dissabte, 3 de setembre del 2022

El col·lapse segons Eudald Carbonell (agost 2022) Vilaweb

 Vilaweb: 30 agost 2022

Fragment de l'entrevista

[..]





Com ens pot canviar, arribar a saber com es comportaven els nostres ancestres?
—M’agrada plantejar-ho al revés. Nosaltres, els humans actuals, els sapiens, ens plantegem com podem construir el planeta, com distribuïm l’energia, i quin tipus d’organització social i econòmica volem. A partir d’aquest objectiu de preguntar-nos pel futur de la nostra espècie, podem anar fins al passat i veure què ha passat amb altres espècies. Què ha passat quan hi ha hagut canvis climàtics, què ha passat quan hi ha hagut canvis econòmics, què ha passat quan hi ha hagut creixements demogràfics. I fer-ho servir com a models de referència inversa. Saber com hem d’actuar i no fer errors del passat.

Som a punt del col·lapse?
—Exactament. La nostra espècie, si no hi ha canvis molt importants, es trobarà en una situació de coll d’ampolla.
Ja n’hi ha hagut molts al llarg de l’evolució, i també col·lapses de civilitzacions com la mesopotàmica o l’egípcia,
i imperis com l’espanyol o l’anglès.

Explicar quines són les arrels d’aquests col·lapses és molt important per a entendre exactament quines són les qüestions que fan trontollar la continuïtat humana al planeta.
Ara mateix són molt clares. La falta de consciència crítica de la nostra espècie i la globalització.
És un error evolutiu de dimensions molt grans, perquè tendim cap a la uniformització sense haver integrat la diversitat.

I com ens podem repensar?
Ens hauríem de repensar avortant la globalització i plantejant la planetització com un sistema per a mantenir la diversitat,
fer-la créixer i integrar-la.
Probablement, aleshores, la nostra espècie podria superar aquest coll d’ampolla on som.
Si no ho fem, el col·lapse el tenim assegurat. Això és obvi.
En un percentatge del 90%,
el viurem i potser nosaltres el veiem.

Quan parlem de col·lapse, a què ens referim?
—El col·lapse no s’ha de confondre amb la desaparició.
El col·lapse és la desestructuració d’un sistema que ocasiona descàrregues demogràfiques, fam i patiment.
Ara, si hi ha molts col·lapses,
la desaparició pot ser una possibilitat.

De fet, ja hi ha moltes zones del planeta que són en fase de col·lapse.
Regions on la gent ha de desplaçar-se per la sequera.

Ho veiem amb la guerra d’Ucraïna, amb el desabastiment del blat. Algunes plataformes havien alertat que, si no sortia el blat d’Ucraïna, hi podria haver 800.000 morts l’any que ve.
Aquesta xifra entra en els càlculs del col·lapse, que se situa entre mil milions i dos mil cinc-cents milions de morts.

Observant la deriva, podem dir que els sapiens som més individualistes que els neandertals?
—No ho sé, però més imbècils segur. Perquè només una espècie imbècil com la nostra, amb tals amenaces, no reacciona. L’imbècil és aquella persona a qui no importa què passa al seu entorn i només li importa què fa ell.
La nostra espècie es comporta així.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada