Cristòfor Colom: la xerrada de Francesc Albardaner a Granada (4 de 4)

Aquesta entrada estarà dividida en 4 perquè volem posar les 37 diapositives de la xerrada que va fer l'investigador Francesc Albardaner a Granada, el 22 de juny del 2021.

De totes les xerrades disponibles a YouTube, aquesta és la que mostra les captures més explicatives.

Estan ordenades de manera cronològiques. (des del minut 80 fins al 100)

Cristòfor Colom: la xerrada de Francesc Albardaner a Granada (3 de 4)

Aquesta entrada estarà dividida en 4 perquè volem posar les 37 diapositives de la xerrada que va fer l'investigador Francesc Albardaner a Granada, el 22 de juny del 2021.

De totes les xerrades disponibles a YouTube, aquesta és la que mostra les captures més explicatives.

Estan ordenades de manera cronològiques. (des del minut 62 fins al 80)

Cristòfor Colom: la xerrada de Francesc Albardaner a Granada (2 de 4)

Aquesta entrada estarà dividida en 4 perquè volem posar les 37 diapositives de la xerrada que va fer l'investigador Francesc Albardaner a Granada, el 22 de juny del 2021.

De totes les xerrades disponibles a YouTube, aquesta és la que mostra les captures més explicatives.

Estan ordenades de manera cronològiques. (des del minut 34 al 1h 1 minuts)

Cristòfor Colom: la xerrada de Francesc Albardaner a Granada (1 de 4)

Aquesta entrada estarà dividida en 4 perquè volem posar les 37 diapositives de la xerrada que va fer l'investigador Francesc Albardaner a Granada, el 22 de juny del 2021.

De totes les xerrades disponibles a YouTube, aquesta és la que mostra les captures més explicatives.

Estan ordenades de manera cronològiques. (des del minut 9 al 34)

Aquesta part acaba al minut 34

Cristòfor Colom: la hipòtesi de treball de Francesc Albardaner

Francesc Albardaner és arquitecte i un bon dia va interessar-se per investigar de manera científica l'origen de Cristòfor Colom. Inicialment va triar la teoria catalana durant 20 anys, va veure que s'havia equivocat i va dedicar 20 anys més a la teoria valenciana i jueva.

Podreu veure'n com l'exposa en els següents vídeos. (ordenat cronològicament)
Encara que no veieu la miniatura del vídeo, podeu clicar-hi i veure'l a YouTube

ADN de Colom, resultats definitius

15 d'octubre del 2024
1h 27 minuts
Lloc: Vic, Agrupació Astronòmica d'Osona (4a xerrada en aquesta associació)

Les anomalies de l'origen genovès de Cristòfor Colom
12 de desembre del 2023
1h 23 minuts
Lloc: Vic, Agrupació Astronòmica d'Osona (3a xerrada en aquesta associació)
367 visualitzacions

Les anàlisis de l'ADN de Cristòfor Colom

1 de febrer del 2022

1h 19 minuts

Lloc: Vic, Agrupació Astronòmica d'Osona (2a xerrada en aquesta associació)

2729 visualitzacions

Cristòfor Colom, una identidad dual: judío converso de Valencia y "genovés de nación".
22 de juny del 2021

1h 45 minuts

Lloc: Centro Pfizer/Genyo, en la ciudad de Granada.
4.587 visualitzacions

"Era Colom català" amb Francesc Albardaner

25 de juliol del 2018

1h 

Lloc: "No callis res"
2873 visualitzacions

Francesc Albardaner és un investigador i arquitecte català, conegut pels seus estudis sobre el possible origen català de Cristòfor Colom. Va ser president del Centre d'Estudis Colombins d'Òmnium Cultural. Des del 1986 va començar les seves recerques sobre Cristòfor Colom als arxius eclesiàstics de Catalunya i a altres arxius a Espanya i a l'estranger, que li van portar a concloure el possible origen català de Colom. Dirigit per Amàlia Bosch / Presentat per Joan Trias.

Podeu veure el canal de Francesc Albardaner que ha creat fa poques hores i on ha fet un vídeo resumit amb les seva hipòtesi de treball en 7 idiomes

https://www.youtube.com/@FrancescAlbardanerLlorens/videos

Enigma Colom: Jesús Delgado fa una investigació des del punt de vista policial

FONT: cathalonia.wordpress.com/2013/04/27/la-policia-parla-de-colom/

“Cristòfol Colom, el genovès, el català, el gallec, el portuguès, l’israelita ….
Ningú sap amb exactitud d’on va venir i per què, si bé els seus contemporanis estan identificats. A aquest desconegut els Reis Catòlics li van concedir títols, el van nomenar virrei i li van lliurar vaixells, homes i diners.
Què se sap de Cristòfor Colom?
Coneixem la història però, què podem esbrinar d’ell per mitjans dels seus documents autògrafs?
Cada any, apareixen noves dades que fins i tot els historiadors posen en dubte. 


Davant aquesta situació, 519 anys després del Descobriment i utilitzant les tècniques de la policia científica de l segle XXI, Jesús Delgado ha obert una investigació per determinar l’origen de Colom, la seva veritable identitat i els motius pels quals va ser ocultada.

Seguint el protocol policial s’analitzen les dades històriques, metges, familiars, d’amics i l’escriptura dels documents de l’Almirall. Els resultats aporten conclusions inèdites fins ara. Sens dubte un llibre apassionant que no deixarà indiferent a ningú.”

Jesús Delgado Lorenzo, grafòleg forense.

Vídeo de 2013-març-27, al matí de Catalunya Ràdio.
http://www.catradio.cat/videos/4515611/Grafologia-amb-Jesus-Delgado

"Joan Cristòfor Colom Bertran era de Barcelona i escrivia en català"
"En aquest llibre no hi ha cap teoria. Només hi ha l'anàlisi de documents que han aparegut a l'Arxiu Històric, hi ha un document que diu que hi havia una família a Barcelona que es deia "Coloma" i això no és veritat sinó que era "Colom".
Està falsificat. I jo el vaig ratificar com a prova de que estava falsificat"

I a més a més, el document més important del meu llibre: el Mayorazgo (el testament de Colom) diu:
Siendo yo Genovés,...NO ÉS AUTÈNTIC. Podria ser que el redactés un notari o escriba però la seva SIGNATURA ha de ser autèntica i és FALSA.

Un jutge d'avui al s.XXI dictaminaria que Colom era de Barcelona amb aquestes proves.
Jo analitzo els documents amb el protocol policial del s.XXI
A l'Arxiu d'Índies hi ha una nota del seu fill Diego que diu:
aquesta nota està escrita pel meu pare en català.
Tot l'entorn de Joan Cristòfor Colom Bertrán són catalans.

El Enigma Colón, al Discovery Channel

El Discovery Channel va dedicar un programa a l'enigma de l'origen de l'Almirall.

S'hi mostren noves dades com que va ser esquarterat després de mort per a poder transportar més bé
els seu cos a la República Dominicana, tot i que més tard va tornar.

Colom mai va escriure cap carta en italià als seus familiars ni a la gent de Gènova.
No pot ser que es casés amb una noble portuguesa si era d'origen humil.

Surten imatges inèdites de l'anàlisi del seu ADN, etc.

Val la pena veure els 46 minuts del reportatge.

Colom: cognoms catalans

Un cop més, m'interesso per la possible catalanitat de l'Almirall

Fragment de l'entrevista dels investigadors de 50 cognoms catalans.

http://www.nuvol.com/noticies/francesc-calafell-el-segon-cognom-mes-frequent-a-la-garrotxa-es-singh/

[...]
“Colom” no està en aquesta llista. No ajudaria un estudi així a traure l’entrellat de l’origen del famós navegant?

No és a la llista perquè ja el vam estudiar per separat. Un equip de la Universitat de Granada va tenir accés a les restes de Cristòfor Colom; juntament amb el Centre d’Estudis Colombins de Barcelona, i de la Universitat “Tor Vergata” de Roma, van reclutar homes Colom i Colombo.

El resultat va ser que podíem veure clarament grups d’homes descendents d’un mateix fundador: més d’un 80% dels Coloms mallorquins descendeixen d’un mateix fundador, i aquesta branca la trobem també a Dénia, fruit potser de la repoblació mallorquina després de l’expulsió dels moriscos.

En canvi, els Colombo són tots diferents entre ells, i és que l’Ospedale Maggiore de Milà, que estava sota els auspicis de l’Esperit Sant, posava Colombo a tots els orfes que acollia.

Per tant, si poguéssim analitzar les restes del descobridor (i, donat l’estat del seu ADN, no ha estat possible), podríem tenir una confirmació positiva si era català, però no si hagués estat genovès, pels motius que acabem d’exposar.

Jordi Bilbeny i la teoria de la catalanitat de Cristòfol Colom

Ja fa temps que ho segueixo.
Hi ha una teoria que diu que Cristòfor Colom era d'origen català i
que va sortir de Pals, no de Palos de Moguer.
Pot semblar una bestiesa però recomano escoltar-lo.

Hi ha centenars de dades que ho confirmarien ( noms propis traduïts, senyeres dibuixades, censura en els textos posteriors, etc)

Jordi Bilbeny n'ha fet una tesi i n'és un dels investigadors
que defensa/investiga aquesta teoria.
Fa uns dies va estar a l'Espai Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/noticia/4054182/20121110/jordi-bilbeny-gent-saber-veritat-historia.html

També defensa la catalanitat de Miguel de Cervantes argumentant que la l'obra està plena de "catalanades" i traduccions "macarròniques al castellà".

En resum, un investigador que cal tenir en compte.

El segon viatge de Colom a Amèrica va sortir des de Barcelona (DIARI AVUI)

Des de fa uns anys una sèrie d'historiadors investiguen la hipotètica catalanitat de Colom,
al marge de les institucions oficials que no fan res per aclarir el misteri de l'Almirall.



Al Diari Avui se'n fa ressó de la darrera troballa:
El segon viatge de Colom a Amèrica va sortir des de Barcelona


Un estudi del Cercle Català d'Història (http://www.cch.cat/php/ls.php?fx=cat&fy=1) assegura que l'expedició de l'Almirall Cristòfor Colom va sortir en el segon viatge a Amèrica des del port de Barcelona l'any 1493 i no des del de Cadis. La investigadora del Cercle Català d'Història Eva Sans ha localitzat informació que contradiu la versió de la historiografia oficial que el viatge es va iniciar a la ciutat andalusa.

"No només la preparació del segon viatge i la rebuda oficial pels Reis Catòlics de Colom i els indis es va produir a Barcelona, sinó que l'armada de l'almirall i les naus i caravel·les que el van acompanyar van partir originàriament de Barcelona", sosté Sans.

Segons la hipòtesi de la historiadora catalana, l'armada Real va arribar a Cadis el 23 de setembre i s'hi va estar dos dies per proveir els vaixells de nou d'aigua i aliments "després d'uns 15 o 20 dies de navegació des de Barcelona" abans de prosseguir el viatge cap a les terres descobertes.

Una de les fonts històriques utilitzades per Sans són els "Annals de Catalunya" (1709), de Narcís Feliu de la Peña, conservats en la Biblioteca de Catalunya.  [..]