Crònica visual de les darreres setmanes: en negatiu (feixisme)

22 de juliol. Plaça de Vic

Membres d'un CDR denuncies l'agressió de 15 neonazis

Feixisme al carrer

Un membre de La Falange és detingut amb armament i és alliberat

Foto de l'agressor a la presó de Lledoners

Destrucció d'una placa en record dels exiliats

Agressió cap a una dona a la sortida del metro per dur un llaç groc

Novè atac de balins a una estelada

Agressió contra el fotoperiodista Jordi Borràs per part d'un Policia Nacional
https://twitter.com/jordiborras/status/1019238649127464965

https://twitter.com/AntonioMaestre/status/1019183491345473539

Crònica visual de les darreres setmanes: en positiu (2018-07-25)

Palamós

Terres de Ponent. N-II. 470 m2

Igualada

Crònica visual de les darreres setmanes (vinyetes)

Tot sovint són els ninotaires, il·lustradors que sintetitzen més bé l'actualitat informativa.
Aquí en veureu alguns exemples.

L'Hospitalet de Llobregat sembla que només tenen ordres d'esborrar llaços grocs

Tuit original
A trav. Collblanc (davant número 21), l'equip de neteja de @LHAjuntament i @nuriamarinlh @PSCLH, esborrant llaços grocs de les parets, però deixant d'altres...ens hem perdut alguna cosa d'amagatotis alcaldesa? Només tenen l'ordre d'eliminar llaços? @esquerraLH @cuppobleactiulh

Un altre exempe de que una imatge val més que mil paraules

Què esborren els membres de la brigada de neteja de l'Hospitalet de Llobregat?

Benet Salellas: ‘Probablement, el país demanava aquesta desacceleració’ (Vilaweb)

2018-07-25: Font Vilaweb

Entrevista a l'advocat de Tamara Carrasco i militant de la CUP

L’advocat Benet Salellas ja no és als òrgans de direcció nacional de la CUP ni a primera línia com a diputat al parlament, però continua actiu políticament. Això sí, de manera més discreta. Dins la CUP, és al grup de treball de migracions i al de corrupció, ajudant en l’estratègia antirepressiva, és l’advocat d’Anna Gabriel i de Tamara Carrasco. 

—En quin punt es troba el cas de Tamara Carrasco? No us deu ni poder visitar. I en sou advocat.
—Es dóna aquesta circumstància, molt excepcional. La del confinament al seu municipi. Evidentment, és una situació millor que la de presó provisional que avui viuen altres represaliats polítics. El cas de la Tamara serveix per a explicar la inseguretat jurídica que vivim.

—En tots aquests anys de carrera, us hi havíeu trobat mai, amb un confinament?
—No. Ens havíem trobat amb una figura que crec que té més lògica: la prohibició de visitar un municipi. Prohibit d’anar a un lloc concret. A Barcelona. A Olot. Perquè hi has tingut una participació delictiva o s’investiga en aquell lloc. Aquí, es fa a la inversa: no et moguis de casa. És una limitació de llibertat molt gran.

—Deu ser una llei del segle… XIX?
—La llei de procediment penal és una llei del segle XIX. S’ha de dir que en el seu moment va ser una llei molt innovadora. Va fer molts passos per a abandonar el sistema de l’antic règim. Però en l’actualitat està molt desfasada. I en les mesures cautelars tenim un catàleg obert. És a dir, la llei diu que el jutge adoptarà les mesures que cregui convenients. I això porta que alguns jutges inventin, com han fet en aquest cas els de l’Audiència Nacional. I no podem agafar-nos a cap llei per discutir-los aquests invents.

—Parleu-me dels tempos del cas.
—La Tamara va sortir en llibertat. El fiscal va recórrer-hi en contra. Se’n va anar a una sala de l’Audiència Nacional que revisa les decisions del jutge. Allà nosaltres vam fer un primer intent perquè anés als tribunals ordinaris, tenint en compte que no és terrorisme. La sala va confirmar la llibertat de la Tamara, però es va quedar el cas. Això ho fa dues vegades. Ara la Guàrdia Civil practica investigacions complementàries sobre la Tamara, els CDR, els escorcolls al seu domicili. I som a l’espera d’un informe definitiu de la Guàrdia Civil.

—Lectura política. Què cercaven, amb això? Que els CDR tinguessin por?
—Crec que, en el marc català, l’actuació anava dirigida a intimidar i coaccionar els CDR. I, en el marc espanyol, a reforçar aquesta falsa idea que els CDR són violents. El discurs que PSC, PP i Ciutadans, el trio del 155, ha anat repetint i reiterant. En aquest marc d’intentar comparar Catalunya amb un País Basc. Juguen amb aquestes dues direccions. No podem perdre de vista que la partida també es juga en un marc comunicatiu espanyol on els termes i universos són diferents i on la imatge de Catalunya està molt distorsionada.

—I Tamara Carrasco, personalment, com està?
—La Tamara viu en una angoixa permanent. Viu una situació personal anòmala. No pot fer la seva vida normal. No pot fer una cosa tan bàsica com anar a visitar la seva mare, que està convalescent a casa. I en canvi, ha d’estar a l’espera de quin ha de ser el seu pas. Una mica el procés de Kafka, sense voler caricaturitzar res. Però és evident que la Tamara no sap de quant temps parlem ni a què ha de fer front, perquè no ho tenim definit, i tot això passa en un context d’innovació jurídica i de destrucció dels límits del dret penal com no l’havíem conegut. Això fa créixer la sensació d’inseguretat.

—Passem al moment polític. Com el veu Benet Salellas?
—Nosaltres sempre hem dit que el procés polític era a mitjà termini. Sempre hem volgut allunyar-nos de la idea d’immediatesa. En tots els sentits. Som en un cicle nou. Malauradament, ja no som al cicle del primer d’octubre. El cicle de l’1-O es tanca amb les eleccions del 21-D, en què Esquerra Republicana i una part de Junts per Catalunya opten per una estratègia més d’alentir el procés. Treure-li l’acceleració de la tardor. Penso, i com a CUP hem de fer aquesta anàlisi, que els nostres resultats també volen dir que, probablement, el país demanava aquesta desacceleració. Això és així. I per tant, hem entrat en una etapa més lenta, en què hem de definir quin és el nostre objectiu. Dels moltíssims que ens haurem de marcar els anys que vinguin. Som en aquest punt. I això genera una certa incertesa, preocupació, perquè no hi ha un objectiu definit i clar. Però penso que la pulsió independentista continua existint. Que la situació d’excepcionalitat no fa sinó legitimar i reafirmar la validesa del projecte independentista. I per tant, tot i que hem tingut altres moments que hem estat millors, tampoc no estic excessivament preocupat. No hi ha ningú que s’hagi baixat del carro.

—Crida Nacional. En el vostre cas, no hi ha ni debat sobre entrar-hi o no. Ni es preveu.
—És clar. Perquè nosaltres fem una lectura inversa. La nostra aposta, malgrat que siguem conscients del context, és perseguir una estratègia de confrontació democràtica amb l’estat espanyol. No violenta, democràtica i pacifica. Però confrontació. I de fer avançar el dret d’autodeterminació. I a vegades, els aparells dels partits polítics són els que menys han avançat en aquesta direcció. Hem avançat quan s’ha construït des del carrer. I optem per això. I volem centrar els nostres esforços a construir això. No volem construir aparells de partit, estructures de partit. Estructures que d’alguna manera donen sortida a tots els debats institucionals. A col·locar càrrecs. Debats que no ens interessen. Junts Per Catalunya, Esquerra, la Crida, ens han demostrat que continua havent-hi un interès molt gran a gestionar el poder autonòmic.

—Ara l’ANC té un debat intern. Optar per les primàries independentistes o no. Com ho veu Benet Salellas?
—Em sembla una barbaritat. El moviment popular l’hem construït des de la pluralitat i heterogeneïtat pròpia del país. I és un gran error intentar construir un únic perfil independentista. Perquè aquest país és molt ric en matisos i pluralitat. El moviment es reforça anant en llistes on cadascú pugui optar per un model de país o de ciutat. Provar de castrar el debat de model de ciutat en sembla pervers. En un lloc com Girona, per exemple, nosaltres som els antagonistes al projecte del PDECat. Som qui ha estat aquests anys plantant cara en tots els temes i aconseguint algunes victòries importants, com la municipalització de l’aigua o les denúncies de corrupció contra el PDECat i el PSC? I ara anem a la mateixa llista que el PDECat? Home. Seria una cosa antinatural, que no entendria ningú. I que no serviria per a res.

—Paper prominent dels d’advocats, darrerament. Com el veieu?
—Això que em demaneu és molt complex. I ara algú podria interpretar la meva resposta en termes de rivalitat professional contra col·legues i no d’anàlisi política. Dit això, una de les principals autocrítiques que hauríem de fer de la tardor és que no es va construir una estratègia antirepressiva. No es va imaginar com faríem front a la repressió. Ni es van preveure els advocats, ni les eines jurídiques. Gran error, perquè durant molt de temps van ser els advocats els qui prenien les decisions. I penso que mai, mai, no s’ha de permetre que en casos polítics qui prengui les decisions siguin els advocats. Els advocats són instruments al servei dels interessos de la gent i la causa política. I aquí hi ha hagut perfils de tot. Però sí que penso que ha costat molt, si és que ho hem aconseguit, de supeditar l’actuació jurídica a l’estratègia política. I això és una derrota.

—Trobo a faltar l’acció política d’Anna Gabriel i Marta Rovira.
—Les trobem a faltar tots. Tot i que l’Anna ha intervingut en alguns actes per vídeo i Skype. Passa que entenc que ella ha volgut sortir del focus per facilitar la seva nova vida a Ginebra. A efectes laborals i de dia, li era més senzill si no era en el centre polític. Penso que ella és conscient que des d’allà les coses es viuen de manera diferent que des d’aquí. Allà està acompanyada de molta gent. Continua essent referent polític. I em consta que va escrivint.

Ramir De Porrata-D.: un fil de twitter que diu moltes coses

A vegades trobes fils interessants a dins de l'olla de Twitter.



https://twitter.com/ramirp/status/1020051640114712576



N'adjunto tot el contingut:

1) Amb la sentència del tribunal de Shleswig-Holstein, crec que convé fer una anàlisi en retrospectiva de l'evident implicació d'Alemanya en el conflicte Catalunya-Espanya.

2) És evident que l'actuació de l'Estat i de la policia l'1 d'octubre va fer saltar totes les alarmes a Alemanya, i en concret a la cancellera Merkel.

3) Ara ja se sap que la cancellera va trucar en Rajoy aquella mateixa tarda per aturar la violència.

I és lògic: aquella actuació policial va tacar per sempre la imatge de l'Europa dels valors democràtics i la llibertat.
https://www.elnacional.cat/ca/politica/ribo-revela-trucada-merkel-rajoy-1-o-brutalitat_278724_102.html

4) Pocs dies després, el dissabte 7 d'octubre, la cancellera Merkel va tornar a parlar amb en Rajoy per telèfon.
I també va parlar amb en Juncker.
http://www.ccma.cat/324/merkel-va-parlar-amb-rajoy-per-traslladar-li-el-seu-suport-a-la-unitat-despanya/noticia/2813848/

5) Per quin motiu va tornar a parlar amb en Rajoy només 6 dies després de l'1 d'octubre?

Molt probablement estava deixant-li clar al Rajoy que no acceptaria cap mena de violència policial si es proclamava la DUI.
https://www.ara.cat/politica/Merkel-Juncker-Catalunya-conversa-telefonica_0_1883211903.html

6) Durant el sopar de líders europeus del 20 d'octubre, la senyora Merkel va proposar parlar de Catalunya, i el senyor Rajoy s'hi va negar.

Això era, de fet, una forma de posar en qüestió l'actuació d'en Rajoy davant tota la resta de líders europeus.
https://www.elnacional.cat/ca/politica/merkel-demana-rajoy-catalunya-nega_204060_102.html

7) A més, segons diverses fonts, sí que se'n va parlar de Catalunya en el sopar, i durant bona part del sopar.
De fet, va ser un dels temes principals.

8) El que va sortir a la premsa és que els líders europeus van donar suport en públic a en Rajoy.
https://www.regio7.cat/arreu-catalunya-espanya-mon/2017/10/19/tusk-catalunya-hi-marge-per/439750.html

8) Però en realitat, van imposar al Rajoy un 155 "light" i unes eleccions immediates.

Unes condicions humiliants per un Rajoy que volia esclafar la Generalitat i TV3

I és força evident que aquestes condicions les va imposar la cancellera Merkel.

9) S'inicia el 155 i la repressió desfermada de l'Estat contra polítics, mecànics, batlles, pallassos, bombers, Mossos, professors, ciutadans membres de CDR, ...

I és evident que això no agrada a Europa.

10) Es produeix l'empresonament i l'exili de polítics catalans i la persecució judicial del jutge Llarena.

11) Però el 21D l'independentisme guanya les eleccions de forma demolidora, demostrant que res pot doblegar la voluntat de milions de catalans.

Potser algun dia ens adonarem de la trascendental importància d'aquesta victòria Ho va canviar tot.

12) Va demostrar que l'Estat no pot guanyar-nos.
Només pot colpejar-nos fort tot esperant que renunciem a la República.
Només pot esperar que renunciem a guanyar.
I no ho farem.
I el dia 21D ho vam demostrar

13) Empresaris alemanys van demanar aleshores a en Rajoy que respectés els resultats i que hi hagués diàleg.
https://www.ara.cat/politica/Empresaris-Rajoy-investidura-Puigdemont-distancia_0_1943805810.html

14) I és evident que aquest missatge tenia el vist-i-plau d'altes esferes alemanyes.

Els empresaris alemanys no demanen a un President de Govern quelcom, sense abans saber que compten amb el vist-i-plau del Ministeri Alemany d'afers exteriors.

15) Però en Rajoy no fa cas i no accepta el resultat.
Impedeix amb la via judicial que el President Puigdemont pugui ser investit, i això irrita a la senyora Merkel.

16) Encara més. La repressió segueix, i l'assetjament judicial als polítics exiliats afecta Bèlgica, Suïssa i Escòcia.

17) Fins aquell moment, la cancellera Merkel encara no havia aconseguit formar Govern a Alemanya.

Però això ho aconsegueix el 7 de febrer.
https://www.elnacional.cat/ca/societat/merkel-schulz-acord-govern-alemanya_236628_102.html

18) Poques setmanes més tard, el 25 de març, el President Puigdemont viatja a Finlàndia.

El jutge Llarena emet l'ordre d'extradició.

19) Finlàndia ajuda al President Puigdemont a marxar del país, indicant-li com sortir sense ser detingut.
Suècia i Dinamarca deixen passar el cotxe del President.
Però pocs quilòmetres després de passar la frontera amb Alemanya, és detingut.
https://www.naciodigital.cat/noticia/151272/puigdemont/detingut/alemanya/quan/entrava/al/pais/des/dinamarca

20) És evident que la detenció va comptar amb el vist-i-plau de la cancelleria alemanya.

És una qüestió massa rellevant com per no ser consultada.

21) La cancellera Merkel, ara ja sí amb govern, va voler intervenir.
Va voler aturar els peus a l'Estat espanyol i la seva repressió.
Ja n'estava tipa.

22) I no només això.
Va esperar que s'aprovessin els pressupostos de l'Estat, i després va orquestrar la defenestració del Rajoy amb la moció de censura.

23) En Rajoy s'havia convertit en una amenaça per l'estabilitat d'Europa.
No va resoldre el conflicte català. Tot el contrari.
Cada dia s'estava complicant més.
I Alemanya va actuar

24) Fixem-nos que, en un temps rècord, la cancellera es reuneix amb el Pedro Sánchez.
https://www.naciodigital.cat/noticia/158037/sanchez/merkel/es/reuneixen/avui/amb/proc/catala/sobre/taula

25) I és evident que parlen de Catalunya.

La meva impressió és que la Merkel dóna un vot de confiança al Pedro Sánchez per a que resolgui el conflicte amb Catalunya.

I li deixa clar que els catalans ho han de votar.

26) No li imposa una solució.
Deixa via lliure al Pedro Sánchez per a que la formuli.

Però li reclama que sigui votada pels catalans.

Per què?
Perquè la Merkel sap que si els catalans no la voten, mai l'acceptaran, i el conflicte augmentarà.

27) Per aquest motiu, el Pedro Sánchez proposa ràpidament votar un nou Estatut.

Perquè sap que té un problema colossal sobre la taula:
què pot oferir als catalans, que aquests puguin acceptar votant, sense que se li tirin al damunt els barons del PSOE, i tot el PP i C's?

28) Fixem-nos també en la queixa del Ministre Borrell, queixant-se de que els Republicans no estan responent als "gestos" de l'Estat.

Estan molt preocupats per trobar un desllorigador acceptable per tothom.

🔊🔊29) Què hem de fer nosaltres?
Seguir endavant i tensionar, tensionar i tensionar.

Demostrar a la senyora Merkel que no hi ha més acord possible que la República Catalana.

30) Reclamar contínuament el dret a l'autodeterminació, reconegut internacionalment, també per Alemanya, com l'única solució possible al conflicte.

Aquesta serà la principal feina del Consell de la República i del President Puigdemont.

31) Quan Alemanya i tota Europa vegin que l'única solució és o bé un referèndum d'autodeterminació o el reconeixement directe de la República catalana,
acabaran intervenint i forçant.

Igual com van intervenir i forçar a Grècia i Itàlia.

32) Només cal que ens mantinguem ferms i units, i seguim tensionant.
No hem d'acceptar cap quincalla, cap Estatutet, cap contrapartida menor.

O referèndum o reconeixement de la República.
Res més.

Anem bé. Molt bé.

Enquestes: la intenció de vot a Ciutadans cau un 5% en un sol mes (Vilaweb)

FONT: Vilaweb

La mitjana de totes les enquestes publicades a l’estat espanyol el darrer mes dibuixa una caiguda de quasi quatre punts en la intenció de vot a Ciutadans.

Aquest partit, de fet, sembla pagar la moció de censura contra Rajoy. Tant el PP com Podem només canvien en unes dècimes la intenció de vot, lleugerament a l’alça en el cas del PP i a la baixa en el cas de Podem. El PSOE, per la seva banda, guanya quatre punts i Ciutadans cau uns 3.7 punts de mitjana, encara que alguna de les enquestes arriba a situar-los fins a cinc punts per sota d’on eren fa un mes.

[cliqueu a la imatge per ampliar]

Segons el treball elaborat per ElElectoral l’últim mes, la caiguda a l’estat espanyol de la intenció de vot a Ciutadans és tan pronunciada que situa el partit d’Albert Rivera en un 21,9 % del vot, quan ara fa tres anys voltava el 18.3 i fa poques setmanes superava el 26%.

Segons aquesta enquesta hi ha un 5% de vots que surten de Cs cap al PSOE
La resta de formacions polítiques tenen canvis mínims