Nivell màxim assolit durant l'episodi de pluja del 26 de desembre del 2025 a Riudellots de la Selva i Campllong (Riu Onyar i Gotarra)

Cliqueu per veure'n els nivells

Confluència del Gotarra i l'Onyar i estacions de mesura de l'ACA.
Zona nord de la C-25
(cliqueu per ampliar)

Afluents de l'Onyar (blau clar) i del Gotarra (blau fosc)

Zona Sud de la C-25

Aquesta és una entrada complementària de la que vam publicar ahir al matí (divendres 26 de desembre del 2025)



ONYAR AL SEU PAS PER LA C-25 (Fundació Mona)

Al matí hi va haver un "petit pic" de 205 cm però a la tarda es va superar 

Altura del riu Onyar a les 18h 25m (cliqueu per ampliar) 303 cm

Cabal del riu Onyar a les 18h 25min 64 m3 / segon

GOTARRA AL SEU PAS PER LA C-25

Altura del riu Gotarra a les 19h 50m (cliqueu per ampliar) 287 cm

Cabal del riu Gotarra 57m3 / segon (19h 50min)

Acabem amb un gràfic dels màxims assolits des de la tempesta Glòria fins avui

Dades de l'episodi de pluja del 25 i 26 de desembre del 2025 a Riudellots de la Selva

 
Avui divendres 26 d'abril del 2025 hi ha un avís Alt a la comarca de La Selva
i un avís "Molt alt" al litoral de la Costa Brava

La pluja caiguda a l'aeroport de Vilobí d'Onyar ha estat la següent, destacant  els 8 litres de 5.00 a 6.00h del matí de Sant Esteve.
 
La repercussió al nivell i cabal del riu Onyar pel seu pas per Riudellots (monitoratge prop de la Fundació Mona) ha estat de 205 cm i 22 m3 per segon a les 7:30 del matí

El darrer episodi de pluges del diumenge 21, el nivell va arribar a un màxim de 178 cm, un pam menys que avui

Fotos de les 9 del matí del dia de Sant Esteve

Riera Riudevilla després del seu pas per l'escorxador Costa Brava

Riu Onyar, 200 metres més enllà de la foto anterior i a tocar la Fundació Mona

Lloc exacte on l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua) hi té el sensor de cabal i nivell del riu Onyar. Els escalons indiquen un metre. El primer que sobresurt és el de 2 metres.

Riu Onyar passant sota les vies del tren prop de l'estació

Riera Riudevilla just després de la via del tren

La mateixa riera des més aprop

Riu Onyar des del pont del camí que va de Riudellots a Sant Andreu i Caldes de Malavella

Vista de l'església de Riudellots, 100 metres després de l'anterior foto

Vista inversa de la foto anterior

Rutes a peu, connectant punts: xxxx - Gavarres - Celrà - Cervià de Ter per la passera de Medinyà

Continuem la sèrie d'episodis dedicats al vell art de caminar tal i com han fet totes les civilitzacions al llarg de la història.

L'objectiu és molt senzill: connectar punts.

En aquest cas volem connectar el massís de les Gavarres amb el mar

  Tram xxxxxxxx: Castell de Sant Miquel  (color verd)
  Tram xxxxxxxx: Celrà (Torre Desvern) - Cervià de Ter (castell) (color XXXXXXXX)

El temps no acompanya però faré el trajecte peti qui peti. M'atrau la idea de passar el Ter per una passera: la passera de Medinyà. Fa dies que plou i podria ser que l'aigua cobrís la passera o hi haguessin troncs que impedissin travessar-la. Ja ho veurem.

Aparco el cotxe al parquing de la Torre Desvern. Fa uns dies vam fer una circular sortint d'aquest indret cap al Castell de de Sant Miquel passant per un bosc d'escultures.

Decideixo posar-me unes xiruques clàssiques que em van una mica justes però per trajectes de 4 hores o menys m'aniran perfectament.

Decideixo passar pel casc antic que sempre m'aportarà més informació de la vila (llindes, arquitectura de les cases, muralla, etc)

Celrà és un poble de contrastos. Tens història i patrimoni, un polígon molt actiu i natura. En aquest cas era una antiga benzinera que s'ha convertit és un abocador

Una altra vista de l'antiga benzinera. Cal retratar la bellesa i la realitat de la zona.

Deixo el poligon enrera i m'enfilo cap al nord.

Tot és ben moll. Em trobo poquíssim trànsit.

Travesso plantacions d'arbres, pressumiblement del Viver que he vist anteriorment.

Trobo plafons explicatius de l'entorn

Me n'adono que sóc a Bordils

Més tard algú m'explicarà que el Jardí del Rei era un tros de terra que hi havia a cada poble
que es dedicava a plantar arbres per a la construcció de possibles vaixells de guerra.

Tinc sort! L'aigua no passa per sobre de la passera i a més a més,
un tractorista està netejant la vegetació que hi ha quedat atrapada.

Vista del Castell de Cervià de Ter.

Trenco a la dreta davant d'una granja i 200 m més tard em trobo amb un refugi antiaeri de la Guerra Civil. Hi havia hagut un aeròdrom republicà que era objectiu dels avions italians que sortien de Mallorca.

Deixo les plantacions i natura a la dreta i torno a tocar 'asfalt del polígon´

Enfilo cap a Celrà per acabar el trajecte d'avui. En total 4 hores.

Un altre dia continuaré de Cervià de Ter cap al mar

Rutes a peu, connectant punts: 4 - Cadaqués - Far del Cap de Creus - Cadaqués

Continuem la sèrie d'episodis dedicats al vell art de caminar tal i com han fet totes les civilitzacions al llarg de la història.

L'objectiu és molt senzill: connectar punts.

En el següent mapa he marcat 

  Tram 1: Estació de Portbou fins a Llançà (color verd)
  Tram 2: Estació de Llançà fins al Port de la Selva (pendent de transitar)
  Tram 3: D'El Port de la Selva - Far del Cap de Creus (color blau)

  Tram 4: Port Lligat (Cadaqués ) - Far del Cap de Creus - Port Lligat (anada i tornada)

  Tram 5: Cadaqués - Cap Norfeu (anada i tornada)
  Tram 6: Cap Norfeu (circular)

Inicio la ruta cap a les 10.00 prop del carrer Rosa Leveroni de Cadaqués direcció Portlligat.

A Cadaqués tot és especial, fins i tot els graffittis de les caixes metàl·liques

Portlligat mirant cap a Cadaqués

Després d'atravessar diverses urbanitzacions d'alt standing arribo a l'entrada del parc (queda la dreta de la foto)

Entrada al parc (en construcció)

Vista inversa de l'entrada

Una altra zona d'aparcament on es pot iniciar la ruta

Mirant cap a El Port de la Selva i Llançà

Durada aproximada: entre 90 i 120 minuts.

El Cap de Creus conté les roques més velles de Catalunya. Disposa d'una vegetació única al món. És la zona més oriental de la península ibèrica.

Una vegada vaig veure una entrevista que li feien a en Carlos Santana, el conegut guitarrista d'origen mexicà. Deia que a les moviments tectònics de la zona de Los Angeles i tota Califòrnia "propiciaven" una energia que generava creativitat. En el cas del Cap de Creus no sé si és així però quan hi ets notes que et trobes en un lloc molt especial.

Fins ara havia coincidit que hi havia estat amb persones que han tingut un pes important a la meva vida. Aquest cop hi he anat sol. La setmana vinent hi vaig tornar amb la família menys un membre que era de viatge.