Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris història. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris història. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 de juliol del 2026

Per què alguns campanars de l'Empordà estan tallats ?

 

A vegades tens informació equivocada, errada, incorrecta... que no saps com ha anat a parar al teu cap.
Deu ser el resultat de tanta informació apilonada al cap dels anys.

Fins ahir em pensava que el fet que alguns campanars de l'Empordà no tinguessin cupulí o part superior del campanar era degut a que els republicans l'havien escapçat a la Guerra Civil. Encara recordo la meva àvia que em comentava que havien negat els sants de l'església al rec del poble i no entenia perquè.
Sigui com sigui jo anava equivocat. El motiu n'és un altre, tal i com s'explica en aquest compte d'instagram: les històries que no sabies






Aquest és un dels detalls més curiosos del paisatge empordanès... i la majoria de gent no sap per què hi és. 👀


Si us hi heu fixat, molts campanars de l’Empordà semblen escapçats. A Torroella de Montgrí, Ullà, Regencós, Palafrugell, Ordis i altres pobles, les torres acaben de manera sobtada, com si els faltés una part. Com si els haguéssin tallat amb una enorme destral.

La llegenda diu que és culpa de la tramuntana. Però la realitat és una altra: crisis econòmiques, guerres i obres que es van quedar a mig fer van deixar aquests campanars tal com els veiem avui. I amb el pas dels segles, allò que havia de ser provisional s’ha acabat convertint en un dels trets més característics del paisatge empordanès.

T’ho havies preguntat mai? 🧐






dimarts, 6 de gener del 2026

Llindes de Riudellots de la Selva: primer mapa provisional del nucli antic

 


Mostrem el primer mapa provisional de la recol·lecció de les primeres llindes o dates al centre del poble.



Plaça de l'església

A l'antic carrer Petit, avui desaparegut hi trobem aquest bonic relleu d'unes tisores que indiquen que hi devia haver una sastreria de l'any 1588 o 1688

1588 o 1699 - Cliqueu per a ampliar





Anant de la plaça de l'església cap al Cric trobem aquesta altra a Can Mai amb xifres romanes
MCXL (1540)












Continuarem treballant.

dilluns, 5 de gener del 2026

Llindes de Riudellots de la Selva: carrer Major (primera part)

 

Vista del carrer Major des de l'oest. A la dreta, la Parròquia.

Ens hem proposat trobar la llinda més antiga del poble. Una llinda és una pedra o fusta amb inscripció datada. Se suposa que és l'any de la creació o modificació de l'edifici.
Volem fer-ne un inventari de totes les existents a Riudellots.
Començarem per la zona de més densitat de llindes: el carrer Major.

A la dreta de la imatge, al número 41 hi trobem la Parròquia, rica en llindes.

A la banda que dona al carrer en trobem dues:
A sobre de la porta principal, 1670

Any 1670 - cliqueu per ampliar


-millorarem la foto-


I a la part interior trobem aquesta finestra del primer pis


Finestra ampliada

Any 1736


Més endavant i a la banda esquerra, al número 27 trobem aquesta altra data





Any 1739 Joan Valentí





Al mateix costat i al número 37 hi ha aquesta altra.


1786 - Pera Valls










diumenge, 4 de gener del 2026

Un pont que fa 400 anys (1626 - 2026)

cliqueu per ampliar

Aquest 2026 es commemoren 400 de la creació del pont del molí d'en Bosch de Riudellots de la Selva.
Es tracta d'un petit pont sobre el Banyacans amb una inscripció o llinda que conté el número "1626"




Cliqueu per ampliar



UBICACIÓ

El pont està situat sobre la riera del Banyacans i és accessible a peu o en cotxe venint des de l'església (punts carbasses) tal i com s'indica en aquesta imatge.


cliqueu per ampliar


L'Street view no hi passa per davant. Aquesta és la imatge més propera.

Desconeixem si l'Ajuntament o els actuals propietaris tenen previst fer-ne alguna celebració al respecte. De totes maneres, per molts anys!

dimecres, 6 d’agost del 2025

Qui eren els beguins? L'Elvis Mallorquí ens ho explica en aquest llibre



https://www.ddgi.cat/publicacions/llibre/119927/beguins-a-girona.html

Beguins a Girona

MALLORQUÍ I GARCÍA, Elvis
Twitter
Bloc Tretze Cruïlles

Any de publicació 2025
Número pàgines 386
ISBN 978-84-18734-48-9
Preu 24 €


El 12 de juliol de 1321, en presència del rei Jaume II, el bisbe de Girona i l'inquisidor general del regne, el ciutadà gironí Pere Duran de Baldac va morir cremat a la foguera per ser beguí.
Els beguins eren persones properes als grups espirituals de framenors que, seguint les idees del frare narbonès Pere Joan Oliu (1248-1928), anteposaven el vot de pobresa a l'obediència del guardià de l'ordre franciscà i al papa.

Narbona a dues hores en cotxe des de Girona o a dos dies a peu de distància.



A partir del 1316 van ser perseguits i molts, acusats d'heretgia, van morir per les flames de les fogueres que es van estendre pel Llenguadoc. Amb la recopilació de moltes dades inèdites sobre Pere Duran de Baldac i altres perseguits, podem relacionar els beguins gironins amb els de Narbona;
amb el creixement de les desigualtats socials i econòmiques a les ciutats;
amb el projecte reial de conquesta de Sardenya, que es va decidir durant les Corts de Girona de l'estiu del 1321;
amb l'estructuració més jeràrquica de la diòcesi de Girona sota el control del bisbe i, finalment, amb les lluites de poder entre els membres de l'elit de ciutadans gironins per controlar certes esferes del govern urbà, com les finances.




VISITES GUIADES JULIOL 2025

L'Institut Ramon Muntaner, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana i la Diputació de Girona, amb la col·laboració del Museu d'Història de Girona, organitzem la ruta cultural per Girona "Beguins a la foguera", la qual es portarà a terme el divendres 11 de juliol a les 19 hores

El punt de sortida de la ruta serà el monument de Lleó a la plaça Calvet i Rubalcaba de Girona

El punt d'arribada de la ruta serà les escales de la catedral de Girona

La durada prevista serà d'una hora i mitja. 

Ara fa 700 anys, el 12 de juliol de 1321, Pere Duran de Baldac, ciutadà de Girona, banquer i senyor de la casa forta de Baldac, a Aiguaviva, va ser condemnat a morir a la foguera, a les escales de la catedral, per ser beguí. 

Aquest és el punt de partida de la recerca que fou guardonada amb una de les Beques de Recerca Francesc Eiximenis 2020, convocada per l'IRMU amb el suport de la Diputació de Girona. 

Aprofitant l'efemèride, l'any 2021 es van organitzar dues visites guiades per tal de presentar els primers resultats de la recerca plantejada per diferents indrets de la ciutat medieval de Girona. Donat els bons resultats d'aquelles edicions, aquest 2025 s'ha programat una nova sortida cultural per aquest juliol. 

L'objectiu de la recerca i de la visita és rescatar de l'oblit el col·lectiu dels beguins i situar-los en el context de les primeres dècades del segle XIV en què van difondre's a la Mediterrània occidental. 

L'activitat és gratuïta però requereix inscripció prèvia degut a l'aforament limitat a 20 persones.
Us podeu inscriure a info@irmu.org o bé al 977401757.

dissabte, 8 de març del 2025

Com podria començar un col·lapse? (Efecte dominó i punts de trencament)

 


1. Per què el col·lapse actual seria diferent dels del passat?

Molts col·lapsòlegs argumenten que, a diferència d’altres civilitzacions que han desaparegut en el passat, el nostre sistema és globalitzat i altament interconnectat, cosa que fa que un col·lapse pugui ser molt més greu.

Aquests són alguns factors que fan que el col·lapse modern sigui diferent:

  • Globalització extrema: Si una regió falla, pot afectar tot el planeta (per exemple, la crisi de subministrament de xips afecta la indústria global).

  • Dependència del petroli i l’energia: La nostra economia es basa en combustibles fòssils i encara no tenim una alternativa clara.

  • Superpoblació: Mai abans hi havia hagut tants humans al planeta; gestionar un col·lapse amb 8.000 milions de persones és un repte enorme.

  • Crisi climàtica irreversible: Els col·lapses anteriors sovint eren locals o regionals, però ara estem alterant els ecosistemes globals.

Això significa que, si el sistema actual col·lapsa, pot ser molt més ràpid i descontrolat que els col·lapses del passat.


2. Com podria començar un col·lapse? (Efecte dominó i punts de trencament)

Els col·lapsòlegs parlen sovint de punts de trencament ("tipping points") i d’efectes en cascada.
Un petit esdeveniment pot desencadenar una sèrie de col·lapses en cadena.

🔹 Escassetat energètica → Augment dels preus del petroli → Crisis econòmiques → Tensions socials → Conflictes polítics.

🔹 Crisi alimentària → Sequeres i pèrdua de collites → Augment de preus → Revoltes → Caiguda de governs.

🔹 Canvi climàtic accelerat → Fenòmens extrems → Desplaçaments massius → Pressió sobre les ciutats → Violència i guerra.

Un exemple històric d’efecte dominó és la Primavera Àrab (2011), on una crisi alimentària
(provocada per sequeres i especulació) va desencadenar protestes, caiguda de governs i conflictes a llarg termini.

Avui dia, qualsevol crisi pot ser el detonant d’un col·lapse més gran.


3. Escenaris futurs: podem evitar el pitjor?

Els experts en col·lapsologia plantegen tres escenaris principals per al futur:

1️⃣ Col·lapse suau (transició difícil, però manejable)

  • El sistema industrial es deteriora, però les comunitats s’adapten.
  • Es redueix el consum energètic i es fan canvis tecnològics i socials.
  • Hi ha problemes greus, però no una catàstrofe total.

📌 Exemple possible: Algunes ciutats es tornen més autosuficients, amb sistemes d’energia descentralitzats.

2️⃣ Col·lapse parcial (zones amb caos, altres que sobreviuen)

  • Alguns països o regions es desplomen, mentre que d’altres aconsegueixen aguantar.
  • Hi ha guerres, fam i migracions massives, però alguns grups s’adapten.
  • És un món fragmentat, on només els més resilients sobreviuen.

📌 Exemple possible: Àrees urbanes en crisi, mentre comunitats rurals autosuficients resisteixen millor.

3️⃣ Col·lapse total (fi del sistema actual, nou ordre mundial)

  • L’economia global cau completament i els governs es desintegren.
  • Hi ha conflictes massius per recursos i un retorn a models preindustrials.
  • La població mundial es redueix dràsticament per falta d’aliments i seguretat.

📌 Exemple possible: Una catàstrofe global que porta la humanitat a un nou període de foscor.

La pregunta és: on ens trobem ara i cap a quin escenari ens dirigim?


4. Moviments i idees per sobreviure al col·lapse

Hi ha diferents corrents que ja treballen en la preparació per a un futur incert:

🔹 Moviment de Transició: Ciutats i pobles que es preparen per viure sense petroli i amb economies locals.

🔹 Decreixement: Filosofia que defensa reduir la producció i el consum per evitar el col·lapse.

🔹 Survivalisme: Persones que es preparen per escenaris extrems amb refugis, menjar emmagatzemat i habilitats de supervivència.

🔹 Ecoviles i permacultura: Comunitats autosuficients basades en l’agricultura regenerativa.

🔹 Autonomia tecnològica: Grups que desenvolupen tecnologies descentralitzades (energia solar, xarxes P2P, fabricació local).

Tots aquests moviments parteixen de la idea que el sistema actual no és sostenible i cal trobar alternatives.





5. El paper de la tecnologia: ens salvarà o ens destruirà?

Una de les grans preguntes en col·lapsologia és si la tecnologia serà la nostra salvació o si només està accelerant el problema.

🟢 Arguments a favor de la tecnologia:

  • Les energies renovables poden substituir els combustibles fòssils.
  • L’agricultura intel·ligent pot evitar la fam.
  • La intel·ligència artificial i la biotecnologia poden ajudar a gestionar millor els recursos.

🔴 Arguments en contra:

  • Les tecnologies depenen de recursos finits (metalls rars, energia).
  • L’automatització podria generar més desigualtat i atur massiu.
  • No hi ha solucions tecnològiques per a tots els problemes
    (per exemple, la degradació del sòl i la pèrdua de biodiversitat són difícils de revertir).

Això porta a la gran pregunta: Podem confiar en la tecnologia per evitar el col·lapse, o hem de canviar el nostre model de vida?


6. Reflexió final: què fem amb tot això?

La col·lapsologia no és només un avís de desastre, sinó una invitació a repensar el nostre món.

📌 Tres maneres d’enfocar-ho:
1️⃣ Ignorar-ho i seguir com sempre.
2️⃣ Espantar-se i caure en el pessimisme.
3️⃣ Acceptar-ho i actuar per construir resiliència.

L’última opció és la que defensen molts col·lapsòlegs: no es tracta de rendir-se, sinó d’adaptar-nos intel·ligentment.

Què és la col·lapsologia?

Imatges generades amb Leonardo.AI i text per chatGPT

La col·lapsologia és un enfocament interdisciplinari que estudia la possibilitat d’un col·lapse de la civilització industrial i les seves causes, generalment associades al canvi climàtic, l’esgotament dels recursos naturals, les crisis econòmiques i socials, i altres factors sistèmics.

El concepte va ser popularitzat pels investigadors francesos Pablo Servigne i Raphaël Stevens en el seu llibre "Comment tout peut s’effondrer" (2015), on exposen la idea que el sistema global és altament vulnerable a una sèrie de crisis concatenades que podrien portar a un col·lapse parcial o total en un futur pròxim.

La col·lapsologia no és tant una ciència exacta com un marc d’anàlisi que combina disciplines com l’ecologia, l’economia, la sociologia i la història per entendre com les societats del passat han col·lapsat i com la nostra podria estar en risc.

Un aspecte clau d’aquest enfocament és que no només es tracta de predir el col·lapse, sinó també de preparar-se per a ell i imaginar formes de resiliència i adaptació. Hi ha diferents corrents dins d’aquest moviment, algunes més pessimistes i d’altres que posen l’accent en la capacitat humana per transformar-se i reinventar la vida en comunitats més sostenibles.



1. Què entenem per col·lapse?

Els col·lapsòlegs defineixen el col·lapse com la disminució ràpida i irreversible de les estructures socials, polítiques i econòmiques d’una societat. No es tracta necessàriament d’una "fi del món", sinó d’un procés de desintegració de les institucions i els serveis bàsics que sostenen el nostre dia a dia.

Històricament, podem observar col·lapses en societats com l’Imperi Romà, la civilització maia o l’illa de Pasqua, on diverses causes (ambientals, econòmiques, socials) van portar a la seva decadència.


2. Causes principals del col·lapse modern

Els investigadors de la col·lapsologia identifiquen múltiples factors que podrien portar la civilització industrial a un col·lapse:

  • Canvi climàtic: Augment de les temperatures, sequeres, fenòmens extrems i desplaçaments massius de població.
  • Esgotament dels recursos: Dependència de combustibles fòssils, degradació del sòl, desaparició de biodiversitat i esgotament de minerals clau.
  • Crisi energètica: La fi del petroli barat i la dificultat de substituir-lo per energies renovables de manera eficient.
  • Desigualtat econòmica: Concentració de la riquesa i fragilitat del sistema financer global.
  • Fragilitat de les cadenes de subministrament: L’economia globalitzada depèn d’una logística altament interdependent, vulnerable a crisis.
  • Conflictes geopolítics i socials: Augment de tensions internacionals, migracions massives i possibles guerres.

Aquests factors no operen de manera independent, sinó que s’alimenten entre ells, generant un efecte de cascada que pot accelerar el col·lapse.




3. Escenaris possibles

Els col·lapsòlegs no plantegen un únic futur inevitable, sinó diversos escenaris segons la velocitat i la intensitat del col·lapse:

  1. Col·lapse suau: Un declivi progressiu dels serveis i les institucions, amb regions que es reorganitzen de manera resilient.
  2. Col·lapse brutal: Un col·lapse ràpid i caòtic amb guerres, fam i col·lapse d’estats.
  3. Adaptació i transició: Algunes regions podrien reinventar-se amb sistemes descentralitzats, agrícoles i cooperatius.

Un punt central és que la velocitat del col·lapse és clau. Si és gradual, pot permetre adaptacions i transicions menys traumàtiques.


4. Resiliència i alternatives: què podem fer?

Davant aquesta perspectiva, la col·lapsologia no és només una anàlisi del desastre, sinó també una cerca de solucions. Entre les alternatives que es proposen:

  • Descentralització i autonomia: Producció local d’aliments i energia, menys dependència de les cadenes globals.
  • Agroecologia i permacultura: Mètodes agrícoles regeneratius per garantir la sobirania alimentària.
  • Resiliència comunitària: Construcció de xarxes locals de suport mutu, cooperatives i models de governança descentralitzats.
  • Descens energètic: Reduir el consum d’energia i materials per adaptar-nos a un món amb menys recursos.
  • Canvi de valors: Deixar enrere el consumisme i el creixement il·limitat, i apostar per formes de vida més sostenibles i satisfactòries.

5. Controvèrsies i crítiques a la col·lapsologia

No tothom veu la col·lapsologia amb bons ulls. Algunes crítiques habituals són:

  • Fatalisme excessiu: Alguns argumenten que el col·lapse no és inevitable i que la innovació tecnològica pot trobar solucions.
  • Manca de rigor científic: No és una disciplina acadèmica establerta, i hi ha qui diu que fa servir models especulatius.
  • Esbiaix occidental: Es parla sovint des d’Europa o Amèrica del Nord, sense considerar altres perspectives o models de societat.
  • Desmobilització política: Acceptar el col·lapse podria desmotivar l’acció política i social per transformar el sistema.

Malgrat aquestes crítiques, la col·lapsologia ha estat útil per fer emergir debats urgents sobre la fragilitat del món actual.


Conclusió: ens hem de preparar pel col·lapse?

No hi ha una resposta clara. Alguns pensadors col·lapsòlegs creuen que el col·lapse ja està en marxa i que només podem adaptar-nos-hi, mentre que d’altres consideren que encara es poden evitar els pitjors escenaris.

El que està clar és que viure com si el nostre sistema fos eternament estable és una il·lusió. Independentment de si el col·lapse arriba o no, tenir comunitats més resilients, reduir la dependència de recursos finits i construir societats més justes sempre serà una bona idea.





1. La idea de col·lapse al llarg de la història

El col·lapse de civilitzacions no és una cosa nova. Ja ha passat en el passat i s’han identificat certs patrons comuns:

  • Imperi Romà (476 d.C.) → Crisi econòmica, corrupció política, sobreexplotació de recursos i invasions bàrbares.
  • Civilització Maia (segle IX-X d.C.) → Canvis climàtics, desforestació, guerres internes i col·lapse de les ciutats.
  • Imperi Khmer (Angkor, segle XV d.C.) → Canvis en les pluges del monsó, crisi agrícola i guerres.
  • L’illa de Pasqua (segle XVII-XVIII d.C.) → Esgotament de recursos naturals, destrucció de boscos i conflictes socials.

Aquestes civilitzacions van créixer, van prosperar, van sobreexplotar els recursos i, finalment, van col·lapsar. La gran pregunta és: la nostra civilització industrial està seguint el mateix camí?


2. Fins a quin punt estem a prop del col·lapse?

No hi ha una data exacta, però molts indicadors apunten a un futur complicat:

🔹 Crisi climàtica: L’IPCC alerta que si superem els 1,5°C d’escalfament global, hi haurà efectes irreversibles.

🔹 Esgotament de recursos: Estem esgotant petroli, fòsfor (clau per l’agricultura) i metalls essencials per a la tecnologia (com el liti i el cobalt).

🔹 Fragilitat econòmica: L’alt nivell de deute mundial, la inflació i les desigualtats extremadament altes creen un sistema inestable.

🔹 Superpoblació i pressió sobre els ecosistemes: Hi ha un límit en la quantitat d’humans que el planeta pot sostenir sense destruir-lo.

🔹 Inestabilitat social i geopolítica: Les tensions entre països, la crisi migratòria i la polarització política estan en augment.

No és que el col·lapse hagi de ser imminent, però el nostre sistema està construït sobre una sèrie de dependències fràgils. Si una d’aquestes peces cau (per exemple, una gran crisi energètica), es poden desencadenar efectes en cadena.


3. Psicologia del col·lapse: com ens enfrontem a aquesta idea?

Saber que el nostre sistema podria col·lapsar genera diverses reaccions psicològiques:

  • Negació ("Sempre hem trobat solucions, aquesta vegada també ho farem").
  • Ansietat ("No hi ha res a fer, estem condemnats").
  • Acció ("Hem de preparar-nos i construir alternatives").

Els col·lapsòlegs insisteixen que no hem de caure en el fatalisme, sinó preparar-nos i adaptar-nos. És el que anomenen “col·lapsar bé”: gestionar el declivi de manera que minimitzem el patiment i maximitzem la resiliència.


4. Alternatives per sobreviure i prosperar

Davant la incertesa, hi ha moviments i comunitats que ja es preparen:

🌱 Permacultura i agroecologia: Model d’agricultura regenerativa que permet viure sense dependre del sistema industrial.

🏡 Ecoviles i comunitats autosuficients: Poblacions que funcionen amb recursos propis, energia renovable i economia local.

Decreixement: Moviment que defensa reduir el consum i viure amb menys per evitar el col·lapse.

🔗 Resiliència comunitària: Construcció de xarxes locals de suport per afrontar crisis juntes.

🛠 Autonomia tecnològica: Aprendre habilitats pràctiques (horticultura, reparació d’objectes, gestió d’energia) per ser menys dependents del sistema.


5. Què puc fer jo?

Si la idea d’un possible col·lapse et preocupa, hi ha coses concretes que pots fer per estar millor preparat:

Reduir dependències: Cultivar algun aliment, aprendre a fer conserves, tenir fonts d’energia alternativa.
Desenvolupar habilitats útils: Costura, bricolatge, primers auxilis, gestió de l’aigua.
Construir comunitat: Connectar amb veïns, grups locals i iniciatives de transició.
Reduir consumisme: Comprar menys, reutilitzar i compartir.
Mantenir-se informat: Seguir investigadors en col·lapsologia, canvi climàtic i sostenibilitat.


La col·lapsologia no és només un avís de desastre, sinó també una oportunitat per repensar com vivim i crear societats més justes i sostenibles.

dissabte, 15 de febrer del 2025

Josep Maria Carreras i Dexeus, el pilot català que va transportar Churchill

En un excel·lent article de Martí Crespo a Vilaweb he descobert la figura de Josep Maria Carreras i Dexeus (1906-1982), pioner de l’aviació catalana a la dècada de 1920 i del seu paper destacat a la segona guerra mundial.



Al Regne Unit, la participació de les forces armades britàniques en la Segona Guerra Mundial ha estat molt estudiada, però el llibre Churchill’s Spaniards de Séan F. Scullion, publicat al setembre de 2024, va generar interès en tractar un tema poc conegut: la incorporació de republicans exiliats de la repressió franquista a l’exèrcit britànic per combatre el nazisme. L’obra s’inspira en Els catalans de Churchill (1989) del periodista Daniel Arasa i Favà.

Entre els protagonistes destacats, sobresurt Josep Maria Carreras i Dexeus (1906-1982), pioner de l’aviació catalana. Exiliat a Anglaterra amb la seva dona, l’aviadora Mari Pepa Colomer, va esdevenir un dels pilots de confiança de Winston Churchill durant la guerra.

Carreras, fill de Rosa Dexeus Font i de Ricard Carreras Valls, es va formar al Col·legi Alemany de Barcelona, on va aprendre idiomes i va començar la seva passió per l’aviació.
Amb només setze anys ja era soci de la Penya de l’Aire,
i el 1927 va obtenir el títol de pilot civil.
El 1933 va esdevenir pilot comercial i, amb la República, va viure una carrera brillant: va traslladar puntualment el president Francesc Macià i,
el 1935, com a director de la Cooperativa de Treball Aeri, va completar la primera volta aèria de la península ibèrica en 15 hores i 19 minuts.

El gener de 1936 va protagonitzar un destacat vol fins a Guinea Equatorial, conegut com el gran vol de l’aviació catalana, acompanyat pel mecànic Llorenç Fornés i el matrimoni Joan Jové i Teresa Ràfols. Després de recórrer 5.800 quilòmetres amb diverses escales, va aterrar a Bata, on va ser rebut amb gran expectació.

Amb l’esclat de la Guerra Civil, va ser mobilitzat per l’exèrcit republicà, participant com a instructor de pilots i en missions de bombardament i vols secrets, transportant líders polítics i militars.
El novembre de 1938, va traslladar la delegació republicana als funerals de Kemal Atatürk a Turquia, malgrat l’amenaça de l’aviació feixista. També va pilotar missions per evacuar republicans cap a França.

Exiliat a Tolosa el febrer de 1939, Carreras i la seva esposa, Mari Pepa Colomer, van optar per establir-se al Regne Unit. Allà, gràcies a una connexió prèvia amb Lord Beaverbrook, va ser contractat com a pilot personal d’aquest magnat, que després seria ministre d’Aviació de Churchill.

Amb l’inici de la Segona Guerra Mundial, Carreras es va unir a l’Air Transport Auxiliary (ATA) de la RAF, transportant centenars d’avions militars i formant pilots britànics.
Va destacar en el pont aeri entre els EUA i Anglaterra, pilotant personalment 82 hidroavions Catalina i 97 Sunderland, el 20% del total.

La seva experiència el va convertir en un dels pilots de confiança de Winston Churchill. Tot i el secretisme, se’l relaciona amb vols clau, com els de les conferències del Caire i Teheran (1943) i el viatge a Ialta (1945). També va pilotar el retorn de la delegació britànica de Potsdam a Anglaterra el 6 d’agost de 1945.

Conferència de Ialta (1945)


Després de la clausura de l’ATA el 1945 va treballar com a pilot comercial a l’Argentina i l’Uruguai fins al 1948. Aquell any, l’aviació britànica el va reincorporar per participar en el pont aeri de Berlín i, posteriorment, als RAF Auxiliary Services, on va fer missions a Aden, Alemanya, França i Singapur.

A partir de 1955, desvinculat de l’àmbit militar, va treballar com a pilot per diverses companyies britàniques fins a la seva jubilació el 1975, quan va ser homenatjat pels seus companys. També va rebre, el 1953, la distinció de Membre de l’Orde de l’Imperi Britànic (MBE), el màxim reconeixement per als pilots de l’ATA.



Tot i haver viscut molts anys a Anglaterra, Carreras va morir d’un atac de cor el 20 d’agost de 1982 a Salou i fou enterrat a Reus, ciutat amb la qual mantenia vincles familiars. El 2013, el Centre d’Amics de Reus va demanar, a través de la revista Lo Nunci, que se li dediqués un carrer per la seva contribució a la projecció del Camp d’Aviació de Reus. L’any següent, el 2014, se li va dedicar una plaça al barri de Mas Carpa, esdevenint l’únic pilot de l’ATA amb un espai públic dedicat al món.

dilluns, 21 d’octubre del 2024

Cristòfor Colom: la xerrada de Francesc Albardaner a Granada (4 de 4)

Aquesta entrada estarà dividida en 4 perquè volem posar les 37 diapositives de la xerrada que va fer l'investigador Francesc Albardaner a Granada, el 22 de juny del 2021.


De totes les xerrades disponibles a YouTube, aquesta és la que mostra les captures més explicatives.

Estan ordenades de manera cronològiques. (des del minut 80 fins al 100)