 |
Nate Hagens té un canal anomenat The Great Simplification i ja n'hem parlat altres vegades en aquest blog. Ha entrevistat alguna vegada a en Pedro Prieto i a l'Antonio Turiel.
En la seva darrera entrada recrea com seria un discurs d'un polític si realment digués la veritat sobre diferents aspectes de l'actualitat com són el deute mundial, la manca de recursos i petroli, la pèrdua de biodiversitat, els 9 límits planetaris, etc.
És un vídeo curt de 15 minuts que podeu passar a 1,5 de velocitat i l'entendreu perfectament.
YouTube permet veure'n la traducció al castellà si premeu la roda dentada / pista d'àudio / castellà.
Val la pena.
INTRODUCCIÓ
"Tot just després de la Setmana del Clima, en Nate planteja un experiment mental: com sonaria el discurs d'un líder mundial si les veritats incòmodes que hi ha al rerefons de l'escalfament global —veritats políticament inconfessables a causa dels donants, les fronteres, les campanyes electorals i altres incentius— s'exposessin obertament a la ciutadania? Adoptant el paper d'aquest hipotètic líder mundial, en Nate vincula la prosperitat moderna a l'extraordinari llegat de llum solar ancestral que vam descobrir en forma de combustibles fòssils. La seva extracció i el seu esgotament han fet possible la civilització actual, alhora que han comportat conseqüències nefastes per a la Terra. També descriu els mecanismes conductuals i culturals més profunds mitjançant els quals milers de milions de decisions individuals esdevenen un sistema amb lògica i comportament propis, generant resultats que ningú no havia previst... ni pot controlar.
En Nate planteja aquest moment de la nostra complexa situació —que transcendeix l'àmbit purament humà— com una prova de maduresa col·lectiva. El repte que afrontem consisteix a reconèixer, de manera col·lectiva, que el sistema energètic que va fer possible una abundància material sense precedents és el mateix que ara amenaça l'estabilitat ecològica de la qual depenem. Això també implica adonar-se que no existeix una solució única ni un reinici net i immediat; al contrari, canviar la trajectòria del «superorganisme» requereix respostes de cadascun de nosaltres, acumulades al llarg del temps, de manera lenta però segura.
Com es van separar exactament els interessos del sistema dels interessos dels individus que en formen part? Quin pes té la «maduresa col·lectiva» com a resposta a aquesta situació que ens supera com a espècie? I és possible que una civilització construïda sobre la base del creixement perpetu respongui als límits sense haver de patir primer un col·lapse? "
TRANSCRIPCIÓ DEL VÍDEO AL CATALÀ:
(00:00) Salutacions, bons humans. És hora d'un altre “Frankly”. Aquesta setmana és la Setmana del Clima a la ciutat de Nova York. Així que per a aquest "Frankly", un tipus d'experiment mental. Vull que imaginin un líder mundial, no el líder d'un país en particular, sinó potser un líder genèric de tots ells. Algú sense eleccions per guanyar , ni donants a qui complaure , i sense fronteres per defensar . I imaginin que aquesta persona decidís donar a la població de la Terra una sèrie de discursos honestos usant les paraules i el to que solen usar els polítics, però dient coses que cap polític avui probablement diria. Així que aquí va la meva versió d'un discurs sobre l'estat del món. Els meus conciutadans de la Terra, nosaltres els líders, electes o no, hem sabut el que els diré aquesta nit per molt de temps, almenys la majoria de nosaltres. Simplement no crèiem que podríem sobreviure políticament dient-ho en veu alta. Han escoltat dues històries sobre el nostre planeta blau i verd, la tercera roca des del sol. En alguns llocs, els seus líders els diuen que no hi ha cap problema. El clima de la Terra sempre ha canviat, els científics exageren, i el seu treball i la seva camioneta estan sota atac d'elits que volen en jets privats a conferències i parlen de restringir la seva empremta de carboni. Aquesta història és la que guanya eleccions.
(02:00) Però aquesta història no canvia la química de l'atmosfera ni dels oceans de la Terra. En altres països, els seus líders els diuen que hi ha un problema i que ho estem resolent. Canviarem l'energia dolenta per energia bona, panells solars i automòbils elèctrics, i la seva vida continuarà exactament igual que abans, però més neta. Aquesta història també guanya eleccions . I està una mica més a prop de la veritat, encara que tracta una emergència ecològica al nostre planeta més com una retirada de producte, on només hem de canviar la peça, però seguir conduint en la mateixa direcció a la mateixa o fins i tot major velocitat . Cap d'aquestes històries és certa. Aquesta nit, els diré la veritat tal com l'entenem actualment. Per arribar a la veritat, he de començar primer amb l'antiga llum solar amb què hem construït la nostra civilització actual. Vostès la coneixen de diverses maneres
(03:04) com a combustibles fòssils, carbó, petroli i gas natural. Hem estat gastant aquesta fortuna única durant 200 anys. La llum solar segellada dins de cada caloria al seu plat. Un sol barril de petroli es negocia avui per aproximadament el preu d'una bon sopar. Però quan combines el que hi ha dins d'aquest barril amb les diverses màquines que impulsa, pot fer l'equivalent a 5 anys de treball físic d'un ésser humà, excavant, transportant, aixecant, bombant, empenyent i llençant. Cinc anys de feina en un petit barril que podríem fer rodar per terra. Si contractessis una persona per fer el que fa aquest barril i li paguessis fins i tot el salari mínim legal, et costaria desenes de milers de dòlars. Paguem menys de cent per tot el que fa. Paguem entre 1/100 i 1/1000 de
(04:03) el seu valor econòmic i cremem aproximadament 100 milions de barrils cada dia, a més del carbó i el gas. Raó per la qual, quan el preu de l'energia puja, el preu de tota la resta puja amb ella. Tot i això, aquesta nit he vingut a dir-los el que un segle d'aquesta crema li ha estat fent al cel i al mar. L'escalfament del nostre planeta no és un accident, ni tampoc és una conspiració. És la fuita del nostre èxit material. Quan cremem aquests combustibles, una mica de calor es queda a la Terra, però una part també actua com una manta al voltant de la nostra atmosfera. I amb el temps, això redueix la quantitat de calor sortint que pot escapar a l'espai exterior, elevant lentament la temperatura mitjana total de tot el sistema terrestre. Els efectes que sentim tu i jo són desiguals a
(05:13) espai i temps, però en les properes dècades i segles transformaran aquest món, al que anomenem llar. El diòxid de carboni a la nostra atmosfera és ara més alt que en qualsevol altre moment en milions d'anys. Els oceans , que cobreixen la major part d'aquest món i van donar origen a tota la nostra vida, han absorbit la gran majoria de la calor addicional i aproximadament un terç del carboni. I s'estan tornant més càlids, més àcids i menys vius. Les onades de calor , les inundacions , els incendis i les collites fallides que han vist a les pantalles no són més que la punta de l'iceberg. I hi ha més coses en marxa sense importar el que fem a continuació. El proper any, 2027, serà l'any més càlid de les nostres vides a causa del super El Niño sumat a l'escalfament existent. I dins d'un marge d'error a curt termini, probablement serà l'any més fresc de la resta de les nostres vides. Coses com aquesta solen dir-se a les pel·lícules de ciència ficció. Això és ciència, però lamentablement, no és ficció. Hi ha una capa més profunda en aquesta crisi, una que pocs líders estan disposats a reconèixer. A més del
(06:36) malbaratament ecològic que ha creat la combustió d'hidrocarburs, també entrem en dècades en què l'energia passarà del segon pla de les nostres vides al primer pla. L'herència no se n'ha anat, però la seva part més rica va quedar enrere fa molt. Els barrils més barats ja s'han cremat. I el que queda costa més assolir-ho cada any que passa, i està distribuït de forma desigual pel planeta. El miracle fòssil, que ha creat el que podríem anomenar modernitat, no estarà aquí per sempre. Canviant radicalment com és la vida per a milers de milions de nosaltres. És més, els fòssils que encara ens queden per cremar són també suficients per accelerar els desastres ecològics que estan passant. I probablement no cal dir que és poc probable que decidim restringir-ne l'ús per voluntat pròpia. I ara els he de dir per què els governs d'aquest món,
(07:45) inclòs el meu, han fallat a actuar durant 50 anys. Hi ha gairebé 200 nacions en aquest planeta. Si tots uséssim menys energia junts, tots nosaltres i les generacions futures ens beneficiaríem junts. Però si un país es restringeix a si mateix mentre els seus veïns no ho fan, aquest país es queda enrere. La seva economia s'encongeix. El seu exèrcit es debilita. I els seus líders són destituïts i reemplaçats per algú que promet creixement. La qual cosa requereix energia de la volta de la Terra. El que és millor per a tots nosaltres no és el millor per a cadascú de nosaltres . I aquesta no és la nostra única crisi. Fa dècades, els científics van començar a mapejar les condicions que han mantingut aquest planeta amigable per als éssers humans durant els últims 10,000 anys i van identificar nou límits planetaris, nou sistemes naturals
(08:43) que han de romandre dins d'un rang segur perquè la civilització tal com la coneixem continuï en el futur. Fins aquesta nit, hem creuat set d'aquests nou límits. L'escalfament del nostre clima és només un d'ells i potser ni tan sols sigui el més perillós. Hem talat boscos i arada praderies més ràpid del que mai podran recuperar-se. El nitrogen i el fòsfor que vam escampar als nostres camps per cultivar aliments barats es filtren cap als nostres rius i creen zones mortes als nostres mars. Estem drenant rius i aigua subterrània ancestral més ràpid del que la pluja els pot reposar . La població d'animals salvatges en aquest planeta ha caigut tres quartes parts des del 1970, durant la meva vida. I els nostres plàstics i químics sintètics ara apareixen a la pluja , al terra ia la sang dels nadons nadons . Cap d'aquestes estadístiques apareix al marcador econòmic de cap país, però tot això és el fonament sobre el qual s'assenten aquestes estadístiques. Tots aquests problemes provenen de la mateixa font: una sola espècie que consumeix més energia i més materials cada any en un planeta que és finit. Per tant, he de dir que si d'alguna manera capturéssim cada molècula de carboni i mantinguéssim tota la resta igual, arribaríem a les mateixes limitacions per un camí diferent. Ara he de parlar de solucions, i és aquí on l'honestedat, especialment per a un polític, es torna perillosa. Si tanquéssim l'aixeta de l'energia fòssil demà, centenars de milions de persones moririen de gana en menys d'un any, perquè els nostres fertilitzants, tractors, vaixells i camions funcionen amb hidrocarburs.
(10:39) Si limitéssim aquest subministrament de manera significativa, es produiria un caos econòmic que sumiria el món en una depressió o una mica pitjor. La raó per la qual això no ha passat aquest any , almenys des de començament del 2026 , és que estem utilitzant inventaris massius de petroli cru i reserves acumulades durant anys abans de la guerra entre Estats Units, Israel i Iran. Si ens afanyem a reemplaçar tot amb màquines que aprofitin el sol i el vent, necessitarem una expansió minera major a qualsevol en la història humana, concentrada en un grapat de països que es convertirien en els nous Golfos Pèrsics, amb tota la rivalitat i el conflicte que això implica, i utilitzant principalment l'energia de les reserves fòssils per impulsar-la. I, tanmateix, si no fem res, l'escalfament augmenta, els mars segueixen pujant i les
(11:39) regions on viuen milers de milions de persones es tornaran cada vegada més difícils, i finalment impossibles d'habitar. Aleshores, si tots els líders saben el que acabo de compartir i ningú està actuant, qui està realment al comandament aquí? Som animals. Sorgim en petits grups i encara estem fets per això. Cuidem la nostra jerarquia. Premiem els que criden i els que semblen segurs. Prenem la recompensa d'avui i deixem que el demà es cuidi sol. Ara bé, a un de nosaltres és força fàcil entendre-ho. El problema comença quan ajuntes a un gran nombre de nosaltres . Un sol estornell gira per raons pròpies , però 10.000 estornells formen una figura al cel vespertí que cap estornino va triar per si mateix i que cap podria aturar . Som així. Els nostres desitjos, multiplicats per milers de milions i connectats a través dels diners, el comerç i els incentius, produeixen un comportament que pertany al conjunt, però a ningú dins d'ell. Així que aquesta nit, no els demanaré optimisme, i tampoc els demano que es desesperin. Simplement els demano maduresa. No hi ha respostes per això
(13:03) que enfrontem. Només hi ha reaccions. I no puc fingir que aquestes respostes seran justes, perquè això mai no va tenir la intenció de ser just. Els països que menys van fer per causar això probablement seran els que més pateixin. I cap discurs elegant canviarà aquest fet. Però cada resposta compte i pot sumar . Com cultivem els nostres aliments, com fem servir la nostra energia, quanta i de quin tipus, i com tractem els nostres veïns, humans i animals. Quan les coses es posin difícils, cadascun d'aquests factors mourà el nostre futur en algun punt de l'ampli espectre entre allò inevitable i allò possible. El que és inevitable és el que passarà si seguim caminant adormits i negant la realitat. El possible continua sent molt vast. No els puc prometre el món que els seus avis esperaven lliurar-los perquè , els meus estimats compatriotes , aquest món ja va desaparèixer del tot . El que sí que els puc prometre és que enfrontar el que ve amb els ulls i el cor oberts supera qualsevol altra alternativa, i que les corbes en el camí poden ser superades pels qui les veuen venir.
Vam ser la generació que va cremar la llum solar antiga . Siguem també la generació que finalment va dir la veritat sobre això.
Bona nit.
Bon viatge i bona sort per a tots nosaltres.
RESUM DELS TEMES CLAU (ChatGPT)
Un discurs imaginari i franc —i probablement mai no pronunciat— on un líder global sense pressions electorals ni interessos nacionals explica obertament la crisi climàtica i ecològica com una conseqüència directa del nostre model energètic, econòmic i social basat en combustibles fòssils, i reconeix que les respostes polítiques actuals són insuficients, evasives o enganyoses.
PUNTS CLAU
- 🌍 La veritat incòmoda: El canvi climàtic no és un accident ni una conspiració, sinó «l’escapada del nostre èxit material»: la combustió massiva de fòssils ha alterat la química de l’atmosfera i dels oceans durant dos segles, amb efectes ja irreversibles i desiguals.
- ⛽ El miracle fòssil s’acaba: Hem exhaurit la part més accessible i barata de la llum solar antiga; el que queda és més costós d’extreure, desigualment distribuït i suficient per accelerar la catàstrofe si continuem cremant-lo.
- 🧩 La trampa col·lectiva: Cap país pot actuar sol per por de quedar-se enrere econòmica i militarment, tot i que la inacció coordinada ens porta cap a la ruptura de set dels nou límits planetaris (clima, biodiversitat, cicles biogeoquímics, etc.).
- ⚖️ No hi ha solucions fàcils ni justes: Aturar immediatament els fòssils causaria fam massiva; substituir-los totalment exigiria una expansió minera sense precedent i dependria, paradoxalment, de l’energia fòssil. I qui menys ha contribuït patirà més.
- 🌱 Maduresa, no optimisme ni desesperança: No es tracta de prometre un futur recuperat, sinó d’assumir la realitat amb els ulls i el cor oberts: cada acció —com menjar, consumir energia o tractar als altres— mou el futur entre «l’inevitable» (si seguim negant) i «el possible» (si actuem amb consciència i responsabilitat).
