Jorge Garcia, científic del clima de Mèxic fa un interessantíssim llarg fil a Twitter on comenta com pot ser que una tempesta tropical es transformi en un huracà com l'Otis d'una manera tan ràpida.
"Pero ¿cómo? ¿Qué pasó? ¿Se podía predecir?Esta gráfica muestra las predicciones que hubo el 24 de octubre de diferentes modelos estadísticos y físicos con lo que pasó en verdad (la línea negra punteada)."
EXPLICACIÓ DE LA GRÀFICA
(Interpretació personal del blog)
Aquesta gràfica ens mostra la previsió de diversos models climàtics (vegeu-ne la llegenda)
Uns d'ells arriben fins a 72 hores i 4 d'ells més enllà.
Tots pronostiquen que continuarà com a tempesta tropical (tropical storm) i cap d'ells que es convertirà en huracà.
La línia de punts negre indica el camí que va fer. És a dir, abans de 12 hores ja s'enfila fins a huracà de categoria 1 (60 nusos, 111 km/h) i continua fins a 4 abans d'un dia!.
La velocitat s'expressa en nusos (knots).
A la gràfica es veu que supera els 130 nusos, és a dir 240 km/h !
o aquesta altra
"#Otis en particular aprovechó esta piscina de agua cálida a más de 31℃ para intensificarse rápidamente. Muchas expertas coinciden en que el fenómeno de El Niño fue un factor importante para este proceso. "
"En la dècada dels anys 60, a manera d'experimentació, es va introduir al llac Victòria una nova espècie animal: la perca del Nil, però aquest peix va resultar ser un depredador tan voraç que va exterminar totes les espècies autòctones d'aquest llac enorme (abans hi havia 210 espècies). El nou peix es va multiplicar ràpidament, i en l'actualitat els seus filets blancs segueixen sent exportats a tot el món. Enormes avions de càrrega de l'antiga Unió Soviètica arriben diàriament per emportar-se els últims carregaments de pesca i, a canvi, descàrrega de la seva mercaderia: kalashnikovs i munició per a les innumerables guerres que tenen lloc en el cor d'Àfrica. Aquest explosiu comerç internacional ha creat una desoladora aliança global a les ribes del llac tropical més gran del món: un exrcit de pescadors locals, financers internacionals, nens sense llar, ministres africans, comissaris de la Unió Europea, prostitutes tanzanes i pilotos rusos. (FILMAFFINITY)"
Només el podreu trobar en format DVD a les biblioteques (recordeu que hi ha un sistema intern anomenat Préstec Interbibliotecari que us el faran arribar, si el demaneu)
Per 1,99€ el trobareu a la única plataforma Acontra+
COMENTARI PERSONAL L'any 2006 Hupert Sauper va guanyar el premis César i Premi Cinema Europeu i fou nominat al millor Òscar precisament per aquest documental. Podeu veure la llista de les seves obres.
Es tracta d'un documental dur i impactant. Vaig tenir la sort de veure-la al cinema. Està gravada en format vídeo domèstic i s'aprecia "el gra" de la imatge. Els periodistes segueixen a diferents perfils de la localitat fins a aconseguir la seva confiança, des de nens del carrers, prostitutes, pescadors, treballadors de la fàbrica, funcionaris de l'aeroport fins a ministres del govern.
El primer que menciona "la trama fosca" és el pintor de la ciutat, un antic nen del carrer que els dona suport. Més tard apareixerà el periodista que en parla en un article. Resumint, és un bany de realitat per a les ments bens pensants i orgulloses dels habitants del primer món. Realitat dura sense maquillatges.
El primer cop que vaig sentir a parlar de Gobekli Tepe (un santuari datat cap a 11.000 anys abans de Crist i ubicat a l'actual Turquia) va ser a la sèrie documental de Netflix creat al 2022, "Los apocalipsis del pasado" de Graham Hancock. Concretament apareix al capítol 5.
Hancock (Edimburg, 1950) no és ni arqueòleg ni historiador, és investigador i escriptor. Se l'acusa de ser un sensacionalista, un aprofitat i de fer cherrypicking (agafar les parts d'una història per a teixir-ne un relat propi)
Documental de La2 (penjat a YouTube 2016) També podeu veure aquest documental de 46 minuts on es diuen coses més creïbles i documentades que el documental de Netflix. També és anterior.
O si voleu més informació recent, aquest vídeo del canal ILUSTRE de 1 hora i 6 minuts en format de classe magistral.
Fa aproximadament 200.000 anys, els humans van emigrar des de l'àrea del Rift de l'Àfrica Oriental -"Start / Sortida" al mapa següent- a diferents parts d'Àfrica.
Fa uns 60.000 anys els humans van emigrar d'Àfrica a la resta del món, arribant a la punta d'Amèrica del Sud fa uns 10.000 anys.
Paul Salopek va iniciar aquest viatge al 2013 per aquestes "bandes temporals" de l'assentament humà. El viatge en teoria havia de durar una dècada. Podeu seguir-lo a diferents xarxes socials. Twitter Instagram
Els números del mapa representen milers d'anys abans del present.
Mapa fet per Jeff Blossom. Centre d'anàlisi geogràfica. Universitat de Harvard.
Font: ngm.com: ESRI dades i mapes
Per a aquest mapa es va utilitzar la projecció de Fuller per "redreçar" aquesta ruta gairebé cicum-global per a destacar millor la llargada de la caminada de 21.000 milles.
Les bandes de temps es van produir mitjançant la interpolació de llocs fòssils amb suavització cartogràfica aplicada.
Existeixen moltes teories sobre dates precises de la migració humana.
Encentem una sèrie d'entrades del bloc dedicades a personalitats que fa temps que ens avisen d'un possible col·lapse. El primer és Nate Hagens, que segons al revista 15-15-15 és:
"Exvicepresident de Salomon Brothers i Lehman Brothers i exeditor principal del web The Oil Drum, un dels llocs web més populars i respectats per a l'anàlisi i discussió del subministrament energètic global i les implicacions futures de la propera transició energètica. Professor a la Universitat de Minnesota i membre del Post Carbon Institute, Bottleneck Foundation, IIER i Institute for the Study of Energy and the Future.
Actiu conferenciant sobre la relació entre els mercats financers i els recursos naturals, especialment l'energia."
Té un canal de Youtube amb 40 mil subscriptors i 216 vídeos en el moment de fer aquest article. En ells hi ha entrevistat a Antonio Turiel i Pedro Prieto entre d'altres.
En última instància, les converses de Nate intenten proporcionar un marc per a les persones que vulguin participar en la configuració del futur.
Nate ha aparegut a PBS, BBC, ABC i NPR i ha donat conferències a tot el món. Té un màster en finances amb honors per la Universitat de Chicago i un doctorat en recursos naturals per la Universitat de Vermont.
Té un vídeo de 30 minuts amb boniques il·lustracions que explica que és la Gran Simplificació. (160 k visualitzacions)
Aquest vídeo dura 39 minuts i ens recomana una sèrie d'accions i preparatius davant d'una apagada elèctrica que duri entre 2 i 5 dies.
Tot seguit n'esmenten algunes de les recomanacions que s'hi relaten. Principalment es basa en 3 grans categories
1-ENERGIA 2-COMFORT 3-SALUT
1-ENERGIA Recomana tenir un generador solar que podria arribar als 5 dies (sempre que se'n faci un ús raonable) Ens aconsella "integrar-lo" a la presa de llum (on també hi té un vídeo explicatiu). Recomana que tingui connexió USB per a connectar-hi petits aparells..
NEVERA (Prioritat número 1) No obrir-la durant les primeres 48 hores. Apagar-la de nit. És un bé limitat. Primer ens menjarem els aliments de fora la nevera i un cop acabats anirem pels congelats.
INTERNET És un bé no prioritari. Recomana no fer-lo servir. És un capritx en aquest moment
VEÏNS Ell ja n'ha parlat amb els del seu replà del pis i els ha comunicat que no els podrà ajudar. Ja estan avisats. Com a molt, la seva generositat seria deixar-lo posar una mica de menjar a la nevera. Tothom s'ha d'espavilar.
LLUM Recomana tenir una lot de càmping, lot de manivela i frontal amb connexió USB de 13.000 mili ampers. A la nit no tenir-la encesa més del temps necessari. Els veïns o la gent de carrer poden veure'ns.
BATERIES També tenir una powerbank o bateria per a petits consums. Piles
🧵 Hilo sobre 15 DISTOPÍAS literarias que describen futuros gobernados por la EXTREMA DERECHA. Futuros totalitarios, racistas, militaristas y homófobos; rendidos a la segregación social, la misoginia y la eliminación de las minorías.
Un descenso al infierno 🔥👇.
1. “El talón de hierro” (Jack London, 1908). Un clásico del género. Profética. Vital para examinar y denunciar la complicidad de capitalismo y fascismo. A nivel formal, absolutamente innovadora.
2. “Meccania. The Super-State” (Owen Gregory, 1918). Distopía sobre un futuro 1970 donde un gobierno militar controla cada acto de los individuos y envía a los disidentes a campos de concentración. Novela muy lúcida a la hora de retratar los usos totalitarios de la eugenesia.
3. “City of Endless Night” (Milo Hastings, 1919). Prefigura el Tercer Reich. Estado racista y eugenésico que ha sustituido los nombres por números. Clases sociales científicamente diseñadas y segregadas. Y monitorizadas. La acción transcurre en el Berlín subterráneo del año 2150.
4. “The Sun Shall Rise” (Richard Heron, 1935). Novela sobre una Gran Bretaña futura gobernada por el fascismo. Aún no he podido hacerme con una copia de esto.
5. “La noche de la esvástica” (Katherine Burdekin, 1937). Imprescindible. Y punto.
6. “Kallocaína” (Karin Boye, 1940). Otro clásico. Un gobierno ultra-totalitario del porvenir crea un suero que impide mentir de por vida. Su intención: inocularlo a todos los habitantes del planeta y sabotear la opacidad del pensamiento. Impedir la disidencia a todos los niveles.
7. “Criptozoico” (Brian Aldiss, 1967). Novela juguetona, muy new wave, sobre viajes temporales practicados en el 2093, en concreto en una sociedad administrada por una dictadura militar fascista.
8. “En alas de la canción” (Thomas Disch, 1979). Los USA están gobernados por cristianos fundamentalistas que encierran a los gays en campos de concentración. El relato deriva hacia un misticismo extraño y empalagoso que le resta contundencia.
9. “V de Vendetta” (Alan Moore y David Lloyd, 1980-2000). La excepción en la lista. Un cómic, no una novela: llevado después a la pantalla. Huelga decir nada. En “Contra la distopía” le dedico varias páginas a propósito de Mark Fisher.
10. “Eclipse” (John Shirley, 1985). Trilogia que retrata una Europa futura bajo el dominio del fascismo ultra-católico (la “Segunda Alianza”). No está nada mal.
11. “El cuento de la criada” (Margaret Atwood, 1985). Celebérrima e influyente. Y con merecimiento.
12. “La parábola del sembrador” (Octavia Butler, 1993). Si no la has leído, ya tardas. Más actual e idónea que cuando se publicó. Una de las distopías más potentes y complejas de los últimos cinvuenta años, desplegada sobre el telón de fondo del cambio climático y el colapso.
13. “Bienvenidos a Metro-Centre” (J. G. Ballard, 2006). Mi favorita del listado. El maestro Ballard disecciona los vasos comunicantes que enlazan capitalismo, consumismo y fascismo alrededor de las grandes superficies. Un must!
14. “Red Rising” (Pierce Brown, 2014-2016). Pentalogía aventurera sobre un porvenir de clases sociales producidas mediante ingeniería genética por élites fascistas. Imágenes sobre la revolución y la lucha de clases interesantes (y discutibles). Me quedan tres por leer.
15. CrossHairs (Catherine Hernández, 2020). En la Canadá del futuro gobierna un régimen fascista y puritano (“The Boots”) que encierra a las minorías (homosexuales, trans, negros) en campos de concentración. El prota es una persona trans que se une a la resistencia.
Y hasta aquí! Nótese que el listado que terminas de leer es de distopías, no de ucronías. Por eso no constan novelas sobre “¿qué hubiera pasado si los nazis hubieran ganado la guerra?”, un subgénero en sí mismo.
Todo esto y muchísimo más en “Contra la distopía”. La segunda edición está al caer. Si usas datos del hilo, genial: pero cita! Yo cito a todo Dios. No cuesta nada.
En el context de la permacultura, el terme "sistema Keyline" es refereix a un mètode de disseny i gestió de la terra que es basa en els principis de la permacultura i va ser desenvolupat per l'australià P.A. Yeomans a mitjans del segle XX. Aquest sistema es coneix com el "Sistema Keyline" perquè utilitza les línies clau (keylines en anglès) de la topografia del terreny per dissenyar sistemes agrícoles i de paisatge més eficients i sostenibles.
Algunes característiques principals del Sistema Keyline inclouen:
Ús de línies clau: Les línies clau són línies imaginàries que segueixen les corbes de nivell d'un terreny. El sistema utilitza aquestes línies per a la planificació de la terra i la gestió de l'aigua.
Control de l'aigua: Se centra en la captació i l'emmagatzematge d'aigua de pluja a través de petits embassaments i canals per irrigar les zones de cultiu i augmentar la fertilitat del sòl.
Disseny holístic: Com la permacultura en general, el Sistema Keyline promou un enfocament holístic per al disseny i la gestió de la terra, tenint en compte tots els components del sistema, com ara la vegetació, el sòl, l'aigua i la fauna.
Millora del sòl: Mitjançant pràctiques com la construcció de terrasses i la distribució controlada d'aigua, el sistema busca millorar la fertilitat del sòl i la productivitat de les terres agrícoles.
Sostenibilitat i resiliència: L'objectiu principal és crear sistemes agrícoles i de paisatge que siguin sostenibles a llarg termini i resilients davant canvis ambientals.
El Sistema Keyline ha estat utilitzat amb èxit en moltes parts del món per a la planificació de finques agrícoles i paisatges per a millorar la producció d'aliments, la gestió de l'aigua i la salut del sòl, tot això amb un enfocament sostenible i respectuós amb l'entorn.
Excel·lent exemple de Tamera, Portugal
APLICACIONS
L'aplicació d'un sistema Keyline pot variar segons les condicions climàtiques i topogràfiques de la zona on es vulgui implementar. No hi ha una pluviometria anual específica que determini si un sistema Keyline és adequat o no, sinó que es tracta d'una combinació de factors que cal tenir en compte. Aquests factors inclouen la precipitació, la topografia del terreny i la capacitat d'emmagatzematge d'aigua.
A continuació, es proporcionen algunes consideracions generals:
Precipitació anual:
Un sistema Keyline sol ser més eficaç en regions amb una precipitació anual moderada a alta. No obstant això, es poden adaptar tècniques del sistema Keyline a regions amb precipitacions més baixes mitjançant la captació i l'emmagatzematge eficients de l'aigua de pluja.
Topografia:
La topografia del terreny és crucial per a l'èxit del sistema Keyline, ja que es basa en l'ús de les línies clau que segueixen les corbes de nivell. Terrenys amb pendent moderada o suau són més adequats per a aquest sistema.
Capacitat d'emmagatzematge d'aigua:
Independentment de la precipitació, és important disposar d'una capacitat d'emmagatzematge d'aigua per aprofitar al màxim els períodes de pluges i mantenir l'aigua disponible durant èpoques més seques. Això pot implicar la construcció de petits embassaments o altres sistemes d'emmagatzematge d'aigua.
Adaptació local:
És essencial adaptar les tècniques del sistema Keyline a les condicions i les necessitats locals. Cada ubicació té les seves particularitats, i les tècniques es poden ajustar per aconseguir els millors resultats.
En resum, no hi ha una pluviometria anual específica que determini si es pot implementar un sistema Keyline o no, sinó que es tracta d'avaluar múltiples factors, inclosa la precipitació, la topografia i la capacitat d'emmagatzematge, per determinar la seva viabilitat i com s'ha de dissenyar i adaptar a cada situació concreta.
A LA PENÍNSULA IBÈRICA
Un exemple de l'aplicació del sistema Keyline a la Península Ibèrica podria ser en una finca agrícola o una explotació ramadera amb terreny moderadament pendent i una precipitació anual moderada. Aquest és un escenari típic en moltes parts de la Península Ibèrica, especialment a les zones muntanyoses o de muntanya mitjana. A continuació, es descriurà com es podria aplicar el sistema Keyline en aquesta situació hipotètica:
Estudi topogràfic: Primer, es realitzaria un estudi topogràfic detallat del terreny per identificar les línies clau o les corbes de nivell. Aquestes línies són bàsicament línies horitzontals que segueixen la forma del terreny.
Planificació de la infraestructura d'aigua: Un dels principals objectius del sistema Keyline és la gestió de l'aigua. Es construirien petits embassaments o estanys a les línies clau per captar l'aigua de pluja durant les pluges. Aquesta aigua es podria utilitzar per irrigar les zones de cultiu i pasturatge durant els períodes secs.
Disseny de les terrasses: Es construirien terrasses o bancals a les línies clau per crear superfícies planes on es podrien cultivar cultius o pasturar animals. Aquestes terrasses ajudarien a prevenir l'erosió i a aprofitar millor l'aigua de pluja.
Fertilització del sòl: S'utilitzaria la gestió de l'aigua i altres pràctiques de Keyline per millorar la fertilitat del sòl. Aquesta millora podria implicar la incorporació de matèria orgànica i altres nutrients als bancals de cultiu.
Selecció de cultius i ramaderia: Es triarien cultius i espècies ramaderes que siguin adequats per a la zona i que es puguin beneficiar del sistema Keyline. Aquests cultius i animals es disposarien en les terrasses i les zones de pasturatge segons les necessitats i el cicle de vida.
Seguiment i adaptació: Es realitzaria un seguiment constant de les condicions i el rendiment de la finca i es farien ajustos segons sigui necessari. Això podria incloure canvis en la gestió de l'aigua, la rotació de cultius i altres pràctiques agrícoles.
En resum, l'aplicació del sistema Keyline a la Península Ibèrica es centraria en la gestió sostenible de l'aigua, la prevenció de l'erosió del sòl i la millora de la fertilitat per augmentar la productivitat agrícola i ramadera en terrenys moderadament pendents amb una precipitació anual moderada.
"és un moviment que fomenta les visions optimistes del futur a través de la resolució dels problemes mediambientals actuals, com puguin ser el canvi climàtic i la contaminació, o d'altres com ara la desigualtat social. El solarpunk abasta un ampli espectre d'arts i gèneres com són la literatura, l'art, l'arquitectura, la moda, la música, i els jocs.
El solarpunk pren com a pilar central les energies renovables i la tecnologia en general per a tractar de generar una visió de futur positiva per a la humanitat. D'altra banda, també aborda l'ús de mitjans menys tecnològics per tal de reduir emissions de carboni, com seria el cas de la jardineria i la permacultura. El solarpunk és a més un subgènere dins del gènere de ficció especulativa, i alguns dels seus exemples més coneguts són, Solarpunk: Ecological and Fantastical Stories in a Sustainable World i Sunvault: Stories of Solarpunk and Eco-Speculation."
La pràctica solarpunk del moviment es materialitza de diverses formes: des del treball utòpic com fundar ecoviles a accions més discretes com conrear el propi menjar o el DIY.
Hi ha una vídeo super interessant de 4 minuts de durada que en parla d'una manera molt didàctica.
Bandera de Solarpunk
Característiques que en n'explica el ChatGPT
1-Energies renovables: El solarpunk aboga per l'ús d'energies netes i renovables com l'energia solar i l'eòlica per reemplaçar les fonts d'energia més contaminants.
2-Sostenibilitat: Aquest moviment promou la vida sostenible, la reciclatge i la reutilització, així com l'ús de materials ecològics i tècniques agrícoles sostenibles.
3-Tecnologia responsable: El solarpunk fomenta el desenvolupament de tecnologies verdes i responsables que ajudin a millorar la qualitat de vida sense causar danys al planeta.
4-Estètica i disseny: El solarpunk posa un èmfasi en l'arquitectura, el disseny urbà i la moda amb un aspecte més verd i inspirat en la natura, utilitzant colors brillants i materials naturals.
5-Comunitat i col·laboració: Es valora la creació de comunitats forts i la cooperació entre persones per resoldre els problemes ambientals i socials.
6-Narrativa utòpica: En l'àmbit de la ciència-ficció, el solarpunk presenta històries que descriuen un futur utòpic on la humanitat ha abraçat la sostenibilitat i la tecnologia responsable.
El solarpunk és més que una estètica; és una visió positiva i esperançada del futur que busca inspirar canvis en la manera com vivim i com interactuem amb el medi ambient.
Malgrat això, el solarpunk és un moviment més influenciat per la cultura en línia, les comunitats i les subcultures que per mitjans de comunicació massius com el cinema o la televisió. Es basa en gran mesura en la creativitat i l'expressió personal a través de la moda, l'art i la literatura, i això es fa evident a través de plataformes com blogs, fòrums i xarxes socials on els partidaris del solarpunk comparteixen les seves idees i creacions.
