Miquel de Palol parla de Simone Weil i de la seva visió del món

FONT 

"Simone Weil considera que la humanitat es comporta de manera salvatge i injusta, però creu que hi ha alguna cosa a esperar", diu l'escriptor Miquel de Palol, que recomana llegir L'arrelament, de Weil (Edicions 1984). Palol, en canvi, creu que la humanitat està perduda. "L'home és un mico assassí i el millor que pot fer és desaparèixer perquè és el pitjor que li ha passat a aquest planeta. Per això Weil fa un sacrifici crístic i es deixa morir", diu el poeta i narrador, que afegeix: "Això s’ha acabat. Catalunya, i Espanya per extensió, no existeix, és un territori salvatge sense llei, sense ètica, sense drets humans. Només cal veure com està repartida la riquesa. El planeta ha de quedar en mans de les formigues, els bacteris, les orenetes i les balenes, que són gent molt més raonable, sana i sensata que els imbècils estructurals que som els humans".

El to apocalíptic potser té a veure amb el fet que Palol –que aquest any ha triomfat a mitjans internacionals com el New York Times, que ha elogiat la traducció a l'anglès d'El Jardí dels Set Crespuscles– atén l'ARA des de Platja d'Aro, que a les nits d'estiu ell assimila a l'Infern perquè "t'has de tancar a casa i posar-te taps". Palol recomana ("a l'estiu o a l'hivern, les lectures són lectures") aquest assaig de la filòsofa i escriptora francesa, la seva obra més elaborada i que va "des del misticisme rigorós fins a la revolució extrema". També aconsella les lectures paral·leles de Virginia Woolf i la poesia de Catherine Pozzi.

Weil (1909-1943), "una de les grans figures intel·lectuals i morals del segle XX", és una pacifista radical a favor de la justícia social que va als barris obrers per veure com viu la gent, però que s'apunta a les milícies antifranquistes, concretament a la columna Durruti.
"Està en un lloc clau per explicar les contradiccions d'Occident, de la modernitat a la postmodernitat, de la poca evolució. És molt il·luminador perquè és d'una gran actualitat", diu l'escriptor, que troba "irresistible" la barreja entre "desprotecció extrema" i "un gran poder". "Em produeix ganes d'estimar-la, en tots els sentits".