Col·lapse: seguiu a Guillem Planisi Blanquer (Beamspot)

En aquests moments de saturació informativa i fakenews és important seguir a persones amb idees pròpies i que saben el que diuen. Beamspot o Guillem Planisi Blanquer n'és un d'ells. Col·laborador del blog The Oil Crash d'Antonio Turiel, amb entrades tan il·luminadores com "La lavadora de medianoche".

Planisi és Responsable de Desenvolupament de productes electrònics encastats i de sistemes de test automatitzats amb àmplia experiència en el disseny i creació de circuits electrònics, segons el seu Linkedin.

Podeu seguir-lo al seu blog de Substack o escoltar les seves aparicions al programa d'Eco Leganés (abril, 5 de novembre, 9 de novembre del 2023)




 o al canal de Colapsistas de Félix Moreno (capítol 2 i capítol 4)

Per què cal seguir-lo?
Perquè parla de la seva experiència laboral en el món de l'automoció.
Perquè cita les seves fonts (Turiel, Martin Armstrong, etc).
Perquè és honest i no parla d'allò que desconeix.
Perquè és autodidacte amb criteri.
Perquè també parla de geopolítica i recursos.

Analitzant la sèrie "El Juego del Calamar (Netflix)"

Recentment he descobert un canal molt interessant de filosofia de Youtube, La Travesía amb una 95k subscriptors i 250 vídeos en el moment d'escriure aquest post.


Un dels punts forts és la senzillesa dels resums i que només dura 15 minuts analitzant el pensament d'un filòsof o pensador específic.

També analitza una de les sèries més populars de l'any passat: el Juego del Calamar però des d'una visió filosòfica (Lacan, Žižek y Byung-Chul Han).

També parla d'altres pel·lícules o sèries en aquesta altra entrada.

Estadístiques: seguiu el compte de TW de Milos Agathon (Milos makes maps)

Una altre dels comptes que cal seguir és el de Mike Maps amb 24k seguidors.
També té un canal de Youtube on ensenya a generar mapes amb un llenguatge que es diu R.

Mostrarem algunes de les seves creacions:

La seva evolució (1990-2020)

Sobre les conques dels rius europeus

Sobre les conques dels rius ibèrics

Sobre la distribució boscos al món:

Els tipus de coberta boscosa a França:

O la diagnosi de la SIDA a Europa

Estadístiques: seguiu el compte de TW de Simon Kuestenmacher

Els mapes i les infografies ens mostren informació valuosa en tant sols un cop d'ull.
Segueixo aquest compte de TW de Simon Kuestenmacher (40k seguidors) i cada dia et sorprèn amb un mapa.

Ahir va mostrar una mapa de les províncies europees amb les mares que havien tingut el seu primer fill abans dels 20 anys.

Els valors més alts són a províncies de Bulgària majoritàriament i Romania.

i els més baixos a províncies de Grècia, Suïssa, Anglaterra i Àustria.

"Aquesta setmana explorem un mapa global que explica una història decididament local per als australians.

El mapa revela tant pel que mostra com pel que no mostra.
Estem veient les regions (estats) subnacionals més grans per esperança de vida.
El verd fosc significa que les persones tenen una vida mitjana de més de 80 anys.
El verd clar significa que les persones moren entre els 79 i els 80 anys.

De seguida ens adonem que les regions més pobres falten completament en aquest mapa.
Àfrica no es veu enlloc.
Àsia tampoc és molt present (excepte el Japó)

Més a prop de casa veiem que en aquest mapa només falta el Territori del Nord.
De fet, podem veure la bretxa en l'esperança de vida indígena i no indígena en un mapa mundial.
Una narració similar es reprodueix als Estats Units."

Què són les "ratlles d'escalfament" o "ratlles climàtiques" o Warming stripes ?

L'ésser humà necessita imatges per copsar el conceptes d'una manera més ràpida. La infografia hi ajuda molt i més en aquests moments de manca d'atenció. Si hem de llegir un llibre o un article llarg però es pot sintetitzar en una sola imatge, l'efecte és més ràpid.

El 22 de maig del 2018 Hawkings va inventar les warming stripes (ratlles d'escalfament o climàtiques) per a fer més evident l'augment de la temperatura a la Terra. Tambés es diuen "bandes climàtiques" o "línies de temps climàtiques".

"Les ratlles d'escalfament (de vegades anomenades ratlles climàtiques, línies de temps climàtiques o gràfics de ratlles ) són gràfics de visualització de dades que utilitzen una sèrie de ratlles de colors ordenades cronològicament per visualitzar-les. Retratar les tendències de la temperatura a llarg termini. Les ratlles d'escalfament reflecteixen un estil " minimalista " , concebut per utilitzar només el color per evitar distraccions tècniques per transmetre de manera intuïtiva les tendències de l'escalfament global als no científics. "

Se n'han fet moltes versions (graffittis, samarretes, tasses, mitjons, etc) per a fer-les més visibles i populars.

Fins i tot, s'han adaptat a cada continent o ciutat. En la següent imatge es mostre algunes ciutats del Regne Unit.



Una altra de les imatges més "didàctiques" i potents és aquesta altra.

En aquesta s'hi mostra l'evolució de la temperatura des de 20.000 anys abans de Crist fins avui.
A la zona blava (Safe climate zone) o "zona segura del clima" s'observa com coincideix amb el naixement de la civilització humana (entre 0 i 1ºC).
Ara ens trobem a +1,1ºC.
Al 2050 se suposa que entrarem a la franja dels 2ºC.
No calen més comentaris.

Acapulco: com està després de 9 dies del pas de l'huracà Otis?

Què ha passat a Acapulco, la famosa ciutat turística de la costa pacífica de Mèxic després del pas de l'huracà Otis?
Llegim aquest interessantíssim article de ElPaís de Beatriz Guillén

"Van passar 12 hores i 25 minuts des que es va identificar que Otis s'havia convertit en un huracà fins que va arribar i va arrasar Acapulco. Otis, una tempesta tropical formada a uns 500 quilòmetres de la ciutat costanera, va tocar terra com un huracà de categoria 5, com ho van fer el Katrina a Nova Orleans o Maria a Puerto Rico. Pràcticament res ni ningú no estava preparat perquè vents de més de 250 quilòmetres per hora escombressin una terra desigual i pobra. El desastre va ser immediat.
El recompte oficial parla, de moment, de 46 morts i 59 desapareguts. De 580.000 damnificats i 7.000 hectàrees de construccions destruïdes. De 900 quilòmetres de camins afectats. Del 80% dels hotels danyats a una ciutat que viu del turisme. D'un pla de reconstrucció que involucra, com a mínim, 61.313 milions de pesos (uns 3.430 milions de dòlars).

La resposta a la catàstrofe marcarà el darrer any de presidència d'Andrés Manuel López Obrador:
Otis ha obert un desafiament inesperat al Govern de Mèxic.

A la història del país, només havien impactat sis huracans de categoria 5,
cinc provinents de l'Atlàntic, i Patricia, el 2015, al Pacífic.
Però en cap no s'havia vist què va passar el 24 d'octubre.

L'Organització Meteorològica Mundial ha definit Otis com un dels huracans que més ràpidament s'ha intensificat des que hi ha registres. Darrere d'això no hi ha màgia, només avisos de la ciència: l'escalfament dels oceans —emmarcat en l'augment de la temperatura del planeta— està creant el caldo de cultiu perfecte perquè aquests fenòmens siguin cada cop més forts i més freqüents."

També es pot consultar aquests 26 articles que ElPaís hi ha dedicat fins ara 

Otis va ser l'huracà més fort del Pacífic oriental que ha tocat terra a l'era dels satèl·lits, diu el geòleg Sergio Almazán des del seu Twitter

•Va tocar terra a les 0:25am a prop d'Acapulco, estat de Guerrero, Mèxic

•Vents 270 km/h

•Categoria 5

•Ràpida intensificació en 24hrs (185km/h)

•Danys catastròfics (10,000 pals de llum destruïts)

•Acapulco i rodalies amb més d'1 milió de persones

Brenda Ríos (escriptoria): "Acapulco és un com una ciutat laboratori que avança els desastres que vindran sobre La Terra"

"En catástrofes así la gente llega a un estado de barbarie y desesperación, y no todos están pensando en ayudar al otro, y Acapulco lleva ya un rato como Sodoma y Gomorra, parece una ciudad bíblica en el sentido de maldad, hay mucha rapiña y mucha mala fe. Mi vecina, Eli, me dice que no hay nadie que controle esto en su zona. Lo que pasa es algunos parecen niños pequeños que necesitan que alguien ejerza la autoridad. También hay solidaridad, claro."

Com pot ser que una tempesta tropical es transformi en un huracà tan ràpidament com l'Otis (2023)?

Jorge Garcia, científic del clima de Mèxic fa un interessantíssim llarg fil a Twitter
on comenta com pot ser que una tempesta tropical es transformi en un huracà com l'Otis d'una manera tan ràpida.

Podeu veure'n el fil sencer aquí o la seva versió comprimida aquí (unroll)

Hi trobareu gràfiques importants com aquesta:


"Pero ¿cómo? ¿Qué pasó? ¿Se podía predecir?

Esta gráfica muestra las predicciones que hubo el 24 de octubre de diferentes modelos estadísticos y físicos con lo que pasó en verdad (la línea negra punteada)."

EXPLICACIÓ DE LA GRÀFICA (Interpretació personal del blog) Aquesta gràfica ens mostra la previsió de diversos models climàtics (vegeu-ne la llegenda) Uns d'ells arriben fins a 72 hores i 4 d'ells més enllà. Tots pronostiquen que continuarà com a tempesta tropical (tropical storm) i cap d'ells que es convertirà en huracà. La línia de punts negre indica el camí que va fer. És a dir, abans de 12 hores ja s'enfila fins a huracà de categoria 1 (60 nusos, 111 km/h) i continua fins a 4 abans d'un dia!. La velocitat s'expressa en nusos (knots). A la gràfica es veu que supera els 130 nusos, és a dir 240 km/h !

o aquesta altra "#Otis en particular aprovechó esta piscina de agua cálida a más de 31℃ para intensificarse rápidamente. Muchas expertas coinciden en que el fenómeno de El Niño fue un factor importante para este proceso. "

Per què cal veure el documental "La Pesadilla de Darwin (2004)"?

FilmAffinity li posa un 7,6, una puntuació molt alta. Es tracta d'un documental de 107 minuts

"En la dècada dels anys 60, a manera d'experimentació, es va introduir al llac Victòria una nova espècie animal: la perca del Nil, però aquest peix va resultar ser un depredador tan voraç que va exterminar totes les espècies autòctones d'aquest llac enorme (abans hi havia 210 espècies). El nou peix es va multiplicar ràpidament, i en l'actualitat els seus filets blancs segueixen sent exportats a tot el món. Enormes avions de càrrega de l'antiga Unió Soviètica arriben diàriament per emportar-se els últims carregaments de pesca i, a canvi, descàrrega de la seva mercaderia: kalashnikovs i munició per a les innumerables guerres que tenen lloc en el cor d'Àfrica. Aquest explosiu comerç internacional ha creat una desoladora aliança global a les ribes del llac tropical més gran del món: un exrcit de pescadors locals, financers internacionals, nens sense llar, ministres africans, comissaris de la Unió Europea, prostitutes tanzanes i pilotos rusos. (FILMAFFINITY)"

Només el podreu trobar en format DVD a les biblioteques (recordeu que hi ha un sistema intern anomenat Préstec Interbibliotecari que us el faran arribar, si el demaneu)

Per 1,99€ el trobareu a la única plataforma Acontra+

COMENTARI PERSONAL
L'any 2006 Hupert Sauper va guanyar el premis César i Premi Cinema Europeu i fou nominat al millor Òscar precisament per aquest documental.
Podeu veure la llista de les seves obres.

Es tracta d'un documental dur i impactant. Vaig tenir la sort de veure-la al cinema. Està gravada en format vídeo domèstic i s'aprecia "el gra" de la imatge. Els periodistes segueixen a diferents perfils de la localitat fins a aconseguir la seva confiança, des de nens del carrers, prostitutes, pescadors, treballadors de la fàbrica, funcionaris de l'aeroport fins a ministres del govern.

El primer que menciona "la trama fosca" és el pintor de la ciutat, un antic nen del carrer que els dona suport.
Més tard apareixerà el periodista que en parla en un article. 
Resumint, és un bany de realitat per a les ments bens pensants i orgulloses dels habitants del primer món. Realitat dura sense maquillatges.

Què és Gobekli Tepe? La civilització va néixer 6000 anys abans del que ens pensàvem?

El primer cop que vaig sentir a parlar de Gobekli Tepe (un santuari datat cap a 11.000 anys abans de Crist i ubicat a l'actual Turquia) va ser a la sèrie documental de Netflix creat al 2022, 
"Los apocalipsis del pasado" de Graham Hancock. Concretament apareix al capítol 5.

Hancock (Edimburg, 1950) no és ni arqueòleg ni historiador, és investigador i escriptor.
Se l'acusa de ser un sensacionalista, un aprofitat i de fer cherrypicking (agafar les parts d'una història per a teixir-ne un relat propi)

Documental de La2 (penjat a YouTube 2016)
També podeu veure aquest documental de 46 minuts on es diuen coses més creïbles i documentades que el documental de Netflix. També és anterior.

O si voleu més informació recent, aquest vídeo del canal ILUSTRE de 1 hora i 6 minuts en format de classe magistral. 

Gràfic de la sortida de l'home d'Àfrica fins a Sud-Amèrica

Sortida de l'home d'Àfrica i arribada a Sudamèrica

Font: article del National Geographic 

UN PASSEIG AL TEMPS

Fa aproximadament 200.000 anys, els humans van emigrar des de l'àrea del Rift de l'Àfrica Oriental -"Start / Sortida" al mapa següent- a diferents parts d'Àfrica.

Fa uns 60.000 anys els humans van emigrar d'Àfrica a la resta del món, arribant a la punta d'Amèrica del Sud fa uns 10.000 anys.

Paul Salopek va iniciar aquest viatge al 2013 per aquestes "bandes temporals" de l'assentament humà.
El viatge en teoria havia de durar una dècada. Podeu seguir-lo a diferents xarxes socials. 
Twitter
Instagram

Els números del mapa representen milers d'anys abans del present.

 

Mapa fet per Jeff Blossom. Centre d'anàlisi geogràfica. Universitat de Harvard. 

Font: ngm.com: ESRI dades i mapes

Per a aquest mapa es va utilitzar la projecció de Fuller per "redreçar" aquesta ruta gairebé cicum-global per a destacar millor la llargada de la caminada de 21.000 milles.

Les bandes de temps es van produir mitjançant la interpolació de llocs fòssils amb suavització cartogràfica aplicada.

Existeixen moltes teories sobre dates precises de la migració humana.

La direcció no és certa en aquest mapa.

Col·lapse: qui és Nate Hagens difusor de la Gran Simplificació?

Encentem una sèrie d'entrades del bloc dedicades a personalitats que fa temps que ens avisen d'un possible col·lapse.
El primer és Nate Hagens, que segons al revista 15-15-15 és:

"Exvicepresident de Salomon Brothers i Lehman Brothers i exeditor principal del web The Oil Drum, un dels llocs web més populars i respectats per a l'anàlisi i discussió del subministrament energètic global i les implicacions futures de la propera transició energètica. Professor a la Universitat de Minnesota i membre del Post Carbon Institute, Bottleneck Foundation, IIER i Institute for the Study of Energy and the Future.

Actiu conferenciant sobre la relació entre els mercats financers i els recursos naturals, especialment l'energia."

Té un canal de Youtube amb 40 mil subscriptors i 216 vídeos en el moment de fer aquest article.
En ells hi ha entrevistat a Antonio Turiel i Pedro Prieto entre d'altres.

 En última instància, les converses de Nate intenten proporcionar un marc per a les persones que vulguin participar en la configuració del futur.

Nate ha aparegut a PBS, BBC, ABC i NPR i ha donat conferències a tot el món. Té un màster en finances amb honors per la Universitat de Chicago i un doctorat en recursos naturals per la Universitat de Vermont. 

Té un vídeo de 30 minuts amb boniques il·lustracions que explica que és la Gran Simplificació. (160 k visualitzacions)

Altres: Nate Hagens entrevista a Joseph Tainter, autor del llibre "El col·lapse de les societats
 complexes (1988)"  a la revista 15-15-15

Supervivència bàsica urbana en un pis amb o sense energia (planetaverde.tv)

 Aquest vídeo dura 39 minuts i ens recomana una sèrie d'accions i preparatius davant d'una apagada elèctrica que duri entre 2 i 5 dies.

Tot seguit n'esmenten algunes de les recomanacions que s'hi relaten.
Principalment es basa en 3 grans categories

1-ENERGIA
2-COMFORT
3-SALUT

1-ENERGIA
Recomana tenir un generador solar que podria arribar als 5 dies (sempre que se'n faci un ús raonable)
Ens aconsella "integrar-lo" a la presa de llum (on també hi té un vídeo explicatiu). 
Recomana que tingui connexió USB per a connectar-hi petits aparells..

NEVERA (Prioritat número 1)
No obrir-la durant les primeres 48 hores. Apagar-la de nit. És un bé limitat.
Primer ens menjarem els aliments de fora la nevera i un cop acabats anirem pels congelats.

INTERNET
És un bé no prioritari. Recomana no fer-lo servir. És un capritx en aquest moment

VEÏNS
Ell ja n'ha parlat amb els del seu replà del pis i els ha comunicat que no els podrà ajudar.
Ja estan avisats. Com a molt, la seva generositat seria deixar-lo posar una mica de menjar a la nevera.
Tothom s'ha d'espavilar.

LLUM
Recomana tenir una lot de càmping, lot de manivela i frontal amb connexió USB de 13.000 mili ampers.
A la nit no tenir-la encesa més del temps necessari. Els veïns o la gent de carrer poden veure'ns.

BATERIES
També tenir una powerbank o bateria per a petits consums.
Piles

15 distopies literàries recomenades per Francisco Martorell Campos

 

Francisco Martorell Campos

@FraMartorell

🧵 Hilo sobre 15 DISTOPÍAS literarias que describen futuros gobernados por la EXTREMA DERECHA.
Futuros totalitarios, racistas, militaristas y homófobos; rendidos a la segregación social, la misoginia y la eliminación de las minorías.

Un descenso al infierno 🔥👇.

1. “El talón de hierro” (Jack London, 1908).
Un clásico del género. Profética. Vital para examinar y denunciar la complicidad de capitalismo y fascismo. A nivel formal, absolutamente innovadora.

2. “Meccania. The Super-State” (Owen Gregory, 1918).
Distopía sobre un futuro 1970 donde un gobierno militar controla cada acto de los individuos y envía a los disidentes a campos de concentración. Novela muy lúcida a la hora de retratar los usos totalitarios de la eugenesia.

3. “City of Endless Night” (Milo Hastings, 1919).
Prefigura el Tercer Reich. Estado racista y eugenésico que ha sustituido los nombres por números. Clases sociales científicamente diseñadas y segregadas. Y monitorizadas. La acción transcurre en el Berlín subterráneo del año 2150.

4. “The Sun Shall Rise” (Richard Heron, 1935).
Novela sobre una Gran Bretaña futura gobernada por el fascismo. Aún no he podido hacerme con una copia de esto.

5. “La noche de la esvástica” (Katherine Burdekin, 1937).
Imprescindible. Y punto.

6. “Kallocaína” (Karin Boye, 1940).
Otro clásico. Un gobierno ultra-totalitario del porvenir crea un suero que impide mentir de por vida. Su intención: inocularlo a todos los habitantes del planeta y sabotear la opacidad del pensamiento. Impedir la disidencia a todos los niveles.

7. “Criptozoico” (Brian Aldiss, 1967).
Novela juguetona, muy new wave, sobre viajes temporales practicados en el 2093, en concreto en una sociedad administrada por una dictadura militar fascista.

8. “En alas de la canción” (Thomas Disch, 1979).
Los USA están gobernados por cristianos fundamentalistas que encierran a los gays en campos de concentración. El relato deriva hacia un misticismo extraño y empalagoso que le resta contundencia.

9. “V de Vendetta” (Alan Moore y David Lloyd, 1980-2000).
La excepción en la lista. Un cómic, no una novela: llevado después a la pantalla. Huelga decir nada. En “Contra la distopía” le dedico varias páginas a propósito de Mark Fisher.

10. “Eclipse” (John Shirley, 1985).
Trilogia que retrata una Europa futura bajo el dominio del fascismo ultra-católico (la “Segunda Alianza”). No está nada mal.

11. “El cuento de la criada” (Margaret Atwood, 1985).
Celebérrima e influyente. Y con merecimiento.

12. “La parábola del sembrador” (Octavia Butler, 1993).
Si no la has leído, ya tardas. Más actual e idónea que cuando se publicó. Una de las distopías más potentes y complejas de los últimos cinvuenta años, desplegada sobre el telón de fondo del cambio climático y el colapso.

13. “Bienvenidos a Metro-Centre” (J. G. Ballard, 2006).
Mi favorita del listado. El maestro Ballard disecciona los vasos comunicantes que enlazan capitalismo, consumismo y fascismo alrededor de las grandes superficies. Un must!

14. “Red Rising” (Pierce Brown, 2014-2016).
Pentalogía aventurera sobre un porvenir de clases sociales producidas mediante ingeniería genética por élites fascistas. Imágenes sobre la revolución y la lucha de clases interesantes (y discutibles). Me quedan tres por leer.

15. CrossHairs (Catherine Hernández, 2020).
En la Canadá del futuro gobierna un régimen fascista y puritano (“The Boots”) que encierra a las minorías (homosexuales, trans, negros) en campos de concentración. El prota es una persona trans que se une a la resistencia.

Y hasta aquí! Nótese que el listado que terminas de leer es de distopías, no de ucronías. Por eso no constan novelas sobre “¿qué hubiera pasado si los nazis hubieran ganado la guerra?”, un subgénero en sí mismo.

Todo esto y muchísimo más en “Contra la distopía”. La segunda edición está al caer.
Si usas datos del hilo, genial: pero cita! Yo cito a todo Dios. No cuesta nada.

• • •