dimarts, 17 de novembre del 2020

Per què cal veure la pel·lícula "Contagion" en temps de pandèmia?

 



Encara que Filmaffinity li posin un 5,9 és la millor pel·lícula sobre una pandèmia.
Didàctica, protagonitzada per grans actors, molt ben documentada, a vegades quasi sembla un documental.

Resumint, és la pel·lícula que hauríem d'haver vist la primera setmana del confinament per a donar-nos una idea del que estava passant, mesures d'autoprotecció, conèixer què és un virus, fake news, etc.



Què en diuen els crítics? (FilmAffinity)

"Soderbergh infecta la Mostra del mejor cine. (...) Es tan efectiva -sin concesiones- como la peste bubónica del pasado. (...) El terror se mastica en cada fotograma como algo perfectamente real." 
"Soderbergh infecta la Mostra del mejor cine. (...) Es tan efectiva -sin concesiones- como la peste bubónica del pasado. (...) El terror se mastica en cada fotograma como algo perfectamente real." 


"Soderbergh sabe crear el ADN de una película de terror realista, casi documental, un thriller cerebral para tiempos paranoicos"

"Un thriller tan veloz e implacable como una gripe. (...) la mejor película hecha a día de hoy acerca de una pandemia"

"Está llena de matices, desdeña el sensacionalismo y las trampas para enganchar a un público masivo. A mí me inquieta, me transmite la angustia y el miedo que sienten los personajes, me empapa esa atmósfera de desolación." 

"Una película realista, antisensacionalista, sobre una epidemia global (...) 'Contagion' merece respeto por tratar con seriedad el método científico

dissabte, 7 de novembre del 2020

Coronavirus: entrevista de Huffington post a Salvador Macip

Resum de l'entrevista de Huffington Post
Salvador Macip, investigador de la universidad de Leicester:
"Esta segunda ola ha sido un fracaso de gestión"

El científico catalán pide esperar una o dos semanas antes de confinar domiciliariamente para evaluar las medidas actuales.

Macip, doctor en Genética molecular, actualmente dirige un grupo de investigación en la universidad de Leicester. En su currículum destacan numerosos trabajos, entre ellos el de haber estado durante casi una década en el Monte Sinai de Nueva York, que le convierten en una voz contrastada en el mundo de la ciencia.

"Esta segunda ola en Europa ha sido un fracaso de gestión.
La primera hora podía estar justificada con que no conocíamos el virus y no sabíamos qué hacer, pero ahora no había excusa para fallar de la manera en la que se ha fallado en Europa y más comparándolo con muchos países de Asia."

En mi opinión es una combinación de factores. Hubo un fallo en la desescalada, que es la raíz del problema. Hubo un confinamiento tardío que funcionó muy bien, pero se salió demasiado rápido y sin las condiciones adecuadas.
Cada país tiene sus características, pero otros estados trataron de reducir los casos a casi cero y a partir de ahí ir volviendo a la normalidad. En España se salió cuando no estaban a cero, se corrió con la desescalada para hacer un verano normal y eso fue un error.
El verano fue relajado, el Gobierno no tenían las herramientas suficientes para hacer test, no había rastreadores, no se podía hacer confinamientos y en julio estábamos iniciando la segunda ola.

[..]
Lo que tenemos tener todos en la cabeza es que el confinamiento domiciliario es una opción, aunque este signifique que se ha fracasado en todo lo demás.
Tenemos que ser conscientes de que es posible que haya que hacerlo y prepararnos para que pase.


Cómo ha visto la gestión de la pandemia en España?
[..]

No puedes hacer una desescalada y ceder las competencias a las autonomías si estas no tienen los recursos para manejar la pandemia.
Cuando en julio empezaron los primeros brotes en Cataluña y el presidente pedía cerrar esos sitios, los jueces se lo tumbaban.
Luego pasó en más sitios.
Si no tienen el poder real, no sirve para nada. 

[..]
El sistema de previsión de pandemias en casi todos los países no tenía un protocolo claro y es normal que Simón o Illa estuvieran un poco superados.

Otra historia es la segunda ola, que estamos repitiendo errores de la primera, pero buscar responsabilidades habría que hacerlo con el tiempo, analizando fríamente la gestión para aprender.

[..]

Hay que evitar el triunfalismo y tener claro que estamos en una situación frágil y critica. Hay que esperar unas semanas más para ver si esto que se está haciendo, especialmente en las zonas más densas, sigue funcionando.
Lo que no podemos es rebajar las normas hasta que esté muy, muy claro que se ha controlado y rebajado.

A Italia le ha pasado que ha pasado de 2.500 casos el 1 de octubre a más de 31.000 el día 31.

Es un buen ejemplo para demostrar que casi de un día para otro te pueden cambiar muchos las cosas.
Si te relajas y piensas que está todo controlado, puedes tener muchos problemas.

Las normas son claras:
actuar rápido y con contundencia
y relajarte cuando de verdad estés muy, muy seguro de que lo puedes hacer.

TERCERA OLA?

Dependerá de muchos factores, pero es importante recordar que hasta que no tengamos la inmunidad de grupo con el 60-70% de la gente vacunada el confinamiento es una opción.
Aunque más que el confinamiento domiciliario hay que aprender lo de antes y mejorar en las medidas de prevención.

Transmitir que si pasamos esta segunda ola vamos a poder tener algo de normalidad es un error,
ahí será cuando volvamos a recaer y volverá el círculo de las restricciones y quizás del confinamiento.

A falta de una vacuna, ¿escalar los test de antígenos para un uso más masivo pueden ser decisivos? Este miércoles, el investigador Oriol Mitjà defendió esa postura.

Ayudan mucho porque te permiten incrementar la capacidad de hacer test.
Lo que no pueden es eliminar las PCR, hay que combinar ambos. Los test de antígenos te permiten hacer cribados masivos y esto es muy útil.
El estudio de Mitjà dicen que algunos test de antígenos también detectarían los asintomáticos contagiosos, así que claro, pueden ser muy importantes si se usan bien y se tiene la capacidad de comprar suficientes test.

Hay que ser capaces de hacer pruebas cada cierto tiempo, como han hecho en Eslovaquia, que se los han hecho a dos tercios de la población en dos días, y ahora lo van a hacer en Liverpool. Esto te permite hacer los test rápidos.

[..] no lo sé porque los test rápidos generan un problema logístico, ya que hay que analizarlos, procesarlos, etc. No sé si el sistema de salud [español] está preparado, confío en que sí.
Es muy fácil pedir más test, pero hacer más test no es solo comprarlos,
es tener el personal para hacerlos, la logística para procesarlos, hacer el seguimiento, etc.

NAVIDAD

[..] No podemos decirles a los ciudadanos que si se esfuerzan ahora podrán hacer lo que quieran en Navidad o en enero volveremos a tener problemas.
Hay que comunicar mejor la idea de que quedan unos meses de pandemia y hasta entonces hay que tener cuidado.
Tenemos que quitarnos la cabeza de que va a ser una Navidad normal.

Vivo fuera y en Navidad suelo bajar a ver a familiares y amigos, pero este año no voy a ir.
A mis padres no los veo desde las del año pasado y me sabe mal, pero tengo claro que no me muevo de aquí.
La enfermedad no es una gripe, es seria y da unos efectos secundarios que no conocemos bien aún.
A nivel personal no quiero arriesgarme y, además, estas fechas con reuniones familiares son perfectas para propagar el virus.
Hay que hacer lo imprescindible y ya.
Esta Navidad nos la saltamos y la próxima espero que ya sean normales.

Exacto. Estamos pidiendo un sacrificio a la población que, si lo miras en detalle, no es tan grave. El impacto económico sí que hace que la gente lo pase mal y sea muy grave, pero saltarse la Navidad o no ir un verano a la playa no es el fin del mundo y si se pueden evitar ciertos contactos o viajes es mejor hacerlo.

Si todo va bien y siendo optimista, tendremos vacunas en breve y la podremos empezar a usar en semanas.
Pero hay que vacunar a la gente y esto no es fácil, se necesita tiempo, una estructura y un plan para vacunar primero al personal sanitario y personas de riesgo. No
creo que de tiempo para que todos nos vacunemos para este próximo verano.

Si todo va bien, la normalidad total la recuperaremos a finales del 2021 para ir de cara a un 2022 que sea normal.

PIB

España está a la cola de inversión en Europa.
La Comunidad Europea tiene una media de un 2% del PIB más o menos y nosotros tenemos un 1,3% más o menos.
Además, parte del dinero que se destina a investigación se va a investigaciones del ejército.
Yo pediría un plan a largo plazo que sea transversal.
Hay gente muy buena en España, pero son muy pocos grupos



Les dades del coronavirus d'avui al món

 Aquí trobareu l'actualització diària mundial (Worldometers)

Ja fa 3 dies que s'estan superant les dades màximes de la primera onada (9,084 morts per dia) i això no sembla que s'aturi

diumenge, 1 de novembre del 2020

Coronavirus: 3 entrades massives provinents d'Itàlia (ElPaís 1 de nov del 2020)

Més notícies sobre l'entrada del virus a l'estat espanyol

FONT: ElPaís: diumenge 1 de novembre del 2020



[..]
"Pero otros valencianos sí, como ha confirmado el estudio genómico de ámbito nacional de las cepas del virus en la primera oleada. “Hubo entradas múltiples por Valencia” tras el partido de fútbol Atalanta-Valencia, dice el biólogo Iñaki Comas, del Instituto de Biomedicina de Valencia.
“Algunas de las secuencias inicialmente responsables de la expansión en España se vinculan con personas que estuvieron en ese viaje a Milán, aunque no son las únicas”, apunta el genetista Fernando González Candelas, también responsable del consorcio SeqCOVID."

[..]
 "“Este periodista”, explica Herme Vanaclocha, subdirectora general de Epidemiología de la Generalitat, “generó lo que llamamos el brote de Las Provincias”. La emisora de Intereconomía donde trabajaba Mateu estaba ubicada en el mismo edificio de este periódico.
Se dieron circunstancias muy peculiares: las cabinas de radios insonorizadas y no ventiladas; salían unos y entraban otros...
Con este brote y con otro que detectamos en Elda, debido a que visitaron la Semana del Calzado de Milán porque comparten una industria del calzado potente, llegamos a sumar más de un centenar de casos”, añade la epidemióloga.

El estudio genético ha detectado que la misma cepa del virus de Italia también entró a España por otras ciudades, de visitantes de la Semana de la Moda de Milán de febrero o de la feria de arte contemporáneo, Arco, en Madrid. González Candelas sostiene que Italia fue el punto de intermedio de esa cepa (la SEC8) del coronavirus de una familia que corresponden a cepas circulantes en China. La SEC8 llegó a representar el 60% de los casos secuenciados en las primeras semanas de marzo."

dissabte, 31 d’octubre del 2020

COVID: com es propaga el virus en espais tancats (ElPaís diumenge 25 oct 2020)

 Després de mesos d'investigació ara ja sabem com es propaga el virus. La millor protecció en espais tancats és portar mascareta, distància i sobretot ventilar

En aquest article de ElPaís amb excel·lents infografies ho demostren d'una manera ben didàctica







 









dilluns, 26 d’octubre del 2020

Covid: dilluns 26 d'octubre del 2020

DIETARI:

Vaig anar al Leroy Merlin i em vaig comprar una pistola termòmetre per 29€.
Feia dies que hi donava voltes, però les que havia vist em semblaven massa cares de 60 a 85€

Un cop a casa, els nens em van explicar que depenent de a quina part del cos apuntes la temperatura varia.
Això era fruit de la seva experiència de 40 dies a l'escola. La part més calenta del cost és el coll i la menys, la part venosa del canell. Pots oscil·lar entre 0,8 o 1, 0 ºC. El front n'és la mitjana.

Fa una setmana que ja ho començava a sospitar: els governs han iniciat una campanya de comunicació "subtil". Primer t'envien informació a compta-gotes (CG).
Això semblaria un "globus sonda", però no és el mateix. Tinc entès que un GS (globus sonda) és una informació que es "dispara" o deixa anar per analitzar-ne més tard el seu "retorn". És a dir si dic A i la gent assimila A, doncs tirem endavant A.
Si dic A i la gent s'empipa molt, llavors, modularem A passant a A' o provarem una altra cosa.

En aquest cas ens administren informació a CG "compta gotes", tipus.

TWITTER 
A vegades sol ser una selva però si segueixes a persones pots arribar a estar ben informat en ben poca estona. 
Dani Sanchez Crespo amb 65.000 seguidors és un d'aquests perfils. Irònic, directe, intel·ligent, divertit,...
Això ha fet un enfilall que lligo tot seguit:

"Hala, pues ya estamos otra vez en Estado de Alarma. Creo que es la primera vez en 8 meses que las medidas del gobierno me sorprenden por su contundencia. Sinceramente, no me esperaba seis meses. Muy negro lo tienen que estar viendo... Sugiero que concentren sus energías en otro estado, que no es el de alarma: es el Estado de Ánimo. Cosa distinta y, en los próximos meses, clave. El covid es ya, de calle, el evento traumático de nuestras vidas. Intentar ver el lado bueno de las cosas va a ser esencial. Vigilen a mayores, niños, esposas, y vigílense a ustedes mismos. Cultiven algún hobby, hagan algún plan viable durante el confinamiento. Yo que sé, aprendan a cocinar. Escriban un libro. En los próximos días compartiré ideas. Donde falló el gobierno que triunfe la resiliencia."

diumenge, 18 d’octubre del 2020

Dades del ECDC del coronavirus (16 d'octubre del 2020)

Seguirem setmanalment les dades a Europa.
Les dades d'avui són aquí

N'hem capturat les del divendres 16 d'octubre de 2020.







dimarts, 6 d’octubre del 2020

"La meva filla vol entendre el sistema financer" - Hernan Casciari (TEDx Montevideo)

Les conferències TEDx són píndoles informatives sobre un tema en concret

En aquest cas, Hernán Casciari de Montevideo al juny del 2017 ens explica d'una manera diversitat el conte que li va explicar a la seva filla perquè se'n fes una idea de com funciona el món financer.

Durada: 22 minuts



"El seu relat va tenir com a eix la dificultat d'explicar-li a una nena, en aquest cas la seva filla la caiguda de la borsa de valors. Una anècdota personal que el va portar a una reflexió i el va portar a escriure un conte infantil, que després va explicar a la seva filla i que va relatar en la seva xerrada.

Escriu llibres i novel·les. Columnista de el programa Tot Passa a Oceà FM. L'any 2000 es va radicar a Barcelona. Va tenir un infart i va néixer de nou a Montevideo, Uruguai, el 6 de desembre de 2015. A causa de l'ensurt, des de 2016 viu a Buenos Aires.





dilluns, 5 d’octubre del 2020

Què és la prospectiva? Via lliure- RAC 1 (dissabte 3 d'octubre del 2020)

Atles de Futurs (Programa Via Lliure de RAC1
amb Xavi Bundó i José Luís de Vicente (Sonar +D)
De 12.00 a 13.00h

"El futur és nebulós"
"Si això passa, què podem fer"
A partir de la guerra freda i l'amenaça nuclear pot canviar-ho en qüestió de minuts
fa que ens hàgim d'avançar en 

Ed Young- Contengo multitudes

Al juliol del 2018 va publicar un article que deia que la propera plaga està a punt d'arribar.
La qüestió era quan?

Fòrum de Davos
Global 

15 de gener del 2020
Hi ha 2 llistes
Els 10 riscos més probables i menys

110 pàgines i a la 76 hi ha un paràgraf que indica què va passar.

Hi ha una cita de Donald Rumsfeld que diu que existeix
-Allò que sabem que sabem
-Allò que sabem que no sabem




Elisabet Roselló
TW (4,200 seguidors)
Articles de ElNuvol.com
Xerrada TED (12 minuts)




Jim Dator

"El futur no es pot predir perquè no existeix"

-Allò que no sabem que no sabem

Una "predicció" no és una projecció o escenari de futur




dimecres, 30 de setembre del 2020

3 anys del primer d'octubre (1 d'octubre del 2017)




Diuen que a Twitter la gent hi va a buscar brega. Potser sí, però hi ha perfils molt interessants que hem anat descobrint com el de nordic.cat que avui ha fet un fil molt interessant



Avui és una nit molt especial.
Fa 3 anys vam canviar el curs de la història i vam donar una lliçó de democràcia i empoderament civil al món. 

I avui em diuen literalment que “estem cardats aquí baix, tenim la moral molt fluixeta”

Error !!!

Amunt aquests ànims i amb tot el convenciment perquè tenim molts motius per celebrar el 3er aniversari de l’#1O:

En només 3 anys i de forma totalment pacífica hem aconseguit posar en situació d’escac i mat’ a un dels règims més genocides i brutals de la història.

Sí, situació d’escac i mat’, heu llegit bé. En qüestió de 3 anys, hem passat de ser una nació completament desconeguda, a que tothom sàpiga ubicar CAT al mapa i conegui la nostra lluita. 

I això és importantíssim de cara als futurs reconeixements internacionals.

Hem aconseguit exportar a Europa el “problema intern” a través d la internacionalització del conflicte i les causes judicials a Alemanya, Bèlgica, l’Argentina, Suïssa, Escòcia, ONU etc. i els escàndols internacionals de corrupció, terrorisme d’estat, espionatge polític, etc.

El ‘deepstate’ del R78 està en implosió interna enfrontat a sí mateix: amb el poder econòmic en mans d’Europa, ja només li queda el poder jurídic, amb la figura del IV com a símbol. I per això tota aquesta exhibisió de força just 3 anys després: “Díme de qué presumes y...”

Hem patit molt, sí. I encara patirem molt més.
De fet, com més a prop siguem de l’objectiu més salvatge i terrible serà la repressió i les represàlies.
Hem de ser capaços de comprendre això i aguantar la pressió psicològica, física, política i social d’aquest tram final.

Ningú va dir mai que seria fàcil, ni que seria ràpid.
Organitzar una estratègia jurídica i política internacional per tombar un règim poderós i infiltrat a tots els estaments de poder europeus no es fa en 4 dies.
Realment 3 anys són molt pocs per lo lluny que hem arribat!

Val a dir que el virus ha accelerat la crisi econòmica que hauríem d’haver provocat amb les protestes civils pacífiques i el bloqueig de l’activitat econòmica d’Ñ per obligar a la UE a intervenir. 

Però sigui com sigui, la UE ja s’està veient obligada a prendre partit.

De moment tot és molt confús i fins-hi-tot contradictori.
Els esdeveniments es succeeixen a ritme de vertigen i era previsible que fós així.
Tot segueix el curs previst.
Si ho recordeu, a l’estiu us vaig dir que els esdeveniments es precipitarien després de les vacances.

Així està siguent. El rescat encobert ha canviat tots els equilibris de poder, tant a Ñ, com a Europa i ara la UE es veurà obligada a intervenir i respectar els drets de la minoria nacional catalana si no vol que se li desintegri el projecte europeu. 

P.D. Us agraeixo molt que em doneu les gràcies però no calen:

Jo només us faig de mirall i us retorno la imatge del que som, un gran poble i una nació poderosa!

Amb el teu permís 

@MiquelCanut

 m’inspiro en les teves sàvies paraules

dimarts, 29 de setembre del 2020

Per què cal mirar la minisèrie Chernobil?


Ras i curt:

-perquè l'ambientació dels 80 a la URSS és excel·lent.
-per la interpretació dels actors.
-perquè van al gra i ho enllesteixen en només 5 capítols i deixen a part les "floritures".
-perquè és molt didàctica tot i la complexitat de les causes i esdeveniments.





 La minisèrie té 5 episodis i acaba amb aquestes paraules i imatges

"Quin és el preu de la mentida?

Alguns científics van negar la versió oficial i foran empresonats

Boris Shcherbina va morir el 22 d'agost del 1990, 4 anys i 4 mesos després de ser enviat a Txernòbil

Els 3 culpables oficials: Briujànov, Diàtlov i Fomín van ser condemnats a 10 anys de treballs forçats. Quan va sortir en Formin va tornar a treballar en una central nuclear, a Kalinin, Rússia.

Diàtlov va morir al 1995 a causa de la radiació, als 64 anys.

La roba dels bombers encara és al soterrani de l’hospital de Pripyat.

Dels 400 miners que van treballar dia i nit per evitar una explosió nuclear, 100 van morir abans de fer els 40 anys."



















El nom de la Rosa (pel·lícula de 1986) any 1372






Darrerament he tornat a veure la pel·lícula El Nom de la Rosa
pel·lícula italo-franco-germana dirigida per Jean-Jacques Annaud basada en la novel·la d'Umberto Eco.


No avançarem res de l'argument per aquells que no l'han vist però sí citarem el primer paràgraf de la Wikipedia

"Ambientada a l'edat mitjana (1372), tracta sobre una abadia (italiana) on succeeixen fets molt estranys, incloent la mort d'alguns dels monjos. Aquests, decideixen sol·licitar a en Guillem de Baskerville (Sean Connery), un famós investigador, frare franciscà, que, amb el seu ajudant, Adso de Melk (Christian Slater), un novici també franciscà (benedictí a la novel·la), investiguen els crims. "











La llista de les millores pelis dels 80



FilmAffinity fa la seva llista de les millors 100 pelis dels 80
1-Blade Runner (8,1)
2-Regreso al futuro (7,5)
3-El resplandor (8,2)
4-Indiana Jones arca perdida (7,8)
5-La guerra de las galaxias (8,1)
6-El precio del poder (Scarface) (8,2)
7-La chaqueta metálica (8,2)
8-E.T. (7,5)
9-Cinema Paradiso (8,3)
10-Indiana Jones y la última cruzada (7,8)
.
.
.



Fotogramas també té la seva de les 50 pelis




Les 10 pelis americanes dels 80 segons 20 minutos
1-Regreso al futuro
2-La guerra de las galaxias
3-Terminator
4-Rocky
5-Indiana Jones
6-E.T.
7-Los cazafantasmas
8-Los Gremlins
9-Karate Kid
10-La historia interminable






diumenge, 20 de setembre del 2020

Per què cal veure la pel·lícula "El Reino" que parla de la corrupció a l'Estat Espanyol?



El Reino, pel·lícula espanyola del 2018 però ambientada a principis dels 2000, s'ha de veure. Filmaffinity li posa un 7,3 que és molt alt. 

"Manuel (Antonio de la Torre), un influent vicesecretari autonòmic que ho té tot a favor per fer el salt a la política nacional, observa com la seva perfecta vida s'enfonsa a partir d'unes filtracions que l'impliquen en una trama de corrupció al costat de Paco, un dels seus millors amics. Mentre els mitjans de comunicació comencen a fer-se ressò de les dimensions de l'escàndol, el partit fa pinya i únicament Paco surt indemne. Manuel és expulsat, assenyalat per l'opinió pública i traït pels que fins fa unes hores eren els seus amics. Tot i que el partit pretén que carregui amb tota la responsabilitat, Manuel no es resigna a caure sol. Amb l'únic suport de la seva dona i de la seva filla, i atrapat en una espiral de supervivència, Manuel es veurà obligat a lluitar contra una maquinària de corrupció que porta anys greixada, i contra un sistema de partits en què els reis cauen, però els regnes continuen. (FILMAFFINITY)"





PREMIS
7 premis Goya i 13 nominacions, entre d'altres 

Cal veure per la interpretació d'Antonio de la Torre, i la direcció de Sorogoyen,  perquè parla de corrupció des de dins, perquè és un thriller molt ben fet totalment creïble.