VIQUIPÈDIA
La massacre de Badajoz es va produir en els dies posteriors a la Batalla de Badajoz, durant la Guerra Civil espanyola, i fou el resultat de la repressió exercida per l'exèrcit sublevatcontra civils i militars defensors de la II República, després de la presa de la ciutat de Badajoz per les forces revoltades contra la II República espanyola, que es va dur a terme el 14 d'agost de 1936.
Constitueix un dels esdeveniments més controvertits de la guerra, ja que el nombre de víctimes d'aquesta matança varia ostensiblement depenent dels historiadors que l'han investigat.
A més, en resultar guanyador de la contesa el bàndol sublevat, mai es va produir una investigació oficial sobre el que va succeir a la ciutat extremenya. Hi ha proves abundants, sobretot en mitjans de comunicació portuguesos, de que també hi van haver execucions en massa en altres ciutats, i no només a Badajoz.[1]
A més, en resultar guanyador de la contesa el bàndol sublevat, mai es va produir una investigació oficial sobre el que va succeir a la ciutat extremenya. Hi ha proves abundants, sobretot en mitjans de comunicació portuguesos, de que també hi van haver execucions en massa en altres ciutats, i no només a Badajoz.[1]
En qualsevol cas, les estimacions més comunes apunten que entre 2.000 i 4.000 persones van ser executades, en uns fets tipificats per diverses associacions de drets humans com crims contra la humanitat.[2] També es considera provat que es va cometre genocidi, i des del 2007 existeixen diverses denúncies interposades per tal consideració.[3][4][5] Al comandament de les tropes que perpetrat la massacre de Badajoz es trobava el general Juan Yagüe Blanco, qui, després de la guerra civil, va ser nomenat Ministre de l'aire per Franco. A partir d'aquests fets, Yagüe va ser popularment conegut com el carnisser de Badajoz.[6]
Segons el cens, Badajoz tenia 41.122 habitants en 1930, per la qual cosa de ser correcta la xifra de 4.000 executats, el percentatge de represaliats arribaria el 10% de la població.[7]
L'escriptor Pío Moa (Los mitos de la Guerra Civil. La Esfera de los Libros, Madrid, 2003. ISBN 84-9734-093-0) nega l'existència de les execucions en la plaça de braus, i proposa una xifra d'entre 500 i 1.500 represaliats.[8]
L'historiador Javier Tusell (Franco en la Guerra Civil. Una biografía política, 1992. Premi Comillas de Biografía, Autobiografía y Memorias), a més de considerar manipulades les dades de Moa, també arriba a la xifra de 4.000assassinats.[9]
INFORMACIÓ RELACIONADA
ElDiarios.es (2016)
INFORMACIÓ RELACIONADA
ElDiarios.es (2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada