Una vegada més, Bernat Deltell recapitula informació i ens fa un mapa de què ha passat fins avui.
FONT: D'on Venim (II)
La independència de Catalunya no agrada, a Europa, però els cops de porra i l’autoritarisme tampoc.
Dijous 19 d’octubre de 2017.
Reunió de caps d’estat i de govern a Brussel·les. Ordre del dia: el perillós augment dels populismes a Europa, la immigració, la crisi econòmica i la lluita contra el canvi climàtic.
Catalunya no apareix per enlloc, és l’elefant que hi ha damunt la taula i que tothom fa veure que no existeix. Se’n parla a les tertúlies improvisades que es fan als passadissos, als dinars i sopars, a les trobades a porta tancada, però oficialment, a Espanya, no passa res. Res de res.
No hi ha cap conflicte territorial. Amb tot, i per si de cas, Mariano Rajoy opta per un perfil baix. La seva incapacitat per expressar-se en anglès (i en qualsevol altre idioma) l’aboquen a un cert ostracisme. Les imatges de les garrotades de l’u d’octubre tampoc juguen al seu favor. Ni el discurs de Felipe VI del tres d’octubre. Per això, Rajoy es mostra discret i prudent.
Tot el que està passant a Catalunya li provoca inquietud; és conscient que la imatge d’Espanya i del seu govern cotitza a la baixa. Alts representants de Bèlgica, Eslovènia, Luxemburg i algun país bàltic s’han manifestat públicament contraris a l’ús de la violència per part de l’Estat espanyol. La independència de Catalunya no agrada, a Europa, però els cops de porra i l’autoritarisme tampoc.
Reunió de caps d’estat i de govern a Brussel·les. Ordre del dia: el perillós augment dels populismes a Europa, la immigració, la crisi econòmica i la lluita contra el canvi climàtic.
Catalunya no apareix per enlloc, és l’elefant que hi ha damunt la taula i que tothom fa veure que no existeix. Se’n parla a les tertúlies improvisades que es fan als passadissos, als dinars i sopars, a les trobades a porta tancada, però oficialment, a Espanya, no passa res. Res de res.
No hi ha cap conflicte territorial. Amb tot, i per si de cas, Mariano Rajoy opta per un perfil baix. La seva incapacitat per expressar-se en anglès (i en qualsevol altre idioma) l’aboquen a un cert ostracisme. Les imatges de les garrotades de l’u d’octubre tampoc juguen al seu favor. Ni el discurs de Felipe VI del tres d’octubre. Per això, Rajoy es mostra discret i prudent.
Tot el que està passant a Catalunya li provoca inquietud; és conscient que la imatge d’Espanya i del seu govern cotitza a la baixa. Alts representants de Bèlgica, Eslovènia, Luxemburg i algun país bàltic s’han manifestat públicament contraris a l’ús de la violència per part de l’Estat espanyol. La independència de Catalunya no agrada, a Europa, però els cops de porra i l’autoritarisme tampoc.
En aquesta reunió del 19 d’octubre, Mariano Rajoy explica que aplicarà l’article 155 de la Constitució que permet la suspensió de l’autonomia i la convocatòria d’eleccions. Arrenca el compromís de les autoritats europees de respectar la decisió espanyola (“un problema intern” serà el mantra que usarà la UE per referir-se al conflicte territorial) però a canvi s’exigeix a Rajoy que un cop aplicat el 155, la convocatòria d’eleccions sigui immediata. Al darrera d’aquesta petició hi batega la por de la UE que Catalunya quedi sotmesa a un tres d’octubre permanent i, per tant, la locomotora econòmica espanyola (ja prou debilitada) acabi saltant pels aires. Rajoy accepta “la suggerència” (no pot fer una altra cosa) i assegura davant els seus interlocutors (recordem-ho, caps d’estat i de govern) que els catalans, que són gent de seny i ordre, acabaran abandonant les aventures secessionistes. L’independentisme té els dies comptats, assegura Rajoy davant els seus interlocutors.
Però…
Rajoy, com sempre, patina. Amb una participació rècord de gairebé el 80%, l’independentisme s’imposa tot i l’espectacular -i ineficient i insuficient- ascens de Ciudadanos.
La gran mobilització de l’independentisme, la manifestació de Brussel·les (que visualitza davant del món que el problema no està resolt), l’ús de les xarxes socials per part del món sobiranista, la participació de la CUP a les eleccions (decisiva) i l’ensorrada del Partit Popular (es queda amb quatre diputats) fa guanyador l’independentisme. Per tant, el problema continua damunt la taula.
La gran mobilització de l’independentisme, la manifestació de Brussel·les (que visualitza davant del món que el problema no està resolt), l’ús de les xarxes socials per part del món sobiranista, la participació de la CUP a les eleccions (decisiva) i l’ensorrada del Partit Popular (es queda amb quatre diputats) fa guanyador l’independentisme. Per tant, el problema continua damunt la taula.
-desescalar el conflicte
(traduït: res de violència)
-taula de negociació respectant la llei i la constitució
(traduït: algú creu que un govern pot dir que les parts negociadores se saltin la llei?)
-respectar els resultats
(traduït: Rajoy, no facis més trampes. Has perdut la teva oportunitat)
(traduït: res de violència)
-taula de negociació respectant la llei i la constitució
(traduït: algú creu que un govern pot dir que les parts negociadores se saltin la llei?)
-respectar els resultats
(traduït: Rajoy, no facis més trampes. Has perdut la teva oportunitat)
Tres consideracions:
quan es fa públic aquest comunicat de premsa el govern alemany està en funcions, per tant, podria haver-se estalviat el posicionament.
Segona consideració: el govern federal alemany no fa mai comunicats valorant “eleccions regionals” més enllà de les seves fronteres internes.
I tercera consideració: el primer dia laborable després del comunicat
(26 de desembre, festiu a Catalunya però no a Espanya) els “piolins” reben l’ordre de tornar cap a casa.
D’això jo en dic desescalar el conflicte; d’altres potser ho interpretaran com una casualitat còsmica. En fi…
quan es fa públic aquest comunicat de premsa el govern alemany està en funcions, per tant, podria haver-se estalviat el posicionament.
Segona consideració: el govern federal alemany no fa mai comunicats valorant “eleccions regionals” més enllà de les seves fronteres internes.
I tercera consideració: el primer dia laborable després del comunicat
(26 de desembre, festiu a Catalunya però no a Espanya) els “piolins” reben l’ordre de tornar cap a casa.
D’això jo en dic desescalar el conflicte; d’altres potser ho interpretaran com una casualitat còsmica. En fi…
Dit això, i per evitar males interpretacions:
vol dir tot això que Alemanya està a favor de la independència de Catalunya?
Ni de conya.
Alemanya vol resoldre el conflicte de manera democràtica, entre d’altres coses perquè més de 2.000 empreses del seu país estan ubicades a Catalunya, i per això el president del Cercle de Directius de Parla Alemanya, Albert Peters, ha demanat en més d’una ocasió “trobar una solució per a Catalunya”.
vol dir tot això que Alemanya està a favor de la independència de Catalunya?
Ni de conya.
Alemanya vol resoldre el conflicte de manera democràtica, entre d’altres coses perquè més de 2.000 empreses del seu país estan ubicades a Catalunya, i per això el president del Cercle de Directius de Parla Alemanya, Albert Peters, ha demanat en més d’una ocasió “trobar una solució per a Catalunya”.
Continuo.
L’Estat profund, que ja havia fet un cop d’autoritat el tres d’octubre, torna a agafar les regnes davant el desastre que suposa per a l’unionisme les eleccions del 21/12.
Per això, al mes de gener, quan ja han acabat les vacances de Nadal, els grans mitjans internacionals donen per amortitzat Mariano Rajoy.
Bloomberg, la principal agència de notícies econòmiques del món i amb seu a Nova York, publica una informació on assegura que el president espanyol ha perdut el suport de les elits (llegeixi’s Estat) i per tant es considera amortitzat.
Per això, al mes de gener, quan ja han acabat les vacances de Nadal, els grans mitjans internacionals donen per amortitzat Mariano Rajoy.
Bloomberg, la principal agència de notícies econòmiques del món i amb seu a Nova York, publica una informació on assegura que el president espanyol ha perdut el suport de les elits (llegeixi’s Estat) i per tant es considera amortitzat.
Amb Rajoy ja fora de joc, l’Estat (monarquia-alta judicatura-Guàrdia civil) dinamita tots els intents d’investidura del nou president de la Generalitat.
És la prova irrefutable de qui mana en aquests moments a Espanya: Felipe VI a Davos, i els jutges decidint presidències.
Al mes d’abril s’ajorna la sentència de la Gürtel. Rajoy penja d’un fil i es produeix la tempesta perfecta:
És la prova irrefutable de qui mana en aquests moments a Espanya: Felipe VI a Davos, i els jutges decidint presidències.
Al mes d’abril s’ajorna la sentència de la Gürtel. Rajoy penja d’un fil i es produeix la tempesta perfecta:
-pressupostos que s’han d’aprovar al mes de maig com a màxim (o s’aproven, o eleccions)
-pressió del PNB perquè hi hagi president català
-pressió de la UE perquè s’aprovin els pressupostos i no es convoquin eleccions que creïn encara més incertesa
-pressió del PNB perquè hi hagi president català
-pressió de la UE perquè s’aprovin els pressupostos i no es convoquin eleccions que creïn encara més incertesa
Hores després de les eleccions, el divendres 22 de desembre, el govern federal alemany emet un comunicat de premsa oficial (en alemany i anglès) amb tres punts:
Finalment, en qüestió de dies, Quim Torra és investit president de la Generalitat, el PNB dóna suport als pressupostos i surt la sentència de la Gürtel. Pedro Sánchez impulsa una moció de censura i el PNB, que la setmana anterior aprova els pressupostos del PP, fa caure Mariano Rajoy.
D’aquesta manera, Pedro Sánchez obté la presidència espanyola pocs mesos després que el PSOE facilités la investidura de Mariano Rajoy i que el mateix Sánchez fos defenestrat com a secretari general de la formació socialista. Una situació política delirant.
D’aquesta manera, Pedro Sánchez obté la presidència espanyola pocs mesos després que el PSOE facilités la investidura de Mariano Rajoy i que el mateix Sánchez fos defenestrat com a secretari general de la formació socialista. Una situació política delirant.
A partir d’aquest moment, Felipe VI i el deep state comencen a tenir problemes. La situació dels presos polítics passa a ser l’únic as a la màniga que té l’Estat per especular i condicionar les polítiques del govern espanyol. I és aquí que cal recordar un parell de coses:
Pocs dies després que Sánchez sigui investit president espanyol, es reuneix amb la cancellera Angela Merkel, que el convida a trobar solucions i “una desescalada del conflicte català”
I la segona: després de la reunió Sánchez-Merkel, el president espanyol diu des del congrés dels Diputats, i en resposta al portaveu d’ERC Joan Tardà, que la crisi a Catalunya “només es resoldrà votant”:
Convé recordar aquestes coses i aquestes “casualitats” de tant en tant…
Com va dir el gran Humphrey Bogart a Casablanca:
“Recuerdo cada detalle. Los alemanes vestían de gris. Tú vestías de azul”.
Com va dir el gran Humphrey Bogart a Casablanca:
“Recuerdo cada detalle. Los alemanes vestían de gris. Tú vestías de azul”.
Continuarà!
Bernat Deltell. Publicat el dimecres 15 de juliol de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada