FONT: Vilaweb (The Washington Post)
Kasha Patel · The Washington PostEn aquest article es parla del rècord de mínim històric.
"Enguany, l’Antàrtida va assolir el nivell més alt de gel el proppassat 10 de setembre,
uns tretze dies abans de la mitjana interanual. En aquest moment, la cobertura de gel es troba en un mínim històric de 17 milions de quilòmetres quadrats. Són, si fa no fa,
un milió de quilòmetres quadrats menys que no el mínim històric anterior, establert l’any 1986.
“El nivell de gel és sorprenentment baix”, explica
Twila Moon, científica de l’NSIDC.
“Vam constatar aquest mínim extremadament baix a l’estiu austral, i fins ara no hem observat cap capacitat de recuperació cap a extensions més altes durant la tardor antàrtica i l’hivern antàrtic […] Aquest patró el comencem a veure durant tot l’any.”
Fa molt de temps que els científics observen aquests descensos del gel marí i els seus efectes a l’altre pol, l’Àrtic. En un altre comunicat emès abans-d’ahir, el NSIDC
va declarar que l’extensió del gel marí de l’Àrtic a la fi d’aquest estiu ha estat la sisena més baixa en gairebé 45 anys de dades per satèl·lit. Les dades agreugen la preocupació per la tendència a la baixa dels darrers 17 anys, en què s’han registrat de manera consecutiva els nivells de gel estival Àrtic més baixos d’ençà que hi ha dades.[..]
Aquesta tendència és més difícil d’observar en el cas del gel marí antàrtic,
però
els científics comencen a creure que el continent va arribant a un punt d’inflexió similar al de l’Àrtic. En tan sols set anys, l’Antàrtida ha experimentat ni més ni menys que
tres estius d’escassetat rècord de gel marí. Un estudi publicat el 13 de setembre assegura que aquestes dades indiquen que
“els processos subjacents que controlen la cobertura de gel marí a l’Antàrtida es poden haver alterat”.Twila Moon: “És possible que, d’ara endavant, vegem un sistema de formació del gel molt diferent de l’Antàrtida, capaç d’afectar-ne el nivell i cobertura durant totes les estacions.”El pol sud –com l’Àrtic– es va escalfant més ràpidament que no la mitjana mundial.
L’augment de la temperatura dels oceans al voltant del continent ha causat un desglaç important –incloent-hi la desestabilització de la glacera Thwaites, que té l’extensió de l’estat nord-americà de Florida i contribueix en un 4% a l’augment anual del nivell de la mar al món. Moon, d’altra banda, també assenyala que els efectes sobre l’Antàrtida de les fluctuacions de l’oceà i l’atmosfera són com més va més evidents.
“No són bones notícies”, diu
Gail Whiteman, experta en riscs ambiental derivats del canvi climàtic polar i professora de sostenibilitat a la Universitat d’Exeter.
“El gel polar és una de les principals pòlisses d’assegurança que té el planeta contra l’agreujament del canvi climàtic, i el fet que el gel marí de tant el pol nord com el pol sud tingui tants problemes fa saltar totes les alarmes.”
