Els negocis obscurs del rei emèrit Juan Carlos I motiu pel qual està sent investigat per la fiscalia suïssa (Bernat Deltell)

Els fils de Twitter se'ls emporta el vent, per això, de tant en tant, cuso els que m'agraden i els agrupo en una entrada del bloc com aquesta de Bernat Deltell.



Bernat Deltell del 6 de març del 2020

El Tribune de Genève ha publicat aquesta setmana un nou capítol sobre els negocis obscurs del rei emèrit Juan Carlos I motiu pel qual està sent investigat per la fiscalia suïssa. Tot comença el 2018, quan alguns diaris espanyols publiquen els àudios del comissari Villarejo
en què "l'amiga" Corinna zu Sayn-Wittgenstein explicava que havia ajudat el rei a amagar part de la seva fortuna obtinguda per les comissions de la construcció de l'AVE a Aràbia Saudita. La resta de la informació ja és coneguda per tothom i es pot trobar fàcilment a la xarxa.



Per això, ara m'agradaria centrar aquest fil en algunes qüestions que potser no s'han valorat prou aquestes darreres hores i que explicarien en part tot el que està passant. I el que està passant a l'Estat -no a Espanya- és prou greu pq alguns estiguin realment preocupats.

Comencem per les cintes de l'excomissari Villarejo. En el seu moment, quan una petítissima part del que disposa Villarejo surt publicada, alguns afirmen que no passarà res. Però el temps ho ha desmentit. Villarejo ha acabat amb la carrera política de Cospedal, i ha finiquitat el llavors totpoderós president del BBVA, Francisco González, entre d'altres. Però encara més rellevant és el que publiquen alguns mitjans el setembre de 2018:

"Villarejo dispone de más audios de Corinna que podrían hacer tambalear la monarquia".



I ara en tenim els resultats.
Finalment, Villarejo disposa de tres discs durs amb enregistraments a jutges, fiscals, polítics, periodistes i empresaris que va registrar durant 25 anys de servei. Coneix l'Operació CAT i també treballa "suposadament" per a Javier López Madrid, l'amic de Letizia i Felip VI.

Seguim. Segons publica el New York Times el setembre de 2012, la fortuna de la família reial espanyola rondaria els 1.800 milions d'euros, una xifra escandalosa que allunya els borbons de la resta de monarquies europees i de qualsevol codi ètic pel qual s'hauria de regir.

Ho recordo de nou: aquests 1.800 milions de d'euros que s'atribueixen a la família reial espanyola és una informació que publica el The New York Times, no pas El Español o El Confidencial. Ho dic perquè en aquest cas cal tenir en compte el mitjà, un dels més influents del món.

Finalment, el problema reputacional. Juan Carlos I encara és vist per una part molt important de la societat espanyola com l'home que va fer la transició i que va aturar el cop d'estat de Tejero de 1981. Repeteixo: per a molta gent, aquesta és la visió que té del rei emèrit.

Però en els darrers anys la seva figura ha anat caient en picat, i qui està ajudant més en fer caure el conjunt de la monarquia són, precisament, els mitjans de comunicació monàrquics i els partits del règim del 78 (Ciudadanos ja és irrellevant).  El silenci els fa còmplices.

No dir res és molt pitjor que fer-ho, perquè vol dir que no estan al servei del periodisme, sinó d'un obscur entramat d'interessos. I la credibilitat, en un mitjà, ho és tot. I ja són massa casos: Urdangarín, Juan Carlos I i les comissions del Banco Zaragozano, Corinna...

Acabo amb aquesta informació del 21 d'agost de 2018:
"En els papers de Villarejo hi pot haver secrets del rei emèrit Joan Carles I i segurament molta altra informació confidencial. Tant és així que la Fiscalia Anticorrupció ja admet de forma pública que aixecar el secret de de sumari del cas Villarejo posarà en risc la seguretat de l'Estat".



Potser per això Pablo Iglesias ha dit el que ha dit...

Pablo Iglesias: "Queridos amigos de las cloacas: estamos en el Gobierno"