Rutes a peu, connectant punts (riu-nord10) Saus - Vilopriu - Valldevià - Sant Mori - Saus

 

15km
3 h i 2 minuts en moviment

Per a un tema logístic aparco a Saus, municipi de Camallera. Sempre hi havia passat en cotxe
i em quedaven les ganes d'entrar-hi. Es tracta d'un poble petit amb un nucli atapeït que cases molt ben restaurades. Té una església fortificada i altres elements com dos ponts que la fan especial. No se us acudeixi entrar-hi en cotxe per la part vella perquè els carres són molt estrets. Feu servir la via Perimetral del nord.

La ruta d'avui inicialment havia d'anar de Valldevià a Ventalló i tornar a enganxar amb Sant Mori i fer en total 17 km però per a diversos motius m'ho he saltat.

Punt geodèsic i mirador espectacular de 360 graus
A mig camí entre Saus i Vilopriu em trobo amb una torre singular: és un punt geodèsic.
Observo que té una escala rovellada però ben subjectada en dos trams i m'animo a pujar-hi.

Tot i jugar-m'hi la vida, ha valgut la pena pujar-hi ;)

Continuo fins al nord de Vilopriu, punt de connexió amb la ruta de la setmana passada (riu-nord09)
Seguint un camí sota una línia de baixa tensió i ple de roderades de moto arribo a Valldevià, minúscul poble amb diversos elements com la Font i una plaça porxada.

Aquí decideixo tirar directament cap a Sant Mori i descartar Ventalló que faré en un altre moment.

Trobo una dona que passeja un gos i porta un manat d'espàrrecs. Em comenta que a ella no li agraden però ho fa per a la resta de la família. Abans he passat per una zona del poble que s'està començant a urbanitzar.

Església de Valldevià amb un mini cementiri a l'entrada. 

Plaça porxada i font

"1803"

Camí cap a Sant Mori (en procés)

Rutes a peu, connectant punts (riu-nord03) Església de Sant Mateu de Montnegre - Santuari dels Àngels

Santuari de la Mare de Déu dels Àngels

Aquesta vegada no he estat estricte i per motius de temps, aparcament i que havia de trepitjat 600 + 600 metres d'asfalt, he iniciat la ruta més enllà de l'església de Sant Mateu.

D'aquesta manera he guanyat 20 minuts de sol entre anada i tornada i m'he estalviat una ruta previsible i sense cap encant.

Amb aquest tram ja he "lligat" Riudellots de la Selva fins a Vilopriu.
Em quedaran els trams desconeguts i encara per planificar fins a Roses i el tram "suelto" de Llançà a Sant Pere de Rodes.

Una vegada més, faig servir l'aplicació de Wikiloc que m'ajuda a planificar la ruta.
Indico punt inicial, punt final i punts intermitjos, si cal, però aquest cop no han calgut.
M'informa de la distància i el desnivell però hi trobo a faltar una aproximació horària, segurament depèn de l'estat física de cadascú i per això obvien posar-la o això és el que pressuposo.

Es tracta d'una ruta molt fàcil que majoritàriament segueix una pista forestal àmplia i fins i tot transitable per a cotxes. Durant el trajecte em trobaré amb un "runner" amb dos gossos, 2 quads i ningú més fins a l'arribada al santuari.

Darrerament han fet tasques de neteja i desbrossament. Als marges és ben visible la pila de pins, brucs i alguna alzina surera prima. Sembla que hi ha una campanya per eliminar els pins i deixar l'arbrat autòcton. De totes maneres deixen algun pi més gros.

Deixo la pista forestal i creuo durant pocs metres la carretera que porta al Santuari. Veig alguns ciclistes que pugen. Segueixo un corriol

Tinc predilecció pels elements "kitsch" o d'una altra època, mini indicador presumiblement dels anys 70.

Restes d'una sessió musical amb presència d'algú poc sensible amb el mediambient

Més elements "artístics" que trobo arribant al monestir.

Porta del restaurant i hostatgeria

Finestra del restaurant

Mirant cap als pirineus

Mirant cap al mar (Montgrí i Cap de Creus)

Camí de tornada cap al cotxe.

Rutes a peu, connectant punts (riu-nord09) Colomers - Gaüses - Pins - Vilopriu- Colomers

Sant Roc de Gaüses, a 2,9 km de l'inici de la ruta  Més informació

Aquesta setmana he fet una ruta circular a partir de Colomers seguint la calçada romana a tocar un punt que vaig fer la setmana passada. He continuat fins a Gaüses i Gaüses d'Amont, Pins, Vilorpriu i tornada a Colomers.
Aquest cop m'han acompanyat i la ruta ha estat molt distreta.
ÇEl sol ha acompanyat i la temperatura a 3/4 de 9 era d'1 grau positiu però de seguida hem entrat en calor.
Ens hem trobat amb poca gent

Inicialment havien de ser 9,6 km perquè hem seguit aquesta ruta de Wikiloc però hem fet el xafarder i hem entrat als pobles intensament. En total han estat una 12,68  km i he trigat 2h 24 minuts que ja és el que m'esperava.

La ruta feta és la carbassa, els punts vermells són de l'anterior (riu-nord-08)

Gaüses de Baix

1705 

172x

En aquesta masia de Gaüses de baix hem vist dues dates a les llindes i ens ha sorprès que la del balcó digués "1185", que segurament era 1785

Gaüses d'Amont

1765 ?

"4 d'octubre de 1760"

Pins

Vilopriu

Castell / Ajuntament de Vilopriu

1887 ?

1790 a tocar del parc del rierol

Colomers

"Ave Maria sin pecado concebida 1745"

"1776"

Carrers costeruts de Vilopriu

No m'esperava que Vilopriu i Colomers fossin tan grans.

Més informació sobre Vilopriu (segons l'apartat Història del web oficial del poble) 
Wikipedia

Història (segons el web del poble)

Els primers documents existents que parlen de Vilopriu són de l’any 1279 amb el nom de: VILLAPRIVO.

Fou possessió de la baronia de Verges, la qual en morí Pere d’Empúries, passà a ser possessió de la casa de Rocabertí en heretar-la l’esposa de l’esmentat personatge, Joana de Rocabertí.

Història (segons la wikipedia)

La primera notícia escrita que tenim de Vilopriu (Villa Elpirici) apareix en un document del 959 en el que es relaciona com una de les possessions del bisbe d'Elna, Riculf.

Per un altre document de l'any 1216, sabem que el comte Hug IV d'Empúries manà edificar un nou castell a Vilopriu en el lloc on ja havia existit una antiga fortalesa. D'aquesta data n'és visible, entre altres restes, la torre de l'homenatge. Ben aviat el castell passà a mans dels Palol que era una família de llinatge fonamentalment militar. Els Palol posseïen també altres castells com el de Palol d'Onyar i el de Palol de Revardit que eren molt més importants, per això gairebé mai habitaren el de Vilopriu, hi tenien els masovers i també s'hi allotjà un cos de guàrdia.

A principis del segle xvi es cobrí el pati d'armes per construir-hi la sala major del castell de la que encara es poden veure en el mur de migdia, dues magnífiques finestres gòtiques geminades. Els descendents de la família Palol conservaren els drets sobre el castell, i sobre moltes de les terres, fins al segle xx, en què el castell passà a mans de l'ajuntament.

Trobem documentada la Parròquia de Sant Pere de Vilopriu l'any 1078. Molt probablement fou construïda a recés de l'antiga fortalesa. Altres documents posen de manifest l'extrema decadència que patí l'església durant segles degut a l'abandó de la noblesa que administrava el castell, la Pesta Negra que va assolar el territori el 1348 i les successives guerres, això provocà una molt precària situació dels seus feligresos sobretot durant els segles xiv i xv. No va ser fins al segle xvii, després de diverses guerres i altres calamitats que Vilopriu, com la majoria de poblacions del camp català, experimentà una notable revifalla de la que en són testimoni les llindes de diversos masos: Can Massot, Can Felip i Can Mallol, foren els més importants.

El rector Joan Rotllan emprengué la reforma del temple de Vilopriu l'any 1683 que no acabà fins al 1693. D'aquestes dates són també les pintures que han aparegut sota la decoració que es va fer al segle xviii per instal·lar-hi un magnífic retaule barroc que fou cremat al començament de la Guerra Civil.