The Honest Sorcerer és un blogger molt conegut en el món col·lapsista. Té 14k seguidors a Medium.
També el podeu trobar a substack
En aquesta entrada que hem traduït i partit en dues parts, parla de dos possibles escenaris en un hipotètic cas de manca o reducció d'energia i recursos. 
"Dos escenaris de com podria ser un món amb una disminució de la disponibilitat de recursos i energia"
Occident
Els afortunats mil milions de persones que viuen vides riques són completament cecs a la tecnologia. Prenem tot el que s'ha descobert, desenvolupat i ampliat en el passat com una cosa feta per a eons futurs. Electricitat. Menjar al supermercat. Gasolina a la gasolinera. Tot apareix màgicament en una veritable cornucòpia d'opcions. "Ei, tenim molts recursos, menjar i energia. Simplement no està distribuït uniformement!", diu el sentiment modern. Ni els més històrics ni els que viuen al dia s'adonen, però, que tota aquesta abundància relativa va ser possible gràcies a la reducció d'un conjunt de recursos minerals finits i de fàcil accés, entre els quals els combustibles fòssils són els principals. Totes les nostres tecnologies es construeixen a partir d'aquesta explosió única d'extracció de recursos, sense excepció. El problema, però, és que l'extracció de recursos no renovables no pot continuar indefinidament: se'n diu no renovables per una raó... (I ni tan sols hem parlat d'una reducció igualment insostenible dels recursos naturals, que els consumeixi molt més enllà de la seva capacitat de regeneració i que contamini els ecosistemes superant la seva capacitat de fer-hi front.)
Tanmateix, sempre que sorgeixi aquest tema, hi haurà almenys una persona cridant a ple pulmó: "Pensament malthusià!" , com si rebutjar vehementment la idea dels límits biofísics pogués fer-los desaparèixer. És cert que en el passat hem demostrat ser extremadament enginyosos a l'hora d'ajornar-ho tot, però ara hi ha massa senyals d'alerta per ignorar. I si el que fem com a civilització no pot durar massa temps, vol dir que hem de començar a pensar seriosament què passa quan ens trobem en el pendent relliscós del declivi ecològic, de recursos, energètic i econòmic. Hem de superar tant les perspectives a curt termini generades pels economistes basades únicament en la quantitat de dòlars invertits com les opinions basades en cicles històrics. Per tant, dibuixem dos escenaris d'entre les moltes possibilitats, dues possibles històries futures, si es vol. Aquesta vegada, però, situant les realitats biofísiques al centre en lloc de les ambicions humanes.
Perspectiva global
La producció mundial de petroli arriba al seu punt màxim i després comença a disminuir en els anys vinents (1). A mesura que els jaciments envellits requereixen cada cop més energia per mantenir la producció, i a mesura que la revolució del petroli d'esquist dels EUA s'esvaeix a causa que les companyies petrolieres es queden sense punts ideals que es poden perforar a baix cost, l'extracció mundial de petroli cru comença el seu declivi final i llarg. Tanmateix, aquest empitjorament de la situació roman ocult a la vista de tothom, ja que s'afegeixen cada cop més "líquids" d'hidrocarburs a la barreja d'altres fonts, tot i que cada cop se'n pot obtenir menys combustible . La producció mundial de petroli de totes les fonts arriba a un punt màxim de 110 milions de barrils diaris al voltant del 2030.
La producció mundial de gasoil, però, ja està disminuint. A falta de petroli cru convencional per fabricar gasoil, les refineries recorren a mètodes cada cop més costosos (i que consumeixen més energia) per produir el combustible del qual depenen els camions, l'agricultura, la mineria, el transport de llarga distància i la construcció. Tanmateix, aquest augment dels costos es reflecteix en els preus que les empreses paguen pel transport o que la gent paga pels aliments. La inflació dels preus dels articles essencials, la fabricació dels quals representa almenys un terç del consum mundial de gasoil, continua sense parar. La resta de l'economia mundial, que produeix tots els béns de consum no essencials, en canvi, experimenta una crisi deflacionista a causa de la manca de demanda, relacionada amb la crisi del cost de la vida que ara s'està generalitzant entre les persones que abans eren més riques del món.
 |
| Imatge generada amb ChatGPT: generar una imatge amb un escenari solarpunk |
Cap al 2030, la producció de dièsel cau encara més, sense esperança de tornar als nivells anteriors, cosa que converteix l'escassetat d'aquest combustible essencial en un problema crònic. El creixement de l'extracció de carbó i altres minerals s'atura i després comença a disminuir, ja que cada cop més mines no poden pagar els costos del combustible en constant augment, alhora que lluiten contra l'esgotament dels rics jaciments. El mateix passa amb moltes regions agrícoles: l'escassetat de dièsel també comença a obstaculitzar la producció de cereals, fent que el món depengui encara més del que queda de les regions productores de cereals més grans del món. L'escassetat d'aliments, especialment al Sud Global, esdevé cada cop més difícil de superar.
En una nota positiva, les emissions mundials de CO2 finalment arriben al seu màxim i després comencen el seu declivi terminal. Les organitzacions ecologistes declaren la victòria sobre els combustibles fòssils, ja que la generació d'energia a partir de combustibles basats en carboni comença a disminuir i l'electricitat a partir de "renovables" continua augmentant. Tanmateix, a mesura que l'extracció de petroli i minerals s'embarca en el seu llarg declivi, la fabricació (i molt menys el reciclatge) d'aerogeneradors i panells solars esdevé encara més difícil. L'escassetat de matèries primeres, els augments de preus, els costos logístics disparats i les fallides posen fi lentament a la transició energètica verda. La dependència contínua dels combustibles fòssils també provoca un pic en la producció d'"energia neta", tot i que amb uns quants anys de retard.
La població mundial comença a reduir-se a mesura que la crisi de fertilitat empitjora a les nacions desenvolupades (principalment a causa de la crisi del cost de la vida i de l'habitatge, ara generalitzada), i a causa de l'escassetat d'aliments i els problemes sanitaris al sud global. Totes les principals economies es troben ara en un estat de declivi permanent, tot i que les xifres del PIB, fortament manipulades i de vegades adulterades, suggereixen el contrari. Una crisi financera mundial, a causa de la fallida i l'impagament del deute de moltes empreses privades i llars, esdevé lentament inevitable.
L'escenari optimista
Adonant-se de la gravetat de la crisi —després d'uns anys de balbuceigs i enrenou—, els líders mundials finalment prenen mesures proactives per frenar el declivi dels recursos i l'entorn, alleujar les tensions socials, redistribuir la riquesa i garantir l'accés als aliments de manera equitativa. Es creen juntes de governança i assemblees ciutadanes per dirigir els fluxos de recursos a nivell econòmic local i nacional, prioritzant l'accés a l'atenció mèdica, els aliments i l'habitatge per a tothom. El desenvolupament i l'expansió de noves infraestructures s'aturen per estalviar energia i matèries primeres per a la conservació i reparació de les infraestructures. Ho sento, s'han acabat els nous centres de dades, les autopistes o els aeroports. Les mines, els camps petroliers, la xarxa elèctrica, els sistemes d'aigua i clavegueram existents, així com les terres agrícoles, es tracten com un bé comú, es gestionen estrictament sense ànim de lucre i amb ple coneixement del fet que, finalment, tots els nostres recursos no renovables fàcils d'obtenir s'esgotaran algun dia. Les matèries primeres ja no es negocien al "mercat", sinó que es compren i es venen en funció de contractes a llarg termini, cosa que proporciona una estabilitat i una predictibilitat molt necessàries.
Es fomenta un debat públic lliure sobre la disminució dels recursos, la governança i les estructures de poder. Com més fort i vehement sigui el debat, millor: que surtin totes les emocions, que s'abordin les pors i que les esperances es contrastin amb la realitat. Els negacionistes són denunciats i confrontats en públic. Les empreses i les campanyes amb gespa artificial queden excloses del discurs, el seu finançament s'exposa i es mostra als votants. Els debats polítics tornen al seu lloc: assemblees ciutadanes, ajuntaments i tots els llocs on es reuneix la gent. Les corporacions, els fons d'inversió lliure, els multimilionaris, etc., ara estan completament exclosos de la política. La seva riquesa, beneficis i dividends es graven fins a l'extrem, cosa que mata efectivament la borsa i posa fi als nivells obscens de desigualtat de riquesa tan omnipresents avui dia. (Penseu-hi com una demolició controlada, en lloc de deixar que la bombolla del tot esclati violentament i bruscament amb conseqüències a l'alçada.) Les donacions de campanya, el lobby, els grups d'interès especial estan prohibits. Les campanyes polítiques es tornen modestes i es financen completament amb impostos. Elegir un govern és un bé públic i s'ha de pagar amb un pressupost públic.
Els exèrcits i els seus pressupostos també es redueixen dràsticament, després que el seu propòsit principal es reduís a protegir les fronteres i ajudar els ciutadans durant els desastres naturals. Les missions i intervencions estrangeres es cancel·len; les bases i els centres de comandament es retornen als seus respectius propietaris. El joc d'escacs geopolític s'ha acabat: els tractats internacionals ara tracten cada nació com a iguals, limitant la mida dels seus exèrcits i arsenals nuclears al mínim indispensable. Les disputes es gestionen mitjançant negociacions i concessions de baix cost, en lloc de costoses aventures militars a l'estranger.
Els programes de reciclatge i formació a nivell nacional comencen a inscriure milions de persones, ensenyant-los les habilitats tècniques bàsiques necessàries per al cultiu d'aliments, la reparació d'equips trencats, el reciclatge i la millora de béns de consum, la reutilització de maquinària industrial i la gestió de residus plàstics. Les comunitats rurals es preparen activament per convertir-se en economies locals autosuficients, fora de la xarxa i autònomes per estalviar energia i mantenir les ciutats habitables. Es preparen i s'implementen plans per traslladar persones de les grans metròpolis, de manera totalment voluntària. La transició a un estil de vida més modest s'accepta pel que és: una necessitat absoluta... Una marató, no un esprint.
L'automatització en el sector industrial i agrícola s'inverteix, animant cada cop més persones a participar en el procés de producció de béns reals que satisfan la demanda real... No desitjos reprimits per l'últim telèfon intel·ligent, sinó responent a les necessitats de coses que ajudin les persones a prosperar en un món nou i radicalment canviant. Escalfadors d'aigua solars, maquinària agrícola fàcil de reparar, sistemes d'electricitat domèstica de baixa tensió. Les grans corporacions es desintegren i s'anima les petites empreses a innovar en productes de baixa tecnologia, que estalvien recursos i energia. Les cadenes de subministrament es relocalitzen cada cop més, cosa que pot augmentar els costos, però evita l'escassetat i les avaries sobtades. El món s'està convertint lentament en un lloc més petit i prudent. El creixement econòmic i els imperis corporatius mundials ja són coses del passat.
Molts antics treballadors industrials ara troben feina cuidant nens i gent gran. Els serveis mèdics ara prioritzen la prevenció, el cribratge i mantenir les persones el més sanes possible, en lloc d'allargar la vida humana a més de 90 anys mitjançant procediments costosos. El menjar brossa (ultraprocessat, amb alt contingut en greixos, sucre i sal) es prohibeix completament (ho sento), juntament amb fumar. El control de la natalitat i l'educació per a les dones es fan gratuïts. S'anima a la gent a tenir fills, però no tres, quatre o cinc. El declivi demogràfic continu es veu cada cop més com un camí de retorn a una societat humana més sostenible, no com un enemic a combatre. La xarxa de seguretat social, juntament amb els programes de prestacions i el sistema de pensions, es redissenya completament al voltant de la garantia d'accés a aliments, habitatge, roba i serveis bàsics.
Gràcies a aquestes mesures, l'oferta i la demanda de recursos naturals i energia es mantenen en equilibri, fins i tot mentre ambdues continuen disminuint en les dècades vinents. Quan la fase més pronunciada de la corba de declivi en forma de campana s'hagi acabat (cap a finals d'aquest segle), la humanitat arribarà a un futur ecotècnic, un estil de vida de baixa tecnologia, baixa energia i baix consum. L'energia renovable ja no s'aprofita mitjançant dispositius complexos i intensiu en recursos, totalment no renovables, sinó equips de baixa tecnologia d'origen local: molins de vent i aigua fets de fusta i peces de màquines reciclades. Els combustibles fòssils ara estan completament abandonats, juntament amb els edificis alts i les grans metròpolis. El transport es fa principalment amb barcasses per rius i canals. Les vies de ferrocarril tenen molt poc trànsit, igual que les autopistes, utilitzades principalment per carros tirats per cavalls fets amb peces de vehicles usades.
La població mundial s'estabilitza al voltant de mil milions, que viuen en pobles i viles petites.L'electricitat i Internet —juntament amb el que queda d'aquest bloc— desapareixen completament. El coneixement només està disponible en format imprès, cosa que torna a situar les biblioteques al centre de la civilització humana. Les armes nuclears —que ja no es poden utilitzar en absència de tecnologia— acaben enterrades sota les muntanyes, juntament amb barres de combustible gastades i altres residus perillosos. La natura comença a recuperar ciutats i terres agrícoles abandonades, cosa que provoca un ràpid creixement de material vegetal, absorbint gran part del carboni alliberat a l'atmosfera i limitant l'abast del canvi climàtic. La vida salvatge comença a regenerar-se i recuperar hàbitats perduts. El món es converteix en un lloc tranquil i pacífic.
Tot i que potser és una mica massa optimista, l'escenari anterior almenys dibuixa un camí viable cap a un futur més sostenible. No a través de més tecnologia, dominació i destrucció, sinó a través de la col·laboració i permetent que l'empresa humana es contragui i es redueixi per sota dels límits biofísics. Si voleu un final feliç, però, deixeu de llegir aquí i no dubteu a anar directament a la conclusió d'aquest assaig.
