Israel i EE.UU van atacar Iran el 28 de febrer del 2026

Només conec a dues persones que hagin anat de viatge a Iran.
Totes dues són molt viatgeres i han voltat per mig molt i em van dir que allà hi van trobar "la gent més hospitalària del món".

Dissabte 14 de març farà dues setmanes que Israel i EE.UU van atacar Iran. Han passat moltes coses.
Tot seguit esmentaré les notícies i vídeos que m'han impactat més. Algú podria pensar que els esdeveniments s'estan accelerant. Trump volia que durés poc. Alguns experts pronostiquen una gran recessió mundial si el conflicte dura més d'un mes. 

He intentat seguir mitjans iranians per a tenir una visió més completa però no són inaccessibles des de l'estat espanyol. Deu haver-hi censura europea. M'hi hauria de connectar via VPN. Tant LaVanguardia com ElPaís diuen el mateix fil per randa.

Consulto Aljazzeera. 

Fa temps que segueixo diversos canals de YouTube de geopolítica mundial. Els esmentaré a continuació per ordre d'importància i credibilitat, segons el meu parer.



Glenn Diesen Español
133 k subscriptors en aquesta llengua, 

Amb rigor, seriositat, objectivitat, Diesen porta cada dia convidats que han tingut un paper important com a ambaixadors, militars, ex-membres de la CIA, professors universitaris, polítics fins i tot, altres videobloggers.
No us el perdeu

Neutrality Studies Español

124 k subscriptors (287 k en anglès)





Dialogue Works
Nima R. Alkhorshid
384 k subscriptors

Demoliendo Mitos
Dr. Ezequiel Bistoletti
Potser és el més imparcial de tots
189 k subscriptors

Danny Haiphong
36 k subscriptors

Gene Sharp. Teoria de la resistència no-violenta

WIKIPEDIA

Gene Sharp
21 de gener de 1928 – Boston, 28 de gener de 2018)
Va ser un professor de ciències polítiques a la Universitat de Massachusetts Dartmouth, nominat al Premi Nobel de la Pau.

Exprofessor de la Universitat Harvard, l'any 1983 va fundar l'Albert Einstein Institution, finançada per Peter Ackerman, un inversor que havia estat deixeble seu.En l'actualitat viu a Boston on té la seu aquesta institució.

Era conegut pels seus extensos escrits sobre la lluita no-violenta, que van influir en nombrosos moviments de resistència contra governs en tot el món.

La teoria de la resistència no-violenta

El llibre més conegut de Gene Sharp (1973), La política de l'acció noviolenta, proveeix una anàlisi política pragmàtica de l'acció noviolenta com un mètode d'utilitzar el poder en un conflicte. Va encunyar el terme political jiu-jitsu que consisteix a fer caure l'oponent, que té més poder i més recursos, mitjançant un desequilibri amb una tàctica política estratègica o maniobra.

L'argument clau de Sharp és que el poder no és monolític; això vol dir que no deriva d'una qualitat intrínseca d'aquells individus que estan en el poder. Per a Sharp, el poder polític, el poder de qualsevol estat —independentment de la seva organització estructural interna— deriva dels individus de l'estat.

La seva creença fonamental és que tota estructura de poder es basa en l'obediència dels subjectes a les ordres dels dirigents.

D'aquesta manera, si el subjecte no obeeix, els líders no tenen poder.

Segons l'opinió de Sharp, totes les estructures efectives de poder tenen sistemes mitjançant els quals animen o extreuen l'obediència dels individus. Els estats tenen sistemes particularment complexos per a mantenir els subjectes obedients.

Aquests sistemes inclouen institucions específiques (policia, jutjats, entitats reguladores), però també poden involucrar la dimensió cultural que inspira obediència pretenent fer implícita la idea que el poder és monolític (el culte diví als faraons egipcis, la dignitat de la residència presidencial, normes ètiques i morals, i tabús). En aquests sistemes, els individus s'enfronten a sistemes de sancions (presó, multes, ostracisme) i recompenses (títols, riquesa, fama), que influeixen en el nivell de la seva obediència.

Comprendre bé tot l'anterior proporciona els mitjans per a la resistència no-violenta i dóna l'oportunitat per a efectuar el canvi dins de l'estat.

Sharp cita la visió d'Étienne de La Boétie, que sostenia que si els individus d'un estat particular reconeixen que ells són la font del poder de l'estat podrien rebutjar la seva obediència i els seus líders es quedaran sense aquest poder.

David Hume, filòsof del segle XVIII, va escriure sobre el mateix concepte en el seu Essay 4: Of the First Principles of Government. Noam Chomsky es refereix a aquest punt de vista com La paradoxa de Hume.

What the Catalans learned from Gene Sharp Sharp:
the techniques to destroy the Spanish state (El Confidencial)