L'automòbil: 4 reflexions

Extret de
Sobre la crisi de l'automòbil i la seva possible superació
Blai Dalmau
http://www.democraciainclusiva.org/txt/auto.pdf
[..]
Econòmiques. L’economista E.J. Mishan, una autoritat en les tècniques conegudes com d'anàlisi de cost i benefici, va arribar a la conclusió que la implantació massiva de l'automòbil particular és un dels grans desastres que han succeït a la raça humana” (5). A part de la mortaldat indiscriminada que ocasiona i els seus innumerables costos socials, una altra consideració de Mishan era la pesada càrrega econòmica que el cotxe imposa a la comunitat. En efecte, l'automòbil de carburació requereix grans quantitats de treball humà i recursos materials que no són compensats per un alt rendiment. Pel que fa al transport de productes, per exemple, els centenars de camions i els seus respectius xofers que circulen diàriament per qualsevol autovia suposen unes despeses humanes, econòmiques i energètiques que podrien ser notablement reduïdes, sense cap problema, amb l'ús de ferrocarrils (6). Pel que fa al transport de persones, tal com observava Ivan Illich a la dècada dels anys 1970, l'automòbil és el principal xuclatemps de la vida moderna. En efecte, el nord-americà mitjà ha de dedicar unes 1600 hores a l'any al seu automòbil: assegut al seu interior, treballant per pagar-lo, per pagar l'assegurança, per pagar les llandes, els peatges, les multes i els impostos per carreteres estatals i els aparcaments. Li dedica quatre hores al dia en que l'utilitza, s'ocupa d'ell o treballa per a ell. Però si ens preguntem quin rendiment en treu d'aquestes 1600 hores invertides, que són una estimació mínima, descobrim la ridícula eficiència de l'automòbil: en aquestes 1600 hores fa uns 10.000km, és a dir, 6km per hora.
És exactament la mateixa velocitat que el caminar humà. Però mentre que en les societats no motoritzades i basades en el caminar es destina entre un 3% i un 8% del temps social als desplaçaments, l'automobilista hi consagra una quarta part del temps social del que disposa (7).
Així doncs, l'a implantació massiva de l'automòbil és també absurda des del punt de vista econòmic: la relació costos/beneficis és pèssima.  [,,]

El segon viatge de Colom a Amèrica va sortir des de Barcelona (DIARI AVUI)

Des de fa uns anys una sèrie d'historiadors investiguen la hipotètica catalanitat de Colom,
al marge de les institucions oficials que no fan res per aclarir el misteri de l'Almirall.



Al Diari Avui se'n fa ressó de la darrera troballa:
El segon viatge de Colom a Amèrica va sortir des de Barcelona


Un estudi del Cercle Català d'Història (http://www.cch.cat/php/ls.php?fx=cat&fy=1) assegura que l'expedició de l'Almirall Cristòfor Colom va sortir en el segon viatge a Amèrica des del port de Barcelona l'any 1493 i no des del de Cadis. La investigadora del Cercle Català d'Història Eva Sans ha localitzat informació que contradiu la versió de la historiografia oficial que el viatge es va iniciar a la ciutat andalusa.

"No només la preparació del segon viatge i la rebuda oficial pels Reis Catòlics de Colom i els indis es va produir a Barcelona, sinó que l'armada de l'almirall i les naus i caravel·les que el van acompanyar van partir originàriament de Barcelona", sosté Sans.

Segons la hipòtesi de la historiadora catalana, l'armada Real va arribar a Cadis el 23 de setembre i s'hi va estar dos dies per proveir els vaixells de nou d'aigua i aliments "després d'uns 15 o 20 dies de navegació des de Barcelona" abans de prosseguir el viatge cap a les terres descobertes.

Una de les fonts històriques utilitzades per Sans són els "Annals de Catalunya" (1709), de Narcís Feliu de la Peña, conservats en la Biblioteca de Catalunya.  [..]