El documental "10 mil millones" del científic Stephen Emmott i del futur del planeta

"Ten Billion" és un documental del 2015 escrit i presentat per un dels científics més importants del món, el professor Stephen Emmott. La pel·lícula està basada en una xerrada tipus TED a l'escenari del Royal Court Theatre de Londres. Va causar sensació.

"Ten Billion" és una crida d'atenció a una emergència planetària sense precedents. Al final de la pel·lícula, la teva visió del planeta i el teu paper en ell haurà canviat per sempre.

Indispensable per a persones que vulguin apropar-se a les limitacions del planeta i a les seves possibels causes. Si ja ens sou conscients passeu directament a les conclusions del documental (minut 60 aproximadament)

Veure documental a YouTube en castellà. Durada 1h 15 minuts
(Més d'un milió de reproduccions en castellà)

Aquí en podeu veure la crítica cinèfil·la de FilmAffinity que li posen un 7,2, la mateixa puntuació que a IMDB



RESUM
Durant els 15 primers minuts parla del creixement de la població, l'augment dels béns de consum (stuff), la fam del 1984 a Etiòpia i fa una introducció al clima de la Terra i de les seves components que la condicionen (atmosfera, hidrosfera, criosfera i biosfera)

A partir del minut 19 parla d'en quin moment ens trobem. La producció agrícola fa servir el 40% de l'aigua del planeta. Moltes empreses i superrics estan comprant grans extensions de terra per a aprofitar-les en el futur des de l'any 2000.
L'extinció de les espècies és 1000 vegades més ràpid. Hi ha serveis ecosistèmics vitals (per exemple les abelles) que estan en declivi.

Minut 24.
La creació del menjar provoca el 30% del CO2, molt superior al transport.
Hi ha 1000 milions de persones que pateixes manca d'aigua.
Hi ha una "aigua oculta" en la producció de menjar i altres béns de consum

1 pollastre= 9.000 litres d'aigua
1 hamburguesa= 3.000 litres
1 tauleta de xocolata= 2.700 litres
1 pijama= 9.000 litres
1 ampolla de plàstic= 4 litres

La majoria de béns de consum venen de la Xina, el Marroc, Espanya, orient
i venen amb vaixells que consumeixen energia i generen contaminació

Al minuts 35:21 parla del cost real de construir un cotxe és superior al 12.000 $ de mitjana 
perquè no té en compte tots els components. Curiosament no fan aquest càlcul.

Al minut 38 parla del clima i del metà que surt del permagel.
També es comenta que tota la informació que ens arriba de l'àrtic és MOLT PITJOR que la que es preveia.
Al minut 43 ens informen que "les coses empitjoraran" i dels reptes del futur (increment població, reducció de zones conreables per culpa del canvi climàtic, etc)
Atribueix a les revolucions de les PRIMAVERES ÀRABS a la manca de cereals que hi va haver a Rússia al 2010.
Diu una frase que m'ha sorprès: "des de fa uns anys hi ha un perfil nou d'assistent a les cimeres anuals del clima: els militars"
Al minut 53 esmenta les previsions de l'IPCC que van des de +2 graus centígrads a +6 que seria catastròfic (pujada nivell del mar i desaparició de països com Bangladesh o la transformació de l'Amazones en sabana o desert)

Anglaterra, EE.UU o Europa es podrien convertir en "fortaleses blindades" que impedirien l'accés a milions de refugiats climàtics.

També esmenta que molts d'aquests problemes estan interconnectats i s'afecten els uns als altres.
Insisteix en que l'home n'és el culpable.



RESUM FINAL

Sense parlar de "decreixement" en cap moment proposa 3 possibilitats:

1-Ser tecno-optimista:
la tecnologia ens solucionarà el problema (cosa que el propi documental descarta al cap d'uns minuts.

2-Els governants ho acabaran solucionant
El mateix que l'opció 1. Esmenta com diversos tractats o cimeres mundials havien fet brindis al sol que van acabant sense complir. El documental hi desconfia plenament al cap d'uns segons.

3-Accions personals
És la única possibilitat que ens queda. O canviem d'hàbits d'una manera radical. Això vol dir consumir menys: menys béns de consum, menys energia, menys carn, etc.

Al final acaba amb una frase impactant: "Estem ben fotuts"

Les imatges, diagrames i esquemes són molt didàctiques. Recordem que és del 2015.
En cap moment es parla de "decreixement"però indirectament es fa èmfasi amb la reducció del consum.
Es fa una referència al peak oil però al cap d'uns segons es parla que "hi ha nous descobriments de jaciments però no n'aprofundeix més"

La sonda DART va aconseguir desviar un asteroide per primera vegada a la història (ElPaís)

 FONT: ElPaís 11 octubre 2022

Resum:

El primer intent de la humanitat de desviar un asteroide ha tingut èxit. La petita sonda robòtica que va impactar contra Dimorfo a uns 11 milions de quilòmetres de la Terra ha aconseguit canviar considerablement el seu rumb

"L´equip ha confirmat que l´òrbita de Dimorfo s´ha escurçat en 32 minuts", ha explicat Bill Nelson, administrador de la NASA. "Aquest és un moment decisiu per a la defensa planetària i un moment decisiu per a la humanitat", ha afegit. Giorgio Saccoccia, president de l'Agència Espacial Italiana, que va contribuir amb el satèl·lit LICIACube que va gravar l'abans i el després de la col·lisió, ha explicat: “Això és una cosa de què estar orgullosos com a projecte internacional”. Després d'aquest èxit “podem dir que estem una mica més fora de perill dels asteroides perillosos”, ha afegit.

El 27 de setembre, la sonda DART —de la mida d'una nevera i amb una massa d'uns 600 quilos— va impactar contra Dimorf, un asteroide unes 10 milions de vegades més gran.

Era el primer assaig general amb què l'Oficina de Protecció Planetària de la NASA vol aprendre a desviar futurs asteroides de més de 140 metres de diàmetre, que podrien destruir tota una ciutat si arriben a impactar contra el nostre planeta.

La missió ha tingut un èxit rotund, ja que ha aconseguit frenar considerablement Dimorfo. Aquest cos de 160 metres de diàmetre va ser elegit perquè orbita com una lluna al voltant de Dídimo, un altre asteroide amb un diàmetre de 780 metres.

En condicions normals, Dimorfo completava una òrbita al voltant del seu company cada 11 hores i 55 minuts. Després d'impactar de cara i uns 22.000 quilòmetres per hora contra el seu objectiu, DART va reduir en 32 minuts aquest període. Això suposa que Dimorfo també s'ha acostat al seu germà uns 35 metres. L'any passat, l'equip científic va determinar que si DART reduïa l'òrbita de Dimorfo 73 segons o més, la missió ja seria un èxit, encara que l'esperança era minvar-la uns 10 minuts.

ASTEROIDES PERILLOSOS
Actualment s'han descobert el 95% de tots els asteroides de més d'un quilòmetre de diàmetre; capaços de causar una catàstrofe planetària semblant a la que va provocar l'extinció dels dinosaures fa 66 milions d'anys.

Els cossos de més de 140 metres com Dimorfo són molt més preocupants, perquè només se n'han localitzat el 40%. L'any 2017, la NASA va decidir dedicar uns 325 milions d'euros a fer realitat la missió DART. Amb ella volien perfeccionar els actuals models informàtics perquè en el futur la humanitat pugui fer front a roques perilloses impactant contra elles una sonda fabricada a mida.

MISSIONS FUTURES
El 2026, la sonda Hera de l'Agència Espacial Europea arribarà al sistema Dimorfo-Dídimo per mesurar amb precisió la massa, la composició i l'estructura interna d'aquests dos asteroides i dur a terme una detallada reconstrucció tridimensional del cràter deixat per DART. El següent pas seria tenir ja un model fiable capaç de determinar quin tipus de sonda podria desviar un futur asteroide amenaçador en funció de la mida i la massa i el temps disponible abans que xoc contra la Terra. El 2026 els EUA tenen previst llançar a l'espai el telescopi NEO, que elaborarà un catàleg d'asteroides i estels de més de 140 metres de diàmetre. Aquest instrument tindrà visió infraroja, cosa que permetrà detectar els cossos que s'acosten des de la direcció del Sol, difícils de localitzar per a telescopis convencionals.

Els límits del creixement: quants cops ens han avisat que hi hauria problemes d'esgotament de recursos?

Poques vegades trobareu un fil de twitter tan didàctic com aquest.
Pels que no conegueu aquest tema us sorprendrà i no us ho creureu però fa mooooolts anys

que els científics ens estan avisant. Heus aquí la llista d'aquests avisos: 

Ho trobareu tot en aquest link

Podríem dir que és com una bíblia comprimida on hi surten persones amb un bagatge molt important.

Aquest fil ha sortit del compte límites1972. Recomanem seguir-lo

Ho trobareu tot en aquest 

1/ ¿Cuántas veces nos ha avisado la ciencia del problema del agotamiento de los recursos? UNAS CUANTAS

HILO 🧵👇🏽

1° aviso - 1956 - Marion K. Hubbert geólogo de la petrolera Shell pronostica que la producción de petróleo convencional en EEUU empezará a declinar entre 1965 y 1970

2° aviso - 1957 - El almirante Hyman G. Rickover en una conferencia titulada "Recursos energéticos y futuro" advierte del pico de producción de combustibles fósiles en las primeras décadas del siglo XXI y su impacto en el modo de vida occidental

3er aviso - 1969 - El profesor de física de la Universidad de Colorado Albert Allen Bartlett pronuncia por primera vez su famosa conferencia "Aritmética, población y energía" en la que advierte del peligro de continuar con el crecimiento económico indefinido.

4° aviso - 1971 - El matemático y economista Nicholas Georgescu-Roegen publica "The Entropy Law and the Economic Process" donde critica que la economía clásica no tiene en cuenta la degradación de la materia y la energía ni las leyes termodinámicas.

5° aviso - 1972 - Donella Meadows, del grupo de dinámica de sistemas del MIT, publica el informe "Los límites del crecimiento" en el que advierte de un posible colapso en la primera mitad del siglo XXI por un choque con los límites físicos del planeta.

6° aviso - 1973 - El economista EF Schumacher publica "Lo pequeño es hermoso" en el que argumenta que el sistema económico es insostenible y los recursos naturales deberían ser tratados como capital ya que son finitos y se agotan.

7° aviso - 1974 - "Oil, the Dwindling Treasure" un artículo en National Geographic de Noel Grove publica otro pronóstico del geólogo M.K. Hubbert para el pico global de petróleo convencional, entre 1995 y 2005.

8° aviso - 1980 - El sociólogo William Catton publica "Overshoot" donde advierte de que la Tierra ha rebasado su capacidad de carga ecológica, introduce el concepto de carga fantasma y carga contra el Mito del Progreso, el tecno-optimismo o el cornucopianismo.

9° aviso - 1988 - El antropólogo Joseph Tainter publica "El colapso de las sociedades complejas" en el que subraya la importancia de recursos y energía y la imposibilidad estructural de mantener tecnologías de complejidad creciente.

10° aviso - 1992 - Los autores originales del informe 'Los límites del crecimiento' publican 'Beyond the limits' donde confirman la validez de los escenarios del trabajo original e informan de que la Tierra ha sobrepasado su capacidad de carga.

11° aviso - 1998 - El ingeniero Jean Laherre y el geólogo Colin Campbell publican "The End of Cheap Oil" en Scientific American y avisan del comienzo del declive del petróleo crudo convencional durante la primera década del siglo XXI.

12° aviso - 2002 - El doctor ingeniero Roger Bentley publica un artículo en Energy Policy "Global oil & gas depletion: an overview" en el que pronostica un pico de producción del gas natural en torno a 2020.

13° aviso - 2003 - Daniel Gómez Cañete @Peaknik, Pedro Prieto y Marcel Coderch ponen en marcha la web crisisenergetica.org y crean AEREN para la divulgación en español de la inminente llegada del pico de producción de petróleo crudo convencional.

14° aviso - 2004 - El catedrático de física de la Univ. de Uppsala en Suecia, Kjell Aleklett, junto con Colin Campbell, promueven el Protocolo de Uppsala en el que instan a los gobiernos a tomar medidas urgentes ante el cénit de los combustibles fósiles y el cambio climático.

15° aviso - 2005 - El autor y divulgador científico Richard Heinberg @richardheinberg publica "Se acabó la fiesta" un bestseller en el que advierte al mundo de la inminente llegada del pico del petróleo convencional. Le seguiría "Peak everything" en 2007.

16° aviso - 2007 - El congresista Roscoe Bartlett lee el discurso del almirante Rickover ante la cámara de representantes en su 50 aniversario. Bartlett insta al gobierno de EEUU a adoptar un programa de choque para mitigar el peak oil que pronostica ocurrirá en menos de 20 años

17° aviso - 2010 - Der Spiegel informa de la filtración de un estudio preparado por un think-tank del ejército alemán en el que se avisa del pico del petróleo y se advierten de los posibles impactos para la seguridad en Alemania en la década de los 2020.

18° aviso - 2011 - Daniel Lafarga de @UNED organiza en Barbastro (Huesca) el primer congreso internacional sobre el pico del petróleo y agotamiento de los recursos. Asisten científicos y ponentes de todo el mundo. Se celebraría un segundo congreso en 2014.

19° aviso - 2012 - El doctor en física e investigador del @CSIC Antonio Turiel @amturiel inicia su serie de posts sobre "El pico del diésel" en el que advierte de la llegada de su cénit de producción en pocos años. La serie continúa en su blog, The Oil Crash, hasta 2021

20° aviso - 2014 - Se hace público el manifiesto "Última llamada" en el que 250 académicos, científicas y activistas advierten de que se acaba el tiempo para tomar medidas contra el agotamiento de recursos. Al año siguiente se lanza @revista151515 con similar propósito.

21° aviso - 2014 - La profesora de ingeniería de la Univ. de Zaragoza, Alicia Valero, publica "Thanatia". Usando el concepto termodinámico de exergía analiza el capital mineral de la Tierra, advierte de la imposibilidad del reciclaje infinito y del límite en el uso de minerales.

22° aviso - 2021 - La economista de la firma KPMG, graduada en sostenibilidad por Harvard, Gaya Herrington, publica un estudio que confirma los escenarios del modelo World-3 publicado en "Los límites del crecimiento" en 1972 y advierte de un posible colapso en esta década

23° aviso - 2021 - El profesor Antonio Aretxabala @AAretxaba, Antonio Turiel @amturiel y el físico y filósofo Adrián Almazán intervienen en los parlamentos de Navarra, España y Euskadi para advertir del choque inminente contra los límites biofísicos del planeta

24/ Estos son sólo algunos avisos, faltarían muchos más. La ciencia nos lleva advirtiendo desde hace al menos 65 años contra el crecimiento sostenido y llevamos desde 2005 sufriendo las primeras consecuencias de nuestra inacción. ¿Vamos a seguir ignorando las evidencias? 

25/ ¿Qué hacer? A nivel estatal, apostar por un decrecimiento rápido, planificado, justo y que no deje a nadie atrás. A nivel local y regional, aumentar resiliencia y relocalizar. A nivel personal, reforzar redes familiares, locales y vecinales. Y, sobretodo, difundir.