Nikola Tesla: els hàbits d'una llarga vida creativa

 
Fabricava les pròpies espelmes per a llegir.
La intel·ligència era importantíssima per a ell

1-Dieta extraordinària.
Només feia dos àpats. Evitava els aliments que produeixen àcid. Era rica en vegetals frescos.
Prenia esporàdicament la carn vermell i el peix i en poca quantitat. El seu aliment preferit eren les patates i afirmava que calia menjar-ne com a mínim un cop al dia.

2-Dormia poc
Igual que Leonardo Da Vinci seguia el mètode Uberman: no dormir més de 2 hores al dia seguides i fer unes 6  o 8 migdiades de 20 minuts durant la jornada. Un cop va treballar durant 84 hores al seu laboratori sense descansar ni dormir. Les emocions que li provocaven els seus invents eren superiors al menjar, descans o socialitzar-se amb altres persones.

3-Modèstia i cavallerositat
Tenia un agut sentit de l'humor. Cuidava molt la seva aparença física d'estil conservador.

4-Caràcter solitari
Creia en el poder de la solitud que segons ell

5-Evitava el cafè, el te i el tabac
Es va convertir en vegetarià. Creia que calia beure un got d'alcohol al dia. La dieta havia d'incloure proteïnes i greixos suficients per obtenir energia. Creia que els estimulants com el cafè i el tabac eren "verins" i que serien prohibits a l'any 2000, tot i que considerava l'acohol com l'elixir de la vida

6-Exercici físic
Cada dia caminava 17 km i prenia banys calents seguits de dutxes fredes

7-Obsessió amb el número 3
Feia diversos rituals com caminar 3 cops al voltant d'un edifici abans d'entrar-hi.
Abans de sopar doblava 18 tovallons (divisible per 3) abans de començar a menjar.
Quan s'allotjava a un hotel demanava que el número de l'habitació fos divisible per 3 i també demanava 18 tovalloles netes cada matí. Tres costats té un triangle, les piràmides, la Santa Trinitat,...
El trio energia, freqüència i vibració contenien els secrets de l'univers.

8-Creia en les energies renovables
Era un activista del seu ús.

9-Es va mantenir lluny del matrimoni
Creia que les relacions íntimes el distreurien de les invencions.

10-El seu amor és la ciència
Volia que totes les persones tinguessin energia gratuïta

11-Increïble sentit d'humor
Solia escriure cartes fent bromes

12-Políglota
Sabia 8 idiomes: servocroata, txec, anglès, francès, alemany, húngar, llatí i italià.
Tenia imatge fotogràfica.

13-S'apretava els dits del peus cada dia
Cada nit feia sèries de 100 amb cada peu

14-Somnis molt ambiciosos
Creia que podria il·luminar l'atmosfera del planeta a partir dels gasos

15-Treball meticulós
Amb un alt sentit 308 patents en 23 països. Una de les seves aportacions més importants és la corrent alterna que és la base per a la tecnologia elèctrica actual.

16-Autodisciplina

17.Enfocada l'energia a la creativitat
Reflexionava sobre els residus i 

18-Feia servir el seu talent per a reduir els defectes

19-Es concentrava en la seva passió
Eren les matemàtiques i la ciència. Va ser un gran innovador.

Pedregada històrica (11 cm) a la Bisbal d'Empordà (agost 2022)

Fa dues setmanes hi va haver una pedregada històrica, 11 cm a la Bisbal, Forallac, Corçà i Cruïlles


Recollim algunes fotos i titulars de premsa



Diari Ara:
"No s'havia mesurat mai una pedra d'11 cm de diàmetre", Pau Esparch, Cap de l’àrea de predicció del Servei Meteorològic de Catalunya.

TV3: L'endemà, danys de la forta pedregada

Què és el vòrtex polar estratosfèric i com influeix en el clima?

Comença la temporada del vòrtex polar. Com serà aquest hivern?

Com cada any, el vòrtex polar estratosfèric de l'hemisferi nord comença a formar-se a finals d'agost, enfortint-se durant els propers mesos i definint el nostre hivern segons el comportament.

En aquest article de MeteoRed ho expliquen molt bé.

A l'estratosfera del pol nord, al voltant dels 8 i 10 km d'alçada, s'està formant el que es coneix com a vòrtex polar. Un sistema de baixa pressió que emergeix a finals d'agost, a causa del refredament de la latituds altes, i roman fins a finals d'hivern. Tant la seva situació actual com el seu comportament els propers mesos definirà el temps a Europa i als Estats Units durant aquesta tardor i hivern.

El vòrtex polar generat pel refredament estacional del pol nord és una gran àrea ciclònica que gira sobretot l'hemisferi nord i va des del terra fins a la part superior de l'estratosfera.

Quin hivern tindrem aquest any?

El comportament del vòrtex polar i la seva influència al nostre hivern depèn, al seu torn, del fenomen ENSO (coneguts per tots com El Niño i La Niña).

Aquest any, predomina La Niña, patró climàtic que refreda les aigües del pacífic tropical i repercuteix en el clima global i en el vòrtex polar. Històricament, quan aquest episodi està actiu, hi ha entorn un 60 i 75% de probabilitats que es produeixi un escalfament sobtat estratosfèric.

S'espera que continuï La Nena durant la tardor i l'hivern

Els senyals actuals mostren una probabilitat més gran que hi hagi un esdeveniment d'escalfament estratosfèric a mitjans d'hivern, encara que dependrà del posicionament dels sistemes d'alta i baixa pressió del Pacífic Nord. En qualsevol cas, el pronòstic de l'ECMWF també consolida aquest episodi, amb vents zonals febles a finals de la tardor i principis d'hivern.

La suma dels dos fenòmens, tant de La Niña com dels vents, assenyalen un debilitament del vòrtex polar, cosa que es pot traduir en un patró més interromput i una possibilitat de bloqueig en latituds altes, és a dir, més aire fred als Estats Units i Europa.

UN VÍDEO MOLT INTERESSANT
Què és el Vòrtex Polar (Astrum)

El Escarabajo verde: mites i realitats del canvi climàtic (juny 2020)

 El Escarabajo Verde és un programa de televisió espanyola dedicat al media ambient i l'ecologia.
El juny del 2020 van fer un programa per explicar els mites i realitats del canvi climàtic.
Dura 26 minuts. El podeu veure aquí. 

Cadascun dels dos presentadors adopta un punt de vista sobre el canvi climàtic.Ç
S'hi parla de ciència, de negacionistes, activistes, filòsofs, etc
Altament recomenable. No convencerà als que ja estiguin convençuts però sí que pot convèncer als escèptics.

Entrevista de fa 10 anys del programa Singulars a Antonio Turiel (novembre del 2012)

Per saber si te'n pots fiar d'una persona, cal anar al seu passat i veure què deia.
En aquest cas el científic Antonio Turiel porta "anys i panys" parlant del peak oil des del seu blog.
També ha fet xerrades des de petits pobles fins al Senat Espanyol passant pel parlament de Catalunya moltíssims actes acadèmics.

A continuació posem l'entrevista que li van fer al programa Singulars del Canal 33 el novembre del 2012

També hem fet captures de pantalles de les dades més interessants. Dura 52 minuts.

Entrevista de CTXT a Dennis Meadows (Límits del Creixement 1972)

ENTREVISTA SENCERA
"El crecimiento se va a detener por una razón u otra" 
21 juliol 2022




Si la Bíblia és un referent per als cristians, "Els Límits del Creixement" de la parella Meadows del 1972 és un dels referents per a molts científics i ecologistes




Manllevo aquest paràgraf del final d'un article imprescindible de Catalunya Plural

 "Dennis Meadows, un dels autors del premonitori informe de fa 50 anys, Els límits del Creixement. I emprem aquest darrer paràgraf perquè explicita tot el que hem escrit i acabeu de llegir. Diu així:


“Crec que veurem més canvis en els pròxims 20 anys que els que hem viscut en els últims 100.
No vull que passi el que diré, però crec que és el més probable:
hi haurà desastres significatius a causa del caos climàtic i l’esgotament dels combustibles fòssils.

Això tornarà la humanitat a estats més descentralitzats i desconnectats. Lentament, evolucionaran cultures que estiguin més preparades per a la situació.

Només així, crec, podrà aparèixer una ‘nova cosmologia’ apropiada”."

Entrevista a Antonio Turiel (6 octubre 2021) Sobrevivir al Descalabro

VIDEO 74.000 visualitzacions

Tot i que és una entrevista de fa 11 mesos, creiem que és del tot vigent.

Poques coses han canviat i un cop més es veu la visió i coneixements de Turiel sobre l'energia, etc.

Els primers 71 minuts de l'entrevista parla dels temes i respostes habituals que no sorprendran gens a qualsevol persona que segueixi des de fa temps el peak-oil, la crisi energètica, possibles solucions, etc,
però en aquest cas en hem fixat amb la part final, que el mateix entrevistat reconeix que hi ha poca gent que conegui. Ho detallem a continuació:

La fi de l'Agricultura

El problema del canvi climàtic és tan dramàtic que tindria d'obrir els telenotícies cada dia, cada dia

Un dels problemes que nosaltres veiem els que treballem

a instituts d'investigacions ambientals és que bàsicament quan

tu estudiaràs qualsevol component del sistema terrestre,

veus canvis, canvis molt profunds, canvis molt importants, ia

vegades canvis molt ràpids que són indicatius de tendències molt preocupants.

Aleshores el cas concret l'Oceà, això és una cosa preocupant

que poca gent sap o bé no se sol dir gaire.

L'Oceà és el gran reservori de calor, termodinàmic, del Planeta Terra,

del sistema terrestre. Té una gran capacitat d'emmagatzemar calor, molta

més que l'atmosfer, i això és el que ha fet que, per exemple,

a principis del segle XXI, la temperatura de la Terra no augmentava tan de pressa

com estimaven els models climàtics, seguia augmentant però no tan de pressa,

pel fet que l'Oceà estava retenint una part molt significativa

d'aquesta calor, més del que es pensava i això també ha fet pensar

que cal mirar més cap al mar, cap a l'Oceà perquè n'és un component

indispensable. Cal entendre-ho molt bé. Una de les dificultats

de tenir mesures a Oceà és que és difícil d'observar

L'atmosfera és molt més accessible. L'oceà és un mitjà molt

més complex, sobre quan has d'anar a certa profunditat.

Nosaltres ara amb les mesures de satèl·lit, ja que podem tenir mesures

sobre una vasta àrea de tot l'Oceà global en qüestió de molt

pocs dies, o fins i tot diàriament combinant diversos satèl·lits, i

podem tenir una idea força bona de com s'està comportant

l'Oceà superficial, què és la part que interactua més amb l'atmosfera...

I llavors bé...

això ens està donant senyals de canvis molt importants que s'estan produint

Aquest és justament el meu treball, jo treballo al Departament d'Oceanografia Física

i Tecnològic, de l'Institut de Ciències del Mar i la meva especialització

és l'oceanografia per satèl·lit. Sobretot per a una missió en concret,

la SMOS de l'Agència Espacial Europea que és un satèl·lit que mesura

la humitat sobre terra i la salinitat quan el satèl·lit vola

sobre el Mar. La concentració de sal a l'Oceà que canvia

segons els diferents punts de l'Oceà, i que a més és molt important

perquè ens dóna la idea de quin és l'equilibri de les masses d'aigua

i al final la influència que té en la transferència de calor entre les diferents

zones del planeta, la transferència de calor i altres.

I bé, en el curs de la feina que estem per a l'ESA i el propi

treball de recerca que fem nosaltres, doncs integrem diferents

variables d'observació oceànica i demà, i una cosa que estem observant

és que des del 2016 hi ha hagut un fenomen d'acceleració.

És a dir, la temperatura està començant a pujar d'una manera força més ràpid

A més és un canvi molt brusc, un canvi de pendent, de tendència.

Ja són 5 anys que ho estem observant. I es manifesta pràcticament

a totes les variables que mirem. Que inclou doncs la temperatura, la salinitat,

inclou l'elevació del nivell del mar, i té efecte fins i tot també,

possiblement, encara no ho hem estudiat amb detall, a la clorofil·la, la producció

primària dels Oceans... a quantes algues hi ha, per dir-ho així.

L'Oceà és lent a reaccionar, té una gran massa i una gran

capacitat d'absorbir energia. Quan tu veus canvis ràpids a l'Oceà...

vull dir per comparació amb l'Oceà, tota la resta del sistema terrestre,

doncs té molta menys capacitat de reaccionar.

Si l'Oceà comença a experimentar canvis ràpids, la resta del sistema,

sobretot l'Atmosfera diguem, experimentarà canvis molt més ràpids.

Aleshores els canvis que estem veient poden ser simplement un petit cicle,

el que passa és que té una amplitud, és gran, no parlem de petits canvis.

Si es mantenen en el temps, si segueixen la tendència que s'està marcant actualment,

i per desgràcia doncs no sembla de moment que estigui canviant, s'anticipen canvis dràstics

a nivell del clima del Planeta. I a nivell del temps meteorològic fins i tot.

Si no hi ha un canvi de tendència en els propers anys, doncs es podria

arribar a una situació de desestabilització climàtica irreversible

de tot el Planeta. I això en principi és el que veiem ara.

I a més, bé, estem veient petites manifestacions parcials a certes parts de l'Oceà

doncs l'extensió del que s'anomena la zona de la taca freda del sud de Groendlàndia,

que el que ens indica que és està frenant el corrent termohalina.

El corrent termohalina és el gran redistribuïdor de calor i humitat

cap a Europa, sobretot Europa central, de manera que si això s'atura

o es desvia doncs voldria dir que la temperatura baixaria i el temps seria més sec,

de manera que segurament les collites fracassarien i altres. Però en general

el fet que l'Oceà està, diguem d'alguna manera, sobreescalfant-se i...

mostrant una acceleració de la quantitat d'energia que està absorbint,

i la resta, el que pot indicar és que es trastornin completament els

patrons de circulació de l´atmosfera. I llavors en certa manera, seria

com que s'han acabat les estacions. Hem de pensar que la civilització humana

que ens sembla una cosa eterna i durable, té 10.000 anys

Bàsicament des que es va acabar la darrera glaciació i es va inaugurar

l'Holocè, un període geològic caracteritzat per una gran estabilitat climàtica.

La repetitivitat de les estacions ha permès crear el cultiu.

Per què no abans del principi de l'Holocè els éssers humans no van inventar

l'agricultura?

Potser perquè abans no era possible, potser perquè abans no tenien aquests patrons

repetitius d´estacions. I també en part perquè tampoc no podien

colonitzar Europa perquè estava coberta per un mantell gelat.

Però bé, la idea de tenir aquestes estacions repetitives que et permeten

desenvolupar l'agricultura, la ramaderia i altres, ha estat afavorit

per unes condicions climàtiques concretes i específiques.

Aquest any (2021) hem vist una mica un avenç del que pot ser un Planeta

desestabilitzat, quan va caure el vòrtex polar sobre Texas

que durant uns dies feia més fred a Texas que és al costat del Golf

de Mèxic en una zona tropical, que a Alaska.

Feia més fred a Texas que a Alaska!

A més va morir molta gent, es van causar grans problemes socials.

La situació a què podem acabar anant és que això sigui una mica freqüent, cada any

que tinguem diverses situacions en què vingui masses d'aire fred

que vénen dels polo, i compensades per masses d'aire calent que hi van i acaben

de fondre el pol, i acaben d'alterar la circulació termohalina,

i acaben d'alterar tots els patrons atmosfèrics.

Els indicis que estem veient ens mostren una acceleració.

Acceleració de què? de la desestabilització climàtica, desestabilització de la predictibilitat.

I aquesta desetabilització, aquesta pèrdua de la predictibilitat, dels patrons

de les estacions, doncs pot voler dir, la fi de lagricultura.

És un missatge horribel. O sé el que anticipa el que està passant a

l'Oceà és un missatge horrible. Un missatge horrible!

L'Oceà té molta inèrcia, aleshores si l'Oceà va en una direcció,

tot el Planeta va en aquesta direcció.

No podem descartar que això sigui un fenomen cíclic.

No podem descartar que això sigui un fenomen cíclic de gran amplitud,

que puja i que després baixi, i seguim pujant per culpa del

canvi climàtic, però que la gran amplitud que veiem ara, la gran

desviació que veiem ara, tingui una durada curta.

Esperem que sigui així, perquè si no ho notarem molt en cinc,

o deu anys més, ho notarem un munt.

Ho notarem d'una manera atroç. Atroç.

A més, una cosa que hem fet molt bé!

Aconseguirem haver de fer front al problema més greu

de la nostra civilització, que és la lluita contra el canvi climàtic

quan menys recurs disposarem, perquè estarem al mig

d'una crisi energètica i materials.

En aquest sentit cal reconèixer que la sincronització

de crisi no pot ser més perniciosa.

És el que hi ha.

El col·lapse segons Eudald Carbonell (agost 2022) Vilaweb

 Vilaweb: 30 agost 2022

Fragment de l'entrevista

[..]

—Com ens pot canviar, arribar a saber com es comportaven els nostres ancestres?
—M’agrada plantejar-ho al revés. Nosaltres, els humans actuals, els sapiens, ens plantegem com podem construir el planeta, com distribuïm l’energia, i quin tipus d’organització social i econòmica volem. A partir d’aquest objectiu de preguntar-nos pel futur de la nostra espècie, podem anar fins al passat i veure què ha passat amb altres espècies. Què ha passat quan hi ha hagut canvis climàtics, què ha passat quan hi ha hagut canvis econòmics, què ha passat quan hi ha hagut creixements demogràfics. I fer-ho servir com a models de referència inversa. Saber com hem d’actuar i no fer errors del passat.

—Som a punt del col·lapse?
—Exactament. La nostra espècie, si no hi ha canvis molt importants, es trobarà en una situació de coll d’ampolla.
Ja n’hi ha hagut molts al llarg de l’evolució, i també col·lapses de civilitzacions com la mesopotàmica o l’egípcia,
i imperis com l’espanyol o l’anglès.
Explicar quines són les arrels d’aquests col·lapses és molt important per a entendre exactament quines són les qüestions que fan trontollar la continuïtat humana al planeta.
Ara mateix són molt clares. La falta de consciència crítica de la nostra espècie i la globalització.
És un error evolutiu de dimensions molt grans, perquè tendim cap a la uniformització sense haver integrat la diversitat.

—I com ens podem repensar?
—Ens hauríem de repensar avortant la globalització i plantejant la planetització com un sistema per a mantenir la diversitat,
fer-la créixer i integrar-la.
Probablement, aleshores, la nostra espècie podria superar aquest coll d’ampolla on som.
Si no ho fem, el col·lapse el tenim assegurat. Això és obvi.
En un percentatge del 90%,
el viurem i potser nosaltres el veiem.

—Quan parlem de col·lapse, a què ens referim?
—El col·lapse no s’ha de confondre amb la desaparició.
El col·lapse és la desestructuració d’un sistema que ocasiona descàrregues demogràfiques, fam i patiment.
Ara, si hi ha molts col·lapses,
la desaparició pot ser una possibilitat.

—De fet, ja hi ha moltes zones del planeta que són en fase de col·lapse.
Regions on la gent ha de desplaçar-se per la sequera.
—Ho veiem amb la guerra d’Ucraïna, amb el desabastiment del blat. Algunes plataformes havien alertat que, si no sortia el blat d’Ucraïna, hi podria haver 800.000 morts l’any que ve.
Aquesta xifra entra en els càlculs del col·lapse, que se situa entre mil milions i dos mil cinc-cents milions de morts.

—Observant la deriva, podem dir que els sapiens som més individualistes que els neandertals?
—No ho sé, però més imbècils segur. Perquè només una espècie imbècil com la nostra, amb tals amenaces, no reacciona. L’imbècil és aquella persona a qui no importa què passa al seu entorn i només li importa què fa ell.
La nostra espècie es comporta així.