RayoNegro o Quark: "Anàlisi sobre la futura caiguda de la producció de petroli"

Sempre cal llegir els posts d'en Quark o RayoNegro (ara que és a Substack).
Hi ha aspectes que es van repetint, complementant o ampliant. És una veu important a seguir.

Avui ens centrarem en la darrera entrada. No la comentaré, només en traduiré les conclusions i en mostrarem algunes entrades.

Entrada del dimarts 25 d'agost del 2026


Noruega

Conclusions

Si el shale oil USA té els anys comptats, els descobriments han baixat a mínims, no es reposen les reserves i a més estem sobreproduint els megacamps per mantenir la producció (mitjançant les ampliacions esmentades), assistim a una crònica d'una mort anunciada a la dècada de 2030-2040.

I això és una qüestió geològica, que no té res a veure amb el preu, sinó amb la desaparició de totes les reserves.

Gràfics com aquest de la IEA no seran projeccions sinó realitat a la propera dècada.

Si la demanda esperada continua al voltant dels 100 milions de b/d per a tots els líquids i l'oferta es queda en 50 milions b/d, és clar que el consum no podrà sobrepassar l'escassa oferta de 50 milions de b/d el 2050 (i aclareixo que em sembla força optimista).

Segons IEA al seu últim WEO 2025, la demanda esperada el 2050 varia atenent els diferents escenaris, però no s'espera un descens per sota (o al voltant) dels 100 milions de b/d de tots els líquids.

A partir d'aquí, que cadascú pensi cap a on ens dirigim i trobin l'explicació a l'afany de Trump a aconseguir recursos (Veneçuela, Iran, Groenlàndia), al cost que sigui.

Parlar d'excés de petroli puntual (encara que durés uns anys), és una broma de mal gust amb aquestes perspectives a llarg termini…

PD. Només per complementar i unificar informació.

Rússia

Segons Rystad, la producció de petroli continuarà declinant.

Canadà

Primer, la producció de petroli de 2026 està superant la de 2025 en poc més de 100.000 b/d (de moment).

Canadà és un dels pocs països la producció dels quals (al voltant de 6 milions de b/d, amb suau declivi des del 2045) té capacitat per mantenir-se fins al 2050.

Brasil

En canvi, Brasil apunta a una ràpida caiguda de la seva producció, encara que podem imaginar la posada en marxa de projectes de recuperació secundària i terciària per intentar evitar un declivi tan abrupte. En absència de nous importants descobriments, les reserves no permeten fer-se il·lusions a llarg termini.

Crisisenergetica.org fa un homenatge a Richard Heinberg mort fa uns dies

 

Traduïm del castellà:

"Amb molta tristesa comuniquem la mort de Richard Heinberg, (wikipedia ENG) afectat per un càncer de pàncrees que, en tot just dues setmanes, va acabar amb la seva vida. Heinberg va ser un divulgador extraordinari del pic del petroli i de la crisi energètica.

El seu estil clar i didàctic era extremadament eficaç a l'hora de presentar al públic no especialitzat els mecanismes i les complexitats del nostre predicament energètic. Per aquest motiu, molts dels seus articles, traduïts al castellà, han quedat preservats al nostre arxiu.

Com a petit homenatge, presentem una selecció d'alguns dels seus millors articles publicats a Crisis Energética:

Carta des del futur (escrit al 2014) (català): exercici de ficció que presenta una carta escrita des de l'any 2107 i adreçada als habitants del 2001, en què s'analitzen les conseqüències de l'esgotament dels recursos, la sobrecàrrega ecològica i el col·lapse de la civilització industrial.

Powerdown (introducció) (escrit al 2004) : introducció al llibre Powerdown: Options and Actions for a Post-Carbon World, en què l'autor presenta una estratègia per reduir el consum per càpita de recursos als països rics, desenvolupar fonts alternatives d'energia, distribuir els recursos de manera més equitativa i reduir la població mundial.

Petroli, guerra i el destí de les societats industrials (escrit al 2022): escrit l'any 2022, aquest article estableix paral·lelismes entre la situació del moment —pocs mesos després de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia— i la que Heinberg ja apuntava al seu llibre Powerdown.

Col·lapsarà la civilització perquè s'està quedant sense petroli? (escrit el 22 de juliol del 2022): en aquest article del 2022, l'autor analitza els canvis necessaris per evitar continuar sobrepassant els límits de la natura, entre els quals destaquen el sacrifici compartit, la cooperació i la redefinició dels conceptes de prosperitat i progrés.

Optimisme mortal, pessimisme útil (22 de juliol del 2022): un altre article del 2022 en què Heinberg analitza per què el pessimisme pot ser una eina útil per afrontar un futur cada cop més present, en què, precisament, l'optimisme es pot convertir en una trampa perillosa."

Israel i EE.UU van atacar Iran el 28 de febrer del 2026

Només conec a dues persones que hagin anat de viatge a Iran.
Totes dues són molt viatgeres i han voltat per mig molt i em van dir que allà hi van trobar "la gent més hospitalària del món".

Dissabte 14 de març farà dues setmanes que Israel i EE.UU van atacar Iran. Han passat moltes coses.
Tot seguit esmentaré les notícies i vídeos que m'han impactat més. Algú podria pensar que els esdeveniments s'estan accelerant. Trump volia que durés poc. Alguns experts pronostiquen una gran recessió mundial si el conflicte dura més d'un mes. 

He intentat seguir mitjans iranians per a tenir una visió més completa però no són inaccessibles des de l'estat espanyol. Deu haver-hi censura europea. M'hi hauria de connectar via VPN. Tant LaVanguardia com ElPaís diuen el mateix fil per randa.

Consulto Aljazzeera. 

Fa temps que segueixo diversos canals de YouTube de geopolítica mundial. Els esmentaré a continuació per ordre d'importància i credibilitat, segons el meu parer.



Glenn Diesen Español
133 k subscriptors en aquesta llengua, 

Amb rigor, seriositat, objectivitat, Diesen porta cada dia convidats que han tingut un paper important com a ambaixadors, militars, ex-membres de la CIA, professors universitaris, polítics fins i tot, altres videobloggers.
No us el perdeu

Neutrality Studies Español

124 k subscriptors (287 k en anglès)





Dialogue Works
Nima R. Alkhorshid
384 k subscriptors

Demoliendo Mitos
Dr. Ezequiel Bistoletti
Potser és el més imparcial de tots
189 k subscriptors

Danny Haiphong
36 k subscriptors

Veneçuela: la predicció de Turiel del 2010

El que ha passat a Veneçuela ja ho va predir Antonio Turiel al seu blog Oil Crash el 18 d'agost del 2010 en la seva entrada "El peor escenario posible".
En aquell moment ho veia com a imminent (juny del 2012) i ha passat 13 anys i 6 mesos més tard
però els motius són els mateixos encara que ens vulguin fer creure que l'objectiu era un altre (narcoterrosime)

Quark, ciencia ficción y Matrix
Recentment també ho va predir Quark i en aquesta entrada ens ho recorda


Infografia de Visual Capitalist (2025)

Imatge de 2025 (cliqueu per ampliar)

Veneçuela: motius i desplegament militar dels EE.UU

En Vicent Partal en va fer una anàlisi molt acurada, segons el meu parer, en el següent vídeo del 3 de desembre del 2025

Concretament en comentava un punt. Ara Veneçuela conté la reserva de petroli conegut més gran del món i Vicentt Partal atribueix l'interès d'invasió del EE.UU per evitar que reclamés 3/4 parts del país veí: La Guaiana que disposa d'immenses reserves marines de petroli recentment descobertes davant la seva costa.

En aquesta altra imatge feia referència al desplegament militars dels EE.UU al mar Carib i els suport de les bases de Puerto Rico (estat lliure associat a EE.UU) i la base de Guantànamo.

DESPLEGAMENT MILITAR (novembre 2025)
En un altre article de ElPaís es feia ressó del desplegament militar dels EE.UU a la zona (podeu saltar-lo fent servir archive.is)

"Ja al començament d'aquest any Trump havia desplegat una imponent flota a les aigües centreamericanes: almenys 3.000 soldats, un portaavions i diversos mitjans aeris de reconeixement i bombarders. Al següent gràfic recollim els principals mitjans que els Estats Units tenia a la zona al mes de novembre."

ZR06 - Antonio Turiel, Un Choque Inevitable (2 de 2)

 Aquesta és la segona part de l'entrada (1 de 2) i continuem fent captures del vídeo de 6 minuts del canal de Salvador Ibáñez

Transcripcions i captures de pantalla

• Solo el 22%. El otro 78% es el combustible de los camiones, de los aviones, de los tractores, el gas de las fábricas y todo eso es muchísimo más difícil de pasar a eléctrico. Entonces, ¿qué ha pasado con todo este despliegue de renovables? pues que según esta visión ha sido en gran parte una burbuja especulativa y ahora esa burbuja parece que está pinchando.

• Los grandes fondos de inversión están empezando a retirarse, se cancelan proyectos porque se han dado cuenta de que el mercado ya está saturado y sencillamente la rentabilidad ya no es la que era, las cuentas ya no salen. Entonces, recapitulemos. Tenemos un sistema energético, el de los fósiles, que se agota y la alternativa que nos proponen las renovables industriales, parece que no puede llenar ese hueco y tiene sus propios problemas gigantescos.

Clica sobre la imatge per ampliar-la

• 
  

Esto nos deja en una encrucijada, ¿no? Una elección entre dos caminos muy muy distintos. Y todo se resume en una frase demoledora de Edward Abbey. Crecer por el mero hecho de crecer es la ideología de un tumor. No se puede crecer infinitamente en un sitio que es finito. Y aquí está la clave del asunto. La elección real no es entre crecimiento o no crecimiento.

• • Según este planteamiento, vamos a decrecer sí o sí porque la energía se acaba. La verdadera elección es cómo vamos a hacerlo. O lo hacemos a las bravas de forma caótica, con crisis, guerras por recursos y un empobrecimiento general, o lo hacemos de forma planificada, democrática y ordenada, buscando el bienestar de todos.

• A lo primero se le llama empobrecimiento, a lo segundo decrecimiento. ¿Vale? Pero, ¿qué significa eso de un descenso planificado en la práctica? pues implica repensarlo todo de arriba a abajo. 

Por ejemplo, en vez de coches privados para todos, apostar por una red de trenes eléctricos superficiente. En vez de móviles que duran 2 años, diseñar aparatos electrónicos que duren para siempre, que se puedan reparar y actualizar.

• Se trata de pasar de una economía de usar y tirar a una circular y, por supuesto, poner en el centro la educación y la justicia social. Al final la cosa es muy simple. Con las leyes de la física, con los límites del planeta, no se puede negociar. Están ahí. y punto. Así que la única elección que de verdad tenemos es si vamos a gestionar esta transición nosotros de forma inteligente o si vamos a dejar que la transición nos gestione a nosotros por las malas.

• Y con esa pregunta tan directa nos deja este análisis.
  ¿Es posible un descenso planificado y digno o estamos abocados a un colapso caótico? Es un desafío que nos obliga a pensar qué futuro queremos y, sobre todo, si seremos capaces de ponernos de acuerdo para construirlo antes de que la propia realidad tome la decisión por nosotros.

ZR06 - Antonio Turiel, Un Choque Inevitable (1 de 2)

 En aquesta entrada farem captures del vídeo de 6 minuts del canal de Salvador Ibáñez

Captures de pantalla i transcripció 
de la primera part del vídeo

• A ver, ¿y si todo lo que oímos sobre la crisis climática fuera en realidad solo la punta del iceberg? Hoy vamos a desgranar la visión de Antonio Turiel, que nos habla de un choque, un choque que parece inevitable entre nuestro sistema actual y, bueno, los límites del planeta. Es una perspectiva, digamos, directa, sin adornos.

• Vale, vamos al lío. La idea central de todo este análisis es bastante simple, pero a la vez demoledora. Nuestro sistema actual, tal y como está montado, va de cabeza a estrellarse contra la realidad. ¿Por qué? Porque la idea de crecer sin parar, de forma infinita, en un planeta que obviamente no es infinito, pues según esta visión es que no se sostiene por ningún lado.

• Para entender de verdad la magnitud del problema, tenemos que hacer un esfuerzo y mirar más allá de lo que siempre se habla, porque sí, el cambio climático es gravísimo, por supuesto, pero es solo una pieza, una pieza de un puzle enorme, mucho más complejo. La crisis ambiental es mucho más grande y para medirla, para ponerle cifras, la ciencia ha desarrollado una herramienta que es bueno, es clave.

• Se llama el concepto de los límites planetarios. Pensemos en ello como el panel de control de la Tierra. Hay nueve sistemas que son vitales, que regulan la salud del planeta y cada uno de ellos tiene una línea roja, un límite que no deberíamos pasar porque si lo cruzamos, bueno, el riesgo de cambios irreversibles de un colapso se dispara.

• Es un riesgo existencial, así de claro. Y aquí viene el dato que de verdad pone los pelos de punta. De esos nueve límites, de esos nueve sistemas vitales, ya hemos cruzado siete. Siete de nueve. Pero ojo que lo más fuerte no es eso. Lo más fuerte es que si miramos cuáles son los peores, el cambio climático es solo el cuarto.

• Por delante tenemos cosas como la contaminación química, la destrucción de la biodiversidad o cómo hemos alterado por completo los ciclos de los fertilizantes. O sea, que el problema es mucho más profundo de lo que parece. Vale, sigamos tirando del hilo porque todo esto está conectado. Si levantamos otra capa de la cebolla, llegamos al que podría ser el verdadero motor de toda esta crisis.

• Solemos oír que la transición energética es por el medio ambiente, ¿verdad? Bueno, según este análisis, la razón principal es otra más cruda y directa. Se nos está acabando la energía barata. Sencillamente los combustibles fósiles, que eran fáciles de sacar y por tanto baratos, están llegando a su fin. Fijaos en un dato. Desde 2014 la inversión en buscar nuevos yacimientos de petróleo ha caído en picado.

• Y no es porque de repente las petroleras se hayan vuelto ecologistas, no es porque ya no sale a cuenta. Cada vez es más difícil y más caro encontrar algo, porque el petróleo fácil ya no queda. Y esto nos lleva a una cifra que es es una auténtica locura. Por cada barril de petróleo que descubrimos hoy en día, nos bebemos 12. 12. Estamos tirando de las reservas que se encontraron en los años 60 y 70.

• Es como vivir de los ahorros de los abuelos. Y que nadie piense que esto es algo que pasará en el futuro, ¿eh? Es que ya está pasando. El pico mundial de producción de petróleo convencional fue en 2018, ya pasó. Y el diésel, que es literalmente la sangre que mueve los camiones, los tractores, los barcos, toda la economía global, su producción ya está cayendo.

• Y no olvidemos el dato clave. Casi el 85% de la energía que mueve el mundo sigue viniendo de estas fuentes que se están agotando. Claro, la pregunta lógica es, bueno, si se acaban los fósiles, pues ponemos renovables y listo, ¿no? Esa es la solución que nos venden. Pero, ¿pueden de verdad las renovables a escala masiva sustituir toda la energía que consumimos hoy? Pues según este análisis, la cosa es bastante más complicada de lo que parece.

• Hay una serie de peros de los que casi nunca se habla. Para empezar, los materiales. Para hacer todos esos paneles solares y molinos de viento, hace falta cobre, litio, plata, un montón de minerales que sorpresa no son infinitos y no hay suficientes para hacer una transición a nivel mundial. Luego la gran paradoja.

• Para fabricar, transportar e instalar un molino de viento necesitas diésel, carbón y gas. O sea, dependen de los mismos combustibles que quieren reemplazar. Y eso sin hablar de los problemas de estabilidad que generan en la red eléctrica. Y para rematar, un dato que lo pone todo en perspectiva. En un país como España, toda la electricidad, la de los enchufes de casa, las luces, etcétera, es solo el 22% de la energía total que usamos.

Segona part del resum de l'entrada