 |
| A l'horitzó s'observa el turonet hi ha el poblat ibèric d'Ullastret |
Ens proposem seguir
la VIII trobada de Wikiloquerus entre Ullastret, Canapost, Peralada i tornada a Ullastret. És una ruta gravada al gener del 2020, abans del temporal Glòria i del covid-19.
Ha plogut molt des d'aleshores i algunes coses han canviat molt i ja esmentarem més endavant.
Trobareu totes les
rutes fetes a peu per aquest bloc aquíDeixem el cotxe al pàrquing del poblat ibèric d'Ullastret. Hi ha diverses caravanes. Un home que surt d'un vehicle i l'acompanya un gos, llença una bossa d'escombraries al contenidor de rebuig (no ha reciclat: un punt negatiu )
Iniciem la ruta vorejant uns camps de blat i un bosc. A poc a poc el camí es fa més difús i imprecís. Sort que el meu company de trajecte té un GPS Garmin amb resolució de 7m en comptes dels 15 d'un mòbil normal. En anteriors aventures el meu mòbil ha marcat de 2 a 3 km menys que el seu. Per tant, avui no l'obriré per no fer més el ridícul.
Confiem en la ruta dels Wikiloquerus però aviat veiem que hem transitat universos diferents.
Acabem mig perduts al mig d'un camp d'oliveres i el camí ens fa baixar pel mig de la foto anterior.
Han passat 6 anys i comencem a pensar que els wikiloquerus deuen fer una mena de broma a cada sortida competint a veure qui s'embardissa més.
La pluja dels darrers mesos i l'efervescència de la Primavera fa que els camins siguin plens de flors, bardisses, ortigues i altres herbes.
Ermita dels Socors
 |
| Ho obrim i hi ha una sorpresa (geocatching) |
Canapost
Peratallada (el parc temàtic)
Peratallada no està fet per a nosaltres però he de reconèixer que és una vila senyorial amb molta història que s'ha mantingut prou bé.
"Fill meu, cada cop que vegis una roda de molí,
recorda de què treballaven els teus ancestres"
Baixem de la torre (val la pena pujar-hi) i prosseguim enfilant-nos en un turonet on menjarem un entrepà
Ens queda una recta final envoltada de conreus diversos espurnejats de roselles.
Ens espera la traca final. Després de 15 km i a 1 km de l'arribada no veiem el camí marcat que ens apropi al turonet del poblat ibèric d'Ullastret.
Anem endavant i enrera sense èxit.
Amb fe cega amb el GPS decidim obrint-nos camí a través d'un bosc ple de bardisses, arbres caigut, terra irregular i fent pujada fins a trobar el pont.
Exemple d'una foto pont d'altres anys:
En el nostre cas, a la dreta de la persona amb l'abric de color verd, només hi havia arbres i matolls.
Foto d'ahir, on s'observa que la natura ha envaït el pont
Foto d'ahir mirant del pont cap a la plana:
Foto del pont, mirant endavant:
Vam obrir-nos pas durant 15 metres i amb una lleu pujada, segons aquesta imatge de GoogleMaps
Però potser hauríem d'haver passat per aquest altre camí (color blau) tot i que en cap moment el vam intuir.
Resumint: fa 6 anys devia ser transitable, però avui no. Fa molt de temps (anys) que no hi passa ningú per aquest camí. Informarem a l'autor de la ruta perquè ho comenti.
Un ruta divertida, una anècdota per explicar, una estona amb bona companyia.
Cal remarcar la brutícia trobada en algun lloc i els cartutxos dels caçadors que vam recollir.
Informació històrica
2023: descoberta la porta ibera d'entrada a l'illa d'en Reixac
2024: descobertes a l'illa d'en Reixac
Wikipedia: la ciutat íbera d'Ullastret
