Què és un data center o centre de dades?

Un data center (en català, "centre de dades") és una instal·lació física on s’allotgen sistemes informàtics i components associats, com ara servidors, sistemes d’emmagatzematge, equips de xarxa i sistemes de seguretat. És, per entendre’ns, el cor tecnològic d’una empresa o servei digital.

Què fa un data center?

Un data center:

• Processa i emmagatzema dades.

• Executa aplicacions i serveis, com webs, correus electrònics, serveis al núvol, etc.

• Permet la connectivitat entre usuaris i sistemes digitals.

Com està organitzat?

A dins, hi ha:

• Servidors: ordinadors potents que fan funcionar aplicacions i serveis.

• Emmagatzematge: discos durs o sistemes més avançats per guardar dades.

• Xarxes: routers, switches, cables i tot el necessari per moure dades.

• Sistemes de seguretat: tant físics (càmeres, accessos controlats) com digitals (firewalls, antivirus…).

• Refredament i alimentació elèctrica: els servidors generen molt calor i necessiten refrigeració constant i subministrament elèctric estable, sovint amb sistemes redundants.

Qui els fa servir?

• Empreses grans (Google, Amazon, Meta...) en tenen de propis.

• Altres empreses poden llogar espai en data centers compartits, o bé utilitzar serveis al núvol (com AWS, Azure, etc.), que funcionen sobre data centers.
  
  
  
  
  
  
  
  Tenen una part fosca? Consumeixen molt energia?
  Aquest vídeo de ElConfidencial ho deixa molt clar.

  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  Quin consum elèctric tindran a curt termini?
  
  
  
  
  
  

La importància de les xarxes d'ajuda mútua en temps de col·lapse

imatges generades amb dream.ai

(text extret d'un fòrum col·lapsista)

 Les relacions et salvaran la pell

Oblida't dels búnquers. Oblida't de les borses de supervivència de 72 hores del govern.
Al caos que s'acosta -i al caos que ja és aquí- el que et salvarà no és el teu equip. És la teva gent.
El capital social no és un ideal tou i esponjós.
És el dur tall de la supervivència.
Quan se'n vagi la llum, necessitaràs amics amb espelmes.
Quan s'esgoti la farmàcia, necessitaràs un veí que conegui algú amb medicines extra.
Quan la teulada degoti, serà el tipus del carrer de baix amb una escala i un kit de pegats qui et salvi la setmana.

Ens encanta actuar com si fóssim individualistes rudes, però aquest mite s'ensorra ràpidament quan ho fa el sistema.
Les persones que prosperen quan els sistemes s'ensorren no són les que tenen més joguines, sinó les que tenen més confiança.
No es tracta del que saps, sinó de qui et coneix, qui confia en tu, qui et recolza.
És així com funciona el món.
Creus que els treballs més ben pagats són per als més qualificats? Au, va!

En el futur, s'aplicarà la mateixa lògica, però en lloc d'un còmode treball d'oficina serà un avís sobre un intercanvi comunitari d'aliments.
O un consell sobre on aconseguir aigua potable.
O algú que respongui per tu quan t'ofereixin una petita feina no oficial i necessitin saber que no ets un lladre.
En una economia que s'enfonsa, la teva reputació és el teu currículum.

I no et pensis que pots construir-lo de la nit al dia.
El capital social és lent, incòmode i profundament humà.
Significa ser útil als altres.
No de manera performativa, no per influència, sinó perquè realment t'importa.
Ajuda algú a mudar-se.
Fer de cangur.
Aparèixer amb eines quan la tanca d'algú es voli.
Intercanvia llavors.
Fes preguntes.
Oferiu ajuda.
Després escolta.

Això no vol dir que tothom hagi de convertir-se en una papallona social.
No has d'organitzar festes al barri ni unir-te a cinc clubs locals.

Però sí que necessites que et coneguin.
Que et respectin. De confiança.
Si els teus veïns només saben el teu nom ara, segur que no et donaran prioritat quan escassegin les provisions.

És foscament graciós: ens vam passar dècades perseguint ascensos professionals, creació de marques i likes, pensant que eren moneda de canvi.
Resulta que ser algú a qui la gent confia els fills o les eines és el veritable flex.
El capital social no és un afegit posterior al col·lapse.
És la infraestructura. S
ense ella, només ets un altre estrany amb les mans buides.

Comença a construir-la ara.
Mentre la gent encara tingui prou estabilitat per dir que sí.

dream.ai: un generador d'imatges IA gratuït

isometric

Li he demanat a ChatGPT que em proposés una llista de generadors d'imatges en IA.

De tota la llista només aquest era gratuït al 100% i he pogut 

A partir d'un prompt molt senzill:

"a landscape, forest, elfs, dragons, humans"

he provat diferents tipus. La generació vertical no m'agrada gaire perquè prefereixo apaisat.

diorama

dark fantasy

comic

baroque

analogue

ink v3

horror v3

gloomy

figure v3

etching

surrealisme

bulio cut3

the absurd

simple design v2

paper cut

Operació cabal o com els russos han entrat a Kursk mitjançant un gasoducte

En l'era de la informació ens pensem que ho sabem tot però hi ha censura.
L'11 de març un canal de Youtube, Ekai Center, va informar d'una operació anomenada Operació Cabal (caudal en castellà o Operation Flow en anglès) que va consistir en introduir 800 soldats en un gasoducte i recórrer 15 km fins al centre de Kursk, zona operada pels ucraïnesos. Objectivament es tracta d'una fita militar increïble. Els mitjans europeus no se'n van fer ressó. A l'estat espanyol només en va parlar l'ABC, el Mundo, Eldiarios.es i el Confidencial

Clarín (3 minuts)
https://www.youtube.com/watch?v=FrnQza4c8U8

ElPaís de Costa Rica també se'n va fer ressó: 

Terratrèmols i l'escala Richter

 Solem pensar que l'escala Richter que mesura la potència dels terratrèmols és lineal però és logarítmica, això significa que cada increment d'una unitat en l'escala representa un augment exponencial en l'energia alliberada pel terratrèmol.

FONT: ChatGPT

Els terratrèmols més forts registrats (per magnitud)

1. Gran terratrèmol de Valdivia (Xile, 1960) – Magnitud 9,5
   🔹 El més potent mai registrat. Va generar un tsunami amb onades de fins a 25 metres que van arribar fins al Japó i Hawaii. Més de 2.000 morts.

2. Terratrèmol de Sumatra (Indonèsia, 2004) – Magnitud 9,3
   🔹 Va provocar el devastador tsunami de l'Oceà Índic, que va causar més de 230.000 morts en diversos països.

3. Terratrèmol de Tohoku (Japó, 2011) – Magnitud 9,1
   🔹 Va desencadenar un tsunami que va causar la crisi nuclear de Fukushima. Va provocar més de 15.000 morts.

4. Terratrèmol d'Alaska (EUA, 1964) – Magnitud 9,2
   🔹 Conegut com el Gran Terratrèmol d'Alaska, va durar uns 4 minuts i mig i va causar un tsunami devastador.

5. Terratrèmol de Kamtxatka (Rússia, 1952) – Magnitud 9,0
   🔹 Va generar un tsunami de 15 metres, però l'impacte humà va ser menor per la baixa densitat de població de la zona.

---

🔴 Els terratrèmols més devastadors (per morts)

1. Terratrèmol de Shaanxi (Xina, 1556) – Més de 830.000 morts
   🔹 És el terratrèmol més mortífer de la història. Va destruir cases excavades a la roca, causant un desastre enorme.

2. Terratrèmol d'Haití (2010) – Més de 230.000 morts

3. 🔹 La pobresa i la mala infraestructura van fer que l'impacte fos devastador.

4. Terratrèmol de Tangshan (Xina, 1976) – 242.000 morts
   🔹 Un dels més destructius del segle XX.

5. Terratrèmol d'Oceà Índic i tsunami (2004) – 230.000 morts
   🔹 Un dels desastres naturals més tràgics dels últims temps.

6. Terratrèmol de Damghan (Iran, 856) – 200.000 morts
   🔹 Un dels més antics registrats amb aquest nombre de víctimes.

---

🔴 El terratrèmol més fort a la península ibèrica

📌 Terratrèmol de Lisboa (1755) – Magnitud ~8,5-9,0
Tot i que l'epicentre era a l'oceà Atlàntic, va devastar Lisboa i va provocar un tsunami que va afectar la costa sud d'Espanya (Cadis, Huelva). Va causar entre 60.000 i 100.000 morts.

📌 Terratrèmol de Lorca (Múrcia, 2011) – Magnitud 5,1
No va ser molt fort, però va causar 9 morts i danys importants per la seva poca profunditat i la vulnerabilitat dels edificis.

Els terratrèmols més forts a Catalunya

📌 Terratrèmols dels segles XIV-XV (Pirineus i Catalunya Central)

• Terratrèmol de la Cerdanya (1373) – Magnitud ~6,0
  🔹 Va afectar especialment Puigcerdà i la Cerdanya. Es creu que va causar danys a diverses esglésies i edificis.

• Sèrie sísmica del segle XV (1427-1428) – Magnituds 6,0-6,5
  🔹 El més destructiu de la història de Catalunya.
  🔹 Va afectar fortament les comarques de la Garrotxa, el Ripollès i Osona.
  🔹 El més fort va ser el 2 de febrer de 1428, amb epicentre prop de Camprodon i magnitud estimada 6,5.
  🔹 Va destruir el monestir de Ripoll i va causar més de 800 morts, sobretot a Girona, on es va esfondrar una part de la catedral.

📌 Terratrèmol del Golf de Roses (1829) – Magnitud ~6,3
🔹 Va afectar l'Alt Empordà i el Baix Empordà. Es van reportar danys greus a edificis de Torroella de Montgrí i Figueres.

📌 Terratrèmol de l'Alt Urgell (1909) – Magnitud 4,7
🔹 Un dels més intensos del segle XX, va causar ensurts i alguns danys materials.

📌 Terratrèmol del Maresme (2004) – Magnitud 4,1
🔹 Es va notar a Barcelona i rodalia, però no va causar danys importants.

📌 Terratrèmol de la Selva (2017) – Magnitud 4,2
🔹 Va tenir l'epicentre a prop de Santa Coloma de Farners i es va notar en diverses comarques.

La Unió Europea comparteix un videotutorial per a preparar un kit d'emergència

 Ahir dimecres 26 de març del 2025 passarà a la història com el primer dia de la por.
La Unió Europea anuncia als quatre vents que ens hem de preparar per a possibles emergències i que hem de tenir un Kit d'emergències per a poder passar les primeres 72 hores.

No sé si la intenció és que sigui un vídeo còmic i alhora pedagògic però aquest to de resclosit i dels anys 70 a mi no m'ha convençut i a les generacions més joves crec que encara menys.

La Naomi Klein ens podria afirmar que es tracta de la teoria de la por, d'un estat de xoc per acovardir-nos i que siguem més febles i manipulables.

En continuarem parlant.

Ja feia dies que els mitjans de comunicació més populars havien començat la respectiva campanya d'informació amb editorials i notícies a favor del rearmament d'europa, de la implantació del servei militar, etc.

El País

LaVanguardia (amb editorial inclosa)

eldiario.es

diari Ara

Què és la paradoxa de Jevons?

 

generada amb chatGPT amb el prompt: imatge de Jevons amb estil pop art

Una paradoxa és una afirmació o situació que sembla contradictòria o contrària a la lògica, però que pot contenir una veritat profunda. En alguns casos, les paradoxes també poden revelar errors en el raonament o en les regles d'un sistema.

En aquest cas va ser proposada pel matemàtic i economista anglès William Stanley Jevons el 1865, quan va estudiar l’eficiència del carbó a la Revolució Industrial. Va observar que les millores en les màquines de vapor, que permetien utilitzar el carbó de manera més eficient, no en van reduir el consum. Al contrari, com que la producció es va fer més barata i accessible, la demanda de carbó va augmentar i se'n va consumir encara més.

Exemple modern

Un exemple clar avui dia és el consum d’energia elèctrica:

• Quan es creen electrodomèstics més eficients, com bombetes LED, aquestes consumeixen menys energia per unitat d’ús.

• Però, com que costen menys de mantenir i són més eficients, la gent tendeix a utilitzar-ne més (per exemple, deixant més llums encesos o instal·lant més bombetes).

• Això pot portar a un augment del consum total d’energia en lloc d’una reducció.

Conclusió

Aquesta paradoxa és rellevant en política energètica i mediambiental, ja que suggereix que millorar l’eficiència d’un recurs no sempre en redueix l’ús global, i que poden ser necessàries altres mesures per limitar el consum.

"Hi ha un debat considerable sobre la mida del repunt de l'eficiència energètica i la rellevància de l'efecte Jevons per a la conservació de l'energia. Alguns rebutgen l'efecte, mentre que d'altres es preocupen que pot ser contraproduent perseguir la sostenibilitat augmentant l'eficiència energètica. Alguns economistes ambientals han proposat que els guanys d'eficiència s'acompanyin amb polítiques de conservació que mantenen el cost d'ús igual (o superior) per evitar l'efecte Jevons. Les polítiques de conservació que augmenten el cost d'ús (com ara el límit i el comerç o els impostos ecològics) es poden utilitzar per controlar l'efecte rebot.

Encara que Jevons es va centrar originalment en el carbó, el concepte s'ha estès des d'aleshores a altres recursos, per exemple, l'ús d'aigua. L'efecte Jevons també es troba en la socio-hidrologia, en la paradoxa del desenvolupament segur anomenada efecte embassament, on la construcció d'un embassament per reduir el risc d'escassetat d'aigua pot agreujar aquest risc, ja que una major disponibilitat d'aigua condueix a més desenvolupament i, per tant, més consum d'aigua."

Bitcoin: va tenir un màxim al desembre del 2024

 

Gràfic proporcionat per Google posant al cercador "preu bitcoin"

El bitcoin és la criptomoneda més coneguda. El seu màxim va arribar al desembre del 2024 després de la reelecció de Donald Trump. Els entesos diuen que encara que fluctuï la tendència és anar a l'alça. Jo no hi entenc res. La pregunta és:

essent una moneda lligada a internet, a la mineria, a l'electricitat, quin valor tindria en el cap d'un col·lapse econòmic, energètic o d'una fallada general d'internet?
Es perdrien tots aquests guanys?
Jo crec que van molt lligat i l'afectaria molt.

Els mapes de la guerra entre Rússia i Ucraïna

El Colectivo Burbuja és un grup molt actiu a les xarxes socials i sovint organitzen debats d'una hora entre diferents membres i experts. Fa dos dies van parlar del futur d'Ucraïna. 

Al final del vídeo un dels convidats va mostrar mapes de l'evolució de la guerra i els moviments de tropes a partir d'un calendari, és a dir, que podies seguir-la dia a dia i fins i tot recular fins al febrer del 2022.


DeepState: https://deepstatemap.live

També n'hi ha un altre de molt conegut (també pro ucraïnès) és el de l'ISW: https://storymaps.arcgis.com/stories/

S'hi indiquen les zones i els minerals disponibles