Recullo els textos i imatges d'un fil (Twitter)
Ara no recordo qui era
Barcelona,tot i ser a la rereguarda,fou bombardejada de forma sistemàtica durant la Guerra Civil espanyola per l'aviació feixista.Aquests atacs cercaven terroritzar i desmoralitzar la seva ciutadania
Però,què va fer la ciutat de Barcelona per a defensar-se?
Barcelona patí una pluja de bombes que des de finals de gener de 1937 i fins l'entrada de les tropes colpistes.
Generalitat, Ajuntament, cossos militars -milícies i exèrcit- i societat civil s'organitzaren amb dos objectius clars: fer-los front i protegir la població.
Per a fer-ne front s'establí un comitè de defensa activa, que recaigué sobre els aparells militars, amb la missió de localitzar i neutralitzar els bombarders i vaixells de guerra que s'acostaven a la ciutat per a fustigar-la
Per tal de localitzar-los, s'utilitzaven guaites de costa, fono-localitzadors, radio-escoltes (encara no es disposava de radars), i projectors de llum per als atacs nocturns. Aquests sistemes, tot i no ser massa avançats, servien per a avisar amb certa antelació a la població
La Defensa Especial Contra Aeronaus estava a càrrec de la neutralització dels bombarders. Comptaven amb pocs avions, tecnològicament poc avançats i també amb unes defenses antiaèries que,al ser artilleria amb tecnologia obsoleta, servien més per a dissuadir que per a neutralitzar
L'ajuda soviètica en forma d'avions arribà un cop iniciada la guerra i, tot i que la major part d'aquests es destinà al front, alguns d'aquests serviren per a la defensa de Barcelona arribant a abatre avions feixistes. Eren els Polikarpov I-16 Mosca i els Tupolev SB-2 Katiuska.
Pel què fa a la tasca de protecció de la població civil, a l'inici del conflicte hi havia els serveis de defensa passiva impulsats tant per la administració pública com pels propis veïns,tot i que de forma poc coordinada. L'estiu de 1937 es creà la Junta de Defensa Passiva
Aquesta Junta, que depenia de la Conselleria de Treball de la Generalitat, s'encarregà a partir de llavors de coordinar les tasques per a protegir la població civil, impulsar la creació a totes les poblacions de les Juntes locals i coordinar-se amb la xarxa de guaites i la DECA
La Junta creà mecanismes que s'activaven al moment en què la ciutat era agredida. Es col·locaren potents sirenes i s'aprofitaren aquelles que ja existien en fàbriques, bancs, cotxes de bombers i ambulàncies i que alertaven a la població de l'inici i també al final del bombardeig.
Un cop finalitzat bombardeig es posaven en marxa un seguit d'instruments per tal de minimitzar-ne els danys i rescatar els ferits. Aquests eren els cossos d’intervenció ràpida, on hi participaven els cossos de bombers, la Creu Roja, les brigades de des-enrunament i rescat
La feina més important que va coordinar la Junta fou la construcció dels refugis antiaeris. L'experiència dels primers bombardeigs demostrava que el tipus de refugi particular no era gens segur. Per tal d'evitar-ne la proliferació s'inicià la construcció de refugis amb garanties
La Junta de Defensa prohibí la construcció de cap refugi sense l'execució prèvia d'un plànol d'obra, la seva aprovació per part de les Juntes locals i la construcció sota la direcció dels tècnics. Calia un mínim de garanties per tal de protegir-se dels projectils
L'Ajuntament de Barcelona va construir molts refugis públics però la seva capacitat d'acció fou limitada. Molts veïns s'auto-organitzaren per a construir, sota supervisió de la Junta, els seus propis refugis. És per això que es donaren instruccions concretes de com fer-los.
A Gràcia, per exemple, moltes comissions de Festa Major, organitzacions veïnals agrupades per carrers i places, es transformaren a partir dels primers bombardeigs en comissions de construcció de refugis per a l'aixopluc dels veïns durant els bombardejos
En paral·lel al centenar que impulsà l'Ajuntament es creà una xarxa de refugis semi-privats fins a la xifra total de 1402, de diferents característiques i capacitats per protegir la població civil durant la guerra. Un esforç col·lectiu que sens dubte salvà moltes vides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada