Es tracta de Simon Stålenhag, un il·lustrador suec. No cal dir res més. Visiteu la seva web
http://www.simonstalenhag.se/
Podeu comprar la seva obra en diferents formats aquí
Tumblr
dimecres, 26 de febrer del 2014
Simon Stålenhag: il·lustrador del retro-futurisme
L'acabo de descobrir al Twitter.
Es tracta de Simon Stålenhag, un il·lustrador suec. No cal dir res més. Visiteu la seva web
http://www.simonstalenhag.se/
Podeu comprar la seva obra en diferents formats aquí
Tumblr
Es tracta de Simon Stålenhag, un il·lustrador suec. No cal dir res més. Visiteu la seva web
http://www.simonstalenhag.se/
Podeu comprar la seva obra en diferents formats aquí
Tumblr
dijous, 20 de febrer del 2014
Jordi Pigem, filòsof
Interessant entrevista de fa quasi un any, el 18-març-2013, a Para Todos la 2
L'anirem seguint.
http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-entrevista-jordi-pigem-filosofo/1724592/
Té un amic psiquiatra, Fernández Líria que diu "La manera de pensar dels economistes s'assembla a la manera de pensar dels pacients que pateixen deliris"
També va aparèixer a SINGULARS 19-gener-2012
"Anem cap a un món que haurà d'escollir entre evolucionar o el col·lapse"
WIKIPEDIA
Jordi Pigem (Barcelona, nascut el 30 d'abril de 1964) és filòsof de la ciència i escriptor. És germà de l'actriu Maria de la Pau Pigem.
Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona el 1998 amb la tesi El pensament de Raimon Panikkar: Una filosofia de la interdependència.[1] Del 1998 al 2003 fou professor i coordinador de l'Àrea de Filosofia del Masters in Holistic Science del Schumacher College a Dartington (Universitat de Plymouth, Anglaterra). El 1999 va obtenir el Premi de Filosofia de l'Institut d'Estudis Catalans,[2] i el 2006 el Premi d'Assaig de Resurgence i la Scientifica and Medical Network.[3] Fou coordinador de la revista d'ecologia Integral entre 1989 i 1992. Ha coordinat l'edició catalana dels volums de l'"Opera Omnia" deRaimon Panikkar sortits el 2009 i 2010.[4]
Col·labora amb diversos mitjans de comunicació, com el suplement Cultura/s de La Vanguardia o la revista, degana de l'ecologisme en anglès, Resurgence[5] (des de l'any 2012 Resurgence & Ecologist). Ha escrit textos sobre les principals figures del pensament sistèmic: Leonardo da Vinci,[6] Ernst Friedrich Schumacher,[7] Fritjof Capra[8] o Ivan Illich.[9] És assessor del futur Museu del Paisatge de Catalunya.[10] És convidat com a conferenciant i professor de cursos tant en universitats, institucions públiques, com empreses privades i col·labora habitualment amb organitzacions no governamentals.
Escriu sobre filosofia de la ciència i pensament ecològic. A la obra Bona crisi: Cap a un món postmaterialista,[11] exposa les raons que ens han portat a la crisi sistèmica i global iniciada a finals del 2007. En el llibre Qüestió de valors. Del consumisme a la sostenibilitat aporta la seva acurada visió del consumisme, proposant els valors clau que ens guiaran a una societat més ecològica.[12] L'obra, fruit d'un estudi encarregat pel CADS titulada Revalorar el món. Els valors de la sostenibilitat, reafirma que els valors que ens condueixen a una societat més sostenible, són també els que més contribueixen a la vertadera felicitat personal.[13] I a l'obra La nova realitat. De l'economicisme a la consciència quàntica, l'autor analitza les contradiccions de l'economia contemporània com un cas clínic de tot el que no funciona en el vell paradigma i ens condueix a la nova realitat que ara mateix ens revela la física i la neurociència.[14]
dilluns, 17 de febrer del 2014
Eudald Carbonell al diari Ara (9 febrer 2014)
Fa uns dies el Diari Ara li va fer una interessantíssima entrevista al seu dominical, Ara Tu.
En reproduïm als fragments.
"S'extingirà aquesta espècie?
Com totes, sí, esclar. Tenim una possibilitat: podem transgredir la selecció natural amb la selecció cultural i tècnica. És a dir, que ens podem autotransformar. La revolució científicotècnica posa a les nostres mans uns mitjans que ens poden permetre la transhumanització, és a dir, la modificació directa per la pròpia selecció cultura."
[...]
"Tant de bo amb la crisi arribem al col·lapse i el sistema que vingui sigui més humà, més comunista en el sentit de la capacitat dels humans de repartir la riquesa i generar-la de manera conjunta, i que sigui d'un nivell educactiu més gran. I que no es basi només en el materialisme vulgar
Defineix-me col·lapse. És un terme que no sona gaire bé.
El col·lapse el tenim a sobre. De fet, ja estem col·lapsats. Sempre poso l'analogia amb un forat negre. De cop i volta això ens xucalrà i sortirem per un altre cantó, com si fos un forat de cuc. Sortirem impel·lits. I això, òbviament, portarà les conseqüències d'una restricció, una caiguda demogràfica, unes guerres terribles. No hi ha cap més manera de fer-ho. Probablement, com que el món està interconnectat, això ens tocarà a tots. I després en sortirem. Molt probablement, com que hi ha molta gent pensant, com que hi ha moltes actituds, com que hi ha molts canvis energètics, en sortirem amb molta informació abans d'acabar d'entrar. Però termodinàmicament jo penso que serà molt ràpid. I que de fet, si parlem en termes biològics, que perdrem un 20% de l'espècie no és cap problema.
Això vol dir que serà el col·lapse més anunciat de la història, del qual tindrem més informació, i tot i això no el podrem impedir?
Ho veurem per televisió. Per entendre-ho, és com un cos quan el metabolisme basal va fallant. Primer tens una diabetis, després tens una complicació al fetge i als ronyons, després la tens a l'aparell respiratori...Fins que finalment hi ha un xoc, el sistema per ell maeix no té capacitat de tornar-se a resituar i canvi de fase. L'únic intent que hi ha hagut de canviar un sistema social, polític, filosòfic i tal va ser la Revolució d'Octubre. I no va funcionar per moltes raons, perquè encara som mones sense cervell. El nostre cervell encara ha d'aprendre molt, però segurament després d'aquest col·lapse els fase de transició pròximes les farem nosaltres. Les dirigirem nosaltres. L'atzar deixarà d'actuar com a força fonamental a l'evolució, això és el que penso. Però això no és científic, això és una convicció".
Blog de l'Eudald Carbonell
diumenge, 16 de febrer del 2014
Mínim de gel a l'àrtic a l'hivern 2014-02-16
Actualitzat: 1 març 2014
S'estableix nou rècord de gel mínim a l'hivern
"A partir del 18 de febrer del 2014 hi ha 14.360.000 km2 de gel a l'Àrtic. L'anterior mínim era de 14.370.000 km2 al 2006"
Aquests dies sol sortir la següent conversa: quina calor que fa! sembla la primavera.
Ahir en Dani Ramírez del temps va dir que s'havia arribat a 24 º a Girona que és la temperatura
que hi ha al juliol després d'una tarda de pluja.
El Periódico: Barcelona llega a 21,2ºC e iguala el récord de temperatura máxima de un febrero
Ja fa temps que alguns experts s'atreveixen a relacionar aquest canvi de clima amb el mínim de gel de l'àrtic del 2012.
Se'm va acudir mirar els registres de gel actuals l'IARC-JAXA (2014-02-16)
M'esperava trobar-hi valor semblants a la mitjana però em va sorprendre trobar-hi el "mínim registrat"
S'haurà de seguir durant més dies per descartar que no sigui un error de medicions abans del màxim hivernal que sol ser a principi de març.
S'estableix nou rècord de gel mínim a l'hivern
"A partir del 18 de febrer del 2014 hi ha 14.360.000 km2 de gel a l'Àrtic. L'anterior mínim era de 14.370.000 km2 al 2006"
Aquests dies sol sortir la següent conversa: quina calor que fa! sembla la primavera.
Ahir en Dani Ramírez del temps va dir que s'havia arribat a 24 º a Girona que és la temperatura
que hi ha al juliol després d'una tarda de pluja.
El Periódico: Barcelona llega a 21,2ºC e iguala el récord de temperatura máxima de un febrero
Ja fa temps que alguns experts s'atreveixen a relacionar aquest canvi de clima amb el mínim de gel de l'àrtic del 2012.
Se'm va acudir mirar els registres de gel actuals l'IARC-JAXA (2014-02-16)
M'esperava trobar-hi valor semblants a la mitjana però em va sorprendre trobar-hi el "mínim registrat"
S'haurà de seguir durant més dies per descartar que no sigui un error de medicions abans del màxim hivernal que sol ser a principi de març.
La línia vermella és la del 2014.
A sobre seu hi ha la blava 2011 (3r mínim), verda 2007 (2n mínim) i carbassa 2012 (1r mínim)dijous, 13 de febrer del 2014
Le Corbuisier al Caixa Fòrum
Aquest arquitecte sempre m'ha despertat interès
"Le Corbusier, una figura clau de l’arquitectura del segle XX, va ser pioner en els estudis de millora dels habitatges de les classes més baixes i va proposar noves formes d’arquitectura eficient en ciutats molt poblades. Le Corbusier va ser, al seu torn, un artista multidisciplinari, amb una obra que s’estén també a la pintura i la fotografia, unint art i arquitectura.
La mostra fa un itinerari complet per totes les fases de l’obra de Le Corbusier a través d’una extensa col·lecció de dibuixos, pintures, projectes arquitectònics i maquetes d’edificis, peces procedents majoritàriament de la Fondation Le Corbusier a París i del MoMA de Nova York. El visitant podrà contemplar des del treball realitzat en els primers anys de l’artista a Suïssa, fins al final dels seus dies a la Mediterrània, passant per Istanbul, Atenes, Roma, París, Ginebra, Moscou, Barcelona, Nova York i l’Índia."
http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/caixaforumbarcelona/lecorbusier_ca.html
Visita virtual
LAST PROJECT ( Madrid maig-juliol 2013)
L'any passat el fotògraf Dionísio González ( Gijón, 1965) feia reflexionar sobre utopia, supervivència i destrucció a partir de 20 projectes de Le Corbusier que mai van arribar a construir-se. Estava oberta del 30 de maig al 13 de juliol del 2013 a Madrid. Més info
Què passa amb el clima?
Fa uns dies en parlava Antonio Cerrillo a LaVanguardia a "Desfile de borrascas" (registre usuari)
Avui, en un article més sensacionalista de Miguel G. Corral, a ElMundo: el tiempo está loco, loco, loco
En destaquem algunes frases:
"Lo más habitual en estas fechas es que las borrascas que se originan en el Atlántico en
dirección a Europa se formen en latitudes más altas, pues el anticiclón de las Azores suele bloquear
los frentes atlánticos, con lo que la inestabilidad se desvía hacia Gran Bretaña e Irlanda. En cambio,
este año “el anticiclón se ha situado más al sur y las borrascas han bajado de latitud”, explica Ana
Casals, portavoz de la Agencia Estatal de Meteorología. El resultado es que el camino ha quedado
expedito para este desfile de borrascas hacia la Península.
"Lo que está ocurriendo no es una situación rara o anómala. Pero sí parece indicar un cambio de
patrones, especialmente visible en la costa. “Cada año, se suele registrar uno o dos temporales
que provocan olas de 10 o 12 metros, y varios con olas de seis o siete metros. Pero este año, en
mes y medio, ya hemos tenido cuatro o cinco temporales muy intensos”, explica Marta de Alfonso,
responsable de la red exterior de boyas de Puertos del Estado (Ministerio de Fomento). “Los
últimos 30 años, la situación en la mar ha sido más tranquila; por eso, nos ha extrañado”, constata
De Alfonso, que controla una red con 15 boyas costeras con las que se mide el oleaje, así como
otros parámetros meteorológicos. Los datos son enviados vía satélite a Puertos del Estado para
elaborar informaciones que sirven para dar las alertas, hacer predicciones o planificar el posible
cierre de puertos.
Las boyas ofrecen información que permite disponer inmediatamente de la altura significante de
olas (la media del tercio de las olas más altas), mientras que las olas individuales más altas se
conocen una vez que se recoge el disco de la boyas (cada cuatro meses). El 1 de febrero de este
año, la boya de Estaca de Bares (A Coruña) registró 12,8 metros de altura significante (el quinto
récord medido desde en el 2007), pero se estima que las olas más altas rondaron los 20 metros."
ElMundo
California está atravesando el periodo más seco desde que se comenzaron a tomar registros en California en el año 1840. Pero algunos expertos van más allá.
«Este podría ser el año hidrológico más seco desde hace 500 años», asegura Lynn Ingram, paleclimatóloga de la Universidad de California en Berkeley.
http://geography.berkeley.edu/people/person_detail.php?person=25
De acuerdo con el análisis de los anillos de crecimiento de los árboles -gracias a los cuales se pueden diferenciar los años de carencia y los de abundancia de agua- California no había estado tan seca desde 1580. Según relata el profesor de Historia de la Universidad del Estado de California Ethan J. Kytle en The New York Times, el final de enero «ha sido este año como abril, con los árboles en plena explosión primaveral».
Avui, en un article més sensacionalista de Miguel G. Corral, a ElMundo: el tiempo está loco, loco, loco
En destaquem algunes frases:
"Lo más habitual en estas fechas es que las borrascas que se originan en el Atlántico en
dirección a Europa se formen en latitudes más altas, pues el anticiclón de las Azores suele bloquear
los frentes atlánticos, con lo que la inestabilidad se desvía hacia Gran Bretaña e Irlanda. En cambio,
este año “el anticiclón se ha situado más al sur y las borrascas han bajado de latitud”, explica Ana
Casals, portavoz de la Agencia Estatal de Meteorología. El resultado es que el camino ha quedado
expedito para este desfile de borrascas hacia la Península.
"Lo que está ocurriendo no es una situación rara o anómala. Pero sí parece indicar un cambio de
patrones, especialmente visible en la costa. “Cada año, se suele registrar uno o dos temporales
que provocan olas de 10 o 12 metros, y varios con olas de seis o siete metros. Pero este año, en
mes y medio, ya hemos tenido cuatro o cinco temporales muy intensos”, explica Marta de Alfonso,
responsable de la red exterior de boyas de Puertos del Estado (Ministerio de Fomento). “Los
últimos 30 años, la situación en la mar ha sido más tranquila; por eso, nos ha extrañado”, constata
De Alfonso, que controla una red con 15 boyas costeras con las que se mide el oleaje, así como
otros parámetros meteorológicos. Los datos son enviados vía satélite a Puertos del Estado para
elaborar informaciones que sirven para dar las alertas, hacer predicciones o planificar el posible
cierre de puertos.
Las boyas ofrecen información que permite disponer inmediatamente de la altura significante de
olas (la media del tercio de las olas más altas), mientras que las olas individuales más altas se
conocen una vez que se recoge el disco de la boyas (cada cuatro meses). El 1 de febrero de este
año, la boya de Estaca de Bares (A Coruña) registró 12,8 metros de altura significante (el quinto
récord medido desde en el 2007), pero se estima que las olas más altas rondaron los 20 metros."
ElMundo
El sur de Reino Unido se inunda como nunca lo ha hecho, ciudades del norte de EEUU se congelan a menos de 40ºC bajo cero, los países nórdicos aún no han visto llegar las nieves y las bajas temperaturas propias de la época y el resto de Europa despacha el invierno como una suerte de primavera temprana. Y todo es culpa de un gran cambio en el Pacífico que ha potenciado la corriente atmosférica dominate sobre este océano, a miles o decenas de miles de kilómetros de todos los lugares afectados.
Un informe, realizado por el Met Office -la agencia meteorológica- y por el Centro para la Ecología y la Hidrología de Reino Unido con gran celeridad debido la presión generada por las inundaciones, sitúa las causas iniciales de todos estos cambios en una intensificación de la corriente en chorro del Pacífico. No es sencillo alterar este enorme corredor de aire que cruza esta gran masa de agua y normalmente sólo sucede cuando ocurren fenómenos globales como La Niña, un fenómeno climático que cambia la temperatura del océano.
California está atravesando el periodo más seco desde que se comenzaron a tomar registros en California en el año 1840. Pero algunos expertos van más allá.
«Este podría ser el año hidrológico más seco desde hace 500 años», asegura Lynn Ingram, paleclimatóloga de la Universidad de California en Berkeley.
http://geography.berkeley.edu/people/person_detail.php?person=25
De acuerdo con el análisis de los anillos de crecimiento de los árboles -gracias a los cuales se pueden diferenciar los años de carencia y los de abundancia de agua- California no había estado tan seca desde 1580. Según relata el profesor de Historia de la Universidad del Estado de California Ethan J. Kytle en The New York Times, el final de enero «ha sido este año como abril, con los árboles en plena explosión primaveral».
Subscriure's a:
Missatges (Atom)