguramente. Hoy lo escribiría distinto.

-¿Ah, sí?
-Fíjese que no figura la pregunta filosófica que hoy considero más importante: ¿cómo podemos preservar las condiciones de vida en la Tierra?

-¿Qué nos enseña la filosofía en estos tiempos víricos?
-A aceptar nuestro destino. Todo el mundo se ha metido dentro de sí mismo, eso es muy importante, el aislamiento, para que florezca la filosofía. Es positivo tener tiempo para uno mismo, aunque sea para ver la tele, Netflix o HBO, que ofrecen muy buenos productos. La soledad te ayuda a luego estar en contacto con los otros. Ver la tele es una buena cosa, nos conecta con lo que sucede. Los que ya leían antes de la epidemia, perfecto, pero es que mucha gente se ha puesto a leer gracias a la epidemia, en especial ebooks. El confinamiento ha permitido que mucha gente se ponga a pensar.

-¿En qué trabaja ahora?

-Bueno, para serle honesto, he estado muy distraído con la epidemia, miro la tele, el drama que viven ustedes en España, esas cosas... no me puedo concentrar.

Què en sabem de nou de la COVID-19? Possible contagi Jocs Olímpics militars ?

VILAWEB: dijous 7 de maig
Detectat un primer cas de coronavirus a l’estat francès el 2 de desembre


A més, hi ha la sospita que els primers dos casos de coronavirus fossin els dies 16 i 17 de novembre. De fet, la Xina va explicar que el primer infectat que havia trobat datava, precisament, del 17 de novembre.

Divendres 8 de maig (Diario16- Bea Talegón)
Militares de Italia, Suecia, Francia y España con síntomas de COVID-19 tras estar en los juegos mundiales de Wuhan en octubre

Así l
o ha comentado esta semana Anders Tegnell, epidemiólogo jefe de la agencia de sanidad sueca. Es el propio Estcolmo el que sitúa a Suecia como primer país europeo en tener el virus. Y precisamente, Tegnell señala a los participantes de los VIJuegos Mundiales Militares de Wuhan.

Uno de los 401 atletas del Ejército que participaron en representación de Francia en los Juegos Mundiales Militares en Wuhan ha afirmado a la cadena francesa «BFM TV» que tras volver de Wuhan tuvo síntomas de COVID-19: fiebre, dificultades para respirar y tuvo que estar en cama tres días sin poder moverse.



Torrejón de Ardoz: misterioso foco inicial de COVID-19 y absoluto silencio sobre la base militar
[..]
Cabe recordar que, ya el 1 de marzo se publicaba en la televisión pública de Madrid que «la mayor incógnita en estos momentos radica en el municipio madrileño de Torrejón de Ardoz, donde se habían registrado varios enfermos sin que el origen estuviera claro».
De hecho, Torrejón de Ardoz se señaló como el principal foco de infección de Madrid.

El 6 de marzo dio positivo un suboficial de la Base Aérea Militar de Torrejón de Ardoz. Según se publicaba en La Información, «el ministerio de Defensa pone en marcha medidas de actuación y pide «prudencia».

El 15 de abril, un militar español con COVID-19 era evacuado desde Mali, y llegó directo a la base aérea de Torrejón junto con ocho compañeros en un avión medicalizado. A día de hoy nada se sabe sobre este militar ni su estado de salud.

Días después, el 23 de abril, fallecía un comandante del Ejército del Aire destinado en Torrejón de Ardoz, por COVID-19. El militar tenía 59 años y llevaba «varias semanas luchando contra el COVID-19, ingresado en la UCI». Estaba destinado en el Centro de Observación de Satélites ubicado en la base aérea de Torrejón de Ardoz, en Madrid y no había formado parte de la operación Balmis de lucha contra el coronavirus».


Dijous, 7 de maig (France 24)
Los testimonios de los atletas franceses que dicen haber enfermado con Covid-19 en Wuhan en octubre


ElNacional
Militars espanyols van emmalaltir al campionat d'atletisme de Wuhan a l'octubre


La comitiva espanyola destacada en els VII Jocs Mundials Militars de Wuhan que es va desenvolupar del 16 al 27 d'octubre, en els quals van participar prop de 10.000 esportistes de més d'un centenar de països, estava formada per unes 170 persones entre atletes i tècnics.

A més dels dos militars que van emmalaltir a la ciutat xinesa, almenys uns altres dos de l'Acadèmia Bàsica de l'Aire de Lleó van presentar símptomes compatibles amb la Covid-19 en arribar a Espanya, al novembre, relata a Efe un company seu i ho confirma una altra font militar coneixedora d'aquests casos.

Segons fonts del Ministeri de Defensa consultades per Efe, aquest departament no ha tingut coneixement que cap dels participants en els jocs tingués símptomes del nou coronavirus, per la qual cosa es va descartar l'aplicació de qualsevol mena de verificació mèdica extraordinària i els militars no han estat, per tant, testats.

divendres, 8 de maig del 2020

Terratrèmol de 3,9 graus a Riudarenes

DIARI DE GIRONA

Un terratrèmol de magnitud 3,9 a la Selva s'ha fet sentir a les províncies de Girona i Barcelona.

L'Institut Geogràfic Nacional (IGN) col·loca l'epicentre a Riudarenes i ha tingut lloc quan passaven dos minuts de tres quarts de tres de la tarda.

L'Institut Cartogràfic i Geogràfic de Catalunya per la seva banda, ha rebaixat la magnitud a 3,6 i assegura que no ha causat danys.

[..]

A la comarca de la Selva és habitual que hi hagi moviments sísmics però aquest ha estat d'una magnitud que ha pogut apreciar molta gent de la zona.


ELPERIÓDICO

En els darrers mesos segons l'Institut Cartogràfic i Geològic, hi ha hagut altres terratrèmols a la Selva, imperceptibles per a la població.
El primer es va produir el 19 de febrer a les 3.38 hores de la matinada, de 2,2;
i el segon, el 10 de març a les 0.25 hores, 2,4.

El darrer terratrèmol registrat va ser el passat 29 de març a la Cerdanya amb una magnitud de 2,4.