diumenge, 21 de gener del 2018

Erica Chewoneth: TED sobre resistència civil no violenta

https://www.youtube.com/watch?v=St6pLRZTupo&feature=youtu.be




Resistencia Civil No Violenta narrada en español Erica Chewoneth

Sembla mentida que una xerrada tan interessant com aquesta només hagi captat l'atenció de 4.500 persones. Altament recomenable.

L'any 2013 a Boulder, Colorado, EEUU l'Erica Chewoneth va fer aquesta xerrad TED sobre la Resistència Civil.

Explica la seva història: l'any 2006 era estudiant del Doctorat de Ciències Polítiques.
El seu estudi era Com i Per què la gent utilitzat la violència per a fer canvis polítics al seu país.

Es va sorprendre quan va descobrir que els moviment de resistència no violenta tenien un èxit superior a les accions violentes. Concretament del doble.







Va analitzar les revolucions des del 1900 fins al 2016
El resultat va ser aquest que veieu: les revolucions no-violentes tenien el doble d'èxit que les violentes.
També tenien el doble d'èxit en cas d'èxit parcial

En el tercer gràfic, fracàs (failure), les violentes fallaren un 60% mentre que les no violentes només en un 20% ( 1 de cada 3)



Però a partir dels anys 1980, tot s'ha accelerat


També va analitzar-ne la participació de la població en els alçaments o protestes.

A partir d'un 3,5%, l'èxit està assegurat.
En el cas de Catalunya, 7.500.000 habitants, només mobilitzant-ne 262.500, seria suficient


Altres protestes serien no usar l'electricitat en uns moments concrets




Acaba la xerrada proposant que caldria fer pedagogia a les escoles sobre aquests èxits

divendres, 19 de gener del 2018

Bombardejos sobre Barcelona (1937-39)









Recullo els textos i imatges d'un fil (Twitter)
Ara no recordo qui era



Barcelona,tot i ser a la rereguarda,fou bombardejada de forma sistemàtica durant la Guerra Civil espanyola per l'aviació feixista.Aquests atacs cercaven terroritzar i desmoralitzar la seva ciutadania
Però,què va fer la ciutat de Barcelona per a defensar-se?

Barcelona patí una pluja de bombes que des de finals de gener de 1937 i fins l'entrada de les tropes colpistes.
Generalitat, Ajuntament, cossos militars -milícies i exèrcit- i societat civil s'organitzaren amb dos objectius clars: fer-los front i protegir la població.


Per a fer-ne front s'establí un comitè de defensa activa, que recaigué sobre els aparells militars, amb la missió de localitzar i neutralitzar els bombarders i vaixells de guerra que s'acostaven a la ciutat per a fustigar-la

Per tal de localitzar-los, s'utilitzaven guaites de costa, fono-localitzadors, radio-escoltes (encara no es disposava de radars), i projectors de llum per als atacs nocturns. Aquests sistemes, tot i no ser massa avançats, servien per a avisar amb certa antelació a la població



La Defensa Especial Contra Aeronaus estava a càrrec de la neutralització dels bombarders. Comptaven amb pocs avions, tecnològicament poc avançats i també amb unes defenses antiaèries que,al ser artilleria amb tecnologia obsoleta, servien més per a dissuadir que per a neutralitzar



L'ajuda soviètica en forma d'avions arribà un cop iniciada la guerra i, tot i que la major part d'aquests es destinà al front, alguns d'aquests serviren per a la defensa de Barcelona arribant a abatre avions feixistes. Eren els Polikarpov I-16 Mosca i els Tupolev SB-2 Katiuska.



Pel què fa a la tasca de protecció de la població civil, a l'inici del conflicte hi havia els serveis de defensa passiva impulsats tant per la administració pública com pels propis veïns,tot i que de forma poc coordinada. L'estiu de 1937 es creà la Junta de Defensa Passiva


Aquesta Junta, que depenia de la Conselleria de Treball de la Generalitat, s'encarregà a partir de llavors de coordinar les tasques per a protegir la població civil, impulsar la creació a totes les poblacions de les Juntes locals i coordinar-se amb la xarxa de guaites i la DECA

La Junta creà mecanismes que s'activaven al moment en què la ciutat era agredida. Es col·locaren potents sirenes i s'aprofitaren aquelles que ja existien en fàbriques, bancs, cotxes de bombers i ambulàncies i que alertaven a la població de l'inici i també al final del bombardeig.



Un cop finalitzat bombardeig es posaven en marxa un seguit d'instruments per tal de minimitzar-ne els danys i rescatar els ferits. Aquests eren els cossos d’intervenció ràpida, on hi participaven els cossos de bombers, la Creu Roja, les brigades de des-enrunament i rescat


La feina més important que va coordinar la Junta fou la construcció dels refugis antiaeris. L'experiència dels primers bombardeigs demostrava que el tipus de refugi particular no era gens segur. Per tal d'evitar-ne la proliferació s'inicià la construcció de refugis amb garanties



La Junta de Defensa prohibí la construcció de cap refugi sense l'execució prèvia d'un plànol d'obra, la seva aprovació per part de les Juntes locals i la construcció sota la direcció dels tècnics. Calia un mínim de garanties per tal de protegir-se dels projectils



L'Ajuntament de Barcelona va construir molts refugis públics però la seva capacitat d'acció fou limitada. Molts veïns s'auto-organitzaren per a construir, sota supervisió de la Junta, els seus propis refugis. És per això que es donaren instruccions concretes de com fer-los.


A Gràcia, per exemple, moltes comissions de Festa Major, organitzacions veïnals agrupades per carrers i places, es transformaren a partir dels primers bombardeigs en comissions de construcció de refugis per a l'aixopluc dels veïns durant els bombardejos


En paral·lel al centenar que impulsà l'Ajuntament es creà una xarxa de refugis semi-privats fins a la xifra total de 1402, de diferents característiques i capacitats per protegir la població civil durant la guerra. Un esforç col·lectiu que sens dubte salvà moltes vides.

1 octubre 2018: balanç gràfic

No cal dir res més



Cançons de República



Dedicat a totes les persones que van defensar el Referèndum de l'1 d'octubre
i a totes les que han fet possible arribar a la proclamació de la 3ª República Catalana el 27 d'Octubre de 2017,
amb totes elles, seguim lluitant en la defensa i implantació d'aquesta.

Realitzat i gestionat pel CDR Baix Fluvià (Desembre 2017)

Qui en vulgui pot adreçar-se a

canconsderepublica@gmail.com


(cliqueu per ampliar)

dijous, 18 de gener del 2018

Els 'secrets d'Estat' de l'1 d'octubre (LaDirecta)


Un cop més LaDirecta ens ofereix una sèrie de reportatges sobre el desplegament i actuacions policials de  l'1-O

Els "secrets d'Estat" de l'1-O


Un comissari acusat de tortures fou l'encarregat del segrest de les urnes


El "lobo" del referèndum





CDR: Comitès de Defensa de la República





VIQUIPÈDIA
Els Comitès de Defensa de la República[a] (amb sigles CDR) (també anomenats Comitès de Defensa del Barri[b]) anteriorment anomenats Comitès de Defensa del Referèndum,[5] són un conjunt d'assemblees locals, de barri, comarcals i nacional amb l'objectiu de defensar, en primera instància, el referèndum de l'1 d'octubre i la república catalana posteriorment. Les assemblees aglutinen membres d'entitats, partits polítics independentistes, sectors de l'economia o l'esport[6] i persones independents que busquen organitzar aquesta defensa poble a poble i barri a barri. Existeixen també CDRs internacionals, fora de Catalunya i d'Espanya, així com el CDR de París, organitzat a partir de residents catalans en la ciutat francesa.[7]

CNI Catalunya: què és ?



CNI Catalunya


“Som imparables a causa d’iniciatives com aquesta perquè sabem que ‘nosaltres’ som molt més potents que ‘jo’. Per això, el dia 21-D hem de votar
Estem tan enfocats en el que estem fent, i amb raó, que donem poca importància a com ho fem. La força i la creativitat de la nostra gent són tan espectaculars que estic segura que en el futur es parlarà del que fem i s’estudiarà a fons. Jo la primera.
Penso en els CDR, en l’ANC i en Òmnium, però avui, concretament, penso en un fenomen únic d’una efectivitat sorprenent, el CNI Catalunya. Canal de Twitter amb  118.000 seguidors (2019-08-28)  i gairebé 25.000 tuits publicats, és una potent eina d’informació, de mobilització i, amb els seus fils tranquil·litzadors, un bàlsam per a l’estat d’ànim. Es rumoreja que tots els caps de llista el segueixen i que gent de partit li envia filtracions.
No m’importa si realment és la feina d’una persona que aprofita el temps entre fer el sofregit mentre la seva dona, la María de los Dolores, banya els nens, o si és un equip. El que m’interessa és com aprofita les xarxes i la intel·ligència col·lectiva, com demana idees i, en qüestió de minuts, afavoreix que es posin en pràctica. I no són idees senzilles. Posa a votació idees i continguts i no s’entreté en discussions ni en petiteses. N’ha posat en funcionament un reguitzell, per exemple, la que ell anomena “el monstre”. Es tracta d’un xat de suport, de ciutadà a ciutadà, per a qui necessiti arguments, Raonsxrepublica.cat. El dia 5 de desembre a les 10.33 h del matí va fer una crida per trobar contraargumentadors a causa de la gran quantitat de preguntes que rep. La idea és posar a disposició bústies on la gent pugui preguntar i respondre amb arguments sòlids, clars i concisos equivalents a un tuit i un enllaç de suport. El mateix dia 5 a les 19.19 h va dir que ja tenia suficients voluntaris per a la contraargumentació i va demanar un informàtic per muntar una llista de correu perquè qualsevol pogués enviar una pregunta i hi hagués voluntaris a punt per respondre.
La resposta dels milers “d’agents” sempre és massiva i gairebé immediata. Demana una veu nadiua en anglès i n’obté una en quatre minuts. A les 21.16 h porta els nens a dormir. A les 23.24 h fa el primer test amb una pregunta. A les 23.32 h rep la resposta. Un segon test uns minuts més tard mostra que Google Groups, on ha allotjat la conversa, quedarà petit i demana que algú pensi en un sistema que permeti gestionar les altes de voluntaris, ordenar missatges i marcar els respostos.

L’endemà a les 11.14 h ja té més de vint propostes de solució al mateix temps que demana un equip de programació.

A les 12.10 h diu que ja no necessita més programadors. Passa l’acció a Chat.io.

A les 12.58 h demana un voluntari per fer un compte al Twitter per les Raons per la República i una hora més tard el compte està en funcionament.

A les 17.27 h té pics de dues preguntes per segon i 1.400 preguntes respostes.

A les 20.34 h, els dubtes aclarits són 3.200. Apareixen problemes informàtics que es resolen sobre la marxa, o atacs de ForoCoches que s’afronten sense problemes. Els creadors de Chat.io agraeixen la prova involuntària d’estrès del seu software, que ha mostrat problemes i que solucionen en 10 minuts.

El 8 de desembre, després de 48 h de funcionament, “el monstre” ja ha respost 10.000 consultes.
Els agents de Raons per la República, vist l’èxit, proposen una altra idea, Birres per la República, perquè els bars que vulguin creïn un espai de discussió d’arguments cara a cara: “Convida un amic a una cervesa per parlar de la República!” Dimecres, la darrera vegada que ho vaig mirar, ja n’hi havia una quarantena repartits per tot el territori.

La crida la feia el 8 de desembre a les 13.03 h i a les 13.16 h ja existia un @Birresrepublica. Ho anuncia i demana un avatar que li arriba al cap de 10 minuts i una propietària d’un bar suggereix que es facin cartells per anunciar que, al seu establiment, s’hi fan converses per aclarir dubtes. Al cap d’una hora ja té sis cartells, i en 24 hores els Triple Malta anuncien que componen una cançó per a Birres.
Ara demana voluntaris per arribar on TV3 no pot a causa del 155. Es tracta de Streaming per la Democràcia amb directes fets per la gent de tots els actes i accions per la República per difondre per internet. I moltes més idees i accions que no tinc espai per explicar però que trobareu sense problema. CNI Catalunya arriba on l’ANC i Òmnium no poden arribar. Les idees són sempre col·laboratives, ell només fa encaixar les peces, sovint molt complicades.
Som imparables a causa d’iniciatives com aquesta perquè sabem que nosaltres som molt més potents que jo. Per això, el dia 21-D hem de votar. No tenim alternativa. Com diu el cartell que el CNI intenta esbrinar qui ha fet: “Un pas endavant o 40 anys enrere. Tu
mateix!”


Article original 17-XII-2017

dilluns, 15 de gener del 2018

Boom de nous clients a Caixa d’Enginyers arran del Procés (diari Ara)

FONT: Diari Ara




La cooperativa tanca el 2017 amb 17.000 membres nous i el creixement més fort de l’últim lustre



ES CLAUS

1. Quant ha crescut Caixa d’Enginyers el 2017?

Ha guanyat més de 17.000 socis, la qual cosa suposa un creixement del 12%, fet que li permet arribar als 160.000. Fonts del sector asseguren que uns 9.000 d’aquests nous socis van fer el pas a partir de la primera setmana d’octubre.

2. Per què aquest creixement?

La dinàmica d’aquesta cooperativa de crèdit és positiva en els últims anys, però el del 2017 és el creixement més important del lustre. A més dels motius polítics, l’OCU la situa com la segona més ben valorada pels seus clients pel seu servei i el model cooperatiu. I a això s’hi han sumat els factors polítics.

3. Per què se l’identifica ara políticament?


L’entitat es manté al marge de tot debat, i de fet creix també fora de Catalunya. Però en plena estampida de seus socials de les empreses cap a fora del Principat, en un moviment iniciat per CaixaBank i el Sabadell, va decidir mantenir la seva seu a Barcelona i ho va fer públic.

Extensió de gel al pol nord (15 gener del 2018)

Hi ha dos moments l'any que hem de mirar cap a l'àrtic: 

al març (extensió màxima de gel) 

i al setembre (mínima)


Gràfic d'avui. La fletxa vermella indica l'extensió de gel que hi ha avui dilluns, 15 de gener del 2018
La resta de línies corresponent als anys 2011 fins al 2017.
Marquem amb verd fosc discontinu l'any 2012, any que es va assolir la mínima superfície.


CLIQUEU AQUÍ PER A VEURE DADES D'AVUI







En aquest altre gràfic s'observen les línies corresponents a tots els anys que se'n tenen dades (1979-2018)




MÀXIMA
Aquest 2018 sembla que trencarà per sota el rècord de màxim






MÀXIMA:
Els punts indiquen la data al calendari de la superfície màxima d'aquell any











dimecres, 10 de gener del 2018

Extinció dels dinosaures. L'asteroide que va provocar l'extinció dels dinosaures va caure "en el pitjor lloc possible" de la Tierra





Segons un article de l'11 de juliol del 2017 el Periodista Digital,

No podria haver estat colpejat en un lloc més greu de la Terra.

Aquesta és la conclusió fonamental a la que van arribar els científics que van perforar el cràter de l'impacte de l'asteroide associat amb la desaparició dels dinosaures, segons recull la BBC Mundo. - Perquè l'asteroide que va provocar l'extinció dels dinosaures va caure "en el pitjor lloc possible "de la Terra--.

Els investigadors van recuperar les roques en el cràter Chicxulub, al Golf de Mèxic, que van ser colpejats per l'asteroide de 15 km d'amplada que va impactar al nostre planeta fa 66 milions d'anys.

Arribar a la conclusió que el mar poc profund que va cobrir el lloc on va impactar l'asteroide va provocar que els volums colossals de sulfur s'apareguessin a l'atmosfera, estenent-se el període de "global de l'hivern" que seguia l'impacte.






Ni com, ni quant, sinó on

Si l'asteroide hagué caigut en un lloc diferent, el resultat podria haver estat molt diferent.

"Aquí és on arribem a la gran ironia de la història:
perquè al final no va ser la mida de l'asteroide,
l'escala de l'explosió
ni la seva globalització.
El que va fer que els dinosaures s'extingíssin va ser el lloc on va ocórrer l'impacte,"



Si l'asteroide hauria caigut uns moments abans o després, podria haver colpejat l'oceà, en lloc d'haver-ho fet en aigües costaneres poc profundes.

Un impacte en els oceans Atlàntic o Pacífic propers hauria significat una quantitat inferior de roca vaporitzada a l'atmosfera, incloent el guix mortal.

El núvol hauria estat menys dens i la llum solar podria haver aconseguit la superfície del planeta, evitant el que va succeir després.

En aquest fred i obscur món, el menjar de l'oceà es va acabar en una setmana i poc després a la terra no hi havia que menjar.

Sense aliment, els poderosos dinosaures tenien poques possibilitats de sobreviure.






Tots aquests fòssils es troben en una capa de no més de 10 cm d'espessor,
diu el paleontòleg Ken Lacovara a Alice Roberts.

Ells van morir de cop i van quedar enterrats molt ràpidament. Això ens diu que va ser només un moment en el temps geològic. Podrien haver estat dies, setmanes, mesos. Però no milers d'anys o centenars de milers d'anys. Això va ser essencialment un esdeveniment instantani.

dissabte, 6 de gener del 2018

L'imam de Ripoll estava a sou de l'Estat espanyol mentre preparava els atemptats (directe!)


FONT ORIGINAL: 









La teoria conspiranoica de que el Mossad va provocar l'explosió d'Alcanar on van morir el cervell de l'atemptat de Barcelona

Per twitter corren moltes històries.



https://twitter.com/bombers_man/status/943410592102133761









Segons la pàgina d'Anonymous Barcelona també en fa referència

una setmana després dels atemptats de Barcelona i Cambrils en Joan Canadell 

Empresari co-fundador del CCN i @petrolisindep
Darrer projecte país: Potencial de la Catalunya Estat. Darrera iniciativa empresarial http://www.giracat.cat 

publicava el següent fil a twitter, 
desde llavors s'ha confirmat que l'imam de Ripoll era confident del CNI,
que el Mossad havia avisat l'estat espanyol de la imminència d'un atac...
i ningú assumeix responsabilitats,
per això el fil de twitter segueix sent més interessant que mai...
"Reflexions post 17A
l'objectiu d'atemptat era la massacre amb centenars d morts.
120 bombones de butà...hauria estat final procés indy
el 23F va suposar fi evolució autonòmica amb la LOAPA. Tenim prou info x concloure q es va gestar des d l'Estat. Paral·lelismes amb 17A?
els estats poc democràtics funcionen així i fins i tot els q semblen democràtics. Llegiu això http://www.zerohedge.com/…/2…/42-admitted-false-flag-attacks … #FalsaBandera
no ens enganyem, l'Estat ha d'aturar el procés com sigui i políticament ja ha fet tard i ho sap. Queda violència (difícil) o sabotatge
estem a 40 dies del #1oct, l'atemptat no ha servit ans el contrari, però tenen mes opcions. Estiguem molt alerta i tots a una
a la precipitada l'Estat la cagarà, es posarà en evidencia davant del món (està passant) i generarà mes indepes, perdrà unionistes
som a la fase final, dura i desagradable, però un com superada començarà un nou Estat sense la brutícia q ens fa sentir malament. Ànims!"



Tuit del 5 de gener del 2018 



[PÚBLICO] Una agencia de espionaje de EEUU dice que contactó con el asesino de las Ramblas el 31 de julio

TV3 estrena dimarts «1-O», la crònica del referèndum des de cinc col·legis electorals

FONT: naciódigital


 El programa "Sense Ficció" emetrà a les 21.55 aquest documental dirigit per Lluís Arcarazo que relata una jornada "terrible però inoblidable" en què més de dos milions de persones van lluitar per exercir el seu dret a decidir






El dia 1 d’octubre va deixar més de 1.000 persones ferides a mans de policies espanyols. Milers de persones van sortir de casa un diumenge plujós per anar a protegir els col·legis electorals i aconseguir exercir el seu dret a decidir. Durant la nit, centenars de voluntaris havien organitzat activitats i s’havien quedat a dormirs als col·legis per evitar que la policia els precintés. El resultat: "un dia terrible però inoblidable" amb més de dos milions de vots i una clara victòria de l’independentisme.

Aquell dia, Catalunya va tornar a exercir la seva sobirania a través del vot en un referèndum prohibit per l’estat espanyol. Es va votar contra tota la maquinària d’un Estat que va intentar per totes les vies possibles impedir que la voluntat d’una majoria de catalans d’exercir el seu dret a vot. Sobre aquella jornada històrica i els dies posteriors, el programa Sense Ficció de TV3 estrenarà dimarts vinent a les 21.55 el documental "1-O".


Escrit i dirigit per Lluís Arcarazo i produït per Mediapro, "1-O" és la crònica del que va passar en cinc col·legis electorals de Catalunya durant el dia del referèndum. Relata com més de dos milions de persones van anar a votar i van lluitar pacíficament per exercir el seu dret a decidir en un ambient d'extrema hostilitat, amb milers d’agents de la policia espanyola desplegats arreu del país per impedir una cosa tan senzilla com votar.

LaDirecta: El documental del primer dia d'octubre (37 minuts)

FONT: https://directa.cat/primer-dia-doctubre


El documental El primer dia d’octubre, produït per l’equip de la Directa - Agència UO, narra la jornada del referèndum per l’autodeterminació des de la perspectiva de la societat civil i concretament del que va succeir a la ciutat de Barcelona. Testimonis a peu del carrer, persones matineres que protegeixen de nit el seu centre de votació, votants que han patit directament la violència policial i observadors internacionals que expressen la seva indignació per la vulneració de drets que han viscut en pròpia pell. És un retrat de moments diferents que es van viure al carrer: tant d’alegria i celebració, com d’indignació. Més enllà de les imatges de repressió que van inundar les xarxes, el documental tracta d'apropar-se a les motivacions de la gent que va decidir defensar el referèndum amb resistència no-violenta.





YOUTUBE

S'ha vist quasi 400.000 vegades i té 6 mil "likes" (2018-01-06)

El relat comença a les quatre de la matinada a l’escola Concepció, a l’Eixample, on veïns acampen per evitar l’entrada de la policia, i relaten com van ser les preparacions durant les setmanes anteriors. Al moment de l’obertura de la seu electoral ja s’ha omplert la plaça del davant, on s'hi respira una clara expectació. Serà un dia llarg, amb nervis però també festiu, sota la pluja.

El relat comença a les quatre de la matinada a l’escola Concepció, a l’Eixample, on veïns acampen per evitar l’entrada de la policia
Poc després hi ha un gir en l’ambient: som testimoni de l’assalt a l’escola Ramon Llull per part de la policia nacional espanyola. Les imatges són dures i molt violentes. Membres de la mesa electoral expliquen com han viscut l’entrada de la policia a la cacera d'urnes i paperetes. També intervenen testimonis agredits per la policia nacional quan va disparar bales de goma als manifestants i observadors internacionals que no amaguen el seu rebuig.

Les càmeres també passen per l’Hospital de Mar a sentir les persones que han estat ingressades per les seves ferides de cops de porra a l’escola Mediterrània. Amb molta dignitat i encara en estat de xoc, descriuen les escenes de violència viscudes.

Al llarg del dia, ens aturem per diferents punts de votació als districtes de l’Eixample i Sant Martí, on recollim opinions i anècdotes al carrer. Són petites històries amb gent diversa que han participat en un procés defensat des de baix.

La incorporació de fragments d’àudio amb declaracions de les autoritats, s'evidencia l’escletxa entre la realitat viscuda al carrer i la versió “oficial” dels fets
Amb la incorporació de fragments d’àudio amb declaracions de les autoritats, s'evidencia l’escletxa entre la realitat viscuda al carrer i la versió “oficial” dels fets. El primer dia d’Octubre vol apropar la celebració d'una jornada històrica amb testimonis directes.

El vídeo incorpora imatges de l'Agència UO, que es va crear per cobrir el referèndum arreu del territori. Hi van participar més de 80 persones de col·lectius, associacions, cooperatives i entitats, o a títol individual.


El primer dia d’Octubre acaba on va començar: a l’escola Concepció de l’Eixample.




La Directa.cat: L'impacte de les porres a les urnes

Un interessantíssim article de Jesús Rodríguez de LaDirecta
22 de desembre 2017

FONT ORIGINAL: https://directa.cat/limpacte-de-porres-urnes


"El vot independentista (JXC+ERC+CUP) creix als punts més afectats per la repressió de l'1 d'octubre. En alguns municipis de les Terres de l'Ebre l'increment supera el 5%

L'1 d'octubre, Catalunya va patir una onada repressiva d'unes dimensions quantitatives mai viscudes des del franquisme. El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va xifrar el balanç lesiu de la jornada en 1.066 persones ferides de major o menor consideració. Roger Espanyol, veí de l'Esquerra de l'Eixample barcelonina –va perdre un ull per l'impacte d'una bala de goma– encapçala l'extensa llista de víctimes del referèndum. Com s'ha traduït en el resultat de les eleccions del 21 de desembre la violència de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia espanyola?"

[..]