Jordi Puig: ‘Ells lluiten contra allò que odien i nosaltres per allò que estimem’

FONT: Vilaweb 7 de març del 2019

Estada important de Jordi Puig (@Cami_Republica) a Barcelona en el periple en cadira de rodes per tots els Països Catalans. Aquest militant independentista veterà encara la recta final de la seva fita de recórrer el país. Partirà avui mateix cap al Maresme i d’allí estant anirà nord enllà fins arribar a Salses el 7 d’abril, si no falla res en la previsió.

INICI
El viatge va començar el dia 19 de desembre a Cas Concos (terme municipal de Felanitx, a Mallorca) i si tot va bé haurà abastat més de 2.000 quilòmetres de recorregut, en etapes que tenen entre 10 i 30 quilòmetres, depenent de la duresa del terreny a recórrer i de les possibilitats.

[...]

Aquest recorregut que fa pel país ha tingut tres moments màgics excepcionals, ara com ara.

‘El primer va ser el dia 21 de gener, quan el recorregut el vaig fer de València a Bétera, acompanyat del pare de Guillem Agulló. A Bétera és on viu una germana seva i l’acte que vàrem fer allà i la xerrada va ser espectacular, una de les coses personalment més emotives de tota la ruta. Hi ha dos moments més de la mateixa intensitat o importància. El primer va ser l’entrada a Mont-roig del Camp on m’esperava més de mig poble i on vàrem fer un recorregut pel Pont de la Vergonya,el tros de camí immortalitzat al YouTube, on va haver de recular la Guàrdia Civil. Això va ser brutal.

I el tercer moment va ser a Reus, on em vaig trobar amb els avis i les àvies que cada dia fan els tres tombs a la plaça de l’Ajuntament i que són els que van plantar cara als piolins als seus hotels. La líder del moviment és la senyora Maria, que té noranta anys i que em deia: “Tinc noranta anys, és clar que hem de tenir molta pressa”.’

Una de les dificultats principals que ha trobat per fer la ruta, l’explica així: ‘Tècnicament, em consideren un vianant, i això vol dir que no puc circular ni per autopistes ni per autovies. Això ha estat un problema, per exemple per poder entrar a la ciutat d’Alacant. També he de procurar trobar carreteres prou segures que tinguin vorals o on no hi hagi revolts gaire tancats, perquè te la jugues.’ Això ha fet que dels 1.600 quilòmetres recorreguts fins ara la majoria siguin en cadira de rodes, però uns quants centenars els ha haguts de fer amb automòbil.

Quan a Jordi Puig li demanes què ha après en tots aquests dies voltant pel país, els ulls li brillen amb una intensitat especial: ‘Tenim un país que val molt la pena per la qualitat humana de la gent. Ells lluiten contra allò que odien i nosaltres per allò que estimem; aquesta és la cosa més increïble de totes.’

A la plaça del Rei se li atansa molta gent que li demana què en farà, de tota l’experiència acumulada. Molts li demanen que escrigui un llibre. ‘Me’n parla molta gent, de la possibilitat de fer una cosa o una altra, perquè tot això no es perdi, però personalment trobo que el fet més important és veure com puc dominar el recorregut emocional. T’asseguro que és molt més impactant el recorregut emocional que el cansament físic; és molt intens’.

De totes maneres, en tot el periple s’ha pogut adonar d’una cosa: ‘El que em transmet la gent de cada poble i el que jo vull explicar a tothom, també, és que malgrat totes les dificultats guanyarem, perquè tothom està decidit a guanyar.’ S’acomiada de tothom a la plaça. Abraçades amb Roger Espanyol, encaixades de mans, petons. Rep molt d’encoratjament per a continuar el viatge i, en encaixar, amb la mà forta i la mirada neta, encomana les ganes de no defallir, de continuar la lluita infatigablement, cadascú a la seva manera.

FOTOS EXTRETES DEL SEU TWITTER