dimecres, 15 d’abril del 2026

No Normal.org: la xerrada d'Antonio Turiel

 Les 40 xerrades impartides per 41 ponents tindran el mateix contingut: uns 30 minuts d'informació i exposició i després s'obrirà un torn de paraules perquè els assistents preguntin o facin propostes.

En aquest vídeo de la conferència de León es pot veure 




El proper divendres 17 d'abril del 2026 al centre cívic del Barri Vell de Girona
Jordi Solé i Ollé en farà la seva versió
Més informació al final d'aquesta entrada

dilluns, 13 d’abril del 2026

Rutes a peu, connectant punts (riu-nord02c) Santa Pellaia - Coll de Llumeneres - Santa Pellaia

 

Santa Pellaia - Coll de Llumeneres - Sant Pellaia

( 14,93km aproximadament )
3 hores i 5 minuts en moviment.
Ruta d'anada i tornada feta el dissabte 11 d'abril del 2026 a la tarda

Continuem fem rutes i connectant punts des de Riudellots cap a Portbou però en aquest cas fem una variant endinsant-nos a les Gavarres


Santa Pellaia ( 347 m )




Entre Puig dels Llamps i el Puig d'en Carreres




Esquerra: Sant Pellaia (1h 13 min) 
Sant Mateu de Montnegre (2h 38 min)
Dreta: Coll de Llumeneres (38 min)
Cassà de la Selva (3h 13 min)
St Cebrià de Lledó (Els Metges) 2h 38 min



La casa Nova de Castelló






El segon punt més baix de la ruta, 221 metres


Dipòsit d'aigua prop del Suro de can Barceló 







Caminet anant cap al Suro
Suro de can Barceló, que encara es manté dempeus.
Al costat n'hi ha un altre que ha caigut





Al fons a l'esquerra, can Castelló de Dalt






El camí ja es complica una mica

 
Els efectes de la ventada de les darreres setmanes


Feixes de bruc, prop de can Pau Baulida,
abans d'un rierol, el punt més baix de la ruta, 131 metres





Cal Patró mirant cap a Can Juliol


NO NORMAL.org: 41 xerrades arreu de l'estat sobre la fi de la normalitat

Durant aquesta setmana uns 40 ponents faran una xerrada arreu de l'estat espanyol amb el mateix contingut.
Antonio Turiel n'és l'exponent més conegut.
En aquest vídeo ens fa una breu descripció (8 minuts) 



Podeu trobar més informació al web nonormal.org


 



Aquests són els ponents que impartiran alguna de les 40 xerrades per tot l'estat espanyol




Mai no va ser sostenible

Durant dècades vivim sobre una energia abundant i uns recursos que semblaven infinits.
Però aquesta base ja no existeix.
Ja està passant

Els preus pugen, els recursos escassegen i l'energia deixa de ser abundant. No és una crisi puntual. És linici dun canvi de sistema. 


No hi ha marxa enrere
Estem entrant en una nova realitat marcada per límits, tensions i canvis profunds.
I ens haurem d'adaptar. El futur serà diferent. 







XERRADA DE GIRONA

El proper divendres 17 d'abril de 18.00 a 19.00

Jordi Solé Ollé serà al Centre Cívic del Barri Vell de Girona

Carrer de la Cort Reial, 7

Podeu visitar el seu bloc Tempus Fugit




Sóc investigador en els camps del clima, el medi ambient, l'ecologia i l'energia. Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona i doctor en Física Aplicada per la Universitat Politècnica de Catalunya. Científic de l'ICM-CSIC i investigador associat del CREAF. Actualment coordino el projecte europeu MEDEAS . La meva recerca es centra en:

- Processos físics a l'oceà: dinàmica de la capa de barreja, inestabilitats i modelatge numèric amb models de circulació regional (ROMS).

- Ecologia marina: estudi de proliferacions nocives d'algues i interaccions físico-biològiques utilitzant models numèrics.

- Anàlisi i modelització de recursos energètics.

Des de desembre de 2022 sóc membre del Comitè d'Experts en Canvi Climàtic del Parlament de Catalunya.

Des de 2009 tinc un bloc de divulgació en català sobre qüestions relacionades amb l'energia i el medi ambient (amb més de 150000 pàgines visualitzades) i ofereixo xerrades informatives sobre la importància dels efectes de l'energia i el clima a la societat, he publicat diversos articles divulgatius i he participat en diversos mitjans de comunicació (ràdio, televisió i impressió) parlant sobre la crisi energètica, el canvi climàtic i les seves implicacions per a la societat.

diumenge, 12 d’abril del 2026

Rutes a peu, connectant punts: Les Gavarres (EN PROCÉS)

Quin és el cor de les Gavarres?
Quina és la part més "salvatge", si encara en queda alguna, del massís?
Quin és el lloc més emblemàtic?
1200 pixels (cliqueu per ampliar)



Podem preguntar-ho a ChatGPT o a algú que la conegui sovint.

Si fem cas de la intel·ligència artificial ens diu que n'és l'eix:
Puig d'Arques, Sant Cebrià dels Alls i Fitor que hem marcat de color groc.

Els punts de color carbassa són les rutes que n'he fet fins avui.

855 píxels (clica per ampliar)




Continuarà...


dilluns, 6 d’abril del 2026

Elogi de la mota de Verges de Josep Sala i Cullell




El dijous 2 d'abril vaig llegir aquest article a Vilaweb de Josep Sala i Cullell 

Estic començant a conèixer els racons de l'Empordà gràcies a les caminades que faig connectant punts i precisament aquest tram el tinc pendent i el faré aviat.




El primer que comenta l'autor és que no és un flâneur (terme que desconeixia i que m'hi sento una mica identificat)


"El mot flâneur (/n/ flɑnœʀ) prové del francès, i significa 'passejant', 'rodaire'.
La paraula 
flânerie 'vagareig' es refereix a l'activitat pròpia del flâneur: vagar pels carrers, errar sense rumb, sense objectiu, obert a totes les impressions que se li ofereixin.

És un terme conegut sobretot per la seva associació amb la figura de 
Charles Baudelaire, que la fa servir per a caracteritzar l'artista amb esperit independent, apassionat, imparcial.
Es relaciona amb la figura del 
dandy, el final de segle i l'esteticisme
 anglès."


"El terme flâneur data dels segles XVI-XVII, i fa referència a l'acte de passejar, a l'esbargiment, sovint amb el matís pejoratiu de "perdre el temps". No obstant, durant el segle xix el personatge va cobrar identitat pròpia en adquirir tota una sèrie de noves qualitats i atributs.





Al web oficial de l'Ajuntament en parlen d'aquesta menera:

El passeig oficiós de la vila

La mota, situada als afores del poble, és un mur de contenció, construït en el segle XVII, per a evitar que les sobtades avingudes del Ter inundessin el nucli habitat i, alhora, preservar les collites dels horts i els camps de conreu que hi ha entre el riu i la població.

Fins a la construcció dels embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral, les inundacions eren força habituals. La gran riuada de 1932 trenca la mota al terme de Verges, fet que motiva l’aixecament d’un nou tram. Altres avingudes memorables que causen danys en camins i camps de conreu són les dels anys 1940, 1982 i 2020.

Per la seva extraordinària bellesa i biodiversitat, l’indret ha esdevingut oficiosament el passeig de Verges, que joves i grans recorren diàriament, a peu o en bicicleta, i on comparteixen tertúlies tot gaudint de la privilegiada vista que els ofereix l’elevació del sòl.
A més, forma part del recorregut de la Ruta del Ter, que ens mostra el ric patrimoni natural dels paratges per on transcorre aquest riu.

A la riba del Ter, hi trobem el parc del Riu, un antic espai de lleure i de menjades familiars i d’amics, amb zona de pícnic i accés a l’aigua, recuperat des del 2007."


"La mota és un mur de terra d’entre dos metres i quatre d’alt que envolta el poble pel sud i l’oest. Es va construir al segle XVII per a evitar que el Ter inundés el nucli habitat, cosa que passava amb regularitat. A l’est connecta amb la mota de Canet, al terme de la Tallada, i a l’altra banda del riu –finalment accessible a peu gràcies a la reforma del pont– hi ha la mota d’Ultramort, que va fins a Foixà.

El circuit és breu, però el paisatge és extraordinari. A la banda de mar, s’hi pot veure tot el perfil del Montgrí, i això explica per què, quan era petit, sempre dibuixava un castell al capdamunt de les muntanyes. Mirant cap a ponent, hi trobem el poble de Jafre, perquè el meu país és tan petit, etcètera. I just al darrere hi ha la figura del Canigó, imponent a l’hivern quan és nevat. Les muntanyes no canvien, però els conreus sí; si abans hi havia vist pomeres, ara s’hi alternen el blat de moro i els gira-sols depenent dels preus i de la disponibilitat d’aigua. Alguns arbres resisteixen el pas dels anys: un xiprer solitari enmig dels camps, una tanca de llorers, uns quants roures, un trèmol. Tot vibra si bufa la tramuntana, però les onades de calor recents ens deixen uns vespres d’estiu somorts."


Bataille du ter gagnée par l’Armée du roy commandée par le Mar. duc de Noailles le 27 mai 1694…/ F. Ertinger scul. A Paris: chez l’auteur (ICC)

(817 píxels d'amplada)


Verges a mitjans 1851 segons el mapa del Diccionario de Pascual Madoz
480 píxels d'amplada


Verges, 1873. Depósito de guerra, Cataluña, 1873 (ICC)
687 píxels d'amplada


Verges, 1936-1939. Mapa de España 1: 50.00 Hoja 296 Verges, 1936-1939 (ICC)
822 píxels d'amplada




2631 píxels d'amplada


Més referències:
Ruta del Ter
Llocs de Catalunya - Joan Dalmau i Juscafressa
Ajuntament de Verges: mapes

dissabte, 28 de març del 2026

riu-nord09 variant La Bisbal: Púbol - La Pera - Riuràs - Pedrinyà - Púbol 10,91 km (2h 18 minuts)




Inicio una nova branca que encara no té nom però provisionalment li poso "riu-nord09-b variant La Bisbal".
Tinc la sort que m'acompanyen i les seves fotos són espectaculars!

Índex general de totes les rutes

Comencem el trajecte fent els 700 metres que separen Púbol fins a La Pera.
Aquesta darrera població és la que trobarem més interessant de les que visitarem avui. 


La Pera


"1870 geroni ginesta me fesit"
Hi surt un compàs i un escaire que denota que qui hi vivia estava relacionat amb la construcció.

"1811"






"FELIV MADRENES PREY DOMER 1686"



Església de Sant Isidor




"1733 MIQVEL BAHY ME FECIT"



"ANDREV BAHY PREY DO
MER ST MAR VELL - 1698"








Riuràs












Font de la Vilosa



"1579" 






Sant Andreu de Pedrinyà (s. XI)









"Combregar amb rodes de molí"

Púbol



"1736" saldor Puig Carreras PSH ?

"IHS
monsarat PHX 1624"

"1743 SPC"

"1586"











"1701"



"JOAN HOMS  JULIOL 1770"