dissabte, 29 de juliol del 2023

Què passa amb el corrent del golf o AMOC? L'Antonio Turiel ens ho explica al seu bloc

Font

Si avui només teniu temps de llegir un article, llegiu aquest. Parla d'actualitat i de futur i està basat en dades científiques i empíriques i també esmenta dues possibilitats que ens afectaran



També podeu veure aquest vídeo de 9 minuts gravat el 3 d'abril del 2021 

LA FI DE L'AGRICULTURA DEGUDA A L'ATURADA DEL AMOC?


Parla de l'Holocè i de l'estabilitat climàtica que va produir l'agricultura.
També parla del vòrtex polar i dels seus efectes a Texas. Això es podria repetir cada any.
Hi ha una acceleració climàtica, una desestabilització que podria produir la fi de l'agricultura.
L'oceà té molta inèrcia i si va en una direcció, doncs tot el món va en aquella direcció.

S'ajuntaran dues crisis: la climàtica i l'energètica

Aquest vídeo forma part d'un entrevista de 1h 20 minuts que conté els següents temes:

00:00 Intro + presentación

04:41 Consumo de energía y crecimiento de la economía 09:55 El estrangulamiento de la oferta del petróleo 16:46 Tierras raras y Tasa de Retorno Energético (TRE) 27:48 ¿Tener fe en la ciencia? 36:30 El mito de las renovables y el capitalismo Green New Deal 46:45 El fondo Next Generation EU 52:33 ¿Un sistema 100% eléctrico? 01:00:37 Neocolonialismo Energético 01:11:54 El fin de la Agricultura Entrevista realitzada aFigueres (Girona) el 3 d' abril de 2021.

Transparència de dades: els deutes dels ajuntaments (ElPaís 29 juliol 2023)

Potser el diari ElPaís no ens agrada políticament però sap tractar bé les dades i les infografies.
Ho veiem en aquest article que visualitza el deute de tots els ajuntaments a partir de dades del Ministerio de Hacienda.






"Segons aquest article totes les ciutats de més de 500.000 habitants han reduït el seu deute excepte Barcelona (gràcies Colau!)
[..]
Prop del 60% del total de municipis de l'Estat (4878 localitats) tenien el seu deute a zero a finals del 2022
[..]
El deute per càpita ha baixat dels 403 € al 2019 fins als 371 del 2022"


Ens fixarem en Riudellots de la Selva que actualment té 0 deutes degut als ingressos del polígon industrial i a la gestió del seu ajuntament durant els darrers anys, i dels pobles veïns.


Campllong 313 € / habitants (300.000 total)
Fornells de la Selva (Gironès) 0€ / habitant 
Cassà de la Selva  (Gironès) 241€ /hab (2,5 milions)
Sant Andreu 494 € /hab (80.000 €)
Vilobí d'Onyar 196€ /hab (646.000€)
Llagostera 274€ / hab (2,4 milions)
Brunyola i Sant Martí Sapresa 410€ / hab (162.000€)
Girona 558€ / hab (57 milions)
Vilablareix 930€ / hab (3,1 milions)

Salt 594€ / hab (19 milions)
Bescanó 164€ / hab (844.000€)

dimecres, 26 de juliol del 2023

Eleccions generals a Riudellots de la Selva (2023-07-23)

 FONT: nació digital

Per a veure com han baixat els vots independentistes o sobiranistes a Catalunya ens fixarem amb l'exemple de Riudellots de la Selva


Si analitzem els vots blancs o nuls veiem que es mantenen i no hi ha cap increment important.
L'abstenció ja és una altra cosa: ha pujat 10 punts passant del 18,49% al 28,83% i creien el 158 persones.

PÈRDUES
Junts perd 125 vots (-7% del total de la participació)
ERC,  97 vots (-6% del total)
PACMA perd 3 vots passant de 9 a 6

PUJADES
PSC-PSOE, 115 (+13% del total)
SUMAR pujar 31 vots (+4,5% del total)
i el bloc VOX, PP i Ciutadans que ja no es presenta creix 11 votants 

Aquest 2023 a Riudellots han votat a 12 formacions i al 2019 a 14
En les properes comptesses generals ni PdCAT ni CUP s'hi presentaran, per tant quedarien 10 formacions i ens quedarà el dubte si apareix algun altre partit

diumenge, 23 de juliol del 2023

Quin va ser el pitjor any de la història? el 536?

 Mirant youtube em va sortir aquest vídeo


Si li pregunto al chatGPT em diu el següent:


L'any 536 és considerat un dels anys més catastròfics i desastrosos de la història. Es tracta d'un període que va viure un esdeveniment climàtic global extremament sever que va tenir conseqüències devastadores en diferents regions del món.

Durant aquest any i els següents, les cròniques històriques fan referència a un "fosc i fred" any, ja que hi va haver una significativa reducció de la llum solar i una caiguda abrupta de les temperatures. Aquest refredament va afectar la major part del planeta i va provocar seriosos problemes en l'agricultura, generant pèrdua de collites i escassetat d'aliments.

Es creu que les possibles causes d'aquest esdeveniment climàtic van ser grans erupcions volcàniques ocorregudes en diferents punts del planeta, que van emetre grans quantitats de cendres i aerosols a l'atmosfera. Aquestes partícules van bloquejar la llum solar, provocant un efecte semblant a l'hivern volcànic.

A més de les dificultats climàtiques, les cròniques de l'època també parlen de fenòmens com ara esclats de malalties i fams, que s'agreujaren a causa de les condicions climàtiques adverses. L'impacte global d'aquesta catàstrofe climàtica va ser tan gran que se'n van sentir les repercussions durant diversos anys posteriors.

L'any 536 és considerat un dels principals candidats a ser l'inici d'un període conegut com a "Anell de fum" (536 a 550), caracteritzat per diverses dècades de fred i malalties, que van contribuir a trastornar societats i cultures d'aquella època. Aquesta època va tenir un impacte històric significatiu i va ser àmpliament documentada pels historiadors i escriptors contemporanis.




Trobareu més informació sobre l'any 536 en aquest altre vídeo de l'arqueòleg David Keys




ALTRES ANYS




ALTRES ANYS

Hi ha diversos esdeveniments històrics que han tingut un impacte significatiu i desafortunat en la humanitat, com ara guerres mundials, pandèmies, catàstrofes naturals i altres esdeveniments tràgics. Algunes de les dates que han sigut considerades com a períodes molt difícils inclouen:

L'any 1347, quan va començar la Pesta Negra a Europa, una pandèmia que es va estendre ràpidament i va provocar milions de morts.

L'any 1918, durant la pandèmia de grip espanyola, que es va estendre per tot el món i va causar un nombre estimat de 50 milions de morts.

L'any 1945, amb la fi de la Segona Guerra Mundial, que va deixar milions de persones mortes i un món devastat.

L'any 2020, amb l'aparició de la pandèmia de COVID-19, que fins a la meva data de tall ha causat milions de morts i un impacte generalitzat a escala mundial.

Això són només alguns exemples, i hi ha molts altres esdeveniments tràgics que s'han produït al llarg de la història humana. Cal recordar que la història del món és complexa i rica, i cada època té els seus propis desafiaments i moments difícils.

Podeu consultar aquest altre enllaç que parla de "virus i mortalitat"





dimecres, 19 de juliol del 2023

Per què l’Empordà es va convertir en un forn? 18 juliol del 2023

Resum article Diari Ara

Ahir, es van registrar temperatures excepcionalment altes a Catalunya, particularment a Figueres, Navata i al pantà de Darnius-Boadella.
Aquests llocs van assolir temperatures de 45,3 graus,
 45,1 graus i 45 graus, respectivament, marcats com un rècord per aquesta regió. L'únic precedent similar en Catalunya es va donar el 7 de juliol de 1982, quan un observador a l'aeròdrom de Sabadell va registrar una temperatura de 45 graus.

La raó darrere d'aquesta elevada temperatura es va atribuir principalment a la entrada de vent de sud-oest a la zona, conegut com a vent de garbí. A mesura que aquest vent es va desplaçar cap a l'Empordà, una comarca al nord-est de Catalunya, es va escalfar i assecar, com sovint passa amb vents similars a altres regions properes a la costa. Aquest fenomen es va produir de manera més accelerada i anticipada en comparació amb altres regions, com ara el pla de Lleida, on les temperatures màximes solen arribar a mitja tarda.

La gràfica d'una estació automàtica a Figueres mostra clarament com la temperatura va augmentar ràpidament de 35 a 45 graus entre les 13 h i les 15 h, coincidint amb l'arribada del vent de garbí, i després va disminuir igualment ràpidament quan el vent va canviar de direcció i va augmentar la humitat.

Aquestes circumstàncies atmosfèriques úniques i l'entrada de vents càlids van contribuir a que l'Empordà establís un nou rècord de temperatura a Catalunya.

Ahir, a Benissanet, a la Ribera d'Ebre, es van produir oscil·lacions estranyes de temperatura causades pel vent. La temperatura va augmentar dràsticament de 32 a 42 graus en només dotze minuts, acompanyada d'un cop de vent de 85 km/h.

A l'Empordà, el vent de garbí va contribuir a les temperatures màximes, però arribar als 45 graus es va deure a una potent massa d'aire càlid. A uns 1.500 metres d'altura, prop de Barcelona, es van enregistrar temperatures de 27,5 graus, aproximadament 10 graus per sobre del que és habitual per a l'època, segons el Meteocat.

El canvi climàtic està provocant entrades d'aire càlid cada vegada més freqüents i intensos. Les dades mostren un augment notable de temperatures de més de 40 graus a Catalunya en els últims anys, i es preveu que aquestes situacions siguin més freqüents en el futur immediat. Un episodi similar es va produir el 2019, i en el context del canvi climàtic, s'espera que els pics d'extrema calor siguin més comuns.

James Hansen: 35 anys predicant el canvi climàtic

FONT: The Guardian

Som maleïts ximples": el científic que va fer sonar l'alarma climàtica als anys 80 adverteix del pitjor que vindrà

James Hansen, que va declarar al Congrés sobre la calefacció global el 1988, diu que el món s'acosta a una "nova frontera climàtica"

El món s'està canviant cap a un clima sobreescalfat que no s'ha vist en els darrers 1 milió d'anys, abans de l'existència humana, perquè "som maleïts ximples" per no actuar davant les advertències sobre la crisi climàtica, segons James Hansen, el científic nord-americà que va alertar el món. a l'efecte hivernacle dels anys vuitanta.

Hansen, el testimoni del qual al Senat dels Estats Units el 1988 es cita com la primera revelació d'alt perfil de l'escalfament global, va advertir en un comunicat amb dos científics més que el món s'estava avançant cap a una "nova frontera climàtica" amb temperatures més altes que en qualsevol moment. durant els darrers milió d'anys, provocant impactes com tempestes més fortes, onades de calor i sequeres.

El món ja s'ha escalfat uns 1,2 graus centígrads des de la industrialització massiva, la qual cosa provoca un 20% de possibilitats de tenir el tipus de temperatures extremes d'estiu que es veuen actualment a moltes parts de l'hemisferi nord, més que l'1% de possibilitats de fa 50 anys, va dir Hansen.

"Hi ha molt més en projecte, tret que reduïm les quantitats de gasos d'efecte hivernacle", va dir Hansen, de 82 anys, al Guardian. “Aquestes supertempestes són un tast de les tempestes dels meus néts. Ens dirigim conscientment a la nova realitat: sabíem que arribaria".

Hansen era un científic del clima de la NASA quan va advertir els legisladors del creixement de l'escalfament global i des de llavors ha participat en protestes juntament amb activistes per denunciar la manca d'acció per reduir les emissions de l'escalfament del planeta en les dècades posteriors

Va dir que les onades de calor rècord que han sacsejat els Estats Units , Europa , la Xina i altres llocs durant les últimes setmanes han augmentat "una sensació de decepció que els científics no ens comuniquem amb més claredat i que no triem líders capaços d'una resposta més intel·ligent".

"Vol dir que som maleïts ximples", va dir Hansen sobre la pesada resposta de la humanitat a la crisi climàtica. "L'hem de tastar per creure-s'ho".

Aquest any sembla probable que sigui el més calorós que s'hagi registrat mai a tot el món, amb l'estiu ja amb el juny més calorós i, possiblement, la setmana més calorosa mesurada de manera fiable. Per contra, el 2023 es pot considerar amb el temps un any mitjà o fins i tot suau, ja que les temperatures continuen pujant. "Les coses empitjoraran abans que millorin", va dir Hansen.

"Això no vol dir que la calor extrema en un lloc concret aquest any es repeteixi i creixi cada any. Les fluctuacions del temps mouen les coses. Però la temperatura mitjana global augmentarà i els daus climàtics estaran cada cop més carregats, inclosos esdeveniments més extrems".

Hansen ha argumentat en un nou document d'investigació , que encara no ha estat revisat per parells, que la taxa d'escalfament global s'està accelerant, fins i tot quan es tenen en compte les variacions naturals, com l' esdeveniment climàtic actual El Niño que augmenta periòdicament les temperatures. Això es deu al que va dir que era un desequilibri "sense precedents" en la quantitat d'energia que entra al planeta des del sol versus l'energia reflectida fora de la Terra.

Si bé les temperatures globals estan augmentant sens dubte a causa de la combustió de combustibles fòssils, els científics estan dividits sobre si aquesta taxa s'està accelerant. "No veiem cap evidència del que afirma Jim", va dir Michael Mann, un científic del clima de la Universitat de Pennsilvània que va afegir que l'escalfament del sistema climàtic havia estat "notablement constant". Altres van dir que la idea era plausible, tot i que es necessitaven més dades per estar segurs.

"Potser és prematur dir que l'escalfament s'està accelerant, però no està disminuint, segur. Encara tenim el peu al gas", va dir Matthew Huber, expert en paleoclimatologia a la Universitat de Purdue.

Els científics han estimat, mitjançant reconstruccions basades en proves recollides a través de nuclis de gel, anells d'arbres i dipòsits de sediments, que l'augment actual de l'escalfament ja ha portat les temperatures globals a nivells que no s'havien vist a la Terra des de fa uns 125.000 anys, abans de l'última edat glacial.

"Probablement ja estem vivint en un clima que cap humà ha viscut abans i sens dubte estem vivint en un clima en què cap humà ha viscut des d'abans del naixement de l'agricultura", va dir Bob Kopp, científic del clima de la Universitat de Rutgers.

En cas que les temperatures globals pugin un 1C o més, cosa que es preveu àmpliament que succeirà a finals de segle , excepte una reducció dràstica de les emissions, Huber va dir que Hansen tenia "amplia raó" que el món es veurà submergit en un tipus de calor que no vist des de fa 1-3 milions d'anys, un període de temps anomenat Pliocè.

"Aquest és un món radicalment diferent", va dir Huber d'una època en què era prou càlida perquè els faigs creixin prop del pol sud i el nivell del mar era uns 20 metres més alt que ara, cosa que avui ofegaria la majoria de les ciutats costaneres.

"Estem impulsant les temperatures fins als nivells del Pliocè, que està fora de l'àmbit de l'experiència humana; és un canvi tan massiu que la majoria de coses de la Terra no han hagut de fer-hi front", va dir Huber. “És bàsicament un experiment amb humans i ecosistemes per veure com responen. Res està adaptat a això".

Els canvis climàtics anteriors, estimulats pels gasos d'efecte hivernacle o els canvis en l'òrbita de la Terra, han provocat que els canvis es desenvolupin al llarg de milers d'anys. Però a mesura que les onades de calor atrapen les poblacions que no estan acostumades a temperatures extremes, els boscos cremen i la vida marina lluita per fer front a l' augment de la calor de l'oceà , l'augment actual es produeix a un ritme que no s'havia vist des de l'extinció dels dinosaures fa 65 milions d'anys.

"No és només la magnitud del canvi, sinó la taxa de canvi el que és un problema", va dir Ellen Thomas, científica de la Universitat de Yale que estudia el clima en escales de temps geològiques. “Tenim carreteres i ferrocarrils instal·lats, la nostra infraestructura no es pot moure. Gairebé tots els meus companys han dit que, en retrospectiva, hem subestimat les conseqüències. Les coses es mouen més ràpid del que pensàvem, la qual cosa no és bo".

La calor abrasadora d'aquest estiu ha revelat completament al món un missatge que Hansen va intentar transmetre fa 35 anys i que els científics s'han esforçat per transmetre des de llavors, segons Huber. "Fa dècades que hem estat mirant això a la cara com a científics, però ara el món està passant pel mateix procés, que és com les cinc etapes del dol", va dir. "És dolorós veure com la gent passa per això.

"Però no podem renunciar simplement perquè la situació és greu", va afegir Huber. "Hem de dir 'aquí és on hem d'invertir, fer canvis i innovar' i no rendir-nos. No podem limitar-nos a esborrar milers de milions de persones".

diumenge, 9 de juliol del 2023

Cap de setmana tràgic a les platges (5 morts)

 Vilaweb: https://www.vilaweb.cat/noticies/cap-setmana-tragic-platges-tres-morts/ (països catalans)

324: Tres persones moren ofegades a les platges de Roses, Tarragona i Castelló d'Empúries (principat)

Vilaweb: Per què es mor tanta gent ofegada a les platges? (12 de juliol del 2023)



Tres víctimes mortals aquest dissabte a les platges catalanes. La primera ha estat aquest migdia, quan un home de 55 anys ha mort ofegat a la platja del Salatar de Roses, a l'Alt Empordà. La segona ha estat la d'un home de 32 anys que s'ha ofegat aquesta tarda a la platja del Miracle de Tarragona, al Tarragonès.

Finalment, a última hora de la tarda s'ha sabut la mort d'un tercer banyista, segons ha informat Protecció Civil. Un home de 60 anys ha perdut la vida a la platja de Castelló d'Empúries.  

En els tres casos, a la platja onejava la bandera groga i hi havia servei de socorrisme, segons ha informat Protecció Civil. Des que va començar la campanya d'estiu, el 15 de juny, han mort nou persones a les platges catalanes.

Els tres homes han estat rescatats inconscients de l'aigua i els han fet maniobres de reanimació, primer per part del socorrista i després pels tècnics del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), però no els han pogut salvar.

A Roses, els serveis d'emergències del 112 han estat alertats a dos quarts d'una del migdia, i a Tarragona, el SEM ha rebut l'avís a les 16.12.

[...]

BALANÇ FINS AVUI 12 DE JULIOL DEL 2023

D’ençà del 2012, Protecció Civil recull els ofegats a l’estiu a les platges. I en l’actual campanya d’estiu, que va del 15 de juny al 15 de setembre, s’han mort en platges del Principat deu persones.
L’estiu del 2022 van morir-ne 25.
El 2021, 24; el 2019, 29 i el 2018, 18.
Les dades del 2020 no són comparables a causa de la pandèmia.

En total, el 2022 als Països Catalans van morir-se 146 persones ofegades en platges, piscines, rius, pantans i estanys, segons l’Informe d’Ofegaments de la Federació de Salvament i Socorrisme espanyola. És la meitat dels morts en accidents de trànsit el 2022, 280.

dilluns, 3 de juliol del 2023

VIsites d'aquest bloc


 Aquest bloc es va crear al 2010 i hi hem tractat temes que ens han interessat: des de la independència de Catalunya (168 entrades), política en general (87), un possible col·lapse civilitzatori (70 entrades), el canvi climàtic (61), coronavirus (48), la reducció de l'extensió del gel als pols i temes més trivials com llistes de les millors pel·lícules.
Podeu veure'n totes les etiquetes a part lateral dreta.

Els dies que hi ha hagut més visites han estats els pics que s'observen en les estadístiques anteriors:

Dia 1: 1 de juny del 2023 amb 8493 visites
Dia 2: 1 octubre del 2018 amb 3342 visites
Dia 3: 1 abril del 2020: 1749 visites

Les entrades amb més visites han estat 
1-Què és la Causa Justa? on citàvem un enfilall de Twitter del compte de Ramir de Porrata amb 3.300 visualitzacions

2-Només ens quedarà la veritat on citàvem un article de Borja Vilallonga del 3 de setembre del 2018 amb 651 visualitzacions

3-Carles Santacruz explica la seva experiència viscuda dins de l'ANC on desemmascarava a alguns personatges 

OBJECTIU
L'objectiu d'aquest bloc és visualitzar o fer aflorar continguts que no solen ser mainstream, donar veu a actors que han viscut experiències o tractar temes sovint arraconats com el col·lapse, la política des de dins o altres temes que neixen com la intel·ligència artificial. En resum: és un poti-poti de temes que ens apassionen. Podríem dir que és una wikipedia personal. Els comentaris estan tancats per a no entrar en debats estèrils. 


Intentem tractar els temes d'una manera objectiva i els il·lustrem amb imatges per a fer-los més digeribles. En cap cas es busca la polèmica ni l'insult, només la informació i s'esmenta quan els temes poden ser "conspiranoics", però assumim que tots som adults i tenim criteri.

També podeu veure aquesta alta entrada:
https://pensamentsdediumenge.blogspot.com/2022/12/resum-dels-temes-tractats-en-aquest.html