Article de LaVanguardia d'Andrés Actis que l'autor ha penjat al seu twitter
Aquest jubilat, ex-executiu d'una empresa del sector sucrer, és l'ideòleg i executor d'una brutal transformació urbana: on abans hi havia asfalt, terra degradada i escombraries, avui hi ha un bosc urbà, una enorme franja verda de tres quilòmetres, plena de biodiversitat.
Amb les mans, aquest brasiler ha aconseguit una mesura d'adaptació clau al canvi climàtic:
la renaturalització com a motor de transformació urbana i millora de la qualitat de vida dels ciutadans.
Tot va començar el novembre del 2003, quan Hélio tornava a casa de la feina. Va dedicar la caminada a contemplar un paisatge (Tiquatira) totalment degradat i abandonat, convertit en un abocador.
"Plantaré arbres i crearé un enorme parc verd”, li va dir a la seva dona.
Setmanes més tard, l'home va aconseguir llavors de jequitibà, l'arbre més gran i noble de la Mata Atlàntica. Ho va plantar en un camí de terra i ho va anotar en una llibreta. “Va ser el primer de molts”, diu 22 anys després. El quadern té avui un registre de 41.100 arbres.
Amb les mans, aquest brasiler ha aconseguit una mesura d'adaptació clau al canvi climàtic: la renaturalització com a motor de transformació urbana i millora de la qualitat de vida dels ciutadans.
A Tiquatira han tornat espècies d'aus i altres éssers vius que no es veien des del segle passat.
La marea d'arbres contraresta a l'estiu l'efecte d'illa de calor. A més, la regió ha esdevingut un epicentre d'oci, esbarjo i esport.
"Aquest pulmó verd ha canviat molt la vida d'aquesta regió i dels voltants. Ho ha canviat tot. I no és una exageració. La gent té més autoestima, millor salut, més lleure, més vida. Els parcs i els boscos curen les ciutats", celebra sobre la seva gesta.
Hem demostrat que aquesta transformació és possible i és a l'abast de les nostres mans.
És una lliçó a nivell global”, afegeix: Hélio anima tots els veïns de totes les ciutats del món a seguir els seus passos.
El seu objectiu ara és superar la marca de 50.000 plantacions. També vol instal·lar biblioteques públiques perquè la gent, enmig de les passejades, se sent a llegir.
De moment, està satisfet per haver recuperat un “tros de Bosc Atlàntic” al cor d'una de les ciutats més grans del món. 200 anys enrere, Són Paulo era tota verda. "L'home en nom del progrés va destruir la natura. Hem recuperat una petita porció.
Altres exemples de persones o institucions que han plantat arbres (segons DeepSeek i ChatGPT)
1. Jadav Payeng ("L'Home Bosc") – Índia
Va plantar més de 1.360 hectàrees de bosc (aproximadament 550 hectàrees sol) a l'illa de Majuli, a l’Assam, convertint una zona erma en un lloc ple de vida salvatge.
Ha treballat sol durant més de 30 anys. Se’l coneix com "l’home del bosc de l’Índia".
Premi Nobel de la Pau (2004) i Fundadora del Moviment Cinturó Verd (Green Belt Movement), va impulsar la plantació de més de 51 milions d'arbres a Kènia i l'Àfrica Oriental per combatre la desforestació i empoderar les dones.
3. Els agricultors de "Loess Plateau" – Xina
En un projecte de rehabilitació, milions de persones van ajudar a plantar més de 2,5 milions d'hectàrees d'arbres per recuperar terres erosionades.
4. Felix Finkbeiner – Alemanya
Amb només 9 anys, va fundar Plant-for-the-Planet, una organització que ha plantat 15.000 milions d'arbres arreu del món amb l'ajut de nens i adults.
Promou la reforestació amb mètodes científics i ha plantat milers d'arbres seguint el model de boscos Miyawaki (creixement ràpid i dens).
6. Yacouba Sawadogo (Burkina Faso)
Camperol que va revertir la desertificació amb tècniques tradicionals i innovadores.
Ha plantat milers d’arbres al Sahel, fent créixer un bosc sencer a una zona abans estèril. Premi Right Livelihood (el "Nobel alternatiu").
7. Sebastião Salgado (Brasil)
Fotògraf famós que, amb la seva dona Lélia, va fundar Instituto Terra.
Han reforestat més de 600 hectàrees i plantat més d’un milió d’arbres a la Mata Atlântica.
8. Governs i campanyes globals
Etiòpia va batre un rècord el 2019 plantant 350 milions d'arbres en un sol dia amb participació ciutadana.
La Gran Muralla Verda (Great Green Wall) a l'Àfrica pretén plantar 100 milions d'hectàrees per aturar l'expansió del desert.
