Es tracta de la reproducció dels pensaments de pensaments de Paul Chefurka (19 octubre 2012) que vaig llegir traduïda en un bloc català, Oil Crash Observatory,
Pujant l'escala de la Consciència
1-Mortalment adormit (90 % població= 6.300 Milions persones)
2-Consciència d'un problema fonamental
3-Consciència de molts problemes
4-Consciència de les interconnexions entre molts problemes
5-Consciència que la situació abasta tots els aspectes de la vida
( menys de 1 de cada 10.000= màxim 700.000 persones)
Considero que em trobo en aquest 5è estadi
i és l'únic que copiaré la seva definició de l'escrit original
"Això inclou tot el que fem, com ho fem, les nostres relacions amb els altres, així com el nostre tractament de la resta de la biosfera i el planeta físic. Amb aquesta realització, les comportes s’obren i no hi ha problema que estigui exempt de consideració o acceptació. El mateix concepte d’una “solució” es atravessat, i es deixa de costat com una pèrdua de temps.
Per als que arriben a l’etapa 5 hi ha un risc real de caure en la depressió.
Al cap i a la fi, hem après al llarg de les nostres vides que la nostra esperança per al futur rau en la nostra capacitat per resoldre problemes en l’actualitat. Quan cap intel·ligència humana sembla capaç de resoldre el nostre problema, la possibilitat d’esperança es pot esvair com la llum de la flama d’una espelma, per ser reemplaçada per la foscor asfixiant de la desesperació.
Al cap i a la fi, hem après al llarg de les nostres vides que la nostra esperança per al futur rau en la nostra capacitat per resoldre problemes en l’actualitat. Quan cap intel·ligència humana sembla capaç de resoldre el nostre problema, la possibilitat d’esperança es pot esvair com la llum de la flama d’una espelma, per ser reemplaçada per la foscor asfixiant de la desesperació.
Com actuem davant la desesperació és, per descomptat, profundament personal, però em sembla que hi ha dues vies generals per reconciliar-se amb la situació. Aquestes no són mútuament excloents, i la majoria de nosaltres funciona amb alguna combinació de les dues. Les identifico aquí com tendències generals, ja que la gent sembla interessar-se més per l’una o l’altra. Les anomeno el camí exterior i el camí interior."
CAMÍ INTERIOR I CAMÍ EXTERIOR
Escollir el camí interior implica tornar a emmarcar el problema en termes de consciència, d’autoconsciència i/o algun tipus de percepció transcendent. Per a algú en aquest camí, aquest és un intent de manifestar el missatge de Gandhi, “Converteix-te en el canvi que vols veure al món”, a nivell més profundament personal. Aquest missatge es pot expressar de manera semblant referint-se a l’antiga dita hermètica: “Així com és a dalt, és a baix”. O, en llenguatge senzill, “Per curar el món, primer comença per curar-te a tu mateix.”
No obstant això, el camí interior no implica un “refugi en la religió”. La majoria de les persones que he conegut i que han optat per un camí interior tenen una afinitat tant baixa per la religió tradicional com les seves contraparts al camí exterior la tenen per a la política tradicional. La religió organitzada és generalment vista com una part del problema en lloc d’una resposta vàlida a aquest. Els que han arribat a aquest punt no tenen interès en amagar o alleujar la dolorosa veritat, sinó que volen crear un context coherent personal per a això. L’espiritualitat personal d’un o altre tipus sovint funciona, però poques vegades ho fa la religió organitzada.
Val la pena esmentar que també hi ha la possibilitat d’una seriosa dificultat personal en aquest punt. Si algú no pot escollir un camí exterior per les raons que sigui, i és també resistent a la idea del creixement interior i l’espiritualitat com una resposta a la crisi de tot el planeta, llavors estarà realment en un compromís. Hi ha poques altres portes fora d’aquestes, excepte caure en la profunditat de la desesperació. Si un roman atrapat aquí durant un llarg període de temps, la vida pot començar a semblar molt ombrívola, i la violència en contra del món o contra un mateix pot començar a semblar una opció raonable. Mantingueu-vos vigilants sobre el vostre propi progrés, i si trobeu algú que es trobi en aquest estat, si us plau, oferiu-li suport escoltant-lo.
A partir de les meves observacions, cada etapa successiva d’aquestes cinc, conté aproximadament una desena part de la gent que hi ha en l’etapa anterior. Així que, encara que potser el 90% de la humanitat estigui en l’etapa 1,
menys d’una persona de cada deu mil, estarà en l’etapa 5 (i cap d’ells és probable que siguin polítics).
El nombre dels que han triat el camí interior a l’etapa 5 també sembla un ordre de magnitud menor que el nombre dels que estan en el camí exterior.
menys d’una persona de cada deu mil, estarà en l’etapa 5 (i cap d’ells és probable que siguin polítics).
El nombre dels que han triat el camí interior a l’etapa 5 també sembla un ordre de magnitud menor que el nombre dels que estan en el camí exterior.
Jo he triat el camí interior com la meva resposta a l’etapa 5, la consciència.
Funciona bé per a mi, però per navegar aquest imminent canvi, transició, metamorfosi (digueu-li com vulgueu), caldrà que tots nosaltres – no importa els camins elegits – cooperem en la presa de decisions encertades en els moments difícils.
Funciona bé per a mi, però per navegar aquest imminent canvi, transició, metamorfosi (digueu-li com vulgueu), caldrà que tots nosaltres – no importa els camins elegits – cooperem en la presa de decisions encertades en els moments difícils.
Els meus millors desitjos per a un llarg viatge, emocionant i satisfactori.
Bodhi Paul Chefurka
19 octubre 2012
(*)
De color verd, comentaris autor del bloc pensaments de Diumenge
De color negre, traducció del text de Paul Chefurka, per Oil Crash Observatoby
