La casa d'un arquitecte japonès de 57 m2 (never too small)

El canal de Youtube, never too small ens mostra exemples de cases petites però molt ben optimitzades.

En aquest cas entrem  a la casa familiar de l'arquitecte Zajirogh del Japó
https://www.youtube.com/watch?v=4i8WENruig0

 Durada: 10 minuts

"Les civilitzacions moren per suïcidi, no per assassinat", Toynbee

 Això és el que deia l'historiador del segle XX Arnold Toynbee i n'hem extret d'aquest fil de twitter
que traduïm a continuació.

"Arnold Toynbee, un reconegut historiador britànic, sí que va fer aquesta observació a la seva obra
"A Study of History".

Toynbee va argumentar que les civilitzacions no cauen per amenaces externes o desastres naturals, sinó per la decadència interna i la manca d'adaptació als nous reptes.

Creia que l'elit governant sovint es desconnecta de les necessitats i els valors de la gent comuna, provocant un trencament de la cohesió social.

Això pot provocar la pèrdua de la vitalitat creativa d'una civilització i la seva capacitat de respondre eficaçment a les crisis."

Va afirmar que totes les grans cultures s'enfonsen internament a causa d'una divergència de valors entre la classe dirigent i la gent comuna...

Toynbee (1889-1975) va ser un historiador anglès i expert en afers internacionals que va publicar l'obra de 12 volums "A Study of History",
que traçava el cicle de vida d'unes dues dotzenes de civilitzacions mundials.

A través del seu treball va desenvolupar un model de com les cultures es desenvolupen i finalment moren...

Toynbee va argumentar que les civilitzacions neixen societats primitives com a resposta a reptes únics: pressions d'altres cultures, terrenys difícils o "país dur" o guerra.

"Crec que les civilitzacions neixen i creixen responent amb èxit als reptes successius".
Però cada repte ha de ser un "mitjà daurat" entre la dificultat excessiva, que aixafarà una cultura, i la facilitat, que permetrà estancar-la.

Creia que les civilitzacions continuaven creixent mentre s'enfrontessin i resolguessin nous reptes, un rere l'altre, en un cicle que ell anomena "Repte i resposta".

Així, cada civilització es desenvolupa de manera diferent perquè cadascuna s'enfronta i supera reptes diferents.

Però les societats no responen als reptes en conjunt; més aviat, és una classe única d'elits dins d'una societat que són els solucionadors de problemes.

Els anomena les "minories creatives" que troben solucions als reptes i inspiren, en lloc de forçar, els altres a seguir el seu exemple.

Les masses segueixen les solucions de les minories creatives per 'mímesi' o imitació, solucions que d'altra manera haurien estat incapaços de descobrir per si soles.

Aquesta sincronicitat entre les minories creatives i les masses porta la civilització al seu apogeu.

Toynbee no va atribuir el trencament de les civilitzacions a forces ambientals o atacs externs d'altres civilitzacions. Més aviat, és la decadència de la minoria creativa el que condueix a la caiguda d'una cultura.

A través de la decadència moral o la prosperitat material, la minoria creativa degenera. Ja no són els grans homes que resolen els problemes de la societat, sinó que són simplement una classe dirigent decidida a preservar el seu poder.

Es converteixen en el que Toynbee anomena la "minoria dominant".

Toynbee apunta a una mena d'autoadoració que s'apodera de la minoria dominant.

Es tornen orgullosos de les seves posicions d'autoritat, però són totalment inadequats per fer front als nous reptes de la cultura.

En última instància, la minoria dominant, incapaç de resoldre els problemes reals de la seva cultura, forma un “estat universal” en una tàctica per reforçar el seu poder, però ofega la creativitat i sotmet el proletariat (la gent comuna). Toynbee va utilitzar l'Imperi Romà com a exemple clàssic.

"Primer la minoria dominant intenta mantenir per la força, contra tot dret i raó, una posició de privilegi heretat que ha deixat de merèixer; i després el proletariat compensa la injustícia amb ressentiment, la por amb odi i la violència amb violència. ”

A mesura que la societat es deteriora, hi ha quatre sentiments dins del proletariat:

Arcaisme - idealització del passat
Futurisme - idealització del futur
Desenganxament - allunyament d'un món en decadència
Transcendència - confrontar el món en decadència amb una nova visió del món

A partir de la desunió entre la minoria dominant i el proletariat, i entre les diferents disposicions del proletariat, una cultura unificada és impossible, i la civilització acaba per acabar.

Toynbee resumeix els tres aspectes de les cultures fallides:

“... un fracàs del poder creatiu en la minoria, una retirada de resposta de la mimesi (imitació) per part de la majoria i una pèrdua consegüent de la unitat social de la societat com a sencer”.

És interessant observar la formulació de Toynbee a la llum de les lluites actuals d'Occident.

Què en penseu: Toynbee estava observant patrons universals de desenvolupament de la civilització que podrien fer llum sobre la nostra cultura actual?

YouTube: recomanem seguir a aquest canal, Café ConCiencia

Amb una descripció com aquesta:
Comparte un café y charla con nosotros, los viernes a las 18 horas en Twitch, de "Ciencia para tomar Conciencia" es presenta aquest canal. Freqüència: quinzenal (divendres a la tarda) Seguidors: 163, però a nosaltres no ens importa perquè ja estem acostumats a tenir interessos minoritaris ;) i amb 33 vídeos d'una hora aproximadament, Inici emissions: juny del 2023 Nombre de vídeos: 33 (fins avui) www.youtube.com/@Cafecon100cia
El format és una hora en directe cada quinze dies parlant de temes relacionats amb energia, clima, decreixement, crisi del petroli, etc. El locutor parla fluixet i sembla que ho fa així per no despertar a la seva família. Té un to molt didàctic i planer. Altament recomanable. Tot és molt casolà. Esperem que cada cop tingui més seguidors i que afegeixi elements gràfics als seus comentaris.

Enquestes electorals pel govern de la Generalitat de Catalunya 2024

A una setmana de les eleccions, mirarem què en diuen els principals mitjans de comunicació:

Vilaweb
PSC 42
Junts 33
ERC 25
CUP 5
AC 3
PP 13
Vox 9
Comuns 5

Ara

PSC 39 (37-41)
Junts 32 (30-34)
ERC 24 (22-26)
CUP 6 (5-8)
AC 5 (2-7)
PP 10 (9-12)
Vox 11 (10-12)
Comuns 8 (6-9)

LaVanguardia
No n'hi ha cap

D'aquí a una setmana veurem qui s'hi apropa més

Una mica de matemàtiques: anem 400 anys enrere amb els teus avantpassats

Mirem les generacions que han precedit a la teva família 

Per a què tu nasquessis, han calgut: 

2 pares

4 avis

8 besavis

16 segons besavis

32 tercers besavis

64 quarts besavis

128 cinquens besavis

256 sisens besavis

512 setens besavis

1024 vuitens besavis

2048 novens besavis

Perquè hagis nascut avui de 12 generacions anteriors,
necessitaves un total de 4096 avantpassats durant els últims 400 anys.

Pensa un moment

Quantes lluites?
Quantes batalles?
Quantes dificultats?
Quanta tristesa?
Quanta felicitat?
Quantes històries d'amor?
Quantes expressions d'esperança per al futur?
van haver de patir els teus avantpassats perquè existissis en aquest moment present...

NO ÉS DEL TOT CORRECTE
Això és el que ens diu la teoria però segurament molts d'aquests estaven emparentats,
per tant, serien repetits i serien menys del que es comenta.

Equador, un altre país que ha començat a col·lapsar?

Equador té 16 milions d'habitats, una mica més que el doble que Catalunya
i una extensió de 255.000 km2, unes 7 vegades el Principat de Catalunya
i és independent des de 1809 (això encara no ens ha passat a nosaltres: paciència)
Equador està patint apagades elèctriques des de fa unes setmanes. 
Ja va començar a passar a finals d'octubre del 2023 (ElPais) on un mes abans el ministre d'energia assegurava que no hi hauria apagades. Colòmbia els va ajudar durant un temps.
Ha arribat a estar fins a 30 hores seguides sense electricitat.

MOTIUS
El motiu principal és a la manca de pluges que no han omplert els pantans que generen energia hidroelèctrica.

En aquest vídeo de 5 minuts el ministre de Obres Públiques del país ho explica (des del seu punt de vista.)

MÉS NOTÍCIES
17 d'abril del 2024
Ecuador se paraliza durante dos días por una grave crisis energética (17 i 18 d'abril)

"El presidente Noboa suspende la jornada laboral y escolar y acusa a la ministra de Energía saliente de haber ocultado el problema"

El govern acusa a l'anterior ministra d'energia i de 22 sabotatges a les instal·lacions elèctriques.
Equador ha estat sense electricitat durant més de 6 hores al dia que provoquen una pèrdua de 80 milions de dòlars per dia.

Li he demanat al ChatGPT que em llisti les ciutats més importants de cada segle

PREGUNTA FETA:
Em podries fer una llista segle a segle indicant quina era la ciutat del món més avançada en aquell segle i perquè?

Clar, intentaré fer una llista generalitzada basada en el desenvolupament i els criteris que es poden considerar rellevants en cada segle. Cal tenir en compte que aquesta és una visió general i que el progrés i la influència de les ciutats poden ser difícils de mesurar amb exactitud en alguns casos. Aquí tens una llista aproximada:

Segle I: Roma - La capital de l'Imperi Romà era el centre de la civilització, amb avanços en govern, arquitectura, infraestructura i cultura.

Segle II: Alexandria - Coneguda com el centre del coneixement i la biblioteca més gran de l'antiguitat, amb importants avanços en ciència, medicina i filosofia.

Segle III: Roma - Encara mantenia una gran influència cultural, política i econòmica.

Segle IV: Constantinoble (actual Istanbul) - Com a capital de l'Imperi Bizantí, era un centre de comerç, cultura i ciència, amb una gran riquesa i influència.

Segle V: Roma - Tot i la decadència de l'Imperi Romà d'Occident, Roma continuava sent un centre important de cultura i religió.

Segle VI: Mèrida (Hispania) - La capital de la província romana de Lusitània va continuar sent un centre d'activitat econòmica i cultural, amb importants infraestructures i edificis públics.

Segle VII: Damasc - Capital de l'Imperi Omeya, era un centre cultural, polític i religiós de l'islam.

Segle VIII: Bagdad - Com a capital de l'Imperi Abbasí, era un centre important de coneixement, amb grans biblioteques, centres d'aprenentatge i intercanvi cultural.

Segle IX: Kyoto - Capital del Japó durant el període Heian, era un centre d'art, literatura i cultura refinada.

Segle X: Còrdova - Durant el període del Califat de Còrdova, va ser un centre d'excel·lència en ciència, medicina, filosofia i tecnologia, amb una rica vida cultural i religiosa.

Segle XI: Kaifeng - Com a capital de la dinastia Song, era un centre de comerç, innovació tecnològica i activitat cultural.

Segle XII: Palerm - Sota el domini de la cultura normanda, va ser un centre de tolerància religiosa, amb influències àrabs, bizantines i normandes.

Segle XIII: Bagdad - Continuava sent un centre important d'aprenentatge i coneixement, malgrat la seva declinació gradual.

Segle XIV: Venècia - Va esdevenir un centre de comerç, navegació i riquesa, dominant les rutes comercials a la Mediterrània.

Segle XV: Florència - El Renaixement va fer de Florència un centre d'innovació en art, ciència i pensament.

Segle XVI: Madrid - Durant l'expansió colonial, Madrid es va convertir en la capital d'un imperi mundial, amb una influència cultural i política considerable.

Segle XVII: Londres - La Revolució Industrial va fer de Londres un centre de comerç, indústria i poder imperial.

Segle XVIII: París - Durant la Il·lustració i la Revolució Francesa, París era un centre de pensament polític, cultural i científic.

Segle XIX: Londres - Amb la Revolució Industrial en plena marxa, Londres era el cor de l'Imperi Britànic i la revolució tecnològica.

Segle XX: Nova York - Amb el desenvolupament del capitalisme, la tecnologia i el poder econòmic, Nova York es va convertir en la ciutat més influent del món.

Segle XXI: Xangai - Amb el creixement econòmic de la Xina, Xangai s'ha convertit en un centre de comerç, finances i innovació tecnològica.

Cal tenir en compte que aquesta llista està oberta a interpretació i debat, i altres ciutats podrien ser considerades com a "més avançades" en cada segle segons els criteris que s'apliquin.




SÍNTESI
Feta per un humà ;)

Roma hi apareix 3 vegades
Londres, 2 cops. 
Bagdad, 2 cops.
En total són 16 ciutats i he tingut la sort de conèixer-ne 4

Tot i la seva importància París i Nova York només hi apareixen un sol cop

PER PAÏSOS
Itàlia (4 ciutats): Roma, Venècia, Florència, Palerm
Estat espanyol (3 ciutats): Mèrida, Còrdova, Madrid,
La Xina (2 ciutats) Kaifeng i Xangai
Iraq: Bagdad hi apareix 2 cops

El mapa l'hem fet jo creant una categoria amb el GoogleMaps

Pots fer el mateix però amb els segles abans de Crist?

És una tasca més complexa, ja que les fonts històriques abans del segle I aC són més escasses i les ciutats no tenien la mateixa rellevància o desenvolupament que tenien en èpoques posteriors. No obstant això, intentaré proporcionar una llista aproximada basada en els registres disponibles i els coneixements arqueològics:

Segle XXXVI aC: Menfis (Antic Egipte) - Com capital de l'antic Egipte, Menfis era un centre de poder, religió i comerç, amb grans construccions i una societat altament desenvolupada.

Segle XXVII aC: Ur (Mesopotàmia) - Capital de la civilització sumèria, Ur era un centre de comerç, art i religió, amb importants avanços en arquitectura i irrigació.

Segle XX aC: Babilònia (Mesopotàmia) - Com capital de l'Imperi Babiloni, era un centre de comerç, cultura i poder, amb la famosa Torre de Babel i altres grans obres d'enginyeria.

Segle XVIII aC: Tebas (Antic Egipte) - Capital del Nou Regne d'Egipte, Tebas era un centre de poder i religió, amb importants avanços en arquitectura i art.

Segle XIII aC: Hattusa (Hatti) - Capital de l'Imperi Hitita, era un centre de poder militar i diplomàtic, amb una administració avançada i relacions amb altres grans civilitzacions de l'època.

Segle X aC: Nínive (Assíria) - Capital de l'Imperi Assiri, era un centre de poder militar i expansió, amb grans obres arquitectòniques i una administració eficaç.

Segle VIII aC: Samaria (Israel Antic) - Capital del Regne d'Israel, era un centre polític, religiós i comercial, amb una societat desenvolupada i una arquitectura impressionant.

Segle VI aC: Atenes (Grècia Antiga) - Com a centre de la democràcia i la cultura grega, Atenes era un centre de filosofia, art i ciència, amb importants avanços en govern i educació.

Segle IV aC: Alexandria (Egipte Ptolemaic) - Com a capital del Regne Ptolemaic, Alexandria era un centre de coneixement i comerç, amb la famosa Biblioteca i el Far, així com importants avanços en ciència i medicina.

Segle II aC: Roma (República Romana) - Durant la República Romana, Roma es va convertir en un centre de poder i expansió militar, amb importants avanços en infraestructura i govern.

Segle I aC: Roma (Imperi Romà) - Amb la transició a l'Imperi, Roma va continuar sent el centre de poder i cultura, amb una influència que s'estenia per tot l'Imperi.

Cal tenir en compte que aquesta llista està basada en les dades arqueològiques i les fonts històriques disponibles, però pot haver-hi altres ciutats que també hagin tingut importància en aquest període i que no es mencionin aquí.

Què va passar a la Xina amb els pardals?

 

Un canal que recomanem és aquest de Raquel de la Morena amb 835.000 subscriptors i més de 160 vídeos des del 2020 aproximadament.

Hi explica coses curioses d'una manera molt didàctica i planera en vídeos que no solen superar els 30 minuts tot i que en té alguns de més de 90.

En aquest cas s'analitzen darrers 100 anys a la Xina i com una "decisió equivocada" pot tenir conseqüències devastadores

"Els experts estimen que entre el 1958 i el 1961 les forces de l'Estat i la població general van acabar amb mil cinc-cents milions de rates, cent mil tones de mosques, onze mil tones de mosquits i... mil milions de pardals. Mil milions...

El pardal a la Xina va quedar al límit de l'extinció. Encara avui, com mostra aquest mapa de l'hàbitat del pardal al món, es pot apreciar la seva presència nul·la a la Xina, on, malgrat ser ara una espècie protegida per llei davant dels caçadors, el seu escàs nombre es continua reduint.

Quina va ser la conseqüència directa d'aquella reeixida campanya de les Quatre Plagues?

D'una banda, és cert que es va reduir la transmissió de malalties per rates, mosques i mosquits, però l'extermini massiu de pardals va trastocar l'equilibri ecològic.

Les autoritats xineses no van tenir en compte que, si bé els pardals menjaven gra, la seva principal font d'aliment eren els insectes. Amb la població de pardals gairebé aniquilada, les poblacions de llagostes van augmentar sense control i eixams gegantins d'aquests insectes van devastar els camps de cereals, fet que, sumat a tots els factors de què ja us hem parlat, va provocar la coneguda com a Gran Fam Xinesa, que entre 1959 i 1961 va acabar amb la vida d'entre 15 i 55 milions de persones."

Vídeo sencer 19 minuts