Hélio da Silva de 73 anys, el plantador d'arbres

Article de LaVanguardia d'Andrés Actis que l'autor ha penjat al seu twitter

El senyor de la foto es diu Hélio da Silva (73 anys). Al Brasil se'l coneix com "el plantador d'arbres".
Porta plantats més de 41 mil. Ha creat un bosc urbà al mig de l'asfalt de São Paulo.
“Necessitem més naturalesa a les ciutats”, diu.

Aquest jubilat, ex-executiu d'una empresa del sector sucrer, és l'ideòleg i executor d'una brutal transformació urbana: on abans hi havia asfalt, terra degradada i escombraries, avui hi ha un bosc urbà, una enorme franja verda de tres quilòmetres, plena de biodiversitat.

Amb les mans, aquest brasiler ha aconseguit una mesura d'adaptació clau al canvi climàtic:
la renaturalització com a motor de transformació urbana i millora de la qualitat de vida dels ciutadans.

Tot va començar el novembre del 2003, quan Hélio tornava a casa de la feina. Va dedicar la caminada a contemplar un paisatge (Tiquatira) totalment degradat i abandonat, convertit en un abocador.
"Plantaré arbres i crearé un enorme parc verd”, li va dir a la seva dona.

Setmanes més tard, l'home va aconseguir llavors de jequitibà, l'arbre més gran i noble de la Mata Atlàntica. Ho va plantar en un camí de terra i ho va anotar en una llibreta. “Va ser el primer de molts”, diu 22 anys després. El quadern té avui un registre de 41.100 arbres.

Amb les mans, aquest brasiler ha aconseguit una mesura d'adaptació clau al canvi climàtic: la renaturalització com a motor de transformació urbana i millora de la qualitat de vida dels ciutadans.

A Tiquatira han tornat espècies d'aus i altres éssers vius que no es veien des del segle passat.
La marea d'arbres contraresta a l'estiu l'efecte d'illa de calor. A més, la regió ha esdevingut un epicentre d'oci, esbarjo i esport.

"Aquest pulmó verd ha canviat molt la vida d'aquesta regió i dels voltants. Ho ha canviat tot. I no és una exageració. La gent té més autoestima, millor salut, més lleure, més vida. Els parcs i els boscos curen les ciutats", celebra sobre la seva gesta.

Hem demostrat que aquesta transformació és possible i és a l'abast de les nostres mans.
És una lliçó a nivell global”, afegeix: Hélio anima tots els veïns de totes les ciutats del món a seguir els seus passos.

OBJECTIUS

El seu objectiu ara és superar la marca de 50.000 plantacions. També vol instal·lar biblioteques públiques perquè la gent, enmig de les passejades, se sent a llegir.

De moment, està satisfet per haver recuperat un “tros de Bosc Atlàntic” al cor d'una de les ciutats més grans del món. 200 anys enrere, Són Paulo era tota verda. "L'home en nom del progrés va destruir la natura. Hem recuperat una petita porció.


Altres exemples de persones o institucions que han plantat arbres (segons DeepSeek i ChatGPT)

1. Jadav Payeng ("L'Home Bosc") – Índia

• Va plantar més de 1.360 hectàrees de bosc (aproximadament 550 hectàrees sol) a l'illa de Majuli, a l’Assam, convertint una zona erma en un lloc ple de vida salvatge.
  Ha treballat sol durant més de 30 anys. Se’l coneix com "l’home del bosc de l’Índia".

2. Wangari Maathai – Kenya

• Premi Nobel de la Pau (2004) i Fundadora del Moviment Cinturó Verd (Green Belt Movement), va impulsar la plantació de més de 51 milions d'arbres a Kènia i l'Àfrica Oriental per combatre la desforestació i empoderar les dones.

• 3. Els agricultors de "Loess Plateau" – Xina

• En un projecte de rehabilitació, milions de persones van ajudar a plantar més de 2,5 milions d'hectàrees d'arbres per recuperar terres erosionades.

4. Felix Finkbeiner – Alemanya

• Amb només 9 anys, va fundar Plant-for-the-Planet, una organització que ha plantat 15.000 milions d'arbres arreu del món amb l'ajut de nens i adults.

5. Shubhendu Sharma – Índia

• Promou la reforestació amb mètodes científics i ha plantat milers d'arbres seguint el model de boscos Miyawaki (creixement ràpid i dens).

6. Yacouba Sawadogo (Burkina Faso)

• Camperol que va revertir la desertificació amb tècniques tradicionals i innovadores.

• Ha plantat milers d’arbres al Sahel, fent créixer un bosc sencer a una zona abans estèril. Premi Right Livelihood (el "Nobel alternatiu").

7. Sebastião Salgado (Brasil)

• Fotògraf famós que, amb la seva dona Lélia, va fundar Instituto Terra.

• Han reforestat més de 600 hectàrees i plantat més d’un milió d’arbres a la Mata Atlântica.

8. Governs i campanyes globals

• Etiòpia va batre un rècord el 2019 plantant 350 milions d'arbres en un sol dia amb participació ciutadana.

• La Gran Muralla Verda (Great Green Wall) a l'Àfrica pretén plantar 100 milions d'hectàrees per aturar l'expansió del desert.

Un exemple de reforestació al Brasil

 FONT ORIGINAL

"A principis dels anys noranta, el fotoperiodista brasiler Sebastião Ribeiro Salgado estava destinat a Ruanda per cobrir el genocidi, una experiència que el va deixar traumatitzat.

El 1994, en tornar a casa seva a Minas Gerais, Brasil, Sebastião esperava trobar consol al bosc verd exuberant de la seva infància. En canvi, va descobrir que la seva casa s'havia transformat en una terra polsegosa i àrid que s'estenia per quilòmetres, desproveït de qualsevol vida salvatge.

"La terra estava tan malalta com jo. Només al voltant del 0,5% de la terra estava coberta d'arbres", va remarcar.

En aquest moment, la seva dona, Lélia Deluiz Wanick Salgado, va proposar que emprenguessin l'ambiciós viatge de replantar tot el bosc. Sebastião va donar suport a la idea i junts, durant els propers 20 anys, van plantar 2,7 milions d'arbres sorprenents.

Els seus esforços van donar lloc al rejoveniment de 1.500 hectàrees de selva tropical, i el lloc finalment es va convertir en la llar de 293 espècies de plantes, 172 espècies d'ocells i 33 espècies d'animals, algunes de les quals estaven a la vora de l'extinció."

Vilaweb: Els problemes judicials del tresorer de Ciutadans obren un nou front contra Rivera

FONT: Vilaweb

Carlos Cuadrado, tresorer de Ciutadans d’ençà que es creà aquest partit (2006), s’ha convertit ara en un maldecap per a Albert Rivera. Segons que informa InfoLibre, Hierro té els comptes corrents del Brasil –on tenia activitat empresarial– blocats arran d’un procediment judicial que va començar el 2014. En una entrevista a la cadena SER, Rivera ha volgut llevar importància a la polèmica i ha dit que era ‘un litigi laboral de 400 euros’ que ‘no té res a veure amb política’ i que és un ‘afer privat’. Tanmateix, el cas va molt més enllà.

El problemes del tresorer amb la justícia brasilera van començar quan fou demandat per no haver pagat la cotització de la seguretat social d’un dels seus treballadors. Segons InfoLibre, el treballador estava a sou d’Ibertex Importação e Exportação de Máquinas Texteis Ltda, una empresa de la qual Cuadrado era copropietari.

En total, el tresorer té un tres processos judicials oberts al Brasil, un dels quals és per l’impagament d’un deute de 74.000 euros amb el Banc Itau. Segons InfoLibre, els tribunals han refusat l’últim recurs de Cuadrado, que haurà de pagar tot el deute.

Cuadrado va mentir al senat
La troca s’acaba d’embolicar perquè Cuadrado va mentir en seu parlamentària arran dels seus problemes judicials. El juliol de l’any passat, dins la comissió d’investigació del finançament de Ciutadans al senat espanyol, Cuadrado va negar reiteradament tenir cap mena de causa judicial pendent en territori espanyol ni a l’estranger. ‘No, no tinc cap causa. Ni a Espanya ni fora d’Espanya’, va declarar.

El PP ha aprofitat aquest afer de Cuadrado per tornar a atacar Ciutadans en la pugna que sostenen tots dos partits. Al febrer, en una altra compareixença de Cuadrado en la comissió d’investigació del senat espanyol sobre el finançament dels partits, ja hi va haver topades entre PP i Ciutadans a propòsit de la foscor en els comptes del partit de Rivera. El PP va atacar aleshores Cuadrado per l’opacitat en la informació sobre els diners amb què es finança Ciutadans. El tresorer va arribar a admetre que una partida de 860.000 euros en concepte de ‘serveis d’assessoria’ apuntats als comptes procedents del grup parlamentari català eren un artifici comptable.

A final de l’any passat, el Tribunal de Comptes va publicar que hi havia nombroses deficiències en els comptes de Ciutadans, que exclouen ingressos dels grups parlamentaris de les Corts Valencianes, les Corts de Castellà i Lleó i l’Assemblea d’Extremadura, i que tampoc no inclouen l’activitat econòmico-financera dels grups polítics de 574 entitats locals. Els comptes de Ciutadans també reflecteixen pagaments irregulars de despesa electoral que no han estat comptabilitzats, com ara 161.000 euros de les campanyes d’Andalusia i Múrcia.