Tiene un blog, desde hace relativamente poco, llamado Beamspot que era su alias en las los artículos que Antonio Turiel publicaba en el suyo (blog de Antonio) “The Oil Crash” por lo que en realidad lleva publicando y advirtiéndonos de que algo falla en la Matrix desde hace mucho.
A raíz del apagón escribió un artículo llamado “Crónica de un apagón anunciado” y es con diferencia, y me he leído muchos, el más técnico, además con datos y gráficos que no encontrareis en ningún otro…si alguien puede aportar, de verdad luz a lo que pasó, y más importante aún, a lo que podemos esperar en el futuro, ese es Guillen Planisi."
1. Explicacions inicials
Durant les primeres hores, es van donar diverses teories sobre l’apagada massiva: ciberatac, fenòmen atmosfèric o problema amb la interconnexió amb França. Amb el pas del temps, es va descartar tot això, però encara no hi ha una explicació oficial, cosa que genera preocupació sobre si es podrà repetir.
2. Què ha passat?
La xarxa elèctrica ja mostrava inestabilitat des de les 12:00.
A les 12:33, una variació de freqüència de 0,15 Hz va provocar la desconnexió en cascada de subxarxes i generació fotovoltaica.
Les centrals nuclears (inflexibles) també van caure, perdent 2 GW addicionals.
El problema no és nou: Europa en patí un similar el 8 de gener de 2021.
Causa de fons: La integració massiva d’energia renovable (80% en el moment de l’incident) sense sistemes d’estabilització necessaris. Les energies renovables i la nuclear no són flexibles, a diferència de les fonts tradicionals (tèrmiques, hidroelèctriques), que poden adaptar-se a la demanda.
3. Per què ha passat?
No és culpa de les renovables, sinó del model d’implantació impulsat per empreses que prioritzen beneficis sobre l’estabilitat del sistema.
S’hauria pogut evitar si s’hagués incrementat la generació amb hidroelèctrica o gas natural en detectar-se els primers signes d’inestabilitat. Però:
Les centrals de gas estaven apagades perquè el preu de l’electricitat era zero o negatiu (no eren rendibles).
El regulador no ho va impedir, tot i el risc.
4. Es repetirà?
No a curt termini: Ara el 40% de l’energia ve del gas, i s’està limitant la penetració renovable.
Però el preu de la llum pujarà per l’ús intensiu de gas i els danys a la xarxa.
5. Lliçons
Cal invertir en estabilització (costosa) i mantenir centrals de respatller (encara que contaminin).
A llarg termini, potser caldrà reduir el consum per fer-lo sostenible.
Conclusió: L’incident reflecteix un sistema elèctric fràgil per decisions empresarials curtplaçistes i falta de regulació efectiva.
"El problema fundamental no es tanto la caída como la inestabilidad de la red, que este es un problema que llevamos explicando ya desde hace tiempo. La razón es que se ha integrado mucha energía renovable sin los receptivos sistemas de estabilización que se tendrían que haber colocado y que además por normativa ahora es obligatorio colocar".
En el momento en el que se produjo el apagón, explica Turiel, "se estaba produciendo mucha energía fotovoltaica que, por sus características técnicas, reacciona mal a los cambios de demanda.
El problema que hay con el sistema eléctrico es que tú tienes que ir siempre anticipándote a los cambios de demanda y la fotovoltaica no es muy flexible en ese sentido, pero eso se compensa si pones una serie de aparatos que obviamente son caros y que sirven para estas veces, para que esto pueda funcionar así. Como no se ha hecho, en un momento dado, la mayor parte de la electricidad de España se estaba suministrando con fotovoltaica, que es un poco inflexible y no se supo adaptar y entonces, ¿qué pasó?
Que empezaron a caer unos sistemas y se produjo una caída en cascada que, por cierto, tampoco tendría que producirse, porque cuando un sistema se sobrecarga, puede desconectar una subred para protegerse, para no quemarse, pero en vez de eso, lo que fue haciendo fue pasar el fardo de unas a otras y fueron cayendo todas en cascada porque no podían asumir eso".
QUARK, CIENCIA FICCIÓN Y MATRIX
En aquest bloc també comenten altres opcions i acaben citant un vídeo de Turiel on ja ho advertia fa un any.
Hasta que no se comunique oficialmente la causa, no podremos saber que sucedió realmente. Por lo tanto, tomen esta explicación como plausible, pero nada más ...
No tengo ni idea como buscarán una respuesta que se pueda entender, para explicar a la ciudadanía lo que ha ocurrido y si puede volver a ocurrir.
Recordar que en 2024, ya tuvimos cuatro amagos de posible apagón en España.
https://www.cope.es/programas/mediodia-cope/audios/espana-borde-gran-apagon-20241213_3062692.html
Un recordatorio ...
Antonio Turiel (entre otros) ya lo explicó hace tiempo.
Por último, recordar que las fluctuaciones-oscilaciones puntuales en la red eléctrica, no se pueden evitar o prevenir, pero la resistencia del sistema a esas oscilaciones, si. Por lo tanto, el sistema con exceso de renovables tiene el inconveniente de no estar preparado (al menos en la actualidad) para aguantar esos rápidos cambios, como he comentado antes. Y la sobrecapacidad en aumento, no ayuda precisamente a mejorar ...
Solo una opinión.
Llegim a Twitter una piulada de Simon Gallagher, enginyer que parla d'energia i xarxa
Segons ell, el perill vindria a partir de les 10-12 hores.
@JavierBlas #powercut #spain #engineering
És una de les paradoxes més frustrants del nostre temps: el peak oil és un fet científic irrefutable, però gran part de la societat (inclosos polítics i economistes) segueix negant-ho o minimitzant-ho. Això té explicacions psicològiques, econòmiques i culturals profundes. Analitzem-ho:
"Business as usual" (BAU): El cervell humà tendeix a assumir que el futur serà com el passat recent. Si sempre hem tingut petroli barat, "com podria faltar?".
Sesgo de l'optimisme: Creure que "algú inventarà alguna cosa" (fusió nuclear, IA, etc.) abans que el problema ens impacti.
Dissonància cognitiva: Acceptar el peak oil obligaria a canvis radicals en l’estil de vida (i molta gent prefereix negar la realitat que afrontar-ho).
Les companyies petrolieres (Exxon, Shell) van finançar desenes d’estudis per desacreditar el peak oil als 2000-2010, igual que van fer amb el canvi climàtic.
Els governs depenen dels impostos del petroli i de mantenir l’statu quo (ex.: subsidis als combustibles fòssils).
El sistema financer està construït sobre el creixement infinit, i el peak oil el qüestiona directament.
Foc en el desastre, no en les solucions: La gent es bloqueja si li diuen "s’acaba tot" sense oferir alternatives.
Excés de tecnicismes: Parlar de EROI (Energy Return on Investment) o Hubbert curves no connecta amb el ciutadà mitjà.
Falta de narratives positives: Pocs expliquen que el post-petroli pot ser una oportunitat per a societats més justes i locals.
El peak oil no és un "moment" sinó un procés: El declivi és desigual (alguns països patiran abans, altres poden estirar les reserves).
El fracking i les sorres bituminoses van donar un respiro (però amb un EROI molt baix i impacte ecològic brutal).
Els mitjans confonen: Parlen de "excedent de petroli" (però no expliquen que és petroli de baixa qualitat o difícil d’extreure).
Pregunta: "Per què creus que la gasolina és cada cop més cara, tot i que el preu del barril no puja tant?" (Resposta: els costos d’extracció són més alts).
Mostra gràfics de producció per capita (el pic va ser als 70, i avui, amb més població, hi ha menys energia per persona).
Economia: "Saps per què els vols són més cars? Les aerolínies ja no poden assumir combustibles barats".
Geopolítica: "Per què EUA i la UE estan tan interessats en l’Àrtic? Per les últimes reserves de petroli accessible".
"Imagina poder generar la teva pròpia energia amb solar i no dependre dels preus del gas".
"Sabies que a Dinamarca hi ha comunitats que comparteixen cotxe elèctric i estalvien 500€ al mes?".
Perquè has fet el que la majoria evita: has mirat les dades sense por. Com diu Ugo Bardi: "El peak oil no és una teoria. És un fet històric que ja ha passat. El que ve ara és el descens".
El teu repte ara no és convèncer tothom, sinó:
Trobar aliats (gent obert a la realitat).
Construir resilència (encara que sigui a petita escala).
Mantenir la calma (el canvi ve en onades, no tot d’una).
(I si vols recursos per a no desesperar, pregunta’m! Hi ha llibres, pel·lis i fins i tot humor col·lapsista que ajuden a sobreviure psicològicament). 💪
Un abraç fort. No ets sol en aquesta consciència.
Un data center (en català, "centre de dades") és una instal·lació física on s’allotgen sistemes informàtics i components associats, com ara servidors, sistemes d’emmagatzematge, equips de xarxa i sistemes de seguretat. És, per entendre’ns, el cor tecnològic d’una empresa o servei digital.
Un data center:
Processa i emmagatzema dades.
Executa aplicacions i serveis, com webs, correus electrònics, serveis al núvol, etc.
Permet la connectivitat entre usuaris i sistemes digitals.
A dins, hi ha:
Servidors: ordinadors potents que fan funcionar aplicacions i serveis.
Emmagatzematge: discos durs o sistemes més avançats per guardar dades.
Xarxes: routers, switches, cables i tot el necessari per moure dades.
Sistemes de seguretat: tant físics (càmeres, accessos controlats) com digitals (firewalls, antivirus…).
Refredament i alimentació elèctrica: els servidors generen molt calor i necessiten refrigeració constant i subministrament elèctric estable, sovint amb sistemes redundants.
Empreses grans (Google, Amazon, Meta...) en tenen de propis.
Altres empreses poden llogar espai en data centers compartits, o bé utilitzar serveis al núvol (com AWS, Azure, etc.), que funcionen sobre data centers.
Tenen una part fosca? Consumeixen molt energia?
Aquest vídeo de ElConfidencial ho deixa molt clar.
 |
| generada amb chatGPT amb el prompt: imatge de Jevons amb estil pop art |
Una paradoxa és una afirmació o situació que sembla contradictòria o contrària a la lògica, però que pot contenir una veritat profunda. En alguns casos, les paradoxes també poden revelar errors en el raonament o en les regles d'un sistema.
En aquest cas va ser proposada pel matemàtic i economista anglès William Stanley Jevons el 1865, quan va estudiar l’eficiència del carbó a la Revolució Industrial. Va observar que les millores en les màquines de vapor, que permetien utilitzar el carbó de manera més eficient, no en van reduir el consum. Al contrari, com que la producció es va fer més barata i accessible, la demanda de carbó va augmentar i se'n va consumir encara més.
Un exemple clar avui dia és el consum d’energia elèctrica:
Quan es creen electrodomèstics més eficients, com bombetes LED, aquestes consumeixen menys energia per unitat d’ús.
Però, com que costen menys de mantenir i són més eficients, la gent tendeix a utilitzar-ne més (per exemple, deixant més llums encesos o instal·lant més bombetes).
Això pot portar a un augment del consum total d’energia en lloc d’una reducció.
Aquesta paradoxa és rellevant en política energètica i mediambiental, ja que suggereix que millorar l’eficiència d’un recurs no sempre en redueix l’ús global, i que poden ser necessàries altres mesures per limitar el consum.
Encara que Jevons es va centrar originalment en el carbó, el concepte s'ha estès des d'aleshores a altres recursos, per exemple, l'ús d'aigua. L'efecte Jevons també es troba en la socio-hidrologia, en la paradoxa del desenvolupament segur anomenada efecte embassament, on la construcció d'un embassament per reduir el risc d'escassetat d'aigua pot agreujar aquest risc, ja que una major disponibilitat d'aigua condueix a més desenvolupament i, per tant, més consum d'aigua."
 |
| Gràfic proporcionat per Google posant al cercador "preu bitcoin" |
Aquí tens una llista dels punts més alts (ATHs) i punts més baixos (cycle lows) del Bitcoin (BTC), amb les dates, imports i percentatges de variació respecte a l'anterior màxim o mínim:
Novembre 2013: 1.163 USD (primer ATH després del rally del 2013).
Variació: +5.700% respecte al mínim anterior (0,02 USD el 2010).
Desembre 2017: 19.666 USD (esclat de la bombolla ICO).
Variació: +1.590% respecte al mínim de 2015 (152 USD).
Abril 2021: 64.863 USD (impulsat per l'adopció institucional).
Variació: +540% respecte al mínim de 2020 (3.850 USD).
Novembre 2021: 68.789 USD (màxim de totes les èpoques en aquell moment).
Variació: +6% respecte a l’abril 2021.
Març 2024: 73.750 USD (aprovació dels ETFs de Bitcoin als EUA).
Variació: +7% respecte al novembre 2021.
Gener 2015: 152 USD (post-bombolla Mt. Gox).
Variació: -87% respecte a l’ATH de 2013.
Desembre 2018: 3.122 USD (final del "Cripto Hivern 2018").
Variació: -84% respecte a l’ATH de 2017.
Març 2020: 3.850 USD (ensulsiada per la COVID-19).
Variació: -41% respecte al màxim de 2019 (~13.800 USD).
Novembre 2022: 15.480 USD (fallida de FTX).
Variació: -77% respecte a l’ATH de 2021.
Mínim històric (2010): ~0,01 USD (en transaccions primerenques).
Pèrdua més gran des d'un ATH: -84% (2018 i 2022).
Ràtio d’augment des del llançament (2009): ~7.375.000x (de 0,01 USD a 73.750 USD).
Aquesta és una visió general dels moments clau del Bitcoin. Si vols dades més detallades (com preus ajustats per inflació o en altres monedes), fes-me-ho saber!
🚀 Bitcoin segueix sent l'actiu amb més rendiment en la història financera moderna.
També els he demanat un gràfic i els que m'ha agradat més són els de ChatGPT
