Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ecofeixisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ecofeixisme. Mostrar tots els missatges

dissabte, 11 de gener del 2025

Colectivo Burbuja amb Antonio Turiel i Antonio Aretxabala (gener 2025)

 


Colectivo Burbuja és dels pocs canals de YouTube crític amb la política, el canvi climàtic, crisi energètica, etc.
En aquesta episodi hi participen Antonio Turiel, Antonio Aretxabala i el presentador Carlos Barba


Li hem demanat a ChatGPT que ens en faci un resum i ho ha fet molt bé:

Aquest fragment d'una entrevista amb Antonio Turiel discuteix els desafiaments climàtics i energètics, criticant el tecnooptimisme i la manca de planificació democràtica en les solucions proposades. Turiel argumenta que un descens inevitable a l'energia i els materials requereix una planificació radicalment democràtica, prioritzant el benestar humà bàsic sobre el creixement econòmic. Es critica l'ecofeixisme, la manipulació de la informació i les mesures regressives que exacerben les desigualtats. L'autor advoca per solucions complementàries i sostenibles, com ara el transport ferroviari i la navegació a vela, reconeixent la necessitat d'una reconversió industrial i d'un canvi en el model de consum.


RESUM

🌍 El canvi climàtic com a fet físic innegable:
Turiel emfatitza que el canvi climàtic és un fet físic ineludible, igual que la gravetat, i que les mesures per combatre'l són el que ha de ser discutit, no el fenomen en si.

😡 Crítica al tecnooptimisme i la manca de planificació:
Es rebutja la idea d'una solució tecnològica màgica que resolgui tots els problemes, advocant per una planificació democràtica que consideri l'escassetat de recursos i la necessitat d'un repartiment equitatiu.

🏛️ Necessitat d'una democràcia radical:
Turiel defensa un sistema radicalment democràtic per abordar el descens energètic i material, prioritzant el benestar de les persones i la planificació sobre el lliure mercat.

⚠️ L'engany i la crisi social:
Es denuncia la sensació d'engany públic a causa de les mesures injustes i ineficaces implementades sota l'excusa de la transició energètica, cosa que porta al negacionisme i al descrèdit de la ciència.

💡 Propostes de solucions complementàries:
S'esmenten alternatives com la revitalització del ferrocarril, la navegació a vela i l'aprofitament d'energies renovables locals com a solucions complementàries per a un futur de menor consum energètic.

divendres, 13 d’octubre del 2023

15 distopies literàries recomenades per Francisco Martorell Campos

 Francisco Martorell Campos Profile picture

🧵 Hilo sobre 15 DISTOPÍAS literarias que describen futuros gobernados por la EXTREMA DERECHA.
Futuros totalitarios, racistas, militaristas y homófobos; rendidos a la segregación social, la misoginia y la eliminación de las minorías.
Un descenso al infierno 🔥👇.Image
1. “El talón de hierro” (Jack London, 1908).
Un clásico del género. Profética. Vital para examinar y denunciar la complicidad de capitalismo y fascismo. A nivel formal, absolutamente innovadora.Image
2. “Meccania. The Super-State” (Owen Gregory, 1918).
Distopía sobre un futuro 1970 donde un gobierno militar controla cada acto de los individuos y envía a los disidentes a campos de concentración. Novela muy lúcida a la hora de retratar los usos totalitarios de la eugenesia.Image
3. “City of Endless Night” (Milo Hastings, 1919).
Prefigura el Tercer Reich. Estado racista y eugenésico que ha sustituido los nombres por números. Clases sociales científicamente diseñadas y segregadas. Y monitorizadas. La acción transcurre en el Berlín subterráneo del año 2150.Image
4. “The Sun Shall Rise” (Richard Heron, 1935).
Novela sobre una Gran Bretaña futura gobernada por el fascismo. Aún no he podido hacerme con una copia de esto.Image
5. “La noche de la esvástica” (Katherine Burdekin, 1937).
Imprescindible. Y punto.Image
6. “Kallocaína” (Karin Boye, 1940).
Otro clásico. Un gobierno ultra-totalitario del porvenir crea un suero que impide mentir de por vida. Su intención: inocularlo a todos los habitantes del planeta y sabotear la opacidad del pensamiento. Impedir la disidencia a todos los niveles.Image
7. “Criptozoico” (Brian Aldiss, 1967).
Novela juguetona, muy new wave, sobre viajes temporales practicados en el 2093, en concreto en una sociedad administrada por una dictadura militar fascista.Image
8. “En alas de la canción” (Thomas Disch, 1979).
Los USA están gobernados por cristianos fundamentalistas que encierran a los gays en campos de concentración. El relato deriva hacia un misticismo extraño y empalagoso que le resta contundencia.Image
9. “V de Vendetta” (Alan Moore y David Lloyd, 1980-2000).
La excepción en la lista. Un cómic, no una novela: llevado después a la pantalla. Huelga decir nada. En “Contra la distopía” le dedico varias páginas a propósito de Mark Fisher.Image
10. “Eclipse” (John Shirley, 1985).
Trilogia que retrata una Europa futura bajo el dominio del fascismo ultra-católico (la “Segunda Alianza”). No está nada mal.Image
11. “El cuento de la criada” (Margaret Atwood, 1985).
Celebérrima e influyente. Y con merecimiento.Image
12. “La parábola del sembrador” (Octavia Butler, 1993).
Si no la has leído, ya tardas. Más actual e idónea que cuando se publicó. Una de las distopías más potentes y complejas de los últimos cinvuenta años, desplegada sobre el telón de fondo del cambio climático y el colapso.Image
13. “Bienvenidos a Metro-Centre” (J. G. Ballard, 2006).
Mi favorita del listado. El maestro Ballard disecciona los vasos comunicantes que enlazan capitalismo, consumismo y fascismo alrededor de las grandes superficies. Un must!Image
14. “Red Rising” (Pierce Brown, 2014-2016).
Pentalogía aventurera sobre un porvenir de clases sociales producidas mediante ingeniería genética por élites fascistas. Imágenes sobre la revolución y la lucha de clases interesantes (y discutibles). Me quedan tres por leer.Image
15. CrossHairs (Catherine Hernández, 2020).
En la Canadá del futuro gobierna un régimen fascista y puritano (“The Boots”) que encierra a las minorías (homosexuales, trans, negros) en campos de concentración. El prota es una persona trans que se une a la resistencia.Image
Y hasta aquí! Nótese que el listado que terminas de leer es de distopías, no de ucronías. Por eso no constan novelas sobre “¿qué hubiera pasado si los nazis hubieran ganado la guerra?”, un subgénero en sí mismo.
Image
Image
Todo esto y muchísimo más en “Contra la distopía”. La segunda edición está al caer.
Si usas datos del hilo, genial: pero cita! Yo cito a todo Dios. No cuesta nada.Image

• • •