dilluns, 31 de març del 2025

Operació cabal o com els russos han entrat a Kursk mitjançant un gasoducte



En l'era de la informació ens pensem que ho sabem tot però hi ha censura.
L'11 de març un canal de Youtube, Ekai Center, va informar d'una operació anomenada Operació Cabal (caudal en castellà o Operation Flow en anglès) que va consistir en introduir 800 soldats en un gasoducte i recórrer 15 km fins al centre de Kursk, zona operada pels ucraïnesos. Objectivament es tracta d'una fita militar increïble. Els mitjans europeus no se'n van fer ressó. A l'estat espanyol només en va parlar l'ABC, el Mundo, Eldiarios.es i el Confidencial

Clarín (3 minuts)
https://www.youtube.com/watch?v=FrnQza4c8U8






ElPaís de Costa Rica també se'n va fer ressó

divendres, 28 de març del 2025

Terratrèmols i l'escala Richter


 Solem pensar que l'escala Richter que mesura la potència dels terratrèmols és lineal però és logarítmica, això significa que cada increment d'una unitat en l'escala representa un augment exponencial en l'energia alliberada pel terratrèmol.

FONT: ChatGPT

Els terratrèmols més forts registrats (per magnitud)

  1. Gran terratrèmol de Valdivia (Xile, 1960) – Magnitud 9,5
    🔹 El més potent mai registrat. Va generar un tsunami amb onades de fins a 25 metres que van arribar fins al Japó i Hawaii. Més de 2.000 morts.

  2. Terratrèmol de Sumatra (Indonèsia, 2004) – Magnitud 9,3
    🔹 Va provocar el devastador tsunami de l'Oceà Índic, que va causar més de 230.000 morts en diversos països.

  3. Terratrèmol de Tohoku (Japó, 2011) – Magnitud 9,1
    🔹 Va desencadenar un tsunami que va causar la crisi nuclear de Fukushima. Va provocar més de 15.000 morts.

  4. Terratrèmol d'Alaska (EUA, 1964) – Magnitud 9,2
    🔹 Conegut com el Gran Terratrèmol d'Alaska, va durar uns 4 minuts i mig i va causar un tsunami devastador.

  5. Terratrèmol de Kamtxatka (Rússia, 1952) – Magnitud 9,0
    🔹 Va generar un tsunami de 15 metres, però l'impacte humà va ser menor per la baixa densitat de població de la zona.


🔴 Els terratrèmols més devastadors (per morts)

  1. Terratrèmol de Shaanxi (Xina, 1556) – Més de 830.000 morts
    🔹 És el terratrèmol més mortífer de la història. Va destruir cases excavades a la roca, causant un desastre enorme.

  2. Terratrèmol d'Haití (2010) – Més de 230.000 morts

  3. 🔹 La pobresa i la mala infraestructura van fer que l'impacte fos devastador.

  4. Terratrèmol de Tangshan (Xina, 1976) – 242.000 morts
    🔹 Un dels més destructius del segle XX.

  5. Terratrèmol d'Oceà Índic i tsunami (2004) – 230.000 morts
    🔹 Un dels desastres naturals més tràgics dels últims temps.

  6. Terratrèmol de Damghan (Iran, 856) – 200.000 morts
    🔹 Un dels més antics registrats amb aquest nombre de víctimes.


🔴 El terratrèmol més fort a la península ibèrica

📌 Terratrèmol de Lisboa (1755) – Magnitud ~8,5-9,0
Tot i que l'epicentre era a l'oceà Atlàntic, va devastar Lisboa i va provocar un tsunami que va afectar la costa sud d'Espanya (Cadis, Huelva). Va causar entre 60.000 i 100.000 morts.

📌 Terratrèmol de Lorca (Múrcia, 2011) – Magnitud 5,1
No va ser molt fort, però va causar 9 morts i danys importants per la seva poca profunditat i la vulnerabilitat dels edificis.


Els terratrèmols més forts a Catalunya

📌 Terratrèmols dels segles XIV-XV (Pirineus i Catalunya Central)

  • Terratrèmol de la Cerdanya (1373) – Magnitud ~6,0
    🔹 Va afectar especialment Puigcerdà i la Cerdanya. Es creu que va causar danys a diverses esglésies i edificis.

  • Sèrie sísmica del segle XV (1427-1428) – Magnituds 6,0-6,5
    🔹 El més destructiu de la història de Catalunya.
    🔹 Va afectar fortament les comarques de la Garrotxa, el Ripollès i Osona.
    🔹 El més fort va ser el 2 de febrer de 1428, amb epicentre prop de Camprodon i magnitud estimada 6,5.
    🔹 Va destruir el monestir de Ripoll i va causar més de 800 morts, sobretot a Girona, on es va esfondrar una part de la catedral.

📌 Terratrèmol del Golf de Roses (1829) – Magnitud ~6,3
🔹 Va afectar l'Alt Empordà i el Baix Empordà. Es van reportar danys greus a edificis de Torroella de Montgrí i Figueres.

📌 Terratrèmol de l'Alt Urgell (1909) – Magnitud 4,7
🔹 Un dels més intensos del segle XX, va causar ensurts i alguns danys materials.

📌 Terratrèmol del Maresme (2004) – Magnitud 4,1
🔹 Es va notar a Barcelona i rodalia, però no va causar danys importants.

📌 Terratrèmol de la Selva (2017) – Magnitud 4,2
🔹 Va tenir l'epicentre a prop de Santa Coloma de Farners i es va notar en diverses comarques.

dijous, 27 de març del 2025

La Unió Europea comparteix un videotutorial per a preparar un kit d'emergència

 Ahir dimecres 26 de març del 2025 passarà a la història com el primer dia de la por.
La Unió Europea anuncia als quatre vents que ens hem de preparar per a possibles emergències i que hem de tenir un Kit d'emergències per a poder passar les primeres 72 hores.




No sé si la intenció és que sigui un vídeo còmic i alhora pedagògic però aquest to de resclosit i dels anys 70 a mi no m'ha convençut i a les generacions més joves crec que encara menys.

La Naomi Klein ens podria afirmar que es tracta de la teoria de la por, d'un estat de xoc per acovardir-nos i que siguem més febles i manipulables.

En continuarem parlant.

Ja feia dies que els mitjans de comunicació més populars havien començat la respectiva campanya d'informació amb editorials i notícies a favor del rearmament d'europa, de la implantació del servei militar, etc.

El País

LaVanguardia (amb editorial inclosa)

eldiario.es




diari Ara





diumenge, 23 de març del 2025

Què és la paradoxa de Jevons?

 

generada amb chatGPT amb el prompt: imatge de Jevons amb estil pop art


Una paradoxa és una afirmació o situació que sembla contradictòria o contrària a la lògica, però que pot contenir una veritat profunda. En alguns casos, les paradoxes també poden revelar errors en el raonament o en les regles d'un sistema.

En aquest cas va ser proposada pel matemàtic i economista anglès William Stanley Jevons el 1865, quan va estudiar l’eficiència del carbó a la Revolució Industrial. Va observar que les millores en les màquines de vapor, que permetien utilitzar el carbó de manera més eficient, no en van reduir el consum. Al contrari, com que la producció es va fer més barata i accessible, la demanda de carbó va augmentar i se'n va consumir encara més.

Exemple modern

Un exemple clar avui dia és el consum d’energia elèctrica:

  • Quan es creen electrodomèstics més eficients, com bombetes LED, aquestes consumeixen menys energia per unitat d’ús.

  • Però, com que costen menys de mantenir i són més eficients, la gent tendeix a utilitzar-ne més (per exemple, deixant més llums encesos o instal·lant més bombetes).

  • Això pot portar a un augment del consum total d’energia en lloc d’una reducció.

Conclusió

Aquesta paradoxa és rellevant en política energètica i mediambiental, ja que suggereix que millorar l’eficiència d’un recurs no sempre en redueix l’ús global, i que poden ser necessàries altres mesures per limitar el consum.


"Hi ha un debat considerable sobre la mida del repunt de l'eficiència energètica i la rellevància de l'efecte Jevons per a la conservació de l'energia. Alguns rebutgen l'efecte, mentre que d'altres es preocupen que pot ser contraproduent perseguir la sostenibilitat augmentant l'eficiència energètica. Alguns economistes ambientals han proposat que els guanys d'eficiència s'acompanyin amb polítiques de conservació que mantenen el cost d'ús igual (o superior) per evitar l'efecte Jevons. Les polítiques de conservació que augmenten el cost d'ús (com ara el límit i el comerç o els impostos ecològics) es poden utilitzar per controlar l'efecte rebot.

Encara que Jevons es va centrar originalment en el carbó, el concepte s'ha estès des d'aleshores a altres recursos, per exemple, l'ús d'aigua. L'efecte Jevons també es troba en la socio-hidrologia, en la paradoxa del desenvolupament segur anomenada efecte embassament, on la construcció d'un embassament per reduir el risc d'escassetat d'aigua pot agreujar aquest risc, ja que una major disponibilitat d'aigua condueix a més desenvolupament i, per tant, més consum d'aigua."

dissabte, 22 de març del 2025

Bitcoin: va tenir un màxim al desembre del 2024

 

Gràfic proporcionat per Google posant al cercador "preu bitcoin"



El bitcoin és la criptomoneda més coneguda. El seu màxim va arribar al desembre del 2024 després de la reelecció de Donald Trump. Els entesos diuen que encara que fluctuï la tendència és anar a l'alça. Jo no hi entenc res. La pregunta és:

essent una moneda lligada a internet, a la mineria, a l'electricitat, quin valor tindria en el cap d'un col·lapse econòmic, energètic o d'una fallada general d'internet?
Es perdrien tots aquests guanys?
Jo crec que van molt lligat i l'afectaria molt.


Li he demanat a ChatGPT i al DeepSeek que me'n faci un resum


Bitcoin: em pots fer una llista dels punts més alts i baixos d'aquesta moneda, data, import i el tant per cent de variació respecte a l'anterior punt?

El primer s'ha limitat a informar-me dels punts alts i baixos però DeepSeek informa sobre el motiu o context de l'oscil·lació: 

Aquí tens una llista dels punts més alts (ATHs) i punts més baixos (cycle lows) del Bitcoin (BTC), amb les dates, imports i percentatges de variació respecte a l'anterior màxim o mínim:

Màxims històrics (ATHs) del Bitcoin

  1. Novembre 2013: 1.163 USD (primer ATH després del rally del 2013).

    • Variació: +5.700% respecte al mínim anterior (0,02 USD el 2010).

  2. Desembre 2017: 19.666 USD (esclat de la bombolla ICO).

    • Variació: +1.590% respecte al mínim de 2015 (152 USD).

  3. Abril 2021: 64.863 USD (impulsat per l'adopció institucional).

    • Variació: +540% respecte al mínim de 2020 (3.850 USD).

  4. Novembre 2021: 68.789 USD (màxim de totes les èpoques en aquell moment).

    • Variació: +6% respecte a l’abril 2021.

  5. Març 2024: 73.750 USD (aprovació dels ETFs de Bitcoin als EUA).

    • Variació: +7% respecte al novembre 2021.


Mínims de cicle (després de grans correccions)

  1. Gener 2015: 152 USD (post-bombolla Mt. Gox).

    • Variació: -87% respecte a l’ATH de 2013.

  2. Desembre 2018: 3.122 USD (final del "Cripto Hivern 2018").

    • Variació: -84% respecte a l’ATH de 2017.

  3. Març 2020: 3.850 USD (ensulsiada per la COVID-19).

    • Variació: -41% respecte al màxim de 2019 (~13.800 USD).

  4. Novembre 2022: 15.480 USD (fallida de FTX).

    • Variació: -77% respecte a l’ATH de 2021.

Dades addicionals

  • Mínim històric (2010): ~0,01 USD (en transaccions primerenques).

  • Pèrdua més gran des d'un ATH: -84% (2018 i 2022).

  • Ràtio d’augment des del llançament (2009): ~7.375.000x (de 0,01 USD a 73.750 USD).

Aquesta és una visió general dels moments clau del Bitcoin. Si vols dades més detallades (com preus ajustats per inflació o en altres monedes), fes-me-ho saber!

🚀 Bitcoin segueix sent l'actiu amb més rendiment en la història financera moderna.

També els he demanat un gràfic i els que m'ha agradat més són els de ChatGPT




i la versió logarítmica







dijous, 20 de març del 2025

Els mapes de la guerra entre Rússia i Ucraïna


El Colectivo Burbuja és un grup molt actiu a les xarxes socials i sovint organitzen debats d'una hora entre diferents membres i experts. Fa dos dies van parlar del futur d'Ucraïna. 



Al final del vídeo un dels convidats va mostrar mapes de l'evolució de la guerra i els moviments de tropes a partir d'un calendari, és a dir, que podies seguir-la dia a dia i fins i tot recular fins al febrer del 2022.


DeepState: https://deepstatemap.live

També n'hi ha un altre de molt conegut (també pro ucraïnès) és el de l'ISW: https://storymaps.arcgis.com/stories/
S'hi indiquen les zones i els minerals disponibles

dimecres, 19 de març del 2025

Què és el peak oil? resum gràfic per Antonio Turiel (les 4 etapes d'extracció)

 
Ampliem les captures de pantalles de l'entrada anterior, del minut 1:30 al 3:00 per a fer més visible les 4 etapes d'extracció del petroli segons Antonio Turiel.



Etapa 1 (fàcil) fins el 1970



Etapa 2
(més esforç): del 1970 al 2000




Etapa 3
(lenta) del 2000 al 2010





Etapa 4
(ineficient) del 2010 endavant



dimarts, 18 de març del 2025

Què és el peak oil? resum gràfic per Antonio Turiel




En aquest vídeo de 6 minuts s'explica clarament què és el peak oil


















diumenge, 16 de març del 2025

Qui és Quark o Antonio Garcia Asenjo del bloc Futuro, Ciencia ficción y Matrix? (3 de 3)

 El canal Dragon Oro Plata (17k subscriptors)

(Canal para hablar de economía, energía, petróleo pero sobre todo de oro, plata y platino. Lingotes, monedas modernas, monedas históricas. Minería) entrevista a Antonio Garcia Asenjo, àlies Quark que també té altres pseudònims). Quark és un referent en el món col·lapsista. Té un bloc Futuro, ciencia ficción y Matrix amb moltíssims seguidors

Es tracta d'un vídeo de 2 hores SUPERINTERESSANT per a les persones que vulguin saber com funciona el petroli, el peak oil, etc. 
(Com que parlen una mica lent podeu passar-lo a 1,5 de velocitat i us estalviarem 30 minuts)
Si us impacta molt, haureu de mirar-lo més d'una vegada. No s'inventa res. Tot són dades científiques, objectives.







Qui és Quark o Antonio Garcia Asenjo del bloc Futuro, Ciencia ficción y Matrix? (2 de 3)

 (segona part)

El canal 
Dragon Oro Plata (17k subscriptors)

(Canal para hablar de economía, energía, petróleo pero sobre todo de oro, plata y platino. Lingotes, monedas modernas, monedas históricas. Minería) entrevista a Antonio Garcia Asenjo, àlies Quark que també té altres pseudònims). Quark és un referent en el món col·lapsista. Té un bloc Futuro, ciencia ficción y Matrix amb moltíssims seguidors.

Mostrem la segona part de tres i les seves captures de pantalla




























dissabte, 15 de març del 2025

Qui és Quark o Antonio Garcia Asenjo del bloc Futuro, Ciencia ficción y Matrix? (1 de 3)

El canal Dragon Oro Plata (17k subscriptors)
(Canal para hablar de economía, energía, petróleo pero sobre todo de oro, plata y platino. Lingotes, monedas modernas, monedas históricas. Minería) entrevista a Antonio Garcia Asenjo, àlies Quark que també té altres pseudònims). Quark és un referent en el món col·lapsista. Té un bloc Futuro, ciencia ficción y Matrix amb moltíssims seguidors

Es tracta d'un vídeo de 2 hores SUPERINTERESSANT per a les persones que vulguin saber com funciona el petroli, el peak oil, etc. 
(Com que parlen una mica lent podeu passar-lo a 1,5 de velocitat i us estalviarem 30 minuts)
Si us impacta molt, haureu de mirar-lo més d'una vegada. No s'inventa res. Tot són dades científiques, objectives.


El vídeo ha tingut 40 mil visualitzacions i 400 comentaris fins avui i es va emetre l'11 de juny del 2022.


En tres entrades mostrarem les captures de pantalla del vídeo anterior