Josep Maria Carreras i Dexeus, el pilot català que va transportar Churchill

En un excel·lent article de Martí Crespo a Vilaweb he descobert la figura de Josep Maria Carreras i Dexeus (1906-1982), pioner de l’aviació catalana a la dècada de 1920 i del seu paper destacat a la segona guerra mundial.

Al Regne Unit, la participació de les forces armades britàniques en la Segona Guerra Mundial ha estat molt estudiada, però el llibre Churchill’s Spaniards de Séan F. Scullion, publicat al setembre de 2024, va generar interès en tractar un tema poc conegut: la incorporació de republicans exiliats de la repressió franquista a l’exèrcit britànic per combatre el nazisme. L’obra s’inspira en Els catalans de Churchill (1989) del periodista Daniel Arasa i Favà.

Entre els protagonistes destacats, sobresurt Josep Maria Carreras i Dexeus (1906-1982), pioner de l’aviació catalana. Exiliat a Anglaterra amb la seva dona, l’aviadora Mari Pepa Colomer, va esdevenir un dels pilots de confiança de Winston Churchill durant la guerra.

Carreras, fill de Rosa Dexeus Font i de Ricard Carreras Valls, es va formar al Col·legi Alemany de Barcelona, on va aprendre idiomes i va començar la seva passió per l’aviació.
Amb només setze anys ja era soci de la Penya de l’Aire,
i el 1927 va obtenir el títol de pilot civil.
El 1933 va esdevenir pilot comercial i, amb la República, va viure una carrera brillant: va traslladar puntualment el president Francesc Macià i,
el 1935, com a director de la Cooperativa de Treball Aeri, va completar la primera volta aèria de la península ibèrica en 15 hores i 19 minuts.

El gener de 1936 va protagonitzar un destacat vol fins a Guinea Equatorial, conegut com el gran vol de l’aviació catalana, acompanyat pel mecànic Llorenç Fornés i el matrimoni Joan Jové i Teresa Ràfols. Després de recórrer 5.800 quilòmetres amb diverses escales, va aterrar a Bata, on va ser rebut amb gran expectació.

Amb l’esclat de la Guerra Civil, va ser mobilitzat per l’exèrcit republicà, participant com a instructor de pilots i en missions de bombardament i vols secrets, transportant líders polítics i militars.
El novembre de 1938, va traslladar la delegació republicana als funerals de Kemal Atatürk a Turquia, malgrat l’amenaça de l’aviació feixista. També va pilotar missions per evacuar republicans cap a França.

Exiliat a Tolosa el febrer de 1939, Carreras i la seva esposa, Mari Pepa Colomer, van optar per establir-se al Regne Unit. Allà, gràcies a una connexió prèvia amb Lord Beaverbrook, va ser contractat com a pilot personal d’aquest magnat, que després seria ministre d’Aviació de Churchill.

Amb l’inici de la Segona Guerra Mundial, Carreras es va unir a l’Air Transport Auxiliary (ATA) de la RAF, transportant centenars d’avions militars i formant pilots britànics.
Va destacar en el pont aeri entre els EUA i Anglaterra, pilotant personalment 82 hidroavions Catalina i 97 Sunderland, el 20% del total.

La seva experiència el va convertir en un dels pilots de confiança de Winston Churchill. Tot i el secretisme, se’l relaciona amb vols clau, com els de les conferències del Caire i Teheran (1943) i el viatge a Ialta (1945). També va pilotar el retorn de la delegació britànica de Potsdam a Anglaterra el 6 d’agost de 1945.

Conferència de Ialta (1945)

Després de la clausura de l’ATA el 1945 va treballar com a pilot comercial a l’Argentina i l’Uruguai fins al 1948. Aquell any, l’aviació britànica el va reincorporar per participar en el pont aeri de Berlín i, posteriorment, als RAF Auxiliary Services, on va fer missions a Aden, Alemanya, França i Singapur.

A partir de 1955, desvinculat de l’àmbit militar, va treballar com a pilot per diverses companyies britàniques fins a la seva jubilació el 1975, quan va ser homenatjat pels seus companys. També va rebre, el 1953, la distinció de Membre de l’Orde de l’Imperi Britànic (MBE), el màxim reconeixement per als pilots de l’ATA.

Tot i haver viscut molts anys a Anglaterra, Carreras va morir d’un atac de cor el 20 d’agost de 1982 a Salou i fou enterrat a Reus, ciutat amb la qual mantenia vincles familiars. El 2013, el Centre d’Amics de Reus va demanar, a través de la revista Lo Nunci, que se li dediqués un carrer per la seva contribució a la projecció del Camp d’Aviació de Reus. L’any següent, el 2014, se li va dedicar una plaça al barri de Mas Carpa, esdevenint l’únic pilot de l’ATA amb un espai públic dedicat al món.