generada amb chatGPT amb el prompt: imatge de Jevons amb estil pop art
Una paradoxa és una afirmació o situació que sembla contradictòria o contrària a la lògica, però que pot contenir una veritat profunda. En alguns casos, les paradoxes també poden revelar errors en el raonament o en les regles d'un sistema.
En aquest cas va ser proposada pel matemàtic i economista anglès William Stanley Jevons el 1865, quan va estudiar l’eficiència del carbó a la Revolució Industrial. Va observar que les millores en les màquines de vapor, que permetien utilitzar el carbó de manera més eficient, no en van reduir el consum. Al contrari, com que la producció es va fer més barata i accessible, la demanda de carbó va augmentar i se'n va consumir encara més.
Exemple modern
Un exemple clar avui dia és el consum d’energia elèctrica:
Quan es creen electrodomèstics més eficients, com bombetes LED, aquestes consumeixen menys energia per unitat d’ús.
Però, com que costen menys de mantenir i són més eficients, la gent tendeix a utilitzar-ne més (per exemple, deixant més llums encesos o instal·lant més bombetes).
Això pot portar a un augment del consum total d’energia en lloc d’una reducció.
Conclusió
Aquesta paradoxa és rellevant en política energètica i mediambiental, ja que suggereix que millorar l’eficiència d’un recurs no sempre en redueix l’ús global, i que poden ser necessàries altres mesures per limitar el consum.
"Hi ha un debat considerable sobre la mida del repunt de l'eficiència energètica i la rellevància de l'efecte Jevons per a la conservació de l'energia. Alguns rebutgen l'efecte, mentre que d'altres es preocupen que pot ser contraproduent perseguir la sostenibilitat augmentant l'eficiència energètica. Alguns economistes ambientals han proposat que els guanys d'eficiència s'acompanyin amb polítiques de conservació que mantenen el cost d'ús igual (o superior) per evitar l'efecte Jevons. Les polítiques de conservació que augmenten el cost d'ús (com ara el límit i el comerç o els impostos ecològics) es poden utilitzar per controlar l'efecte rebot.
Encara que Jevons es va centrar originalment en el carbó, el concepte s'ha estès des d'aleshores a altres recursos, per exemple, l'ús d'aigua. L'efecte Jevons també es troba en la socio-hidrologia, en la paradoxa del desenvolupament segur anomenada efecte embassament, on la construcció d'un embassament per reduir el risc d'escassetat d'aigua pot agreujar aquest risc, ja que una major disponibilitat d'aigua condueix a més desenvolupament i, per tant, més consum d'aigua."
En el context de la permacultura, el terme "sistema Keyline" es refereix a un mètode de disseny i gestió de la terra que es basa en els principis de la permacultura i va ser desenvolupat per l'australià P.A. Yeomans a mitjans del segle XX. Aquest sistema es coneix com el "Sistema Keyline" perquè utilitza les línies clau (keylines en anglès) de la topografia del terreny per dissenyar sistemes agrícoles i de paisatge més eficients i sostenibles.
Algunes característiques principals del Sistema Keyline inclouen:
Ús de línies clau: Les línies clau són línies imaginàries que segueixen les corbes de nivell d'un terreny. El sistema utilitza aquestes línies per a la planificació de la terra i la gestió de l'aigua.
Control de l'aigua: Se centra en la captació i l'emmagatzematge d'aigua de pluja a través de petits embassaments i canals per irrigar les zones de cultiu i augmentar la fertilitat del sòl.
Disseny holístic: Com la permacultura en general, el Sistema Keyline promou un enfocament holístic per al disseny i la gestió de la terra, tenint en compte tots els components del sistema, com ara la vegetació, el sòl, l'aigua i la fauna.
Millora del sòl: Mitjançant pràctiques com la construcció de terrasses i la distribució controlada d'aigua, el sistema busca millorar la fertilitat del sòl i la productivitat de les terres agrícoles.
Sostenibilitat i resiliència: L'objectiu principal és crear sistemes agrícoles i de paisatge que siguin sostenibles a llarg termini i resilients davant canvis ambientals.
El Sistema Keyline ha estat utilitzat amb èxit en moltes parts del món per a la planificació de finques agrícoles i paisatges per a millorar la producció d'aliments, la gestió de l'aigua i la salut del sòl, tot això amb un enfocament sostenible i respectuós amb l'entorn.
Excel·lent exemple de Tamera, Portugal
APLICACIONS
L'aplicació d'un sistema Keyline pot variar segons les condicions climàtiques i topogràfiques de la zona on es vulgui implementar. No hi ha una pluviometria anual específica que determini si un sistema Keyline és adequat o no, sinó que es tracta d'una combinació de factors que cal tenir en compte. Aquests factors inclouen la precipitació, la topografia del terreny i la capacitat d'emmagatzematge d'aigua.
A continuació, es proporcionen algunes consideracions generals:
Precipitació anual:
Un sistema Keyline sol ser més eficaç en regions amb una precipitació anual moderada a alta. No obstant això, es poden adaptar tècniques del sistema Keyline a regions amb precipitacions més baixes mitjançant la captació i l'emmagatzematge eficients de l'aigua de pluja.
Topografia:
La topografia del terreny és crucial per a l'èxit del sistema Keyline, ja que es basa en l'ús de les línies clau que segueixen les corbes de nivell. Terrenys amb pendent moderada o suau són més adequats per a aquest sistema.
Capacitat d'emmagatzematge d'aigua:
Independentment de la precipitació, és important disposar d'una capacitat d'emmagatzematge d'aigua per aprofitar al màxim els períodes de pluges i mantenir l'aigua disponible durant èpoques més seques. Això pot implicar la construcció de petits embassaments o altres sistemes d'emmagatzematge d'aigua.
Adaptació local:
És essencial adaptar les tècniques del sistema Keyline a les condicions i les necessitats locals. Cada ubicació té les seves particularitats, i les tècniques es poden ajustar per aconseguir els millors resultats.
En resum, no hi ha una pluviometria anual específica que determini si es pot implementar un sistema Keyline o no, sinó que es tracta d'avaluar múltiples factors, inclosa la precipitació, la topografia i la capacitat d'emmagatzematge, per determinar la seva viabilitat i com s'ha de dissenyar i adaptar a cada situació concreta.
A LA PENÍNSULA IBÈRICA
Un exemple de l'aplicació del sistema Keyline a la Península Ibèrica podria ser en una finca agrícola o una explotació ramadera amb terreny moderadament pendent i una precipitació anual moderada. Aquest és un escenari típic en moltes parts de la Península Ibèrica, especialment a les zones muntanyoses o de muntanya mitjana. A continuació, es descriurà com es podria aplicar el sistema Keyline en aquesta situació hipotètica:
Estudi topogràfic: Primer, es realitzaria un estudi topogràfic detallat del terreny per identificar les línies clau o les corbes de nivell. Aquestes línies són bàsicament línies horitzontals que segueixen la forma del terreny.
Planificació de la infraestructura d'aigua: Un dels principals objectius del sistema Keyline és la gestió de l'aigua. Es construirien petits embassaments o estanys a les línies clau per captar l'aigua de pluja durant les pluges. Aquesta aigua es podria utilitzar per irrigar les zones de cultiu i pasturatge durant els períodes secs.
Disseny de les terrasses: Es construirien terrasses o bancals a les línies clau per crear superfícies planes on es podrien cultivar cultius o pasturar animals. Aquestes terrasses ajudarien a prevenir l'erosió i a aprofitar millor l'aigua de pluja.
Fertilització del sòl: S'utilitzaria la gestió de l'aigua i altres pràctiques de Keyline per millorar la fertilitat del sòl. Aquesta millora podria implicar la incorporació de matèria orgànica i altres nutrients als bancals de cultiu.
Selecció de cultius i ramaderia: Es triarien cultius i espècies ramaderes que siguin adequats per a la zona i que es puguin beneficiar del sistema Keyline. Aquests cultius i animals es disposarien en les terrasses i les zones de pasturatge segons les necessitats i el cicle de vida.
Seguiment i adaptació: Es realitzaria un seguiment constant de les condicions i el rendiment de la finca i es farien ajustos segons sigui necessari. Això podria incloure canvis en la gestió de l'aigua, la rotació de cultius i altres pràctiques agrícoles.
En resum, l'aplicació del sistema Keyline a la Península Ibèrica es centraria en la gestió sostenible de l'aigua, la prevenció de l'erosió del sòl i la millora de la fertilitat per augmentar la productivitat agrícola i ramadera en terrenys moderadament pendents amb una precipitació anual moderada.
Continuem parlant de rases d'infiltració Però què són?
Són petits fossats cavats a la terra construïts en corbes de nivell que funcionen com a veritables microembassaments per retenir l'aigua de la pluja. Per què? Perquè l'aigua s'infiltri lentament per la terra, viatgi pel subsòl i ompli les napes. Coneix més detalladament la seva importància, com es fan i la seva projecció en temps d'escassetat hídrica.
Com és habitual en aquest blog, hem fet captures de les dades que hem considerat més interessants
Alejandro Peirano, director del Jardí Botànic Nacional de Vinya del Mar, ens presenta el lot C o "Botània", lloc que funciona com a laboratori d'assajos i on, per exemple, ja s'han realitzat 30 quilòmetres de "Rases d'Infiltració" .
Però què són? Són petits fossats cavats a la terra construïts en corbes de nivell que funcionen com a veritables microembassaments per retenir l'aigua de la pluja. Per què? Perquè l'aigua s'infiltri lentament per la terra, viatgi pel subsòl i ompli les napes. Coneix més detalladament la seva importància, com es fan i la seva projecció en temps d'escassetat hídrica.
SEGONA PART
El 2022 vam presentar el projecte de Rases d'Infiltració realitzat al Jardí Botànic Nacional de Vinya del Mar (JBN). Tot i això, davant la falta de pluges, el vídeo anterior només mostra com a experimentació com s'omplia una rasa amb una mànega de reg al Lot C. Ara, i aprofitant les pluges de juliol de 2023 a la zona central de Xile, les presentem plenes d'aigua de pluja i fent silencioses el vostre treball d'infiltració al subsòl per omplir les napes. Dins dels plans de conservació del JBN, els 30 km de rases d'infiltració són un dels projectes emblemàtics. Coneix-ho.
