Diari de Girona (2019): 50 anys de la destrucció
Diari de Girona (2016) La destrucció del mural de l'església de Palau-sator
TV3: (2014) 45 anys de la destrucció de les pintures modernes per un grup ultra-dretà
Versió de la pàgina oficial de l'Ajuntament (text de Nicolau Monconill de 1994)
Notícia del 47 anys
Dedicat al pintor mexicà Diego Rivera i als escriptors empordanesos Xevi Sala i Joan Gasull
A través de dos vells amics jubilats, subscriptors de la revista Sapiens de Barcelona, ens comenten que han llegit un petit reportatge titular «El mural de la discòrdia». Reflexions d´una visita a l´església de Palau-sator de part del periodista Enric Calpena sobre els continguts i personatges de la nostra pintura de cap a 500 m2, que seria destruïda per un escamot de guerrilleros de Cristo Rey un capvespre del 4 de febrer de 1969, per tant aquest 2017 farà 47 anys de l´atemptat i estovament de l´exrector capellà, Nicolau Moncunill i de l´artista que signa aquest article.
Amb motiu del proper 47 aniversari, escriurem sobre una sèrie d´escrits, cites, projectes sobre el mural de Palau-sator. I del ressò que ha tingut en múltiples reportatges que els darrers anys s´han publicat des del darrer a la revista Sapiens, a la novel·la Ens vam menjar el món de Xevi Sala, Premi Bertrana 2016. On hi ha un extens comentari sobre la visita del senyor Fraga Iribarne, que va anar a contemplar el mural, dirigent del misteriós complot dels serveis secrets i els paramilitars de l´extrema dreta franquista a les ordres del general Pérez Viñeta. Complot que formava part de la campanya de desprestigi del futur cardenal Jubany, alhora bisbe de Girona. Que l´acusaven de permetre que els comunistes profanessin les esglésies catòliques santificant a revolucionaris com Fidel Castro, el Che Guevara, i el pare Camilo Torres. Denunciaven que aquests feien conxorxa amb les teories llatinoamericanes de la teologia de l´alliberament, una església al servei dels pobres i no dels poderosos i rics.
Un altre llibre recent publicat és la novel·la titulada El pacifista que pretenia volar una discoteca de Joan Gasull, hi ha una llarga crònica d´uns joves antifranquistes, per lluitar contra la dictadura.
Tornant a parlar de l´excapellà Nicolau Moncunill, aquest fou un dels primers capellans progres que van obrir les esglésies i sagristies perquè es reunissin els obrers sindicalistes de les futures Comissions Obreres i activistes socials de tota mena, i artistes progressistes, com servidor.
L´altra notícia que volem destacar és la que quasi ja enllestida una filmació, reportatge televisiu realitzat per un grup de periodistes barcelonins. Cineastes que anaren a estudiar cinematografia a Nova York, visitant la fundació dels germans Rockefeller, van descobrir un llibre que parlava del gran mural del pintor mexicà Diego Rivera, junt amb els Orozco i Siqueiros, els nostres mestres en el muralisme, socialista i revolucionari. Els Rockefeller, un cop Rivera tenia enllestit el mural, el van trobar primer que tenia un to general massa roig, i que a part de les masses obreres amb to èpic hi havia retratats els principals líders comunistes mundials: Marx, Engels,... I com era d´esperar en Rivera es negà a modificar els colors i la temàtica revolucionària del mural. I els germans Rockefellers, enfadats, decideixen pagar al pintor i ordenen destruir el mural. I segons ens explica la noia dels documentalistes barcelonins va recordar que la seva mare tenia una casa a Palau-sator i que des de sempre li havia parlat de la història de la destrucció del nostre mural de l´església de Palau-sator i ens comentava que era una història paral·lela i al tornar a Barcelona anaren a veure a Valls a l´excapellà Nicolau Moncunill, que els regalà el seu llibre reportatge titulat Un crit a Palau-sator, que ja anem per la tercera edició. Setmanes després anem a Palau-sator amb la possibilitat de fer un documental.
L´altra notícia que volem destacar és la que quasi ja enllestida una filmació, reportatge televisiu realitzat per un grup de periodistes barcelonins. Cineastes que anaren a estudiar cinematografia a Nova York, visitant la fundació dels germans Rockefeller, van descobrir un llibre que parlava del gran mural del pintor mexicà Diego Rivera, junt amb els Orozco i Siqueiros, els nostres mestres en el muralisme, socialista i revolucionari. Els Rockefeller, un cop Rivera tenia enllestit el mural, el van trobar primer que tenia un to general massa roig, i que a part de les masses obreres amb to èpic hi havia retratats els principals líders comunistes mundials: Marx, Engels,... I com era d´esperar en Rivera es negà a modificar els colors i la temàtica revolucionària del mural. I els germans Rockefellers, enfadats, decideixen pagar al pintor i ordenen destruir el mural. I segons ens explica la noia dels documentalistes barcelonins va recordar que la seva mare tenia una casa a Palau-sator i que des de sempre li havia parlat de la història de la destrucció del nostre mural de l´església de Palau-sator i ens comentava que era una història paral·lela i al tornar a Barcelona anaren a veure a Valls a l´excapellà Nicolau Moncunill, que els regalà el seu llibre reportatge titulat Un crit a Palau-sator, que ja anem per la tercera edició. Setmanes després anem a Palau-sator amb la possibilitat de fer un documental.
S´ha filmat gairebé tot. Però que per manca de finançament i suports televisius, tot i tenint els avals del poeta Salvador Espriu i del dramaturg Buero Vallejo, no sabem si els directius televisius es van espantar que un servidor acusi obertament l´exministre Fraga Iribarne i l´exgeneral Pérez Viñeta, tesis reforçada per les investigacions de l´historiador gironí Josep Clara, en un excel·lent llibre del mateix títol. En el llibre es deixa clar que els principals inductors de la destrucció del mural de Palau-sator, foren el senyor Fraga Iribarne i el Sr. Pérez Viñeta...
Notícia del 2014 (45 anys)
Aquests dies se celebra el 45 aniversari dels fets de Palau-sator. Uns fets que envolten la història de l'absis de l'església romànica de Sant Pere d'aquesta localitat de l'Empordanet. La història narra les agressions que van rebre l'obra i el seu artista, Lluís Bosch Martí, per part de membres de la ultradreta, i també el rector de l'església, Nicolau Moncunill, l'impulsor de les pintures.
El mural només es va poder contemplar molt pocs dies. Les pintures van ser inaugurades la vigília de Nadal de l'any 1968. Els atacs van passar exactament el 4 de febrer del 1969.
Un grup de Guerrillers de Cristo Rei van llançar pintura i van posar fi a un mural que mostrava els aires de llibertat i obertura que reclamaven tant el rector com l'artista. El mural, molt peculiar, arriscat i incòmode per al règim, havia de reflectir la nova Església que va sortir del Concili Vaticà II, la bondat divina, la justícia terrenal i l'Església dels pobres. Al costat de Jesús crucificat hi havia personatges com Fidel Castro, el Che Guevara, Salvador Espriu o una sardana ballada pel poble. També hi apareixien personatges d'aquella època com Kennedy o Martin Luther King.
Els membres del grup atacant no només van destruir l'obra pictòrica sinó que, a més, van lligar de mans i peus el pintor de l'obra i el rector i els van colpejar. Després van desaparèixer amb els seus cotxes. Mai no es va saber qui van ser els autors i qui els va manar la feina. Però, anys més tard, un guàrdia civil, penedit i plorant, va explicar que l'havien obligat a fer-ho.
Actualment l'absis es pot veure blanc, enguixat, com estava abans que Lluís Bosch Martí hi hagués deixat la seva empremta.
