Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nate Hagens. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nate Hagens. Mostrar tots els missatges

dissabte, 26 de setembre del 2026

El darrer article de RayoNegro i altres recomanacions de veus acreditades

Prompt: pots generar una imatge amb una estètica dels anys 70 tipus còmic amb aquest text https://rayonegro.substack.com/p/estamos-ante-un-grave-problema ?




Rayo Negro o Quark porta 10 dies molt prolífics, amb una entrada diària al seu bloc de substack.

En traduïm al català la darrera entrada titulada "Estamos ante un grave problema"

Com sempre, no ens cansarem de recomanar que el seguiu, juntament amb altres veus autoritzades com són Antonio Turiel (crashoil), Guillem Plainisi (BeamSpot), Nate Hagens (the Great Simplification), The Honest Sorcerer, Pedro Prieto (crisisenergetica.org), Aurelien (traduït al castellà per la Maria José), entre d'altres.







ENS TROBEM DAVAN D'UN GRAN PROBLEMA

Iran no acaba de comprendre les veritables intencions dels EUA.

Al juny es va signar un memoràndum on els Estats Units acceptaven totes les condicions iranianes per posar fi al bloqueig de l'estret d'Ormuz. És evident que no pensava complir-lo, sinó fer-lo servir per preparar el pla d'obertura d'un canal sud per la costa d'Oman a l'estret d'Ormuz. Va guanyar temps, va aconseguir reposar existències, va regularitzar els mercats, va abaixar el preu del petroli i va dissenyar el pla que estem veient actualment. D'alguna manera, a l'Iran també li venia bé, perquè no podia exportar el petroli propi. Van pensar que no perdien res, perquè si no es complia per part dels EUA, sempre podia tornar a tancar l'estret.

I això és el que va passar.

Ara, amb el pas del temps, han quedat algunes coses clares. La contesa no duraria quatre o sis setmanes, l'excusa del desenvolupament nuclear iranià, només era una cortina de fum per a l'opinió pública i la raó de la guerra de l'Iran és el control absolut del petroli-gas de tot l'Orient Mitjà.

Però l'Iran sembla no entendre les veritables intencions dels americans i aquesta setmana han tornat a presentar el seu memoràndum aprofitant el pas per l'ONU, amb l'esperança que els EUA tornin a signar. Però aquest cop és obvi el resultat.

Si els EUA firmessin aquest pla, les monarquies del golf no quedarien satisfetes després de tants “sacrificis” per eliminar el control iranià i només seria qüestió de temps la renegociació amb la Xina. Si els americans no són capaços de protegir-los, res no els obliga a romandre a l'àrea dòlar. Per tant, i que quedi clar, els EUA no negociaran res (almenys “per les bones”).

Divendres a última hora, Trump ha rebutjat el pla iranià, i WSJ fins i tot parla de nous bombardejos després de les eleccions intermèdies.

" El president Trump ha rebutjat la proposta iraniana d'un alto el foc de set dies i ha dit als seus assessors que espera reprendre els bombardejos contra l'Iran després de les eleccions de meitat de mandat de novembre, segons han informat funcionaris nord-americans ".

La guerra pels recursos ha començat i no s'ha de fixar només en el que passa a l'Orient Mitjà. Després de l'apropiació del petroli de Veneçuela (sense canviar el règim chavista) i l'acord amb Groenlàndia, el pla segueix el seu curs i si és necessari se sacrifica Trump, les eleccions intermèdies i el que calgui, incloent-hi l'economia interna dels EUA Cal reflexionar sobre aquest punt, en un moment on el mercat de bons els salta res, saltant pels resultats. Hi ha un objectiu més important per al llarg termini i és assegurar-ne els recursos.

La Xina ha perdut el petroli de Veneçuela (era l'importador més gran) i no té accés al petroli de l'Iran.

Però imaginin quin poder de negociació adquiriria els EUA si controla tot el petroli-gas de l'Orient Mitjà. El mateix que s'ha apoderat del petroli de Veneçuela, deixant d'exportar-lo a la Xina, podria limitar-ne la conveniència, no només les exportacions de l'Iran, sinó també de la resta de països de la zona.

Això no és negociable i, per descomptat, mereix una crisi econòmica si finalment s'aconsegueix l'objectiu complet. Per això estan ignorant els preus del dièsel, la deriva al mercat de bons, la inflació disparada i el que sigui necessari.

Mentrestant, van preparant les inversions a Veneçuela, amb la intenció d' extreure la quantitat més gran de petroli .

Algun es preguntarà per què si els EUA són el productor més gran del món de petroli-gas, necessita accedir a la resta de petroli mundial.

En realitat, mireu aquest gràfic que ho explica tot. El 2009 a penes extreia 8 milions de b/d entre petroli, líquids de gas natural i biocombustibles. Avui ha arribat als 23 milions b/d. És una bogeria…

La primera pregunta que cal fer és si aquesta producció és sostenible en el temps o presentarà una abrupta caiguda quan s'esgotin les reserves.

La resposta és òbvia. En una dècada, el gràfic capgirarà i caurà a la mateixa velocitat, per les característiques de la producció del shale oil (i les reserves pendents). Si els EUA es queden sense petroli, s'haurà d'assegurar d'obtenir-lo a la resta del món. Però si el pastís es redueix molt, la competència serà extrema, cosa que suggereix que qui tingui el control gaudirà d'un avantatge considerable sobre la resta del món. I aquest pla cal executar-lo quan hi ha abundància, perquè si no, no seria possible assolir els objectius (les guerres consumeixen molt combustible).

Per descomptat, el pla també inclou l'accés al petroli canadenc i ja estem veient la lluita a mort que està tenint amb el govern canadenc. Després del que ha passat per sorpresa amb Groenlàndia, ja no ens pot estranyar res.

Quin és el greu problema?

Iran no cedirà.

I per tant, veurem tensions extremes als mercats.

La Xina haurà de prendre partit tard o d'hora o li passarà el mateix que ha passat amb Veneçuela. És cert que el pla de la Xina busca electrificar completament la seva economia, però necessita força temps i no sabem si en té.

El resultat d'un conflicte on cap de les dues parts vol cedir i afecta el mercat de petroli i el mercat financer (per les derivades de la inflació i la pujada dels tipus d'interès ) és desconegut, però en cap cas, favorable. No es pot descartar un crash en qualsevol moment, malgrat el control dels mercats. Tampoc no sabem quant poden aguantar.

D'altra banda, hauran observat la campanya dels mitjans de comunicació europeus , on la invasió russa (mitjançant drones) és gairebé imminent.

La CIA alerta d'un atac rus amb drones contra Espanya, França o Itàlia

Les cancelleries europees manegen un informe precís després de la visita del director de l'Agència a Moscou/Rússia llançaria des de vaixells els temibles Gerbera, amb 600 km. d'autonomia, segons ha sabut el Govern lituà ”

Estan preparant l'opinió pública per a una guerra amb Rússia. La inversió en rearmament, les notícies dia si i dia també sobre les amenaces de Rússia, la “provocació” continua trencant les línies vermelles de Putin, tot indueix a pensar que tard o d'hora, Rússia perdrà la paciència i acabarà atacant algun punt d'Europa, donant la raó als mitjans, en una mena de profecia autocomplida.

És lamentable aquesta bel·ligerància, en lloc de tractar d'arribar a un acord que posi fi a la guerra de gairebé cinc anys. En lloc d'això, cada cop s'escala més el conflicte i no només Ucraïna pateix les pèrdues humanes, juntament amb la devastació del territori, sinó que l'economia europea ha perdut l'accés a l'energia barata i ja no pot competir amb la Xina-EUA. Res d'això no importa i dins de l'esquema de la lluita pels recursos, Europa té posat el punt de mira a Rússia.

No puc entendre com dues potències nuclears poden arribar a aquest punt. Les armes les carrega el diable i mentre duri el conflicte, estem a un pas que algú perdi el seny i llanci una arma nuclear, sobretot si Europa entra directament en guerra (indirectament fa temps que hi està involucrada).

Les declaracions dels principals dirigents de França, la Gran Bretanya i Alemanya són inequívoques. Cal derrotar Rússia a Ucraïna perquè no “ens envaeixin”. la llista de suposats incidents greus creix per moments i encara que els russos en neguin gran part, l'opinió pública segueix rebent el mateix missatge, “cal parar els russos”.

Rússia és a prop d'acabar la conquesta del Donbass complet (encara que pugui portar-li un any o més), i si després acaba l'ofensiva, Europa es quedarà sense coartada per elevar la tensió de la invasió russa. Així que cal accelerar la pressió, abans que tot acabi al Donbass.

Rússia tampoc se'n va de rosetes i té grans problemes econòmics, més els danys materials i humans. La campanya contra les refineries és molt efectiva, però a més de patir Rússia, ho paguem tots amb el preu del dièsel. I el pitjor és que Rússia no s'aturarà, per més que els bombardegin.

Mai devia haver envaït Ucraïna, però arribats a aquest punt, de veritat és millor escalar sense límit la contesa que intentar un acord?

Els dirigents europeus tenen clara la resposta… i nosaltres?

Només una opinió.



Prompt: pots generar una imatge amb una estètica dels anys 70 tipus còmic amb aquest text https://rayonegro.substack.com/p/estamos-ante-un-grave-problema ?


Nate Hagens en la seva entrada número 160 de Frankly simula el discurs d'un polític valent

 


Nate Hagens té un canal anomenat The Great Simplification i ja n'hem parlat altres vegades en aquest blog. Ha entrevistat alguna vegada a en Pedro Prieto i a l'Antonio Turiel.

En la seva darrera entrada recrea com seria un discurs d'un polític si realment digués la veritat sobre diferents aspectes de l'actualitat com són el deute mundial, la manca de recursos i petroli, la pèrdua de biodiversitat, els 9 límits planetaris, etc.

És un vídeo curt de 15 minuts que podeu passar a 1,5 de velocitat i l'entendreu perfectament.
YouTube permet veure'n la traducció al castellà si premeu la roda dentada / pista d'àudio / castellà.
Val la pena.

INTRODUCCIÓ

"Tot just després de la Setmana del Clima, en Nate planteja un experiment mental: com sonaria el discurs d'un líder mundial si les veritats incòmodes que hi ha al rerefons de l'escalfament global —veritats políticament inconfessables a causa dels donants, les fronteres, les campanyes electorals i altres incentius— s'exposessin obertament a la ciutadania? Adoptant el paper d'aquest hipotètic líder mundial, en Nate vincula la prosperitat moderna a l'extraordinari llegat de llum solar ancestral que vam descobrir en forma de combustibles fòssils. La seva extracció i el seu esgotament han fet possible la civilització actual, alhora que han comportat conseqüències nefastes per a la Terra. També descriu els mecanismes conductuals i culturals més profunds mitjançant els quals milers de milions de decisions individuals esdevenen un sistema amb lògica i comportament propis, generant resultats que ningú no havia previst... ni pot controlar.

En Nate planteja aquest moment de la nostra complexa situació —que transcendeix l'àmbit purament humà— com una prova de maduresa col·lectiva. El repte que afrontem consisteix a reconèixer, de manera col·lectiva, que el sistema energètic que va fer possible una abundància material sense precedents és el mateix que ara amenaça l'estabilitat ecològica de la qual depenem. Això també implica adonar-se que no existeix una solució única ni un reinici net i immediat; al contrari, canviar la trajectòria del «superorganisme» requereix respostes de cadascun de nosaltres, acumulades al llarg del temps, de manera lenta però segura.

Com es van separar exactament els interessos del sistema dels interessos dels individus que en formen part? Quin pes té la «maduresa col·lectiva» com a resposta a aquesta situació que ens supera com a espècie? I és possible que una civilització construïda sobre la base del creixement perpetu respongui als límits sense haver de patir primer un col·lapse? "


TRANSCRIPCIÓ DEL VÍDEO AL CATALÀ:

(00:00) Salutacions, bons humans. És hora d'un altre “Frankly”. Aquesta setmana és la Setmana del Clima a la ciutat de Nova York. Així que per a aquest "Frankly", un tipus d'experiment mental. Vull que imaginin un líder mundial, no el líder d'un país en particular, sinó potser un líder genèric de tots ells. Algú sense eleccions per guanyar , ni donants a qui complaure , i sense fronteres per defensar . I imaginin que aquesta persona decidís donar a la població de la Terra una sèrie de discursos honestos usant les paraules i el to que solen usar els polítics, però dient coses que cap polític avui probablement diria. Així que aquí va la meva versió d'un discurs sobre l'estat del món. Els meus conciutadans de la Terra, nosaltres els líders, electes o no, hem sabut el que els diré aquesta nit per molt de temps, almenys la majoria de nosaltres. Simplement no crèiem que podríem sobreviure políticament dient-ho en veu alta. Han escoltat dues històries sobre el nostre planeta blau i verd, la tercera roca des del sol. En alguns llocs, els seus líders els diuen que no hi ha cap problema. El clima de la Terra sempre ha canviat, els científics exageren, i el seu treball i la seva camioneta estan sota atac d'elits que volen en jets privats a conferències i parlen de restringir la seva empremta de carboni. Aquesta història és la que guanya eleccions. 

(02:00) Però aquesta història no canvia la química de l'atmosfera ni dels oceans de la Terra. En altres països, els seus líders els diuen que hi ha un problema i que ho estem resolent. Canviarem l'energia dolenta per energia bona, panells solars i automòbils elèctrics, i la seva vida continuarà exactament igual que abans, però més neta. Aquesta història també guanya eleccions . I està una mica més a prop de la veritat, encara que tracta una emergència ecològica al nostre planeta més com una retirada de producte, on només hem de canviar la peça, però seguir conduint en la mateixa direcció a la mateixa o fins i tot major velocitat . Cap d'aquestes històries és certa. Aquesta nit, els diré la veritat tal com l'entenem actualment. Per arribar a la veritat, he de començar primer amb l'antiga llum solar amb què hem construït la nostra civilització actual. Vostès la coneixen de diverses maneres

(03:04) com a combustibles fòssils, carbó, petroli i gas natural. Hem estat gastant aquesta fortuna única durant 200 anys. La llum solar segellada dins de cada caloria al seu plat. Un sol barril de petroli es negocia avui per aproximadament el preu d'una bon sopar. Però quan combines el que hi ha dins d'aquest barril amb les diverses màquines que impulsa, pot fer l'equivalent a 5 anys de treball físic d'un ésser humà, excavant, transportant, aixecant, bombant, empenyent i llençant. Cinc anys de feina en un petit barril que podríem fer rodar per terra. Si contractessis una persona per fer el que fa aquest barril i li paguessis fins i tot el salari mínim legal, et costaria desenes de milers de dòlars. Paguem menys de cent per tot el que fa. Paguem entre 1/100 i 1/1000 de

(04:03) el seu valor econòmic i cremem aproximadament 100 milions de barrils cada dia, a més del carbó i el gas. Raó per la qual, quan el preu de l'energia puja, el preu de tota la resta puja amb ella. Tot i això, aquesta nit he vingut a dir-los el que un segle d'aquesta crema li ha estat fent al cel i al mar. L'escalfament del nostre planeta no és un accident, ni tampoc és una conspiració. És la fuita del nostre èxit material. Quan cremem aquests combustibles, una mica de calor es queda a la Terra, però una part també actua com una manta al voltant de la nostra atmosfera. I amb el temps, això redueix la quantitat de calor sortint que pot escapar a l'espai exterior, elevant lentament la temperatura mitjana total de tot el sistema terrestre. Els efectes que sentim tu i jo són desiguals a

(05:13) espai i temps, però en les properes dècades i segles transformaran aquest món, al que anomenem llar. El diòxid de carboni a la nostra atmosfera és ara més alt que en qualsevol altre moment en milions d'anys. Els oceans , que cobreixen la major part d'aquest món i van donar origen a tota la nostra vida, han absorbit la gran majoria de la calor addicional i aproximadament un terç del carboni. I s'estan tornant més càlids, més àcids i menys vius. Les onades de calor , les inundacions , els incendis i les collites fallides que han vist a les pantalles no són més que la punta de l'iceberg. I hi ha més coses en marxa sense importar el que fem a continuació. El proper any, 2027, serà l'any més càlid de les nostres vides a causa del super El Niño sumat a l'escalfament existent. I dins d'un marge d'error a curt termini, probablement serà l'any més fresc de la resta de les nostres vides. Coses com aquesta solen dir-se a les pel·lícules de ciència ficció. Això és ciència, però lamentablement, no és ficció. Hi ha una capa més profunda en aquesta crisi, una que pocs líders estan disposats a reconèixer. A més del

(06:36) malbaratament ecològic que ha creat la combustió d'hidrocarburs, també entrem en dècades en què l'energia passarà del segon pla de les nostres vides al primer pla. L'herència no se n'ha anat, però la seva part més rica va quedar enrere fa molt. Els barrils més barats ja s'han cremat. I el que queda costa més assolir-ho cada any que passa, i està distribuït de forma desigual pel planeta. El miracle fòssil, que ha creat el que podríem anomenar modernitat, no estarà aquí per sempre. Canviant radicalment com és la vida per a milers de milions de nosaltres. És més, els fòssils que encara ens queden per cremar són també suficients per accelerar els desastres ecològics que estan passant. I probablement no cal dir que és poc probable que decidim restringir-ne l'ús per voluntat pròpia. I ara els he de dir per què els governs d'aquest món,

(07:45) inclòs el meu, han fallat a actuar durant 50 anys. Hi ha gairebé 200 nacions en aquest planeta. Si tots uséssim menys energia junts, tots nosaltres i les generacions futures ens beneficiaríem junts. Però si un país es restringeix a si mateix mentre els seus veïns no ho fan, aquest país es queda enrere. La seva economia s'encongeix. El seu exèrcit es debilita. I els seus líders són destituïts i reemplaçats per algú que promet creixement. La qual cosa requereix energia de la volta de la Terra. El que és millor per a tots nosaltres no és el millor per a cadascú de nosaltres . I aquesta no és la nostra única crisi. Fa dècades, els científics van començar a mapejar les condicions que han mantingut aquest planeta amigable per als éssers humans durant els últims 10,000 anys i van identificar nou límits planetaris, nou sistemes naturals

(08:43) que han de romandre dins d'un rang segur perquè la civilització tal com la coneixem continuï en el futur. Fins aquesta nit, hem creuat set d'aquests nou límits. L'escalfament del nostre clima és només un d'ells i potser ni tan sols sigui el més perillós. Hem talat boscos i arada praderies més ràpid del que mai podran recuperar-se. El nitrogen i el fòsfor que vam escampar als nostres camps per cultivar aliments barats es filtren cap als nostres rius i creen zones mortes als nostres mars. Estem drenant rius i aigua subterrània ancestral més ràpid del que la pluja els pot reposar . La població d'animals salvatges en aquest planeta ha caigut tres quartes parts des del 1970, durant la meva vida. I els nostres plàstics i químics sintètics ara apareixen a la pluja , al terra ia la sang dels nadons nadons . Cap d'aquestes estadístiques apareix al marcador econòmic de cap país, però tot això és el fonament sobre el qual s'assenten aquestes estadístiques. Tots aquests problemes provenen de la mateixa font: una sola espècie que consumeix més energia i més materials cada any en un planeta que és finit. Per tant, he de dir que si d'alguna manera capturéssim cada molècula de carboni i mantinguéssim tota la resta igual, arribaríem a les mateixes limitacions per un camí diferent. Ara he de parlar de solucions, i és aquí on l'honestedat, especialment per a un polític, es torna perillosa. Si tanquéssim l'aixeta de l'energia fòssil demà, centenars de milions de persones moririen de gana en menys d'un any, perquè els nostres fertilitzants, tractors, vaixells i camions funcionen amb hidrocarburs.

(10:39) Si limitéssim aquest subministrament de manera significativa, es produiria un caos econòmic que sumiria el món en una depressió o una mica pitjor. La raó per la qual això no ha passat aquest any , almenys des de començament del 2026 , és que estem utilitzant inventaris massius de petroli cru i reserves acumulades durant anys abans de la guerra entre Estats Units, Israel i Iran. Si ens afanyem a reemplaçar tot amb màquines que aprofitin el sol i el vent, necessitarem una expansió minera major a qualsevol en la història humana, concentrada en un grapat de països que es convertirien en els nous Golfos Pèrsics, amb tota la rivalitat i el conflicte que això implica, i utilitzant principalment l'energia de les reserves fòssils per impulsar-la. I, tanmateix, si no fem res, l'escalfament augmenta, els mars segueixen pujant i les

(11:39) regions on viuen milers de milions de persones es tornaran cada vegada més difícils, i finalment impossibles d'habitar. Aleshores, si tots els líders saben el que acabo de compartir i ningú està actuant, qui està realment al comandament aquí? Som animals. Sorgim en petits grups i encara estem fets per això. Cuidem la nostra jerarquia. Premiem els que criden i els que semblen segurs. Prenem la recompensa d'avui i deixem que el demà es cuidi sol. Ara bé, a un de nosaltres és força fàcil entendre-ho. El problema comença quan ajuntes a un gran nombre de nosaltres . Un sol estornell gira per raons pròpies , però 10.000 estornells formen una figura al cel vespertí que cap estornino va triar per si mateix i que cap podria aturar . Som així. Els nostres desitjos, multiplicats per milers de milions i connectats a través dels diners, el comerç i els incentius, produeixen un comportament que pertany al conjunt, però a ningú dins d'ell. Així que aquesta nit, no els demanaré optimisme, i tampoc els demano que es desesperin. Simplement els demano maduresa. No hi ha respostes per això

(13:03) que enfrontem. Només hi ha reaccions. I no puc fingir que aquestes respostes seran justes, perquè això mai no va tenir la intenció de ser just. Els països que menys van fer per causar això probablement seran els que més pateixin. I cap discurs elegant canviarà aquest fet. Però cada resposta compte i pot sumar . Com cultivem els nostres aliments, com fem servir la nostra energia, quanta i de quin tipus, i com tractem els nostres veïns, humans i animals. Quan les coses es posin difícils, cadascun d'aquests factors mourà el nostre futur en algun punt de l'ampli espectre entre allò inevitable i allò possible. El que és inevitable és el que passarà si seguim caminant adormits i negant la realitat. El possible continua sent molt vast. No els puc prometre el món que els seus avis esperaven lliurar-los perquè , els meus estimats compatriotes , aquest món ja va desaparèixer del tot . El que sí que els puc prometre és que enfrontar el que ve amb els ulls i el cor oberts supera qualsevol altra alternativa, i que les corbes en el camí poden ser superades pels qui les veuen venir. 

Vam ser la generació que va cremar la llum solar antiga . Siguem també la generació que finalment va dir la veritat sobre això.
Bona nit.
Bon viatge i bona sort per a tots nosaltres.



RESUM DELS TEMES CLAU (ChatGPT)

Un discurs imaginari i franc —i probablement mai no pronunciat— on un líder global sense pressions electorals ni interessos nacionals explica obertament la crisi climàtica i ecològica com una conseqüència directa del nostre model energètic, econòmic i social basat en combustibles fòssils, i reconeix que les respostes polítiques actuals són insuficients, evasives o enganyoses.


PUNTS CLAU

- 🌍 La veritat incòmoda: El canvi climàtic no és un accident ni una conspiració, sinó «l’escapada del nostre èxit material»: la combustió massiva de fòssils ha alterat la química de l’atmosfera i dels oceans durant dos segles, amb efectes ja irreversibles i desiguals.  

- ⛽ El miracle fòssil s’acaba: Hem exhaurit la part més accessible i barata de la llum solar antiga; el que queda és més costós d’extreure, desigualment distribuït i suficient per accelerar la catàstrofe si continuem cremant-lo.  

- 🧩 La trampa col·lectiva: Cap país pot actuar sol per por de quedar-se enrere econòmica i militarment, tot i que la inacció coordinada ens porta cap a la ruptura de set dels nou límits planetaris (clima, biodiversitat, cicles biogeoquímics, etc.).  

- ⚖️ No hi ha solucions fàcils ni justes: Aturar immediatament els fòssils causaria fam massiva; substituir-los totalment exigiria una expansió minera sense precedent i dependria, paradoxalment, de l’energia fòssil. I qui menys ha contribuït patirà més.  

- 🌱 Maduresa, no optimisme ni desesperança: No es tracta de prometre un futur recuperat, sinó d’assumir la realitat amb els ulls i el cor oberts: cada acció —com menjar, consumir energia o tractar als altres— mou el futur entre «l’inevitable» (si seguim negant) i «el possible» (si actuem amb consciència i responsabilitat).


dilluns, 4 de maig del 2026

Qui hi ha darrere de The Honest Sorcerer, el conegut autor de Substack?






"I si el col·lapse no arribés amb explosions, sinó amb un desenllaç silenciós?
Balázs Matics, la ment darrere de The Honest Sorcerer Substack, és un crític agut de la modernitat, els assajos del qual desafien els mites reconfortants del progrés i la permanència.
Amb una formació en pensament sistèmic i un do per a la provocació poètica, convida els lectors a confrontar les veritats més profundes que s'amaguen darrere la fragilitat social."


Nate Hagens, el desvetllador


Arran d'una entrevista feta per Nate Hagens el 4 de febrer del 2026 i de 1h 15 minuts de durada, va sortit de l'anonimat.




"El col·lapse s'ha debatut durant molt de temps en la imaginació pública com una cosa que passa de sobte, que capgira immediatament el món. Però la història demostra que el col·lapse es caracteritza més sovint pel lent desmembrament d'una civilització. Normalment, això es deu a una combinació d'escassetat de recursos, estancament econòmic i interrupcions creixents de la capacitat productiva, però és gairebé imperceptible en la vida quotidiana de les persones que hi viuen. Quins són els signes que podríem estar vivint un moment així ara mateix, i si és així, com ens diu la història que ens hem de preparar per al que vindrà?

Avui, Nate s'acompanya de Balázs Matics, l'autor del popular blog de Substack The Honest Sorcerer, per explorar les raons sistèmiques darrere del possible col·lapse de la civilització, la importància de la seguretat energètica i els efectes creixents de la inestabilitat geopolítica. Balázs emfatitza la importància ignorada dels inputs industrials com el gasoil, i les implicacions d'això a mesura que més parts del món s'enfronten a l'escassetat de recursos. Junts, també discuteixen les possibilitats d'una producció més localitzada i comunitats arrelades en la compassió i la cooperació com a maneres de navegar per un futur post-creixement.

A mesura que les qüestions econòmiques, geopolítiques i de recursos es tornen més urgents, què significarà això per al futur de les preocupacions mediambientals com l'escalfament global? A quins senyals econòmics i industrials haurien de prestar atenció els governs per entendre la salut d'una societat? Finalment, com poden els humans que presten atenció a aquesta història obrir el discurs on viuen i començar a sembrar les llavors de comunitats més resistents, fins i tot quan la xarxa de complexitat global es desfà?

Sobre Balázs Matics:

Balázs Matics és l'autor del blog de Substack The Honest Sorcerer, on escriu sobre temes d'energia, economia, materials industrials i altres assumptes rellevants per al futur de la civilització.
Viu a l'Europa de l'Est, on és enginyer de productes industrials de formació i té dues dècades d'experiència en fabricació, cadena de subministrament i gestió de projectes en diverses corporacions multinacionals. Després d'haver participat en diversos projectes internacionals i després de completar un programa de lideratge de postgrau de 2 anys en cadena de subministrament i logística, ha desenvolupat una comprensió única de la naturalesa interconnectada del nostre món i les tecnologies."


Entrevista




Entrevista feta per Sarah Wilson (28 d'abril 2026)


En aquesta altra entrevista (45 min) que li va fer la Sarah Wilson recentment, en coneixerem més dades.












dilluns, 6 d’octubre del 2025

Un canvi de posició de l'Agència Internacional d'Energia (el comentari de Nate Hagens)

 



Aquest és la tercera entrada que dediquem a l'anàlisi de diferents experts
del comunicat de l'Agència Internacional d'Energia del resum o estat del món en l'àmbit energètic.

Pic del petroli, piràmides Ponzi i fronteres planetaris | Frankly 109


Qui és


Experiència i trajectòria

  • Va començar la seva carrera a les finances. Abans de dedicar-se al tema de l’energia i l’ecologia, va treballar a Wall Street i en institucions financeres. Post Carbon Institute+1

  • Va ser director editor de The Oil Drum, una web molt respectada d’anàlisi i debat sobre subministraments d’energia, transició energètica i temes relacionats. NATE HAGENS+1


Educació

  • Té un Màster en Finances (MBA) amb honors de la University of Chicago. Post Carbon Institute+1

  • Té un doctorat (Ph.D.) en Recursos Naturals de la University of Vermont. NATE HAGENS+1


Activitats actuals

  • És director executiu de l’Institute for the Study of Energy & Our Future (ISEOF), una organització que estudia com les societats poden adaptar-se a un futur amb menys energia i recursos, i als canvis que això comporta. NATE HAGENS+1

  • Imparteix un curs d’Honors anomenat Reality 101: A Survey of the Human Predicament a la University of Minnesota. Post Carbon Institute+1

  • Host del podcast The Great Simplification, on parla amb experts sobre ecologia, energia, tecnologia, economia, etc., amb una visió de sistema. NATE HAGENS+1




En aquest vídeo de 21 minuts parla de diferents temes.



Mostrarem les gràfiques del vídeo