dimecres, 13 de febrer del 2019

La gent té el poder - People have the power (Patti Smith 1988)




"People Have the Power" és una cançó rock escrita per la Patti Smith i Fred "Sonic" Smith, i publicada com a tema principal a l'àlbum Dream of Life del 1988.

Traducció
[clica sobre la imatge per ampliar]











La bandera negra del Tricentenari

Font: wikipedia

La Bandera Negra del Tricentenari de la Guerra de Successió
[modifica]


Bandera Negra del Tricentenari (2014). Proporció 2:3
El 30 de juliol de 2014, en el marc de l'any del Tricentenari de la Guerra de Successió, la Fundació Reeixida[5] presentà al Museu d'Història de Catalunya el projecte «Banderes dels nostres pares», un projecte de recerca i divulgació històrica a l'entorn dels senyals nacionals perduts en els darrers tres-cents anys en el que Catalunya no sols va veure's sota una altra corona, sinó que amb l'arribada de Felip V i els seus successors, va perdre el seu sistema d'institucions i, amb elles, una forma de governar-se i de representar-se i per tant, d'auto-identificar-se amb unes tradicions, iconografies, imatges i simbologia pròpia que, amb el pas del temps, si bé no totes han desaparegut sí que han quedat arraconades o desdibuixades, fins al punt que a la societat catalana actual, se li fa molt difícil de poder identificar-los com a propis.



El redisseny de la històrica bandera negra fou un treball col·lectiu entre el grafista Jordi Avià i Faure i el reimpulsor de la fundació Reeixida, Joan-Marc Passada, ambdós, grans vexil·lòfils, i l'activista Oriol Falguera i Riba, co-organitzador dels actes del centenari de l'Estelada, el 2008.



El projecte comptà amb l'assessorament de l'expert vexil·lòleg Josep Porter i Moix, l'historiador Francesc-Xavier Hernàndez Cardona, el dibuixant de recreació històrica Francesc Riart i l'editor i aleshores president d'Òmnium CulturalQuim Torra, així com de l'editorial de temàtica històrica, Dalmau Editor.





El nou disseny de la bandera té fàcil decodificació i segueix representant ensems la reivindicació de la Catalunya d'avui i la lluita de 1714. Lògicament, manté la cromàtica original: camp negre amb símbols blancs, essent aquests, dos elements igualment representatius. L'un prové de la Guerra de Successió i l'altre, de la simbologia reivindicativa catalana contemporània.

El primer és la creu de santa Eulàlia, la coneguda creu en aspa o sautó vertical i que s'identifica amb la imatge de la patrona de Barcelona, imatge que solia estar estampar-se o cosir-se sobre la bandera de la ciutat, estandard oficial fins a mitjans de segle XIX. Cal diferenciar aquesta creu de la de "creu de sant Andreu", que toca els extrems de la bandera. La bandera de santa Eulàlia fou la que el conseller en cap, Rafael Casanova, va enarborar fins que caigué ferit en combat al baluard de sant Pere, l'Onze de Setembre.

L'altre element és l'estrella de cinc puntes, símbol de la reivindicació o pervivència de l'estat propi. La posició de l'estrella, situada a la banda del pal i centrada al costat de la creu recorda casualment la bandera estelada.




En posició vertical, la bandera sembla una versió simplificada de la bandera negra pirata o Jolly Roger.





Significacions vexil·lològiques a part, la creu de la bandera dibuixen, casualment, dues "V" simètriques que recorden el desig de Catalunya de decidir el seu futur "votant" i d'aquesta manera, "vèncer", guanyar la llibertat. Algunes interpretacions més ancestrals vinculen la lletra "X" a la lletra runaGebo, que té una significació de generositat, protecció i trobada.
La bandera negra del Tricentenari és un símbol registrat oficialment per la Fundació Reeixida, la finalitat del qual pretén vetllar pel correcte ús del símbol en tot moment. La seva difusió depèn dels acords recíprocs que acorda l'entitat amb els seus usuaris. Els beneficis que es puguin obtenir de la seva difusió van destinats a les activitats de divulgació i recerca de la memòria nacional catalana, una de les missions principals de l'entitat, fundada el 2003.
Des de l'Onze de Setembre de 2014, l'acceptació de la nova bandera negra ha estat molt àmplia, reconeixent-se'n així, l'esforç d'investigació esmerçat per tal d'elaborar una nova icona que beu directament de la tricentenària lluita per les llibertats catalanes. Les seves aplicacions gràfiques més enllà de la pròpia bandera, van copar immediatament el mercat de marxandatge amb samarretes, adhesius, brodats, clauers, llibretes, insígnies, que es poden trobar en diverses webs entre les quals la de Estelada.cat


Altres notícies:Vilaweb: L'origen i el significat de la bandera negra per a l'Onze de Setembre
Vilaweb: La bandera de Santa Eulàlia, un símbol de resistència

El judici dels presos polítics ha començat






divendres, 8 de febrer del 2019

1.800 edificis destruïts en 24 mesos: el cens dels bombardejos sobre Barcelona (Diari ARA)


Font: diari ARA
24 de gener 2019





DADES
Durada bombardejos= 24 mesos
Dies més intensos=16, 17 i 18 de març del 1938
Monòlit dels vencedors


SÍLVIA MARIMON

Les bombes van anar caient durant més de 24 mesos sobre els pisos i cases de Barcelona sense ni tan sols donar temps d’enretirar la runa. Van ploure bombes des del 13 de febrer del 1937 fins al 25 de gener del 1939. Fins a l’últim moment. De fet, del 21 al 25 de gener del 1939 la capital catalana, derrotada i amb molts pisos i locals buits perquè molts havien marxat a l’exili, va ser diàriament bombardejada. No hi havia cap interès estratègic ni militar, però es continuava aterrint la població. “L’exèrcit franquista estava entrant al Llobregat i encara tiraven bombes”, assegura Mireia Capdevila, que firma amb Laia Arañó el llibre Topografia de la destrucció. Els bombardejos de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939), una obra impulsada per la Fundació Carles Pi i Sunyer i l’Ajuntament de Barcelona. “Aquests bombardejos del gener només es poden entendre com un càstig i una represàlia, perseguien obstaculitzar tots els moviments de retirada i evacuació de civils i militars”, diu Capdevila.
Mentre les ales negres dels avions feixistes sobrevolaven la ciutat, els funcionaris de la Generalitat republicana anotaven, també fins a l’últim moment, els danys: “Carrer dels Pescadors, 9. Hora d’alarma: 14.26. Nombre de bombes: 1. Danys: enderrocament de la casa. Moll Oriental. Hora d’alarma: 14.26. Destrucció d’una nau i del refugi del carrer Vulcano...” Gràcies en part a totes aquestes anotacions, Arañó i Capdevila han pogut elaborar, per primera vegada, un cens precís dels immobles de Barcelona afectats pels bombardejos que va patir la ciutat: 1.800 immobles van ser destruïts.

Ball de xifres amb les víctimes

El llibre és el resultat de més de dos anys de recerca i ha permès elaborar una gran base de dades i geolocalitzar tots els punts dels llistats sobre els mapes. Amb els mapes que s’han elaborat es pot veure que les zones més afectades per les bombes són les més densament poblades: la Barceloneta, Ciutat Vella, el Poble-sec, l’Eixample i Gràcia.
La investigació, però, no dona dades precises sobre el nombre de víctimes. Segons les dues investigadores, els fons consultats no especifiquen amb precisió els ferits i els morts: “El nombre de víctimes és molt difícil de fixar perquè només es comptabilitzaven el nombre de persones ferides hospitalitzades (totes les persones ferides lleus o que no van arribar a anar a cap centre hospitalari no hi surten registrades). El nombre de persones mortes que s’acostuma a registrar és el de víctimes en el moment del bombardeig (descartant les que van morir a posteriori per les ferides), i a partir dels primers dies de gener del 1939 ja no es comptabilitzen les víctimes”.
Capdevila destaca que el cens demostra que Barcelona no va ser bombardejada només uns dies o uns mesos: “La ciutat va estar sota el terror aeri constant i permanent durant més de 24 mesos, i l’evolució, l’amplitud i la intensitat dels bombardejos es compassa amb el ritme que Franco va anar marcant en les campanyes militars contra l’Espanya republicana”.
Els bombardejos més intensos i més coneguts van ser els dels dies 16, 17 i 18 de març del 1938. Però hi va haver molts altres dies en què l’esgarip de les bombes va ser constant. El llibre, per exemple, recull fins a 314 impactes l’1 d’octubre de 1937. Una de les anotacions es refereix al número 28 del carrer Baluard de la Barceloneta i especifica que els danys van ser la runa total. El diari La Humanitat de l’endemà dona més detalls sobre què hi havia al carrer Baluard: era una escola. “A remarcar el fet que dotze bombes hagin fet explosió en un col·legi i als seus voltants, a l’hora de classe, i que hagin causat la mort de nombrosos escolars. Els infants que han pogut escapar de l’ensorrada de l’edifici han resultat assassinats al carrer”, explica el diari. I afegeix: “Les víctimes han estat produïdes per les explosions de les bombes, per l’ensulsiada dels immobles, i també pels trets de metralladora durant la cacera en què se’ls perseguí, principalment, per una àmplia avinguda de la ciutat”.
La nova obra fa molt més visible l’abast dels bombardejos i de manera objectiva deixa clar que el malson aterridor va ser constant perquè perseguia sotmetre l’enemic i controlar-lo totalment, destruint tota forma de resistència. Les autores també inclouen diferents textos literaris i de testimonis que ajuden a visualitzar, escoltar i, fins i tot, olorar aquella ciutat bombardejada.
Ricard Vinyes, comissionat de Programes de Memòria del consistori, va recordar que el 1941 l’Ajuntament de Barcelona va inaugurar a la plaça Maria Cristina un monòlit d’homenatge als pilots de la Legió Còndor alemanya que van participar, per exemple, en els últims bombardejos de gener del 1939. El monòlit, pagat pel govern nazi en plena guerra mundial, incloïa els noms dels pilots nazis morts en combat i la inscripció: “ Muertos por Dios y por España ”. El 1946, militants del PSUC hi van posar una bomba, però va ser ràpidament reconstruït. No va ser retirat fins l’any 1980, i, segons Vinyes, de matinada i en silenci. “Aquesta documentació rigorosa i científica hauria de servir d’antídot contra la banalització davant la creixent onada de l’extrema dreta”, va assegurar el tinent d’alcalde Gerardo Pisarello.

dilluns, 4 de febrer del 2019

Justícia de Merda. Els CDR tornen a escampar fems i escombraries a les portes dels jutjats de Catalunya

FONT: Vilaweb




Els CDR han tornat a escampar una vegada més fems i escombraries a les portes dels jutjats de Catalunya. A través del seu Twitter han informat d’accions a

la Ciutat de la Justícia,
a Figueres,
Olot,
Vic,
Vilafranca del Penedès,
Sant Feliu de Guíxols,
Esplugues de Llobregat,
Gavà, Martorell,
Berga,
Manresa,
Girona,
Mataró,
Tortosa,
Cerdanyola del Vallès,
Rubí,
Santa Coloma de Farners,
Granollers,
Rubí i Cervera.


En una de les fotografies que han difós per les xarxes socials es pot veure com encaputxats actuen a la Ciutat de la Justícia i col·loquen una pancarta on es pot llegir ‘Justícia de merda’. A Cervera han fet una pintada on diu:
‘La Justícia espanyola fa pudor de merda feixista’.




Link al Tuit
Els no podem normalitzar la situació. Aviat començarà el i la sentència ja està escrita. Volen empresonar tot un poble. Davant aquest atemptat contra l'estat de dret, ens mantenim fermes i mobilitzades.