Navegant per Twitter sovint trobes pensadors interessants com Joan Ortiz i Serra:
i aquest fil
@Joanortiziserra
La llibertat de l’ésser humà no pot ser si no va acompanyada de la llibertat dels pobles.
Aquesta percepció està despertant en molts indrets. A Catalunya, des del 2010 de forma clara i contundent.
Els pobles no reconeguts comencen a emergir en un nou cicle d’expressió. És una necessitat evolutiva. Històrica. Res pot impedir-la. Per tant, la independència de Catalunya és necessària i inevitable.
Per aquest motiu, les polítiques desacomplexades i valentes al servei d’aquesta idea prosperaran.
I acostaran la independència de forma ràpida i eficaç. Amb enormes possibilitats d’èxit.
L'atreviment té premi. En canvi, les polítiques irrellevants no la impediran però la faran arribar tard.
Estar al costat bo de la història és veure això i actuar en conseqüència i responsabilitat.
Els nostres líders han d’adonar-se que el cicle català està en un moment de creixement.
Tot el que es faci intel·ligentment al seu favor serà victòria.
En canvi, el cicle espanyol està en decadència.
Tot esforç que faci per evitar el declivi, acabarà sent en va.
Són temps per al ressorgiment dels pobles. No dels imperis. També això és inevitable.
A Catalunya li esperen moltes victòries.
A Espanya, moltes derrotes.
Ho hem començat a veure ja. Cal treballar per accelerar aquest fet.
Així doncs, convé una mentalitat de victòria. Això és veure que per la llibertat no es pacta ni es demana permís. Es lluita. Que més que majories del 60, 70 o 80%, el que es necessita és determinació i valentia. Allò que ens encadena no és Espanya si no els nostres temors. En plena fase creixent del cicle, aquests temors haurien de ser fum. La independència és nostra i cal que ens ho creguem. Des de dins i des de fora la presó.
