Una vegada més Quark o Antonio Garcia Asenjo ens il·lustra amb la seva visió del món amb aquesta entrada de fa uns dies (11 d'octubre del 2025)
Aquest cop no en farem cap resum sinó que us mostrem les gràfiques que per sí soles ja diuen més que mil paraules i us recomanem llegir la font original.
"Una supernova és una explosió estel·lar que passa durant les darreres etapes d'una estrella massiva. Després d'aquesta explosió fascinant, l'estrella es col·lapsa en una estrella de neutrons o forat negre.
Crida l'atenció perquè durant la fase final, la lluminositat augmenta notablement durant setmanes o mesos i desapareix.
He anomenat “efecte supernova” al procés que estan vivint els mercats, quan estem al punt més alt de la nostra civilització. El "combustible" (recursos) de l'estrella (civilització) està gairebé esgotat, però això no evita una magnífica última ranera, en forma de la bombolla més gran de la història.
Pràcticament tots els actius estan experimentant alces explosives, tot i que les dades apunten cap a una contracció econòmica ja iniciada. I pel seu fora poc, l'“aliment” que mou aquestes vertiginoses alces, és una combinació d'especulació i injecció massiva de deute, factors ambdós que profetitzen un exercici dramàtic al final de la festa.
Les economies occidentals tenen els recursos com a component fonamental, però el reflex dels mercats i el PIB fa temps que es va allunyar d'aquesta base i pràcticament només computen els serveis com a mostra d'una societat excessivament madura que valora les activitats lúdiques, en lloc de la producció industrial o agrícola. Es dóna per suposat que les matèries primeres i la indústria bàsica, pilars de la revolució industrial, sempre seran abundants i en tot cas, el sistema monetari ideat en benefici propi serà suficient per adquirir les necessitats peremptòries de tot tipus de materials."
"Conclusió de Quark.
En definitiva, el petroli-coure (elements fonamentals per al transport fòssil-elèctric respectivament) barat s'ha acabat i el gegantí deute del sistema ha causat un rebuig a acceptar el pagament de moneda occidental per part dels principals productors industrials, cosa que ens conduirà a una guerra sense caserna, mentre la contracció econòmica comença a ser aclaparadora.
Enmig d'una situació tan perillosa que amenaça la supervivència del sistema, no se'ns acudeix altra cosa que inflar fins a rebentar els mercats, en una bombolla letal.
La població no és conscient del problema que ens acuita. Continua vivint el dia a dia com si res no pogués passar, encara que si està notant la pèrdua de poder adquisitiu. Quan la lluita (guerra comercial o militar) s'estengui, ja serà tard i els governs occidentals estan preparant una sèrie de mesures de control
(diners digitals, control facial, control dels comptes digitals, restriccions a la mobilitat, etc.),
quan arribi el moment de l'explosió de la supernova.
Tampoc no és culpa de ningú. Hem crescut tot el que hem pogut, aconseguint a Occident o elevat estat del benestar. Però hauríem d'haver pensat abans, que finançar-ho tot amb diners gratis no pot ser sostenible indefinidament en el temps i abans o després, algú ens passaria una factura que mai no podrem pagar. Està bé confiar en l'enginy humà per intentar sortir de tots els problemes, però la impressora màgica és un miracle, no una cosa real.
Aquest altre exemple, mostra com el 2020 es va trencar la màgia dels tipus zero. La inflació "persistent" no és producte del creixement natural, sinó de l'emissió monetària sense control. I ara toca pagar la factura... de l'enorme deute acumulat."
Imatge creada per ChatGPT (Noel Gallagher amb una supernova al darrera)
Per a treure una mica de ferro a l'assumpte acabarem amb el vídeo de la famosa cançó d'Oasis.
Aquest és la tercera entrada que dediquem a l'anàlisi de diferents experts del comunicat de l'Agència Internacional d'Energia del resum o estat del món en l'àmbit energètic.
Pic del petroli, piràmides Ponzi i fronteres planetaris | Frankly 109
És un pensador, investigador i divulgador, que treballa en la intersecció entre energia, ecologia, economia i sistemes socials. NATE HAGENS+2resilience+2
Experiència i trajectòria
Va començar la seva carrera a les finances. Abans de dedicar-se al tema de l’energia i l’ecologia, va treballar a Wall Street i en institucions financeres. Post Carbon Institute+1
Va ser director editor de The Oil Drum, una web molt respectada d’anàlisi i debat sobre subministraments d’energia, transició energètica i temes relacionats. NATE HAGENS+1
Educació
Té un Màster en Finances (MBA) amb honors de la University of Chicago. Post Carbon Institute+1
Té un doctorat (Ph.D.) en Recursos Naturals de la University of Vermont. NATE HAGENS+1
Activitats actuals
És director executiu de l’Institute for the Study of Energy & Our Future (ISEOF), una organització que estudia com les societats poden adaptar-se a un futur amb menys energia i recursos, i als canvis que això comporta. NATE HAGENS+1
Imparteix un curs d’Honors anomenat Reality 101: A Survey of the Human Predicament a la University of Minnesota. Post Carbon Institute+1
Host del podcast The Great Simplification, on parla amb experts sobre ecologia, energia, tecnologia, economia, etc., amb una visió de sistema. NATE HAGENS+1
En aquest vídeo de 21 minuts parla de diferents temes.
Sense inversió addicional als camps ja existents (és a dir, mantenint la producció als camps en funcionament avui) faltarien 45 milions de barrils/diaris el 2050.
Si es desenvolupen les reserves (230.000 milions de barrils) en projectes encara no aprovats, encara hi faltarien 18 milions de barrils.
I si no es desenvolupen, implantarem el pla Zero Net, de manera que com sempre, per a IEA no hi ha cap problema. (mode ironia)
IEA no discuteix en cap moment que faltin reserves per mantenir la producció, i per això ens hem de creure que continuen existint les enormes reserves mundials, que els països anuncien cada any. Què passa si aquestes reserves producte d'una revaloració de paper no existeixen?
Deixant de banda aquesta important qüestió, ens diuen que faltaran 45 milions de barrils /diaris el 2050. I que 28 milions procediran del desenvolupament de les reserves existents, sense desenvolupar, malgrat no estar aprovades. La resta, pendent per descobrir ...
Segons Rystad, queden 14 anys de reserves provades. I tota la resta són fer volar coloms, perquè la taxa de reposició de reserves, via descobriments ha baixat al 15%, clarament insuficient per mantenir la producció.
Al mateix temps, recentment la mateixa IEA ha reconegut (segons Javier Blas) que el pic de la demanda de petroli anunciat a bombo i plateret, no és segur ni molt menys i és molt possible que la demanda de petroli segueixi augmentant malgrat tot.
El desenvolupament de projectes pendent ha caigut en picat.
Si consultem la taula de projectes aprovats, en queden molt pocs per acabar.
Si es fixem en projectes després del 2027, veurem que en queden molt pocs i la mateixa IEA reconeix que es necessiten 5,5 milions de barrils /diaris en nous projectes només per mantenir la producció.
Si no s'aproven nous projectes, el declivi serà espectacular a partir del 2030, quan amb prou feines entrin en producció, els projectes posats en desenvolupament i donat el retard, és pràcticament segur que el 2030, ja tindrem un fort dèficit de petroli (només la massiva perforació de farciment i la inversió en shale oil ha permès mantenir. I el que és pitjor, des del 2030, el dèficit no farà més que créixer. El primer gràfic de l'informe mostra clarament, que sense shale oil ni líquids de gas natural, la producció de petroli convencional està caient des del 2005. Però el miracle del shale oil està a punt d'acabar i els líquids de gas natural no són petroli, de manera que el problema començarà a gran escala, quan el shale oil decreixi.
Sense transició energètica que substitueixi els combustibles fòssils, amb un esperat augment en la demanda de petroli i amb un greu problema en l'oferta de petroli, segons aquest informe recent de la IEA, no queda cap esperança per al creixement econòmic mundial.
Ara podem entendre el moviment geopolític que s'està produint a tot el món. La lluita pels recursos no és una cosa del futur sinó que està lligada al present. El pastís començarà a minvar aviat i malgrat l'excés de petroli puntual el 2025-2026, el món només serà plenament conscient d'aquest informe i les seves conseqüències, a finals de la present dècada o al començament de la dècada del 2030.
Sempre que Guillem Planisi Blanquer àlies Beamspot publica alguna cosa al seu blog de substrack o apareix en algun mitjà (com el vídeo que posarem al final) cal escoltar-lo. Primer et semblarà que és molt fort el que diu però després t'ho argumenta basant-se en la seva experiència d'enginyer i sap de què parla.
Entradeta breu sobre una notícia que molt poca gent ha vist. Notícia silenciada que implica molt més del que sembla, potser precisament per això s'ha silenciat.
D'acord, abans que res, aquí hi ha molt de subjectiu i personal, ja que estic parlant de la que va ser casa meva, Continental GmbHfins al 2021.
Però és que va ser a Continental, crec que per allà 2013 vaig descobrir tot el percal del Peak Oil, arran de la meva experiència als cotxepiles a la central de Nuremberg.
Seu de Nuremberg
I precisament per això, crec que això és molt més rellevant del que pugui semblar a simple vista.
Condicions del context
En realitat, el context en què tot això és un clàssic ja d'aquesta bitàcola: la desindustrialització d'Europa, i l'accelerat declivi de la nostra economia (entenent que som a la UE), amb França i Alemanya al capdavant.
Alemanya, mentrestant, semblava que estava en millor situació. Però només perquè té més marge d'endeutament a causa d'una clàssica doctrina fiscal molt estricta i arrelada culturalment.
Però això no només és un fantasma, és que el mateix Kanzler Merz ja ha dit que s'endeutarà per “salvar la situació”.
L'evolució del consum elèctric d'Alemanya, però, és realment preocupant:
I és en aquest entorn que em va arribar la notícia. Però abans, uns
Precedents.
Era el 2013 i estava investigant què podia treure de Continental que expliqués la situació dels cotxes i les previsions, em vaig trobar que la direcció teutona fa els deures. Tal i com s'esperava.
Si veus que el sector on treballes té un futur negre a 10 anys vista, canvia abans que la cosa es posi desesperada.
Allò de “Col·lapsa ara i evita l'hora punta”.
Així em vaig trobar que l'empresa feia els deures en aquest sentit, i que a sobre els estudis eren accessibles per a tots els empleats. Per a tots els empleats, no només per a quatre privilegiats. En aquell moment treballaven en tres escenaris possibles:os:
· Cotxepiles per a tothom.(descartat 2016)
· El transporte com a servei. (descartat 2024)
· Campi qui pugui (o sigui Peak Oil, amb tots els ets i uts).
Vaig acabar la meva sèrie sobre els cotxepiles amb un epíleg: el meu col·lapse i jo. Aquí avisava que el més lògic era que Conti tanqués, com a mínim, la secció d'Interior (on estava enquadrada la meva planta: els TFT's de LG ens els venien a un preu més alt que el que els mateixos de LG venien tot l'aparell complet als nostres clients).
El Pla.
Mentrestant, en paral·lel, la direcció plantejava un canvi estratègic gran, passant del primer escenari al segon. Això implicava la venda de tot un tros, que van anomenar Vitesco, i que al final amb prou feines van aconseguir col·locar-lo… a la propietària de Continental (María Elizabeth Schaeffler, propietària de Schaeffler al complet, i del 70% d'accions de Conti).
Aquesta última informació (que al final, davant del deute impagable i la impossibilitat de vendre una empresa al sector dels cotxes que no avança com estava previst, la comprava la mateixa propietària de Conti) és del 2024, encara que era més que previsible des de feia temps.
Però això encara no cobreix tots els deutes que arrossegava Conti amb el problema dels cotxes que no són rendibles.
El pla de reestructuració del 2019 en teoria havia de durar fins al 2029. Amb una revisió del plantejament a mig camí, el 2024. I contemplava passar-se a ser proveïdor de serveis de conducció autònoma de flotes com a servei.
Ja sabem com està això del conductor automàtic de cotxes, les flotes com a servei i altres.
Així que ara, de cop i volta, i quatre anys abans del previst, Continental GmbH anuncia que es ven a trossets. D'acord, no ho diu així la companyia. Però la nova Aumovio és només una part (l'electrònica) de Continental, que s'escindeix, deixant amb el nom original només el que era Continental al principi: fabricant de pneumàtics i gutaperxa.
És a dir, que la opció 2 de “Transport com a servei” s'han descartat ja, i estan en mode pànic, campi qui pugui, vendre tot allò vendible i encara rendible (l'electrònica, que és el que es treuen de sobre encara és rendible, i, per tant, apetitosa i susceptible de ser venuda, i així esbandir els deutes).
Que la revisió el 2024 va deixar clar que això no funcionava, i que calia fer un cop de timó s'evidencia precisament amb aquesta notícia.
És a dir, que la notícia, passada amb sordina, i en un entorn en què es parla poc (però una mica més) sobre el retard en la prohibició de cotxes de combustió, confirma el mateix: la indústria automobilística està en caiguda lliure.
Massa tard
Ja des que vaig trobar aquesta informació a la intranet de Conti, em vaig adonar fins a quin punt les elits estaven al corrent del tema Peak Oil. És més, vídeos i notícies internes de Continental explicaven com tots els fabricants alemanys havien convençut Frau Merkel que calia frenar això, que no és or tot el que llueix, i que el pla era massa accelerat per a Europa.
Tot apunta que a Brussel·les no es van voler baixar del ruc, malgrat que els fabricants en general, els alemanys en particular i la mateixa Ángela Merkel tenien clar que hi havia un problema seriós amb una aberració semblant.
L'assumpte és que la UE estava decidida a tirar pel dret, sense entendre els efectes de segon ordre (com la majoria), i ni pensar que n'hi havia de tercer o quart ordre. Tot i això, almenys els que treballen amb la realitat física i econòmica, és a dir, les empreses que han de fer realitat el somni humit dels nostres estimats líders suprems, es van adonar que això no era factible en els terminis explicats.
Jo em vaig adonar molt abans, i per això vaig tocar el dos de la posició com a enginyer de R+D a Nurermberg. I vaig fer bé.
El problema és que quan vaig entendre el problema del Peak Oil i que els cotxepiles mai no serien assequibles per a la població general, les mesures ja estaven preses i semblaven irreversibles. I aquestes presses, com sempre, van ser males conselleres.
El mateix van entendre a Continental el 2016, després del "No" de Frau Usura Wonder Lying. Va ser llavors quan el Dr. Degenhart va decidir desfer-se de la divisió de cotxepiles i similars i passar a l'escenari de transport com a servei (opció 2), cap a finals del 2016, mentre jo escrivia la part final a la sèrie.
Pas cap a l'opció 2
Ho va discutir amb Frau Schaeffler cap a Nadal de 2016, ho va comunicar a la direcció màxima de Conti al Gener o Febrer de 2017, van començar a treballar per a Febrer/Març al pla, que es va filtrar a la premsa al juliol de 2017.
La reestructuració oficial va començar a l'estiu del 2019. La idea era reduir la plantilla total a la meitat per a principis del 2029. Però a Àsia augmentarien plantilla, la qual cosa significa que la resta del món rebria un dur correctiu.
Al setembre van anunciar que tancarien la planta de Babenhausen (la seu d'Interior), que encara continua oberta, i el 20 de novembre del 2020, van venir a la planta de Rubí a dir que nosaltres érem els següents. L'1 de novembre vaig dir a la presidenta del comitè d'empresa que ens tancarien. Va riure.
Planta de Rubí
Al desembre de 2022 es va tancar definitivament la planta de Rubí (insisteixo, Babenhausen segueix funcionant, encara que només en part). I no va ser la primera a tancar, ni la darrera. Altres plantes europees (Pisa, per exemple) també han tancat, fins i tot una divisió sencera de Praga va tancar, traspassant els seus actius a una altra divisió de Continental al mateix polígon industrial, al costat dels actius de la planta de Rubí (en plena pandèmia estava jo a Praga, plena de turistes i sense cap màscara, muntant la nova línia).
És clar que Continental també veia que això se n'anava en orris quan van avisar Brussel·les. Com que els polítics europeus es van plantar i es van negar a baixar del ruc, Continental va prendre la decisió de reduir velamen, volum, i inversions.
Es van quedar curts, i ara ja estan venent les joies de l'àvia a preu de saldo davant la caiguda terrible que estan veient. I només ara, davant el desastre autoinfligit per les nostres sàvies i intel·ligents ments preclares i supremes en el seu lideratge, fins i tot els mateixos capitostos estan començant a fer-se enrere.
Massa tard. Ara ja és inevitable.
Conclusions.
El gràfic de consum elèctric d'Alemanya ho diu tot. Noteu, a més, que el pic va ser el 2017. Ni 2020 amb el Covid, ni 2022 amb la invasió d'Ucraïna. No, el 2017, just l'any abans del pic de tots els líquids del petroli.
La desfeta s'ha accelerat, òbviament, per les ingerències del Covid (i les decisions polítiques irracionals preses, sobre les quals també elucubro en la meva hipòtesi) i per les sancions a Rússia, que em temo que tenien més a veure amb les presses que amb les proses.
Davant d'aquest panorama, el canvi de nom de Continental, suposo que pel meu biaix personal em preocupa molt, perquè si ja van prendre la decisió de desfer-se de Vitesco el 2016 quan van veure el sidral, i ara prenen la decisió de liquidar tot el que poden, aleshores és perquè veuen clar que això és un campi qui pugui.
Podria dir que és el moment d'anar a buscar unes crispetes, però em temo que seria més convenient anar a buscar uns salvavides.
Beamspot.
Aprofitem per posar un vídeo de Beamspot (1 hora 41 minuts) al canal de Youtube de Marcos Ruperez Cerqueda del juliol del 2025 per a abonats i que s'ha fet públic fa 5 dies i que parla de diversos temes al final però sobretot del seu pas per Continental. Només escoltant els 8 primers minuts ja us explotarà el cap! Crec que Beamspot va decidir escriure aquesta entrada després de fer l'entrevista i sintetitzar-hi el que hi deia.
%20(3).png)
