Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris meteorologia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris meteorologia. Mostrar tots els missatges

dissabte, 9 de novembre del 2024

Estacions meteorològiques prop de Riudellots de la Selva

 En el moment d'escriure aquesta entrada, Riudellots de la Selva no disposa d'una estació meteorològica automàtica homologada.
El mesurament més proper i antic deu ser l'estació de l'Aeroport Girona - Costa Brava de Vilobí d'Onyar de l'AEMET (Agencia Española de Meteorología) inaugurat el 1967

Actualment les estacions de l'AEMET més properes són aquestes

Les estacions que no tenen valor són estacions amb dades diferents (no en temps real)



Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya disposa d'una xarxa més nova, és a dir, amb menys històric de dades
https://www.meteo.cat/observacions/xema


La marca vermella és la posició de Riudellots al mapa

Si anem a l'hipermapa, en veure'm la imatge per satèl·lit on hi hem marcat les estacions



Fornells –Torre de Raset (2,8 km de l’Ajuntament de Riudellots)

Cassà – Mas Bassets: 10,5 km de l’ajuntament

Aeroport – Vilobí d’Onyar (torre de control 2,0 km de l’Ajuntament) AEMET


Meteoclimàtic
És una gran xarxa d'estacions meteorològiques automàtiques no professionals en temps real i un important directori de recursos meteorològics. Si disposes d'una estació automàtica i vols compartir les teves dades, et convidem a participar a Meteoclimatic. Entre totes les estacions farem de Meteoclimatic un lloc útil per a consultar les dades del teu observatori i seguir el temps i el clima de tots els observatoris de l'àmbit de cobertura de Meteoclimatic: Península Ibèrica, els dos arxipèlags, sud de França i l'Àfrica més propera a l'Estret de Gibraltar.

Riudellots de la Selva disposa d'una estació de meteoclimatic ubicada a la urbanització Can Jordi.




diumenge, 18 de setembre del 2022

Pedregada històrica (11 cm) a la Bisbal d'Empordà (agost 2022)

Fa dues setmanes hi va haver una pedregada històrica, 11 cm a la Bisbal, Forallac, Corçà i Cruïlles


Recollim algunes fotos i titulars de premsa



Diari Ara:
"No s'havia mesurat mai una pedra d'11 cm de diàmetre", Pau Esparch, Cap de l’àrea de predicció del Servei Meteorològic de Catalunya.

TV3: L'endemà, danys de la forta pedregada









Què és el vòrtex polar estratosfèric i com influeix en el clima?


Comença la temporada del vòrtex polar. Com serà aquest hivern?

Com cada any, el vòrtex polar estratosfèric de l'hemisferi nord comença a formar-se a finals d'agost, enfortint-se durant els propers mesos i definint el nostre hivern segons el comportament.

En aquest article de MeteoRed ho expliquen molt bé.






A l'estratosfera del pol nord, al voltant dels 8 i 10 km d'alçada, s'està formant el que es coneix com a vòrtex polar. Un sistema de baixa pressió que emergeix a finals d'agost, a causa del refredament de la latituds altes, i roman fins a finals d'hivern. Tant la seva situació actual com el seu comportament els propers mesos definirà el temps a Europa i als Estats Units durant aquesta tardor i hivern.



El vòrtex polar generat pel refredament estacional del pol nord és una gran àrea ciclònica que gira sobretot l'hemisferi nord i va des del terra fins a la part superior de l'estratosfera.




Quin hivern tindrem aquest any?
El comportament del vòrtex polar i la seva influència al nostre hivern depèn, al seu torn, del fenomen ENSO (coneguts per tots com El Niño i La Niña).

Aquest any, predomina La Niña, patró climàtic que refreda les aigües del pacífic tropical i repercuteix en el clima global i en el vòrtex polar. Històricament, quan aquest episodi està actiu, hi ha entorn un 60 i 75% de probabilitats que es produeixi un escalfament sobtat estratosfèric.

S'espera que continuï La Nena durant la tardor i l'hivern
Els senyals actuals mostren una probabilitat més gran que hi hagi un esdeveniment d'escalfament estratosfèric a mitjans d'hivern, encara que dependrà del posicionament dels sistemes d'alta i baixa pressió del Pacífic Nord. En qualsevol cas, el pronòstic de l'ECMWF també consolida aquest episodi, amb vents zonals febles a finals de la tardor i principis d'hivern.

La suma dels dos fenòmens, tant de La Niña com dels vents, assenyalen un debilitament del vòrtex polar, cosa que es pot traduir en un patró més interromput i una possibilitat de bloqueig en latituds altes, és a dir, més aire fred als Estats Units i Europa.

UN VÍDEO MOLT INTERESSANT
Què és el Vòrtex Polar (Astrum)



dissabte, 20 d’agost del 2022

Què és un "derecho" meteorològicament parlant?

 




Segons explica a TW l'usuari Àlex @alexsnclmnt referent a l'episodi que hi va haver el dijous 18 d'agost del 2022, un "derecho" és això: 

Ahir el sud d’Europa va viure diverses tempestes violentes, però el més destacable és la formació d’un probable “derecho”, que va viatjar més de 800 km i ha deixat prop d’una vintena de morts confirmats.


Un “derecho” és una agrupació de tempestes de fins a 500 km d'amplada que pot recórrer llargues distàncies sense afeblir-se. Provoca devastacions similars a les d'un huracà de categoria 2/3 🇪🇸 El nom, provinent del castellà, significa que va directe Les condicions de formació del fenòmen son complexes i també ho son les condicions per considerar el que va passar ahir com a “derecho”: ✅ Vents de >125 km/h en tres punts diferents (separats entre ells) ✅ Un recorregut superior als 600 km


Als EUA és un més habitual que al continent europeu, tot i que ja veieu al mapa que com a molt succeeix *una vegada cada any*!


El “derecho” es va iniciar entre Catalunya i les Illes Balears i va viatjar fins a Àustria i Eslovènia, deixant gairebé 200.000 descàrregues elèctriques:

Un dels llocs més afectats pel fenòmen va ser l’illa de Còrsega, que va batre molts rècords absoluts de vent, assolint els 225 km/h a Marignana (equivalent a un huracà d’escala 4 a l’escala Saffir-Simpson)

La imatge de radar de la seva arribada a Itàlia ja ens permet veure que (1) tenia associades intensitats de precipitació molt elevades, amb calamarsa i pedra, i (2) estava molt ben organitzat i abraçava bona part del nord del país

Les imatge de la seva arribada a molts indrets son força espectaculars, com per exemple a Venècia: Han passat molt poques hores i per tant encara cal determinar què ha provocat exactament un fenòmen tan poc habitual a Europa, però sembla probable que l’elevada temperatura de l’aigua del mar hagi contribuït a fer que les tempestes fossin més intenses


Aquí també ho expliquen

"Derechos y líneas de turbonadas"


divendres, 14 de febrer del 2020

Canvi climàtic (conceptes)

El canvi climàtic és complex i per a entendre'l bé requereix que coneguem prèviament alguns conceptes.

TV3 té un Glossari bàsic sobre la Crisi Climàtica



La Unicef també en té un glossari visual i en català de (13 pàgines)

Allà mateix se'n fa referència a un altre de 50 termes de ÉsAdir

imatge

QuèQuiCom, el canvi climàtic: nivell crític
18 de setembre del 2019
(31 minuts)

Al 2006, fa 13 anys van dedicar-hi un reportatge que actualitzen en aquest nou capítol.

dissabte, 29 de juny del 2019

Europa ha tingut cinc estius de 500 anys en 15 anys. (National Geographic)

Font: 2019-06-28

Un continent sense aire condicionat lluita amb dies de 37,7º C (100 graus Farenheit) al juny i es pregunta com farà front als propers anys més calents.

Una altra onada de calor mortal té Europa a la seva suor aquesta setmana. Les temperatures rècord van superar els 100 graus Fahrenheit (37,8 graus centígrads) a parts de França, Alemanya, Polònia i Espanya, amb dies més calents . El mateix va ocórrer l'any passat: la calor que va patir un record va ser responsable de 700 morts a Suècia i de més de 250 a Dinamarca , països que mai no han necessitat de climatitzar abans d'aquesta nova era d'esdeveniments extrems per canvi climàtic.
Els cinc estius més calorosos d'Europa dels darrers 500 anys s'han produït en els últims 15 anys, no inclosos aquest estiu. Tots han estat mortals.
L’onada de calor del 2003 va ser la pitjor, havent provocat la mort de més de 70.000 persones;
el 2010, 56.000 van morir només a Rússia .
Aquests esdeveniments de calor extrems estan connectats a una corrent de corrent més lenta que bloqueja els sistemes meteorològics, segons Michael Mann de la Penn State University. Mann va ser coautor d’ un estudi l’any passat que va relacionar la desacceleració del corrent a reacció, la banda de vents d’altura que escombren al món d’ovest a est, fins a les sequeres, les ones de calor, els incendis forestals i els esdeveniments inundables de l’estiu passat. tot l'hemisferi nord. I és que probablement darrere de les febles pluges dels monsons de l'Índia i de les inundacions generalitzades al mig-oest dels EUA aquest any.

"Els meus col·legues de PIK (Institut de recerca per a l'impacte climàtic de Potsdam) han comprovat que això és el que estem veient ara a Europa", va dir Mann en un correu electrònic.
La pèrdua de gel marí a l'Àrtic està amplificant l'escalfament a les regions més septentrionals del nostre planeta, i això està pertorbant els patrons naturals de corrent a reacció, va dir Dim Coumou de Vrije Universiteit Amsterdam i PIK. Els vents de corrent a reacció són impulsats per la diferència de temperatura entre l'aire gelat de l'Àrtic i l'aire calent dels tròpics. Un àrtic que escalfa ràpidament: aquest hivern passat va veure la seva cala de gel més baixa : redueix aquesta diferència de temperatura i frena el corrent a reacció.
Com un riu de moviment lent, una corrent a corrent més lenta forma profunds meandres, que poden estancar-se durant l'estiu, de vegades durant setmanes. Els patrons meteorològics es queden amb ells, ja siguin ones de calor o pluges torrencials.
Mentre que les temperatures a Europa no són tan calentes com l’onada de calor actual a l’Índia, les temperatures del subcontinent asiàtic han arribat als 51 ° C (la majoria d’Europa, sobretot al nord, no s’utilitzen fins a més de 85 ° F, 29,4ºC ). .L’aire condicionat roman rar.
Es troba a menys del 5% de les llars de França , per exemple, i menys del dos per cent de les llars alemanyes.

Nits de la ciutat calenta

El nombre de dies d’onades de calor a les ciutats europees és gairebé el doble que el dels suburbis i els paisatges rurals dels voltants, a causa de l’ efecte d’illa de calor urbana , va dir Jürgen Kropp, de PIK. El formigó i l'asfalt absorbeixen calor durant el dia i el deixen anar a la nit, mantenint les zones urbanes més calentes. Sense grans retallades de les emissions de carboni, el nombre de dies d'ones de calor a les ciutats augmentarà 10 vegades a finals d'aquest segle, va dir Kropp. "El dimecres va ser el dia més calent de juny, aquí a Berlín".
Hi ha un debat real sobre què fer sobre el calor cada vegada més gran, va continuar. L’aire condicionat augmenta l’ús de l’energia, cosa que augmentarà les emissions de carboni d’Alemanya, cosa que farà pitjor el canvi climàtic. La majoria dels alemanys volen més accions sobre el clima, va dir Kropp, però ara les unitats de finestres de CA tenen una gran demanda.
Europa ha après de la onada de calor 2003, que va matar a més de 70.000 a tot el continent, va dir Richard Keller, professor de la història mèdica de la Universitat de Wisconsin-Madison. El nombre de morts hauria de ser més limitat aquest any, va dir Keller, l'autor de Fatal Isolation, un llibre sobre la onada de calor de París del 2003 que va matar a milers. "França està molt millor preparada, els serveis d'emergència estan al seu lloc i la consciència dels perills és molt més gran", va dir Keller.
Algunes escoles franceses estan tancades: gairebé no hi ha aire condicionat, va dir Keller. Les zones de refredament i les fonts temporals d’aigua s’han instal·lat a les zones més transitades de la ciutat; els parcs i les piscines s’observen més endavant . A París, els vehicles més antics estan prohibits a la ciutat per contrarestar el fet que una onada de calor agreuja la contaminació de la ciutat.
Una reducció dels nivells de contaminació serà un revestiment de plata per als aficionats al futbol femení de la Copa del Món que empaquetaran aquest divendres l'estadi Parc des Princes per veure l' equip nacional nord - americà a França .
"La calor no serà un problema per als jugadors", va dir Keller. "Són atletes de primer nivell que poden fer front. Són els aficionats que corren risc de cop de calor ".

diumenge, 5 de juny del 2016

Estació meteorològica a Riudellots

Riudellots de la Selva no té estació meteorològica.
Ni oficial ni d'amateur.

METEOCLIMATIC (xarxa amateur)
Existeix una xarxa anomenada Meteoclimàtic formada per aficionats que cedeixen les dades de les seves estacions.
Depenen de les característiques de l'estació se n'obtenen unes o altres:
Les més bàsiques són temperatura (màxima i mínima), pluviometria i vent (sentit i velocitat)
O d'altres com radiació solar, risc d'incendi i fins i tot webcam.

Les dades més properes a Riudellots són:

-Salitja (granja mas Bes)
-Fornells
-4 estacions diferents a Llagostera




XARXES OFICIALS
AEMET

L'estació més propera i fiable és la de l'Aeroport de Girona Costa Brava de Vilobí d'Onyar.
Actualment no hi ha hgistòric de dades ja que a partir del 2012 AEMET, Agencia Española de Meteorologia fa pagar per accedir a les seves dades. Trobareu l'explicació detallada aquí

El que sí que podeu trobar és la temperatura actual aquí, però res de mitjanes ni històric

SMC

Actualment hi ha 3 estacions meteorològiques del Servei Català de Meteorologia

Malauradament només es poden consultar per internet les dades de la darrera setmana

-Vilobí d'Onyar
Dades des del novembre del 1998

-Fornells de la Selva
Dades des del novembre del 1998

-Cassà de la Selva
Dades des del 1993

dilluns, 4 de gener del 2016

Tercera generació dels satèl·lit Meteosat (2019-2040)

LAVANGUARDIA
Nous meteosat per a predir millor el temps




La joia de la corona és la Sonda d'infrarrojos (IRS), un instrument capaç de veure  la quantitat de vapor d'aigua a diferents altituds a l'admosfera. Es podrà veure el vent i com està canviant la seva direcció. Amb un instrument com aquest s'hagués pogut preveure la tempesta que va caure a Cannes a principi d'octubre del 2015 i e va causar quasi 20 morts.

També es podrà monitoritzar la contaminació atmosfèrica i el registre de llamps tant els que es produeixen als núvols com a la terra.

MÉS RESOLUCIÓ
Fins ara la resolució d'un píxel representava 9 km2 amb una freqüència de 15 minuts.
Amb la tercera generació es passa a 1 píxel per km2 i actualitzat cada 10 minuts.


LLANÇAMENTS
Es posaran en òrbita sis sondes meteorològiques entre el 2019 i el 2032

dimecres, 30 de setembre del 2015

Temperatures del 2015: comparativa amb la mitjana del s.XX

Fa uns dies em van passar aquest enllaç
https://twitter.com/billmckibben/status/644620591178326016

Compara els valors de la temperatura mensual dels anys més calurosos amb la mitjana del s.XX

GENER
Vam començar l'any amb un increment de 0.8 respecte a la mitjana.
L'arrencada d'any.
S'observa clarament que aquest any està destinat a batre tots els rècords.




diumenge, 7 de juny del 2015

Josep Pascual: "Em dedico a fer d'observador del temps"

ELPUNT AVUI
31 de maig del 2015


Esmento els punts més destacats de l'entrevista

Abans sí que feia més fred, no?
Això sí que és veritat. A l'hivern ara no es veuen els recs glaçats tan sovint. Estadísticament, jo tinc recollides dades de 45 anys i es nota.
De fet, es nota de dues maneres: sobretot amb la temperatura de l'aire,
però també amb la temperatura del mar, que està pujant.

Jo miro fins a 80 metres de fondària i ha pujat a tots els nivells. I una altra cosa:
disposo de 25 anys de dades del nivell del mar i és evident que ha pujat ja mig pam.
Deu centímetres des de l'any 1993.

[...]
Tot va començar aquí. Fill i nét de pescadors. Per a ells saber preveure el temps era una necessitat.
Amb tres o quatre anys, el meu pare m'agafava i em portava a la barca i jo sentia la conversa d'ells dos. Ells enraonaven i jo m'hi fixava. Quan ets jove et queda tot. Totes les previsions que hi havia en aquell moment eren les de Mariano Medina a la tele. Ells no podien saber què passaria l'endemà. De dades, abans també n'hi havia moltes; la diferència és que ara es poden processar. Les màquines fan milions de càlculs en qüestió de segons i es poden tenir els mapes previstos a temps real. Sense màquines, abans haurien trigat un any per fer la previsió de l'endemà. Hi feia molt la intuïció. Mira [m'assenyala uns núvols]: aquells núvols es formen en un nivell en què a dalt hi ha una massa d'una temperatura, i a sota, d'una altra. Els pescadors en diuen saioles, d'aquests núvols. En realitat, són estratocúmuls o fractostrats. Què vol dir l'aparició d'aquests núvols? Una massa d'aire es frega amb una altra i això es forma en situacions de calma. Mires cap on es desplaça el núvol i el desplaçament indica la direcció del vent que hi ha en alçada. És a dir, veient aquest núvol podem dir que a mig matí tindrem tramuntana o gregal o garbí.

[...]
El nivell del mar està pujant. Quina dada té confirmada?
Doncs que puja entre tres i quatre mil·límetres a l'any de mitjana. Això s'explica perquè les geleres es desfan a més velocitat del que toca i, a més a més, l'augment de la temperatura del mar fa que actuï com l'alcohol o el mercuri del termòmetre i, amb la mateixa massa d'aigua, en augmentar la temperatura es dilata. Tot suma en el mateix sentit i per això el nivell del mar tendeix a pujar.

La platja ha reculat entre 15 i 20 metres.
Sí, això indiquen les meves dades. Ho calculo des d'un vèrtex geodèsic que hi ha a dalt del Rocamaura, una mesura que prenc des de fa anys. Ho miro un cop a l'any. Trio un dia de vent calmat, en què la línia de costa estigui ben definida, i miro diversos punts on hi ha les inflexions de la platja. Inicialment, em limitava a anar guardant les dades, però aquest hivern passat em vaig entretenir a calcular per coordenades com havia evolucionat durant aquests anys, i el resultat és que la platja recula prop d'un metre per any. Això és molt preocupant. I si sobreposem la gràfica del nivell del mar amb la de la línia de la costa, veiem que els anys que recula més la platja són els que el mar ha estat més alt.

La platja ha reculat entre 15 i 20 metres.
Sí, això indiquen les meves dades. Ho calculo des d'un vèrtex geodèsic que hi ha a dalt del Rocamaura, una mesura que prenc des de fa anys. Ho miro un cop a l'any. Trio un dia de vent calmat, en què la línia de costa estigui ben definida, i miro diversos punts on hi ha les inflexions de la platja. Inicialment, em limitava a anar guardant les dades, però aquest hivern passat em vaig entretenir a calcular per coordenades com havia evolucionat durant aquests anys, i el resultat és que la platja recula prop d'un metre per any. Això és molt preocupant. I si sobreposem la gràfica del nivell del mar amb la de la línia de la costa, veiem que els anys que recula més la platja són els que el mar ha estat més alt.