Font diari Ara (2019-09-17)
"Els plans del grup es van precipitar després de l’explosió de la casa d’Alcanar, on la cèl·lula feia setmanes que preparava els explosius. Hi havien acumulat entre 200 i 500 quilos de triperòxid de triacetona (TATP), l’explosiu conegut com a Mare de Satan, suficients per causar una massacre en les dues ciutats. La mort del cervell del grup i d’un altre dels seus integrants i la pèrdua dels explosius va portar la resta de membres a improvisar els dos atacs a la Rambla de Barcelona i al passeig Marítim de Cambrils, en els quals van morir 16 persones.
Segons les fonts consultades, la idea del grup era dividir-se entre les tres furgonetes llogades entre el 15 i el 17 d’agost per dirigir-se als objectius. Les incògnites són si el triple atac es preveia a la mateixa hora o amb unes hores de diferència -el 20 d’agost es va jugar un partit entre el Betis i el Barça però a les 20.15 h-, si en els tres casos s’hagués fet servir material explosiu i si, en el cas de l’atac a la Torre Eiffel de París, el grup comptava amb algun tipus de col·laborador."
Però per a mi, el millor article d'avui sobre el 17-A és la crònica de Quico Sallés a el Món Diari
16 d’agost de 2017. Són les onze de la nit. Abdelbaki Es Satty, Youssef Allaa i Mohamed Houli Chemlal acaben de sopar al jardí d’un xalet ocupat a l’urbanització Montecarlo d’Alcanar. Houli Chemlal es queda al jardí. Els seus companys retiren els plats i entren cap a la cuina. No en tornen a sortir. Un quart d’hora després tot esclata pels aires. Houli Chemlal queda ferit.
A les primeres de canvi, els serveis d’emergència ja veuen coses rares. No és una explosió normal. Està minat de bombones de butà. Els magazins matinals de ràdio s’aboquen a la notícia frenèticament. És ple mes d’agost i l’actualitat ve marcada els atacs contra busos turístics a Barcelona.
A primera hora de la tarda de l'endemà, una retroexcavadora que treballava en el desenrunament del xalet d’Alcanar topa amb més material explosiu. Una nova explosió. Operaris, policies i bombers queden ferits. Les alarmes es disparen per unes explosions en una tranquil·la zona de segona residència. La incògnita s’aclarirà poques hores després.
Les Rambles, el segon sotrac
Falten deu minuts per les cinc de la tarda. Una furgoneta FIAT Talento atropella la zona peatonal de les Rambles, plena de turistes. La Rambla de Canaletes, d’Estudis i Sant Josep esdevè un escenari dantesc i tràgic. La furgoneta s’atura al mosaic de Miró just davant del Pla de la Boqueria. Ha recorregut 800 metres i ha deixat un rastre 14 morts, dos nens entre els cadàvers, i 128 ferits.
El conductor de la furgoneta, Younnes Abauyaaqoub, fuig. La tragèdia, els nervis i el sotrac li donen cobertura. Arriba al nord de la ciutat, a la Zona Universitària gairebé una hora després. Falten deu minuts per a dos quarts de set de la tarda. Pablo Pérez Millán torna cap a casa per la Diagonal. No hi va arribar mai. Younnes l’aborda, li va clavar un ganivet al pit i el mata. L’assassí agafa el volant i continua la fugida. Envesteix un control dels Mossos i prosegueix la macabra carrera fins un aparcament d’un Caprabo de Sant Just Desvern, on abandona el vehicle i la seva darrera víctima. Younnes desapareix. Es converteix en l’enemic públic número u de Catalunya fins que el 21 d’agost és abatut pels Mossos a Subirats, al Penedès, amb un cinturó simulat d’explosius , després d’una localització de pel·lícula amb l’ajuda de la col·laboració ciutadana.
Mentrestant, amics d’en Younnes, i només una hora després de l’atropellament, Mohamed Hichamy, Omar Hichamy, El Houssane Abouyaaqoub, Said Alla i Moussa Aukabir, la majoria de Ripoll i criats junts des de l'infantesa es troben en una benzinera de Montbrió del Camp. Omplem un Audi A3 d’un germà dels nois i marxen cap a Cambrils, on compren, ja de nit, ganivets i una destral. Armats es dirigeixen cap Riudecanyes on celebren la cerimònia del “camí de no retorn”, un ritual amb què els gihadistes s’acomiaden de la seva presència terrenal.
Tots cinc s’enfilen al cotxe, entren a Cambrils, estimben el vehicle contra una patrulla dels Mossos, atropellen mortalment una dona i en fereixen 14. Surten del cotxe, branden els ganivets i porten un cinturó d’explosius simulats. Els Mossos els abaten. La por s’instal·la al relat social. Les xarxes bullen. Els mitjans s’abonen al fil de la tensió. La policia agafa el protagonisme i gaudeix d’un blindatge social inèdit a Catalunya. Els Mossos tanquen el país i comença una investigació rapidíssima.
El triangle del mal
Alcanar, Barcelona i Cambrils s’ha convertit en un triangle del mal. Tot està entortolligat. Enmig de l’astorament de la societat catalana, els Mossos intenten aclarir els fets. Barcelona està col·lapsada i Catalunya en estat de xoc. Poc a poc, les coses es van aclarint. Un dispositiu policial sense precedents comença a descobrir la suposada clau de volta de tot plegat. La clau mestre que ho explicaria tot: l’imam de Ripoll, d’on eren els terroristes, Abdelbaki Es Satty. La persona que hauria articulat una cèl·lula gihadista de manual durant prop de dos anys, esquivant la pressió social i policial i amb moltes zones fosques encara per aclarir.
D’Es Satty és la lletra de la nota trobada entre la runa d’Alcanar “diumenge 27 del mes de Dhu-l-qada de l’any 438 Hg”, que correspondria al 20 d’agost de 2017. El dia que la cèl·lula orquestrada per Es Satty tenia previst atemptar amb centenars de quilos d’explosius comprats, fins i tot, per Wallapop, a llocs claus de Barcelona com la Sagrada Família. El pla s’estronca amb l’explosió d’Alcanar. La cèl·lula va decidir aplicar el Pla B que havien sospesat durant les reunions i les trobades ‘operatives’ a Ripoll, Gombrèn i Alcanar. Un pla menys mortífer, però també sanguinari.
Principis de 2015
Tot comença a principis de 2015. Es Satty ha sortit de la presó de Castelló. Quatre anys de garjola per tràfic de drogues. El CNI i els serveis d’Informació de la Guàrdia Civil, l’entrevisten. Interior i Seguretat de l’Estat al·leguen que és un “protocol habitual”. És la gran zona fosca de la investigació que ha despertat tot tipus de suspicàcies. Una relació opaca i confusa que s’incrementa quan el responsable de la darrera mesquita de Ripoll on va treballar assegura que fins a tres cops el Cos Nacional de Policia va preguntar per ell durant els mesos previs als atemptats.
Es Satty comença a exercir d’imam a la comunitat Al Fath de Ripoll. A la capital ripollesa ni el llogater, ni el seu company de pis en deien gran cosa per no dir res. Només el propietari del Kebab més veterà de Ripoll en va malparlar i el va arribar a titllar de “fanàtic”. A les seves pregàries hi acudien els joves de la cèl·lula. El procés d’adoctrinament havia començat. L’avantatge és que tots es coneixien des de la infantesa. Youssef Allaa, Younes Abauyaaqoub i Mohamed Hichamy es conformen com el nucli dur de la cèl·lula. Incorporen amics i germans. Els investigadors destaquen primers missatges en xarxes socials al gener de 2015 de Moussa Oukabir vantant-se que li agradaria matar infidels.
L’imam aplica el manual. El juliol de 2015 és acomiadat de la mesquita. El 15 d’octubre emigra a Brussel·les on s’hi està fins el 31 de gener de 2016, quan torna a Catalunya. Paral·lelament, Youssef Allaa s’instal·la a Castelló, a petició de l'imam. Es Satty no ronda gaire per Catalunya i torna a marxar a Bèlgica el 3 de febrer. Intenta trobar feina d’imam i no se’n surt. D’aquesta época és quan la policia local de Vilvoorde es posa en contacte oficiós amb els Mossos preguntant pel seu historial. Els Mossos no tenen cap fitxa oberta. Els serveis d’informació de l’Estat sí, havien contactat amb ell a la presó, tal i com consta al sumari. La seva estada coincideix amb l’atemptat de Zavetem, de 23 de març de 2016.
Es Satty torna a Catalunya el 13 d’abril i pocs dies després d’incorpora com el nou imam de l’altre mesquita de Ripoll, Annour, una escissió del seu antic patró, al comunitat Al Fatah. En aquesta fase comença l’ofensiva final. És el Ramadan, entre el 6 de juny i el 5 de juliol de 2016, la cèl·lula celebra una reunió en un parc discret de Ripoll. Expliquen les intencions. A la tardor posen en marxa la maquinària. Es reuneixen tres cops per setmana i en el pla apareix la possibilitat d’atacar amb furgonetes i ganivets si no poden amb els explosius.
El nucli dur de la cèl·lula viatja al Nadal a París i Bèlgica. Es Satty marxa al Marroc a l’abril de 2017. Comença la compra de material. Un escrupulós informe de la URIAX, la Unitat d’Investigació de Radicalisme a la Xarxa, en fa la reconstrucció a través dels mòbils recollits en els escorcolls. Un dossier que consta especificat al sumari del cas de l’Audiència Nacional i que enfila com a valor a través dels testimonis protegits que deslloriguen el cas. Entre maig i juny es reuneixen a Ripoll, al carrer i a la mesquita. Intenten fer d'una casa de Gombrèn el quarter general. Al juliol ja tenen tot el material comprat a través de wallapop i amb compres en efectiu arreu de Catalunya: des de Gurb a Amposta.
Marxen de Ripoll al juliol cap a la casa ocupada d’Alcanar on ultimen els detalls. Volen marxar de la ciutat que els ha vist crèixer per no despertar suspicàcies. S'acomiaden d'alguns. Hi ha gent que sospita coses. Gairebé tot està enllestit. Entre l11 i el 12 d’agost, Younnes Abauyaaqoub i Hichamyvan a Paris. Es miren la Torre Effiel. Però tornen a Alcanar. Abans es venen les seves darreres joies d'or a Vinarós. El 16 i 17 d’agost lloguen les furgonetes. El mateix 17, en Dris Aukabir es fa enrere. El seu germà continua. Va ser el segon detingut i qui va obrir la investigació. Esclata Alcanar. Canvi de plans.
La cèlul·la posa en marxa el pla B. Mohamed Hichamy i Younnes Abauyaaqoub es troben en una àrea de servei. Aquest marxa cap a Barcelona. L’altre cap Alcanar i ordena a la resta del grup anar cap “el riu”. Després marxaran cap a Cambrils. La resta de la història ja se sap. Ripoll i Catalunya encara es pregunten per què i com va poder passar. Més enllà de l’obscurantisme de la figura de l’imam van fallar moltes peces d’una màquina que tothom va considerar més o menys segura. Un fracàs col·lectiu, una història amb zones fosques. Un judici per celebrar. Hi ha dubtes. Dos anys i ningú se'n va adonar. Dos anys, viatges i un imam controlat pels serveis d'informació. Tot plegat, massa garbuix per resoldre enmig de la desgràcia. "
El Nacional
El jutge Fernando Andreu va encarregar una investigació policial per determinar si els atemptats de Barcelona i la cèl·lula terrorista que els va perpetrar tenia connexions internacionals i si estava en contacte amb els grups terroristes de Bèlgica, França i Gran Bretanya, on hi havia hagut els atacs dels últims anys.
Tot i que la fase d'instrucció encara no està acabada, que hi ha 3 peces secretes i que s'han acreditat seguiments de viatges a Bèlgica dels terroristes dels atemptats de Barcelona i Cambrils, fonts de la investigació asseguren que fins ara no s'ha trobat cap connexió internacional amb altres cèl·lules terroristes. També es descarta la connexió a partir del material explosiu trobat. No es van fer servir ni els mateixos materials ni la mateixa metodologia.
La policia reconstrueix en el sumari els diversos viatges que fan els diferents membres de la cèl·lula a Bèlgica i França, però no ha quedat acreditat que tinguessin relacions amb altres terroristes. De fet, en el sumari que es va fer públic ara fa un any, es reprodueix la declaració del terrorista supervivent dels atemptats que assegura haver escoltat una conversa on es parla d'un segon grup terrorista assentat a França que pretenia entrar a Catalunya. Però un any després, tampoc ha quedat acreditada l'existència d'aquesta cèl·lula.
Seguint la pista
Un any abans de l'atemptat apareix una amenaça terrorista contra la Sagrada Família. Els investigadors creuen que coincideix amb el moment de radicalització de la cèl·lula dels joves de l'atemptat a Barcelona. Era el 9 d'agost del 2016. Els Mossos d'Esquadra investigaven la imatge que va difondre Daesh, on es veuen diferents monuments de tot el món. Per primera vegada en una imatge d'aquest tipus apareix un monument de Barcelona: la Sagrada Família. El símbol barceloní compartia missatge amb la Torre de Pisa, l'Estàtua de la Llibertat, el Coliseu de Roma, el Big Ben de Londres i l'Òpera de Sidney. Sobrevolant els monuments, dos avions comercials que recorden els atemptats a les Torres Bessones de Nova York l'11 de setembre del 2001.
Entre la documentació trobada hi ha indicis que la Sagrada Família podia ser un dels objectius i que la cèl·lula podia haver rebut la influència de Daesh. Però no consten proves que ho acreditin.
L'any 2006, l'imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty va estar relacionat amb l'operació Xacal. Es Satty va compartir cel·la amb Belgacem Bellil, que posteriorment es va immolar a l'Iraq i va matar 19 soldats italians.
Anys més tard, Abdelbaki Es Satty va rebre quatre "visites policials" al centre penitenciari Castelló I, on complia condemna per tràfic de drogues. Va ser entre els mesos d'abril i juny del 2012 i la darrera el 17 de març del 2014, un mes abans que abandonés la presó. En concret, consta que Es Satty va ser visitat pels agents de la Guàrdia Civil els dies 5 d'abril, 24 de maig i 26 de juny del 2012. I que hi va haver una visita d'agents del CNI el dia 17 de març de 2014, és a dir, mesos abans que es constituís el grup terrorista que perpetraria els atemptats.
Els viatges
El sumari dels atemptats de Barcelona i Cambrils reflecteix l'interrogatori de Mohamed Houli Chemlal. Houli Chemlal explica que Younes Abouyaaqoub i Omar Hychami van fer un viatge a Marsella i a París. "Aquesta nit vam dormir a casa meva i, l'endemà, vam anar a Alcanar on es trobaven Mohamed Hychami i Youssef Aallaa. Younes i jo ens vam quedar i Omar va marxar", relata. La dada coincideix amb l'informe policial que s'obté de la col·laboració amb la policia francesa que ratifica que Abouyaaqoub i Hychami van estar a França i que van comprar unes targetes de telèfon mòbil.
"Quan era a Alcanar vaig sentir com Younes Abouyaaqoub, Mohamed Hychami i Youssef Aalla, que es trobaven al porxo, parlaven entre ells. El primer que vaig sentir és que parlaven de dos homes que es movien molt amb l'imam i que feien viatges a França i a Bèlgica, que aquests homes eren els que manaven per ell, que eren gent de diners i que ens ajudarien; d'ells no en sé res més", prossegueix Mohamed Houli Chemlal en la seva declaració.
De la conversa Houli Chemlal conclou que hi ha una altra cèl·lula gihadista a França que podria entrar a Catalunya per Andorra i atemptar a Lloret de Mar: "Una altra cosa que els vaig sentir dir, que és pel que tinc por, per la meva família, és que deien que no estàvem sols, que coneixien un altre grup. Que l'imam coneixia un altre imam que tenia un altre grup com nosaltres, de vuit o nou persones. Aquest grup era de França i que tenien pensat passar a Espanya per Andorra, comprar armes i atemptar a Lloret de Mar. Volien atemptar contra l'Ajuntament i la Policia. Jo no sé si ho volien fer de manera coordinada amb nosaltres o no". Però d'aquest viatge i d'aquests individus no apareix enlloc informació nova.
Altres membres de la cèl·lula havien fet altres viatges a Suïssa i Alemanya del 18 al 20 de desembre del 2016, a París i Brussel·les els dies 25 a 28 de desembre del 2016, amb el mateix Audi A-3 que després es faria servir en l'atemptat de Cambrils.
A més, setmanes abans dels atemptats de Barcelona i Cambrils Moussa Oukabir va anar a París. Va explicar al seu germà que hi havia anat amb moto i amb un amic. Entre els amics d'Oukabir, n'hi ha dos que tenien motocicletes de gran cilindrada: Mohamed el Ghazi i Youness Abouyaaqoub.
Les darreres informacions sobre la relació entre l'imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty i el CNI han portat al pare del nen mort a la Rambla, Javier Martínez, que forma part d'una de les acusacions, a demanar una investigació detallada i que s'inclogui en la instrucció del cas.
El judici
El judici dels atemptats de Barcelona i Cambrils no té data i, tot i que la investigació està avançada, la instrucció està encara molt lluny de tancar-se. Falta resoldre les darreres diligències presentades pel pare del nen mort a la Rambla, Javier Martínez, i fer tots els escrits d'acusació i defenses.
Les parts preveuen que no hi haurà judici fins d'aquí un any o fins al 2021.
ElPaís: fotos des d'un balcó proper
ElPaís: fotos des d'un balcó proper
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada