dimecres, 30 de setembre del 2020

3 anys del primer d'octubre (1 d'octubre del 2017)




Diuen que a Twitter la gent hi va a buscar brega. Potser sí, però hi ha perfils molt interessants que hem anat descobrint com el de nordic.cat que avui ha fet un fil molt interessant



Avui és una nit molt especial.
Fa 3 anys vam canviar el curs de la història i vam donar una lliçó de democràcia i empoderament civil al món. 

I avui em diuen literalment que “estem cardats aquí baix, tenim la moral molt fluixeta”

Error !!!

Amunt aquests ànims i amb tot el convenciment perquè tenim molts motius per celebrar el 3er aniversari de l’#1O:

En només 3 anys i de forma totalment pacífica hem aconseguit posar en situació d’escac i mat’ a un dels règims més genocides i brutals de la història.

Sí, situació d’escac i mat’, heu llegit bé. En qüestió de 3 anys, hem passat de ser una nació completament desconeguda, a que tothom sàpiga ubicar CAT al mapa i conegui la nostra lluita. 

I això és importantíssim de cara als futurs reconeixements internacionals.

Hem aconseguit exportar a Europa el “problema intern” a través d la internacionalització del conflicte i les causes judicials a Alemanya, Bèlgica, l’Argentina, Suïssa, Escòcia, ONU etc. i els escàndols internacionals de corrupció, terrorisme d’estat, espionatge polític, etc.

El ‘deepstate’ del R78 està en implosió interna enfrontat a sí mateix: amb el poder econòmic en mans d’Europa, ja només li queda el poder jurídic, amb la figura del IV com a símbol. I per això tota aquesta exhibisió de força just 3 anys després: “Díme de qué presumes y...”

Hem patit molt, sí. I encara patirem molt més.
De fet, com més a prop siguem de l’objectiu més salvatge i terrible serà la repressió i les represàlies.
Hem de ser capaços de comprendre això i aguantar la pressió psicològica, física, política i social d’aquest tram final.

Ningú va dir mai que seria fàcil, ni que seria ràpid.
Organitzar una estratègia jurídica i política internacional per tombar un règim poderós i infiltrat a tots els estaments de poder europeus no es fa en 4 dies.
Realment 3 anys són molt pocs per lo lluny que hem arribat!

Val a dir que el virus ha accelerat la crisi econòmica que hauríem d’haver provocat amb les protestes civils pacífiques i el bloqueig de l’activitat econòmica d’Ñ per obligar a la UE a intervenir. 

Però sigui com sigui, la UE ja s’està veient obligada a prendre partit.

De moment tot és molt confús i fins-hi-tot contradictori.
Els esdeveniments es succeeixen a ritme de vertigen i era previsible que fós així.
Tot segueix el curs previst.
Si ho recordeu, a l’estiu us vaig dir que els esdeveniments es precipitarien després de les vacances.

Així està siguent. El rescat encobert ha canviat tots els equilibris de poder, tant a Ñ, com a Europa i ara la UE es veurà obligada a intervenir i respectar els drets de la minoria nacional catalana si no vol que se li desintegri el projecte europeu. 

P.D. Us agraeixo molt que em doneu les gràcies però no calen:

Jo només us faig de mirall i us retorno la imatge del que som, un gran poble i una nació poderosa!

Amb el teu permís 

@MiquelCanut

 m’inspiro en les teves sàvies paraules

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada