divendres, 1 de novembre del 2019

Sobre la violència i el Tsunami Democràtic (Albert Lloreta) 190 mil visualitzacions

Albert Lloreta és un periodista i YouTube que s'ha fet més conegut arran d'un vídeo que ha fet sobre "La violència" i el procés que des del 16 d'octubre fins avui ha tingut 192.000 visualitzacions
(500 visites de mitjana per hora !)
Fins i tot el programa Segon Octubre de TV3 del passat diumenge 27 d'octubre li va dedicar uns minuts.



A continuació en resumirem alguns conceptes que hem trobat interessants:

"Parlaré de 5 o 6 conceptes que crec que cal matisar

"LES PROTESTES SÓN VIOLENTES"Si cremar un contenidor és violència, què n'hem de dir de buidar un ull a una persona per a protestar?

Que hi hagi persones que passaran la propera dècada per pujar sobre un cotxe, això sí que és violència.

Utilitzem la paraula violència quan podríem dir "duresa", "contundència", etc.

Hem de començar a parlar de la violència impune de la extrema dreta.


"AQUESTA ÉS LA IMATGES QUE VOLEN"
Què és tan injust que fa que la gent surti al carrer a jugar-se el cos i la vida?
Els mitjans internacionals ho veuen i després analitzen què hi està passant.

Mostrar-se enfadat quan hi ha una injustícia és normal
La duresa al carrer indica que hi ha una situació injusta

Tenim dret com a catalans a estar enfadats
No cal que siguem els nens "empollons" i que treuen bones notes
Ens solidaritzem amb moltes lluites internacionals però no amb la nostra. Ens sentim acomplexats.
És normal que estiguem "cabrejats" i no cal que ho dissimulem.
És molt més eficient una resposta enfadada davant d'una injustícia que no pas una reacció festiva

"EL MÓN ENS MIRA"
Ens pensàvem que si rèiem molt i ens portàvem bé, el món ens miraria.
La única manera és confrontant la injustícia.
Hem de recordar-li al món que existim.
El món no reaccionarà per nosaltres, no ens donarà allò que no reclamem.
Si ho fem d'una manera més urgent, més intensa, ens mirarà i es preguntarà què carai passa
Acceptem que nosaltres també podem oferir aquesta visió al món i reivindiquem els nostres drets de la forma que altres societats reivindiquen els seus.

"LA CONFRONTACIÓ MAI NO ÉS ÚTIL" 
(La finestra d'Overtron)

Una confrontació constant, valent i directa fa que l'opinió pública entengui aquests motius.
Quan el col·lectiu que protesta amplia la base, el que fa és difuminar el seu discurs, el torna el gasós, etc, l'únic que aconsegueix és que la societat no entengui els seus motius ni la necessitat de les coses que reivindica el moviment i acabi interessant-se per a altres coses.



Això històricament ha passat constantment. Tots els moviments socials que han aconseguit drets han tingut una etapa dura de reivindicar la injustícia. (Stonewell, Bangladesh, Bolívia)
Fent això, passes la pilota a la teulada del govern de torn perquè respongui.
Això genera un debat public que d'entrada debilita, però que a mig i llarg termini cristal·litza.

Si només protestes d'una manera simbòlica, que no afecta al dia a dia, el més probable és que la gent acabarà per no fer-te cas.
A curt termini, crees un cert interès i et fan una mica de cas però a la llarga acaben ridiculitzant-te i sense fer-te cas.

L'independentisme té una virtur que és plural.
La virtut serà que aconseguim aglutinar aquests perfils i no ens fem mal.

"HEM D'EVITAR UN ALTRE 155"
L'aplicaran amb o sense les confrontacions al carrer encara que hi hagi o no violència al carrer.
Ells sempre diran que som violentes encara que ens despullem i ballem una conga.




"SOM GENT DE PAU"
Hem d'intentar veure que hi ha maneres diferents de respondre

Efectivament som gent de pau. Volem que no ens treguin ulls per protestar, que ens deixin votar, que no ens rebentin la porta a les 6 del matí, etc.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada