Enigma Colom: Jesús Delgado fa una investigació des del punt de vista policial

FONT: cathalonia.wordpress.com/2013/04/27/la-policia-parla-de-colom/

“Cristòfol Colom, el genovès, el català, el gallec, el portuguès, l’israelita ….
Ningú sap amb exactitud d’on va venir i per què, si bé els seus contemporanis estan identificats. A aquest desconegut els Reis Catòlics li van concedir títols, el van nomenar virrei i li van lliurar vaixells, homes i diners.
Què se sap de Cristòfor Colom?
Coneixem la història però, què podem esbrinar d’ell per mitjans dels seus documents autògrafs?
Cada any, apareixen noves dades que fins i tot els historiadors posen en dubte. 


Davant aquesta situació, 519 anys després del Descobriment i utilitzant les tècniques de la policia científica de l segle XXI, Jesús Delgado ha obert una investigació per determinar l’origen de Colom, la seva veritable identitat i els motius pels quals va ser ocultada.

Seguint el protocol policial s’analitzen les dades històriques, metges, familiars, d’amics i l’escriptura dels documents de l’Almirall. Els resultats aporten conclusions inèdites fins ara. Sens dubte un llibre apassionant que no deixarà indiferent a ningú.”

Jesús Delgado Lorenzo, grafòleg forense.

Vídeo de 2013-març-27, al matí de Catalunya Ràdio.
http://www.catradio.cat/videos/4515611/Grafologia-amb-Jesus-Delgado

"Joan Cristòfor Colom Bertran era de Barcelona i escrivia en català"
"En aquest llibre no hi ha cap teoria. Només hi ha l'anàlisi de documents que han aparegut a l'Arxiu Històric, hi ha un document que diu que hi havia una família a Barcelona que es deia "Coloma" i això no és veritat sinó que era "Colom".
Està falsificat. I jo el vaig ratificar com a prova de que estava falsificat"

I a més a més, el document més important del meu llibre: el Mayorazgo (el testament de Colom) diu:
Siendo yo Genovés,...NO ÉS AUTÈNTIC. Podria ser que el redactés un notari o escriba però la seva SIGNATURA ha de ser autèntica i és FALSA.

Un jutge d'avui al s.XXI dictaminaria que Colom era de Barcelona amb aquestes proves.
Jo analitzo els documents amb el protocol policial del s.XXI
A l'Arxiu d'Índies hi ha una nota del seu fill Diego que diu:
aquesta nota està escrita pel meu pare en català.
Tot l'entorn de Joan Cristòfor Colom Bertrán són catalans.

Personalitats i Pensaments de Futur: (XI) Dennis Meadows (2014)

Segurament, Dennis Meadows és una de les personalitats més rellevants de tots els personatges que he tractat en aquest bloc.

L'any 1972 ell i la seva dona, Donella van escriure els Límits del Creixement per encàrrec del Club de Roma. Des de llavors se n'han venut 30 milions d'exemplars.

La setmana passada vaig llegir aquesta entrevista "No hi ha res que poguem fer"

"La gent no es preocupa pel futur però sí sobre els seus propis problemes"

"L'any passat es va produir tant de CO2 com en tota la història anterior"
"El director del Banc Mundial (més responsable recentment de la indústria aèria mundial) m'ha explicat que el problema del pic del petroli no es discuteix en aquella la institució, és simplement un tabú. 
Qualsevol que el tracti  és acomiadat o transferit. "

" No hi ha res que puguem fer. La gent sempre diu una i altra vegada: Hem de salvar el nostre planeta. No, no ho fem. El planeta es salvarà tot sol. Sempre ho ha fet. Va trigar  milions d'anys, però va passar. No ens hem de preocupar pel planeta, sinó de l'espècie humana."

Last Call era un projecte documental que mostrarà la urgència del missatge d'advertència llançada pels autors del llibre més controvertit dels últims 40 anys: Els límits del creixement . La sinopsi de la pel·lícula és el següent:

Avui (2014-09-03) ja és una realitat i s'ha projectat a diversos festivals dedicats al mediambient.
Malauradament encara no és visible per al gran públic. Esperem que d'aquí uns mesos ho sigui.

Trailer de 6 minuts

A 2 hores de distància de casa

Fa uns dies se'm va acudir fer un curiós exercici:
marcar en una mapa els límits d'un hipotètic viatge en cotxe des de casa.
A primer cop d'ull podries pensar que és tan fàcil com agafar un compàs, però no.
No va així: tens mar, tens vies ràpides i hi ha desnivell.

Fet l'exercici ajudat per viamichelin.es va sortir això:

De color carbassa, els límits que marquen les 2 hores de trajecte.

Al nord, Beziers

Est, Tàrrega

Sud, El Vendrell.

De color lila, destins llunyans ( Vielha, 4h 50 minuts i Amposta, 2h 40 minuts)

Llibre: "Hacia dónde va el mundo? de Susan George i Serge Latouche entre d'altres

No l'he llegit però fa molt bona pinta.
A veure si cau per Sant Jordi ;)

http://www.icariaeditorial.com/libros.php?id=1324

«Poseemos ahora todas las técnicas, los conocimientos, las personas, todo lo que necesitamos para operar los cambios necesarios [...] Pero esta opción es ahora, no más tarde.» Susan George

Todos los discursos de los personajes del ámbito econó­mico o político tienen un argumento común: la economía rea­nudará su buena marcha, volverá el crecimiento, saldremos adelante. Por supuesto habrá que hacer sacri­ficios y re­formas, pero, gros­so modo, las cosas volverán a su cau­ce. Sin embargo, es­ta ilusión entraña un gran peligro.

Nadie es capaz de prever el gran trastorno futuro y anticipar las mutaciones. Si nada cambia, sabemos que vamos ha­cia la catástrofe (aunque muchos rechazan esta pers­pectiva).

Este libro recoge análisis y propuestas más realistas y sin censuras de la grave situación en la que nos encon­tramos.

Susan George, presidenta de honor de ATTAC, nos advierte que re­sulta urgen­te subordinar totalmente lo económico a lo político, lo social y lo eco­lógico.

Jean-Pierre Dupuy, filósofo francés, considera que debemos cam­­biar el modo de pensar y «comportarnos como si lo peor fue­ra inevitable».

Yves Cochet, diputado ecologista de París y antiguo ministro de Medio Ambiente, sostiene que es preciso prepararse para el cho­que y verlo tal como es.

Serge Latouche, profesor emérito de economía y objetor del cre­cimiento, nos invita a tomar conciencia del declive ineluctable del orden neoliberal occidental y espera que sea reemplazado por una sociedad de abundancia frugal.