L'escriptor i filòsof francès François Marie Arouet, conegut com a Voltaire i representant del segle de les llums, va ser un gran admirador de Catalunya.
La ràdio francesa de Barcelona, Equinox, li ha dedicat un reportatge, en el qual subratlla que tot i que el filòsof mai va viatjar a Catalunya, en tenia idees molt pensades.
Les va expressar en el seu llibre El segle de Lluís XIV, aparegut l'any 1751, quaranta anys després de la derrota dels catalans el 1714 per les tropes de Felip V.
La visió de Voltaire frega l'exaltació.
L'autogestió
Catalunya pot passar de l'univers sencer, i els seus veïns no poden passar d'ella.
El record del setge del 1714 i la guerra
Lluny del fet que l'abundància i les delícies hagin suavitzat els habitants, han estat sempre guerrers, i els de la muntanya sobretot han estat ferotges”
Malgrat el seu valor i l'amor extrem per la llibertat, [els catalans] han estat subjugats en totes les èpoques: els Romans, els Gots, els Vàndals, els sarraïns els van conquerir.
La comparació climàtica amb Castella
Catalunya és un dels països més fèrtils de la terra, i dels més afortunadament situats. Tant regat de rius preciosos, de rierols i de fonts, com la vella i la nova Castella n'és desprovista, produeix tot el que és necessari per a les necessitats de l'home, tot el que pot adular els seus desitjos en arbres, en el blat, en fruits, en verdures de tota espècie”.
Barcelona i riquesa mineral
Barcelona és un dels bons ports d'Europa, i el país ofereix tot per a la construcció de naus. Les muntanyes són plenes de pedreres de marbre, de jaspi, de cristall de roca. S'hi troben també moltes pedres precioses. Les mines de ferro, d'estany, de plom, d'alum, de vidriol hi són abundants: la costa oriental produeix corall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada