Entrevista al pensador, polític i filòsof més influent del Canadà, que creu que la Covid-19 pot ser l'últim cop de gràcia al mundialisme
—El 2004 vàreu escriure l’assaig El col·lapse del mundialisme, en què anticipàveu que aquest sistema econòmic, amb el seu ‘determinisme tecnocràtic i tecnològic i la idolatria de mercat’ s’havia acabat. La Covid-19 el matarà definitivament?
—És més que evident que el sistema que ha estat en vigor durant aquests darrers cinquanta anys ha fallat. La idea de permetre que el mercat domini, col·locant els banquers per davant dels ciutadans, ha generat una esquerda entre rics i pobres. Tot plegat ha fracassat i això n’hauria de ser el final. El 2008 s’havien d’haver produït grans canvis, però no va passar. L’elit ho va arreglar per redissenyar-se de manera que no fos culpa seva.
—És més que evident que el sistema que ha estat en vigor durant aquests darrers cinquanta anys ha fallat. La idea de permetre que el mercat domini, col·locant els banquers per davant dels ciutadans, ha generat una esquerda entre rics i pobres. Tot plegat ha fracassat i això n’hauria de ser el final. El 2008 s’havien d’haver produït grans canvis, però no va passar. L’elit ho va arreglar per redissenyar-se de manera que no fos culpa seva.
—Heu dit que, si no actuem en el moment adequat, el preu serà molt més elevat. A què us referiu?
—Sempre poso l’exemple de què va passar abans, durant i després de la revolució francesa i les guerres napoleòniques. A Europa es va acumular una gran energia que hauria pogut produir canvis enormes el 1815. Però en compte d’això, el príncep austríac Klemens von Metternich i les velles elits van maniobrar, es van mantenir en el poder i van canviar el resultat de la guerra. La conseqüència va ser, a partir del 1848, una sèrie de revolucions, el naixement del comunisme, una nova classe de violència, la guerra de classes, dues guerres mundials… Així que sí: es paga quan no s’actua, especialment quan saps quin és el problema.
—Sempre poso l’exemple de què va passar abans, durant i després de la revolució francesa i les guerres napoleòniques. A Europa es va acumular una gran energia que hauria pogut produir canvis enormes el 1815. Però en compte d’això, el príncep austríac Klemens von Metternich i les velles elits van maniobrar, es van mantenir en el poder i van canviar el resultat de la guerra. La conseqüència va ser, a partir del 1848, una sèrie de revolucions, el naixement del comunisme, una nova classe de violència, la guerra de classes, dues guerres mundials… Així que sí: es paga quan no s’actua, especialment quan saps quin és el problema.
—Es pot relacionar l’aparició de la Covid-19 amb el canvi climàtic, l’altra gran crisi actual de la humanitat?
—No puc pensar en un missatge més clar d’una naturalesa incontrolable que l’aparició d’aquest virus i que nosaltres no hi estiguéssim preparats! Però tan greu com ha estat això, no és res comparat amb la crisi climàtica. El coronavirus pot matar la meitat de la població, alguna cosa així com la Pesta Negra. Però la crisi climàtica ho eliminarà tot. Tot. Mireu-ne els paral·lelismes. Hem de pensar de manera inclusiva. La mundialització, l’eficiència, la gestió, són formes de pensament exclusives, car no inclouen la totalitat, sinó que ho divideixen tot en petites parts.
—No puc pensar en un missatge més clar d’una naturalesa incontrolable que l’aparició d’aquest virus i que nosaltres no hi estiguéssim preparats! Però tan greu com ha estat això, no és res comparat amb la crisi climàtica. El coronavirus pot matar la meitat de la població, alguna cosa així com la Pesta Negra. Però la crisi climàtica ho eliminarà tot. Tot. Mireu-ne els paral·lelismes. Hem de pensar de manera inclusiva. La mundialització, l’eficiència, la gestió, són formes de pensament exclusives, car no inclouen la totalitat, sinó que ho divideixen tot en petites parts.
—Alguns governs han decidit de congelar l’economia per salvar vides durant la crisi de la Covid-19. Els països gasten ara centenars de milers de milions de dòlars per salvar vides a costa de la seva economia. Això és un triomf dels ciutadans?
—Pot ser que sigui que els qui formen part de la burocràcia, com també els càrrecs electes, saben que van fallar el 2008. Ho saben, no importa què diguin en públic. I d’una manera estranya, aquesta és la seva segona oportunitat. Crec que la crisi bancària i financera del 2008 va ser un toc d’atenció. I crec que de manera instintiva saben que no van fer allò que havien d’haver fet. De fet, la resposta en la majoria dels països ha estat força extraordinària. Sí, proven de recuperar el temps perdut, però de fet hi han respost molt bé. És un triomf! Saben que és això que se suposa que han de fer i han pres riscs enormes. Tothom diu que això és una guerra. Però en la majoria de les guerres tens un mes, sis mesos, un any per a preparar-t’hi. Ara fan les coses en tres dies. Gasten centenars de milers de milions de dòlars en tres dies o quatre. Som en un moment en què els éssers humans pensen sobre la marxa, un fet que és extraordinari. Sembla que les elits s’han despertat, i això és commovedor. Però crec que la part realment interessant és que ara és el moment en què hem de reinventar què significa l’economia. Això hauria de ser realment la fi del moviment neoconservador.
—Pot ser que sigui que els qui formen part de la burocràcia, com també els càrrecs electes, saben que van fallar el 2008. Ho saben, no importa què diguin en públic. I d’una manera estranya, aquesta és la seva segona oportunitat. Crec que la crisi bancària i financera del 2008 va ser un toc d’atenció. I crec que de manera instintiva saben que no van fer allò que havien d’haver fet. De fet, la resposta en la majoria dels països ha estat força extraordinària. Sí, proven de recuperar el temps perdut, però de fet hi han respost molt bé. És un triomf! Saben que és això que se suposa que han de fer i han pres riscs enormes. Tothom diu que això és una guerra. Però en la majoria de les guerres tens un mes, sis mesos, un any per a preparar-t’hi. Ara fan les coses en tres dies. Gasten centenars de milers de milions de dòlars en tres dies o quatre. Som en un moment en què els éssers humans pensen sobre la marxa, un fet que és extraordinari. Sembla que les elits s’han despertat, i això és commovedor. Però crec que la part realment interessant és que ara és el moment en què hem de reinventar què significa l’economia. Això hauria de ser realment la fi del moviment neoconservador.
—Què voleu dir?
—Que s’ha d’intentar congelar l’economia. Si es pot congelar, es pot rellançar després. I cal pensar en el deute no de la manera com ens hem torturat durant aquests últims trenta anys, torturant l’Àfrica, Europa i els Estats Units fins a la catàstrofe. Aquest és potser el moment que realment despertarem i direm que tot el deute que hem acumulat imprimint diners el farem desaparèixer. Això es pot fer. S’ha fet abans. Però cal imaginació. Han demostrat ara que tenen imaginació? Doncs que la facin servir per a la reconstrucció també.
—Que s’ha d’intentar congelar l’economia. Si es pot congelar, es pot rellançar després. I cal pensar en el deute no de la manera com ens hem torturat durant aquests últims trenta anys, torturant l’Àfrica, Europa i els Estats Units fins a la catàstrofe. Aquest és potser el moment que realment despertarem i direm que tot el deute que hem acumulat imprimint diners el farem desaparèixer. Això es pot fer. S’ha fet abans. Però cal imaginació. Han demostrat ara que tenen imaginació? Doncs que la facin servir per a la reconstrucció també.
—Què han de fer els ciutadans?
—Aquest no és un drama maniqueu en què el socialisme a la manera antiga s’enfronta a l’antiga dreta. Aquesta ha de ser una oportunitat de construir alguna cosa totalment diferent. No era totalment veritat, com es va dir, que l’estat-nació desapareixeria perquè la seva base és el ciutadà. Aquest és un moment en què els ciutadans realment han d’aixecar-se i fer-se escoltar. Crec que el pànic dels ciutadans s’ha mostrat molt bé en aquest drama, fins i tot en llocs com Itàlia o Espanya, on és horrible. Tot això requerirà ara un esforç enorme de la ciutadania, no de manifestar-se als carrers, sinó d’implicar-se realment en la vida política, en la vida pública. Necessitem un impuls enorme dels individus en la vida política amb una visió diferent de què és la responsabilitat, d’allò que jo he anomenat individualisme responsable…
—Aquest no és un drama maniqueu en què el socialisme a la manera antiga s’enfronta a l’antiga dreta. Aquesta ha de ser una oportunitat de construir alguna cosa totalment diferent. No era totalment veritat, com es va dir, que l’estat-nació desapareixeria perquè la seva base és el ciutadà. Aquest és un moment en què els ciutadans realment han d’aixecar-se i fer-se escoltar. Crec que el pànic dels ciutadans s’ha mostrat molt bé en aquest drama, fins i tot en llocs com Itàlia o Espanya, on és horrible. Tot això requerirà ara un esforç enorme de la ciutadania, no de manifestar-se als carrers, sinó d’implicar-se realment en la vida política, en la vida pública. Necessitem un impuls enorme dels individus en la vida política amb una visió diferent de què és la responsabilitat, d’allò que jo he anomenat individualisme responsable…
—Quins canvis calen?
—Aquest últim mig segle ha passat que tots els beneficis dels avenços tecnològics han anat a parar a un grup molt petit de gent. I el resultat és que els productors, treballadors, agricultors, són cada vegada més pobres. Ha estat una enorme oportunitat perduda i crec que ara ens encarem a la possibilitat de reflexionar sobre la manera com es poden distribuir les coses, com fer-les de forma diferent. Crec que hem d’evitar de tornar a la vella batalla d’esquerra i dreta. Parlo constantment sobre com és d’important el cooperativisme. El moviment cooperativista és molt interessant perquè descentralitza el poder econòmic. És una manera de portar el poder econòmic més a prop de la població i evitar la idea que el benefici vagi a un grup molt petit que acumularà la riquesa.
—Aquest últim mig segle ha passat que tots els beneficis dels avenços tecnològics han anat a parar a un grup molt petit de gent. I el resultat és que els productors, treballadors, agricultors, són cada vegada més pobres. Ha estat una enorme oportunitat perduda i crec que ara ens encarem a la possibilitat de reflexionar sobre la manera com es poden distribuir les coses, com fer-les de forma diferent. Crec que hem d’evitar de tornar a la vella batalla d’esquerra i dreta. Parlo constantment sobre com és d’important el cooperativisme. El moviment cooperativista és molt interessant perquè descentralitza el poder econòmic. És una manera de portar el poder econòmic més a prop de la població i evitar la idea que el benefici vagi a un grup molt petit que acumularà la riquesa.
—Com serà la geopolítica al món després de la Covid-19?
—Ja fa temps dic que el mundialisme s’ha acabat i que estem abocats a allò que essencialment són conflictes regionals, com allò que hi havia en el passat, abans de l’existència dels imperis europeus. Anem cap a una situació en què hi haurà regions que lluitaran entre si per qualsevol cosa: la Xina, l’Àsia meridional, Europa, els Estats Units i les incògnites de l’Àfrica, Rússia i Llatinoamèrica. Crec que veurem un comportament ferotge dels Estats Units envers el Canadà, Llatinoamèrica i el Carib, perquè intentaran retenir allò que consideren seu. I veurem una Xina que mai no havia volgut ser un poder mundial, només de matèries primeres, provant de solidificar el seu poder a l’Àsia. Els Estats Units van de caiguda i no hi ha res més venjatiu i cruel que un imperi en ràpid declivi. Si això continua com ara amb la Covid-19, els Estats Units seran com un lleó que ha estat apallissat i es mostra iracund a la recerca de venjança, sense entendre fins i tot les seves accions. Aquest és un dels meus grans temors. L’altre, com ja es pot veure, és el racisme, el nacionalisme negatiu, el populisme, les veus enfadades que volen aprofitar en favor seu allò que s’esdevé.
—Ja fa temps dic que el mundialisme s’ha acabat i que estem abocats a allò que essencialment són conflictes regionals, com allò que hi havia en el passat, abans de l’existència dels imperis europeus. Anem cap a una situació en què hi haurà regions que lluitaran entre si per qualsevol cosa: la Xina, l’Àsia meridional, Europa, els Estats Units i les incògnites de l’Àfrica, Rússia i Llatinoamèrica. Crec que veurem un comportament ferotge dels Estats Units envers el Canadà, Llatinoamèrica i el Carib, perquè intentaran retenir allò que consideren seu. I veurem una Xina que mai no havia volgut ser un poder mundial, només de matèries primeres, provant de solidificar el seu poder a l’Àsia. Els Estats Units van de caiguda i no hi ha res més venjatiu i cruel que un imperi en ràpid declivi. Si això continua com ara amb la Covid-19, els Estats Units seran com un lleó que ha estat apallissat i es mostra iracund a la recerca de venjança, sense entendre fins i tot les seves accions. Aquest és un dels meus grans temors. L’altre, com ja es pot veure, és el racisme, el nacionalisme negatiu, el populisme, les veus enfadades que volen aprofitar en favor seu allò que s’esdevé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada